Més sobre vídeojocs, una altra troballa interessant

Fa uns dies vaig escriure en aquest mateix blog sobre el que, malgrat els prejudics que hi tenim, ens aporten els vídeojocs. Parlava de l'experiència amb 3D World Farmer, i de les interessants conclusions a les que varen arribar els meus alumnes d'un grup de diversificació curricular a l'IES Quercus de Sant Joan de Vilatorrada.

Avui he substituit les activitats que tenia previstes pertal de poder treballar l'horrible terratrèmol que s'ha produït a Haití, el país més pobre d'Amèrica. Amb els alumnes hem localitzat el país al Google Earth i hem estat buscant informació a la Viquipèdia, així com també algun vídeo a Youtube amb les imatges del desastre. Han sorgit preguntes, i hem parlat de l'escala de Richter, de les plaques, d'epicentres, del Big One ... El tema els ha interessat i m'he plantejat d'anar una mica més enllà.

Arribo a casa a la tarda i després d'enllestir algunes tasques de logística familiar reviso correu i Twitter. I em trobo un post de @deliciuos50 en el que es referencia un joc de l'ERID, l'agència de l'ONU per a la prevenció dels desastres naturals: Aturem els desastres ! De seguida m'ha vingut a la memòria les bones sensacios que em va deixar l'experiència amb 3D World Farmer. He mirat una mica per sobre les seves possibilitats i realment sembla molt interessant: una vegada hem escollit entre inundacions, incendis, terratremols, etc. hem de treballar per tal d'aconseguir els objectius que se'ns marca, tenint en compte que el desastre pot passar en qualsevol moment. En el cas des incendis cal contruir tallafocs i eliminar la vegetació seca. També podem plantar arbres de difícil combustió, etc. Un joc d'estratègia, en defiitiva, que pot fer prendre consciència als meus alumnes d'algunes situacions de risc. Alhora que reforça la situació de sensibilització que he intentat contribuir a crear aquest matí.

Alguns pensaran que és una mica cínic trivialitzar la situació i recórrer als vídeojocs per treballar aquesta qüestió. Oimés quan la xifra supera els 100.000 morts. Però penso que l'objectiu en el meu cas fa que el treball amb aquest recurs esdevingui la millor resposta que se m'acut per encarar aquesta situació educativa. Em salto la programació prevista (estàvem treballant de manera multidisciplinar el tema de l'electricitat, seguint les orientacions de la Carme Matas i la Imma Vilatersana a Espurn@), però em sento amb l'obligació i la responsabilitat de canviar de plans. La notícia és molt més important que no pas que el Barça va ser eliminat ahir pel Sevilla a la copa del Rei. Notícia amb la que els meus alumnes (sobretot els 'merengues' declarats) em rebien aquest matí després del sarcàstic bon dia.

Aquest vespre prepararé algunes fitxes i demà al matí treballarem aquest joc. Ja us explicaré.

Ah ! Si l'altre dia parlava de James Paul Gee, us passo una nova referència bibliogràfica (amb pròleg del primer): How computer games help children learn, de David Williamson Shaffer (el 'pare' del concepte 'epistemic games'), publicat el 2006 per Palgrave-Macmillan. Igual d'interessant que el que recomanava en el meu penúltim post d'aquest mateix blog.

Google Wave a les aules del projecte Espurn@

El passat dimecres dia 9 vam fer una nova sessió de l'Escola Virtual Espurna. (A http://espurna.ning.com/group/escolavirtualespurna, cal registre previ). Es tractava de fer un seminari obert sobre l'aplicació educativa de Google Wave, la nova eina de treball cooperatiu que ens ofereix Google. No cal dir que va ser interessantíssim perquè ningú dels presents teníem cap experiència d'aplicació a l'aula. Però vam començar a fer una pluja d'idees entre tots els presents. Així, van sorgir les primeres idees: la Carme Matas, la Imma Vilatersana, el Maurici, el Ferran, la Maria Girona, la Núria Alart, el Jesús Jover ...

La proposta va anar prenent forma: setmanalment obriríem una wave (ona) des de la que es treballarien cooperativament les notícies de la setmana. Entre aquestes es triaria la que setmanalment selecciona el projecte per aparèixer a la pàgina principal com a Notícia de la setmana. Hem estipulat que aquestes poden ser d'àmbit internacional, nacional, local i fins i tot del mateix centre.

A l'IES Quercus vam començar per repassar qui tenia i qui no tenia compte de gmail. N'havíem creat a principi de curs però, com podeu imaginar, més d'un no en recordava la contrassenya. Posteriorment, i a partir les meves invitacions que Google Wave em va facilitar, vaig anar convidant alumne per alumne. Cal dir que les confirmacions via correu-e no varen arribar fins l'endemà. És a dir, que fins divendres no vam poder començar a experimentar sobre la wave que des d'Espurna s'havia creat de manera experimental.

Vamb anar a kiosko.net (les portades de tots els diaris d'àmbit comarcal a mundial) i des d'allà, a banda de diverses collonades sobre el Cristiano Ronaldo, el Messi i el derby entre culés i pericos, vam repassar les portades dels diaris nacionals i internacionals. Després d'una bona estona, vam decidir que la notícia més destacada era el lliurament del premi Nobel de la Pau. Com que ja n'havíem parlat feia dies, vam partir d'uns considerables coneixements previs. El punt central de la qüestió era si era adient (o no) que tot un premi Nobel de la Pau defensés una guerra a l'Afganistan. Així doncs vam començar a treballar-hi.

Les condicions no eren pas les òptimes, amb tres alumnes d'excursió, un parell d'expulsats i un altre editant amb el portàtil el reportatge de l'excursió que la setmana passada vam fer a Montserrat. Però això ens va donar la tranquil·litat per crear, amb els tres alumnes restants, una estructura a la wave a partir de les indicacions acordades a la sessió de l'Escola Virtual Espun@ : Dintre la wave vam crear una enquesta (amb les opcions 'sí, 'no' i 'potser'), un mapa georeferenciable on vam situar l'Afganistan, una secció de tires de diari (cartoons), que per cert va tenir molt èxit i donarà per a molt (d'entrada, les faig traduir totes de l'anglès al català amb diccionaris online), i finalment una secció de vídeos (notícies de Youtube) i enllaços comentats.

Dilluns, a les 8 del matí, he programat dues hores seguides (de 8 a 10) per treballar la wave. Només queda fer una rúbrica d'avaluació per tal de poder-la presentar a la introducció prèvia, dilluns. Això és important, i és una cosa que vaig aprendre dels companys Carme Barba i Sebas Capella. Acabaré dient que aquest post no es podria haver escrit sense el coneixement que tots junts vam teixir de manera telecol·laborativa en el marc de l'Escola Virtual Espurna. Us convido a assisstir-hi (es fan sessions quinzenals d'un gran nivell), i també a formar part del grup de treball 'Aplicacions a l'aula amb Google Wave' o qualsevol dels grups Espun@-NING (webquest, competències bàsiques, Entorns Virtuals d'Aprenentatge, Dinamitzacó d'Aules d'Acollida, etc.).

Bé, uns deixo amb una primera imatge de la wave, amb les primeres aportacions dels alumnes dels instituts Baix Camp de Reus (Carme Matas) i Quercus de Sant Joan de Vilatorrada. Si us animeu, inscriviu-vos al projecte Espurn@. És gratis !!!

Experiència videojocs a l'ESO

En el marc del projecte Espurn@ fa un parell o tres de setmanes vaig decidir aplicar amb els meus alumnes el vídeojoc que quinzenalment ens proposa la Imma Vilatersana i la Carme Matas: el 3D world Farmer. Fa tres anys vaig descobrir Prensky, que a banda de la seva coneguda teoria sobre nadius i immigrants digitals és un gran expert en videojocs educatiu (abans de ser un professional dels bolos internacionals, donant conferències a torn i a dret, resulta que era mestre). En aquelles èpoques, i sobretot després de llegir Don't Bother Me Mom, I'm learning vaig treballar un parell de sessions amb els meus alumnes d'Aula Oberta sobre el videojoc Zoo Tycoon (construcció i gestió d'un zoologic). La cosa va quedar aquí, sense anar més lluny. Fa aproximadament vaig llegir alguna cosa de James Paul Gee, un dels gurús del potencial educatiu dels vídeojocs, amb el convenciment de que ens quedava molt per aprendre en aquest terreny.

En veure World Farmer 3D vaig veure que era una bona opció per tal que els alumnes entenguéssin millor quina era la dinàmica agrícola en els països de l'africa. Ràpidament:  a partir d'un pressupost de 50$ hom ha de gestionar una plantació:  des de decidir sobre la família (si s'envia o no un nen a l'escola, tenir un fill, enviar-lo a treballar a ciutat) a escollir el tipus de conreu:  blat de moro, blat, cacauet, cotó ... el bestiar (gallines, porcs...). També podem triar entre amb  un ampli  ventall de serveis possibles i intraestructures. Una vegada planificat el prossupost activem el 'temps'. En un any poden haver passat moltes coses:  atacs de la guerrilla, plagues, epidèmies... tot plegat fa que haguem de pensar una bona estratègia per tal de tirar endavant la nostra finca. A vegades intermediaris ens poden oferir la possibilitat de muntar un campament militar a casa nostra, o bé dedicar-nos al conreu de marihuana. Això dóna molts beneficis però fa augmentar el factor risc.

Doncs bé, després del 'guaiiiiiiii' dels meus alumnes de l'aula oberta de l'IES Quercus en anunciar-los que treballaríem un vídeojoc durant dues hores va venir un 'Ohhhhhhh' quan els vaig ensenyar el plec de fotocòpies que l'acompanyaven. I és que vaig dissenyar dues fitxes, que us podeu descarregar clicant AQUÍ. (és probable que us hagueu de donar l'alta a la comunitat Espurn@-NING per poder-vols-les baixar). La primera consisteix en fer una descripió dels elements del joc:  quines són les característiques de un i cadascun dels conreus (un exemple:  el blat de moro dóna pocs beneficis, però aguanta bé les inclemències climàtiques. Tot al contrari del cacauet). Què significa tenir un poc, una bona xarxa de comunicacions, una assegurança sobre el que plantem... Aquest treball és previ a l'inicia del joc.

Posteriorment vaig fer una graella senzilla a la pissarra (la verda, no la digital), per anotar les puntuacions de cada alumne. Es va establir una durada de 5 'tirades'. Per cadascuna d'elles hi havia una fitxa on havien d'anotar com i per què havien distribuit el proessupost, què havia passat, una anàlisi per veure on ens havíem equivocar i els motius, etc. (Aquí val a dir que em vaig passar de llarg i potser amb un parell o tres n'hi havia prou).

Els resultats, sorprenents. Primer de tot:  els alumnes acadèmicament menys brillants van ser els que van treure millors resultats. En un exercici on interactaven mots factors i variables. Però el més sorprenent de tot van ser les conclusions finals, que vull compartir per animar-vos a provar alguna experiència d'aquest tipus. Aquí van:

• ALUMNE01: He après a diferenciar els tipus de conreu (blat, blat de moro...).
• ALUMNE02: Que plantar cotó i cacauets pot donar molts beneficis. Que en agricultura, la maquinària dóna molts beneficis.
• ALUMNE03: Que si arrisques més del compte pots perdre-ho tot. Que per tenir animals cal tenir les instal·lacions adequades.
• ALUMNE04: He après a gestionar bé els diners. Que en qualsevol moment pots arruinar-te.
• ALUMNE05: He après a obtenir beneficis amb una bona gestió. He après a saber cultivar diferents productes. Cal aprendre a controlar-se, a no ser impulsiu.
• ALUMNE06: He après a estalviar quan fa falta. He après a comprar amb seny. Que al principi no pots arriscar tant. He après que és molt important posar escoles i hospitals per als necessitats.
• ALUMNE07: Que quan prenem decisons importants no hem d’anar amb presses.  He après que cal pensar molt per prendre decisions.
• ALUMNE08: He après a treballar millor en equip de dos. He après a tenir paciència.
• ALUMNE09:  He après a no ser avar. He après a saber perdre. He après que la gent és molt avariciosa i ho vol tot per a ella.
• ALUMNE10:  He après que els caçadors furtius són males persones perquè et maten els elefants. He après que les guerres són molt dolentes perquè destrueixen tot el que tens. He après que que cal vetllar per la salut de les persones perquè si no es moren.

(les frases han estat escrites amb ajuda).

La Núria Alart i la Carme Barba a la ràdio. Apologia del Slow Food

Aquest passat diumenge dia 8 de novembre, la Carme Barba i la Núria Alart van ser a l'Eureka (Mònica López) de COMRàdio per parlar de TIC i ordinadors a les aules. Tot i expressar-se amb molta claredat, com ja va fer l'Anna Perez ara fa un parell de setmanes al Secret de la Sílvia Còpulo (Catalunya Ràdio), costa fer entendre a alguns companys/es de tertúlia que hi hagi un bon grup d'irreductibles ensenyants i de centres (més dels que ens volen fer creure) que desitjarien fer la seva pròpia selecció (amb alguna aportació pròpia) de continguts digitals i desenvolupar el seu propi pla TAC.

Ara per ara, i això es pot demostrar quan es vulgui, la qualitat de nombroses iniciatives de molts mestres (la majoria anònims) es troba a anys llum, qualitativament parlant, del que estan oferint les editorials. L'explicació és ben clara: mentre que durant molt de temps les editorials s'han acomodat en la dinàmica de guanys fàcils, que crèien assegurats, un bon grup d'ensenyants portem prop de vint anys anant introduïnt en silenci millores metodològiques i d'aprofitament educatiu de les TIC (webquest, caceres del tresor, entorns virtuals d'aprenentatge, etc.) a les nostres aules. Per cert, ningú mai ha caigut en que fóra interessant fer-ne un 'inventari', d'aquestes experiències. O és que potser no interessa.

Les editorials han entrat en aquesta festa amb força, i fent allò que han fet sempre: enllaunar continguts, abans tancats en llibre i ara en servidors a Internet. No s'han adonat que el secret està en la dinamització, en ser al costat del professorat dia a dia. O potser sí però encara no en saben prou. Oferint continguts de qualitat, més enllà de substituïr les imatges estàtiques per animacions en Flash, que qualsevol principiant sap fer i que els alumnes avorreixen en pocs dies (i més en les fantàstiques pantalles de 10', que hom diria han estat patrocinades pel gremi d'oculistes). Però és clar, si els alumnes s'avorreixen serà perquè els mestres i professors no els haurem sabut motivar prou.

Em pregunto: si el camí de l'aposta per les TIC era tan clar, com és que han despertat fa quatre dies i ens volen donar lliçons de com fer les coses, com demostren les vergonyoses declaracions del president de l'ANELE (Asociación Nacional de Editores de Libros de texto)?

I si aquests 'molts' professors que estan preparadíssims per fer el canvi que l'escola necessita no han anat més enllà i no han pogut -per exemple- introduir canvis en les cultures dels seus respectius centres... no serà perquè des d'on tocava no s'han emprès les mesures adients? Un exemple (per no extendre'm): No serà perquè l'única manera de promocionar el professorat (parlo de l'ESO) ha estat continuar amb la creació de càtedres? (l'únic sistema del món mundial que retribueix més sense exigir més hores de feina, més responsabilitat ni més 'productivitat'). I si deixem d'amagar el cap sota l'ala i emprenem mesures valentes, tot posant solució als veritables esculls que ens allunyen de l'escola del segle XXI? Com per exemple reconèixer que la implantació de la sisena hora ha estat una pífia sense precedents i reinvertint aquests diners en baixar les ràtios o millorant les dotacions dels centres.

Tampoc és cap secret que cada vegada són més els professionals de l'ensenyament que estan treballant des de diverses xarxes socials i associacions i que estan agafant l'hàbit de treballar i construir coneixement de manera col·lectiva.

Com el Slow Food, en comptes de donar continuïtat a moltes iniciatives amb una qualitat a anys llum de les que ofereix el llibre de text digital, els nostres polítics, arengats per les editorials i les empreses del sector, ens han imposat el Fast Food. Però si repassem els fets ara el primer moviment retorna, com una alternativa assenyada al menjar de pèssima qualitat i que fa perillar la salut de la nostra escola i dels nostres alumnes.

Olles i paelles a les aules sí, però deixeu-nos fer 'cuina d'autor'. Poseu uns bons fogons i deixeu crear, aposteu per muntar jornades 'culinàries', intercanvis, bona formació, incentius en forma de millores d'equipaments per als claustres compromesos... Això sí seria apostar per una educació innovadora. Si les editorials i les empreses del sector fan bons productes, ja els comprarem. Però no en una botigueta fashion look iTunes (una terça de Santillana, tres lliures de Teide i un patricó de Casals). Això pot quedar bé en una ponència en un congrés ITWorld, sobretot si va acompanyat d'un bon pouenpoin, però tampoc cola.

Prometo que un dia escriuré amb més calma sobre aquesta metàfora del fast i del slow food.

Bon profit !

PD: Vámonos de tapas, vámonos, cançó que acompanya aquest article.

Personal Learning Networks

Els personal Learning Networks (PLN) són un concepte que cada vegada està entrant amb més força. Aquí va una presentació magnífica de Mark Woolley.

Powerful Personal Learning Networks PLN

View more documents from Mark Woolley.

Ordinadors, llibres de text digitals i el 'sahento' Benítez

El dimarts 27 d'octubre, a El Secret de Sílvia Còpulo (Catalunya Ràdio) vam poder escoltar un interessant debat  sobre els llibres de text digitals, amb la presència de Jaume Graells (Director General de l'Educació Bàsica i el Batxillerat, del Departament d'Educació), Salvador Cardús (reconegut escriptor, periodista i economista), Héctor Ruíz (Digital Text) i la nostra companya Anna Pérez (Mestra, en majúscula).

Mentre escoltava el podcast aquest matí a primera hora, si em permeteu, recordava una història que aquest agost passat el Fernando García Páez em va explicar a Baeza, en el marc dels cursos d'Estiu de la Universidad Internacional de Andalucía. Aquí va:

El sargento Benítez (sahento Benítez, a partir d'ara) era un militar del Depósito de Caballos Sementales de l'exèrcit, amb seu a Baeza. Un bon dia estava prenent unes canyes amb els amics en un dels bars de l'Avenida de la Constitución quan un recluta se li va quadrar, esbufegant, a 3 metres de la seva taula. El va mirar de dalt a baix mentre es cordava a desgana el botó de la camisa, tot rosegant el caliquenyo mig apagat que li penjava dels llavis.

- Mi 'sahento', el comandante me manda a buscarle. Requiere su presencia de inmediato.
- ¡Me 'cagoentó', a ver ahora qué coño quiere éste!

Va escurar les butxaques i va deixar unes monedes sobre la taula, de mala manera, mentre els seus renecs es perdien per la calle de las Barreras.
En veure que a l'entrada del Depósito hi havia molts cotxes va accelerar el pas. A dintre l'esperaven tots els comandaments del Depósito més tota la plana major de Jaén. Fins i tot n'hi havia de Granada i de Sevilla.
Resulta que el principal semental (el figura del Depósito) passava olímpicament d'una preciosa euga de raça àrab que havien traslladat de vés a saber on, però que pel que semblava era un compromís important.

Portaven ja diversos intents sense èxit quan el sahento Benítez es va acostar, va donar un parell de voltes amb la intenció d'analitzar la situació amb les mans agafades per l'esquena i va adreçar-se al recluta amb determinació, després de creuar-se una mirada desafiant al semental amb les seves espesses celles.

- Serás cabronazo. Ahora vas a ver.

Es va aturar i, per sobre l'esquena, sense acabar-se de girar, va dir:

- ¡Xaval, vente pacá !
- ¡Susórdenes mi sahento!
- Anda, Ve a las letrinas y tráeme un espejo.
- ¿uuun espeeejo, mi sahento?
- ¡Coño! ¿No te he dicho un espejo? ¡Venga, a la p... carrera!

Els de les bates blanques, senyors veterinaris, i militars amb les botes negres ben llustrades (probablement de no haver muntat mai a cavall) i molta medalla penjant, van mostrar una dissimulada expressió de sorpresa.

El sahento Benítez va prendre el mirall amb les dues mans i el va girar cap al semental, que en un tres i no res es va incorporar d'un bot i va experimentar una erecció digna de la seva fama. Poc després va cobrir l'euga com havia fet tantes i tantes vegades, abans de tornar a jaure complaent al seu racó preferit de l'estable.

El sahento Benítez va lliurar el mirall al recluta, i mentre s'espolsava la cendra que havia caigut sobre el seu gastat uniforme, va fer una salutació militar al seu comandant, davant dels bocabadats presents.

- Ordena alguna cosa más, mi comandante?

... i va enfilar cap a l'avenida de la Constitución per prende la primera cervesa del capvespre.

(Fernando, si lées esto perdóname por no saberlo explicar con tu gracia y salero. ¡Un abrazo!).

Doncs bé, al debat es van fer justificacions diverses, contradiccions (com la del compromís -o no- d'utilitzar en un 60% del temps el llibre de text digital, per tal de poder acollir-se al Pla), sobre les que no entraré ja que molts de vosaltres sabeu què en penso, d'aquest pla i dels llibre de text digitals.

Sí diré, si em permeteu, que em vaig quedar amb que darrere aquest debat hi ha molt veterinari i molt militar amb molta medalla. Però que qui acabarà treient les castanyes del foc són el munt de sahentos Benítez (que no són pocs) repartits per la nostra geografia, que són els que ens quedem a les trinxeres mantenint, peti qui peti, la nostra posició.

Anna, ahir vas estar genial ! Un petó.

_________

NOTA: Si voleu saber el per què de l'actitud del semental, s'accepten hipòtesis als comentaris d'aquest post. A veure qui l'encerta.

Per crear jocs de geografia

Acabo de descobrir l'opció d'Umapper per a crear jocs de geografia (geogames). Podem demanar, a través de diverses preguntes, que es localitzin llocs sobre un mapa. L'aplicació calcula la desviació de quilòmetres entre el que ha marcat l'usuari i el que el seu creador ha definit. Podeu veure el següent vídeo tutorial, al que també accedireu des de la pàgina web d'Umapper.

Aquí teniu un vídeotutorial que us ajudarà a desenvolupar les vostres pròpies creacions: