dissabte 2 de març de 2013

Treball en xarxa i educació. Algunes reflexions.



Vaig escriure aquest article per un encàrrec, però finalment el vaig descartar per escriure una altra cosa des d'una altra orientació. Com que ja el tenia fet, doncs aquí us el deixo
____________________________________


La redacció d’aquest article coincidia casualment en el temps amb la ressaca ocasionada per la proliferació dels informers als centres educatius de secundària, la recent emissió del programa Salvados de Jordi Évole  dedicat al l’estat de l’Educació al Regne d’Espanya, i la celebració del Xè aniversari de la xarxa Novadors.

Tres esdeveniments que recullen i sintetitzen en bona part quin és l’estat de la qüestió actual sobre les necessitats de l’educació al segle XXI i que ens poden donar respostes sobre les mancances i les necessitats del sector.

ELS INFORMERS

La irrupció dels espais a Facebook i altres aplicacions dedicats als rumors ens ha agafat totalment desprevinguts. Que en menys d’una setmana els nostres adolescents hagin aconseguit centrar l’atenció dels mitjans de comunicació i fer anar de corcoll les direccions dels centres d’educació secundària, de manera totalment espontània, mereixeria una profunda reflexió. Deixant de banda l’anàlisi detingut tant del fons com de la forma, tema que donaria per escriure no un article sinó un llibre sencer, els fets tornen a posar clarament sobre la taula una qüestió encara no resolta. Em refereixo a la integració de les xarxes educatives en les metodologies habituals del professorat i, per extensió, a l’ús i el tractament general que es fa en els centres educatius i a les llars familiars de les TIC. La pregunta de fons és si estem facilitant o no als nostres joves les competències necessàries perquè aquests puguin viure i conviure en el marc de la societat del segle XXI. Dit d’una altra manera, ras i curt, si l’escola està complint o no amb efectivitat les seves funcions. O potser caldria replantejar-nos si hi ha noves funcions que ha d’assumir i n’hi ha d’altres de les que se n’ha de desprendre.

Com hem comprovat en el cas dels informers, els mòbils i el facebook, com a elements més visibles de la digitalització i dels nous ecosistemes comunicacionals que ens envolten, són encara assenyalats com l’enemic número ú a qui cal combatre. En general es consideren elements que distreuen els nostres adolescents de les tasques escolars que, sorprenentment, encara es regeixen majoritàriament per la classe magistral. Tot plegat, amb el consentiment dels pares, un sector del mateix professorat i una bona part dels mitjans de comunicació[1] que no paren de repetir com n’era d’estupenda l’escola de les seves èpoques.

Els nostres alumnes que en la seva etapa adulta, ja acabats els seus estudis, hauran de treballar en grup per front a situacions complexes que entre altres capacitats requeriran grans dosis d’autonomia, empatia i altres habilitats clarament definides pels experts[2]  encara es troben a l’escola amb una estructura compartimentada per assignatures, una arquitectura dels espais escolars que arrenca també del segle XIX i són presoners d’una metodologia basada amb uns llibres de text que donen pot marge a la flexibilitat i a la creativitat. Això, afegit a un currículum engreixadíssim, impedeix per exemple el fet de treballar fets i notícies d’actualitat. Internet i les noves tecnologies fan, en definitiva, molta por. Si més no, incomoden.

Enretant, el alumnes xuclen l’ampli de banda de les connexions dels centres, publiquen als murs dels seus facebooks en hores de classe, i passen un munt d’hores davant les pantalles, ara ja no tant de la TV com dels ordinadors i sobretot smartphones.

Llevat comptades excepcions, la construcció de la Identitat digital no forma part del projecte educatiu de les escoles i instituts del país, ni tan sols dels plans d’acció tutorial. La realitat fora de l’escola és una altra, i en el dia a dia  trobem evidències de noves fòrmules de participació ciutadana, algunes de les quals s’estan convertint en accions de pressió i de participació democràtica com la que hem pogut veure en la recollida de signatures que demanava la dimissió del govern de Rajoy arran del cas Bàrcenas i que en poc més d’una setmana va recollir més del milió de signatures. M’agradaria saber a quantes escoles i instituts es reflexiona amb asiduitat sobre aquests temes.

SALVADOS

Personalment penso que Jordi Évole va estar magistral, una vegada més, al Salvados que tractava el tema del sistema educatiu[3]. Així ho vaig piolar per Twitter. Poc després, però, rebia una rèplica d’un bon amic que criticava el fet que Évole no havia mostrat el munt de mestres que, malgrat la crisi i les adversitats, desenvolupen una feina exemplar. Una reacció que en la mateixa línia han tingut altres persones influents com Fernando Trujillo, que al seu bloc De estranjis publicava el post ‘Jordi, no vayas a Finlàndia’.[4]

A cavall entre la reivindicació i el corporativisme, cal reconèixer que al marge de les heroicitats (que hi són, i no pas poques), el nostre sistema educatiu té moltes esquerdes. Fa cosa d’un any, TV3 emetia la sèrie Mestres, que precisament volia mostrar la cara dolça d’aquesta professió i precisament per aquest motiu també va ser durament criticada[5]. Aplanaven el camí de les immminents retallades, dèien amb molta raó.

La nostra escola, que ja abans de la crisi havia perdut el nord continua descol·locada i ara a més a més es troba orfa de recursos i amb un futur incert. Amb la llei Wert, que no és una reforma més (de  les moltes que hem patit), l’escola retrocedeix 30 anys (o més) en un moment en el que els països més desenvolupats han vist que la base de la societat del coneixement es troba, precisament, en apostar per l’educació. Al programa de Jordi Évole, ciutadans finlandesos es referien a una generació perduda (els finlandesos que ara tenen al voltant de 30 anys) que es distingien perfectament pel carrer. Aquí en tindrem més d’una d’aquestes generacions perdudes.

Sovint les crisis han estat una oportunitat per renéixer amb força. Cal ser optimistes i obrir una porta a l’esperança recordant que l’escola catalana va fer un esforç titànic per renéixer de les cendres del feixisme i se’n va sortir prou bé.

NOVADORS, 10 ANYS

Novadors, una xarxa educativa nascuda al País Valencià però que actualment té presència a tot el Regne d’Espanya, celebrava fa poc el seu 10è aniversari al monestir de Santa Maria de Valldigna[6]. Per a mi, aquesta xarxa, com PatiNet, Lacenet, WebquestCat[7], Espiral[8], ACTE[9] a Catalunya, EABE[10] i Aulablog[11] a altres llocs, és un dels màxims exponents del que anomeno la internet propera, i una de les claus de volta sobre les que crec sincerament que s’hauria de construir la nova educació del segle XXI.

El paper d’aquestes xarxes és fonamental, i aixpluga des de mestres que ja es coneixien abans de l‘arribada d’internet fins altres de més joves preocupats per la pèssima formació inicial que han rebut.
Els que vam començar d’hora, en un primer moment ens vam deixar enlluernar per una eina que ens permetia comunicar-nos amb l’altra punta de món mentre oblidàvem l’entorn immediat. Jo també vaig pecar. Vam fer projectes amb escoles dels EUA, d’Austràlia, del Japó ... sense haver parat prou atenció a les escoles que teníem al costat. Escoles els alumnes dels quals es coneixien i tenien contactes entre ells, mestres que necessitaven fer pinya per afrontar uns nous paradigmes pels quals no ens havia preparat ningú. LaceNet[12] neixia l’any 1997 al Bages i Novadors el 2003. Algunes com Patinet han passat a millor glòria perquè el difícil no és crear aquest tipus de xarxes sinó mantenir-les actives, poder i saber consolidar l’equip de persones que les omple de sentit i de vida. Totes les persons que ha estat i continuen sent darrere aquestes xarxes són les que han donat una dimensió més propera i han donat sentit al treball en xarxa. Sense que això existeixi no podrem treure el màxim partit a l’internet global.

ELS REPTES IMMEDIATS

Després de parlar dels informers hem repassat, ni que sigui una mica per sobre, quina és la situació que travessa l’ensenyament, i finalment hem parlat de xarxes educatives. El principal repte però, continua sent com fa 30 anys els centres educatius. Certament tothom, amb major o menor grau, ha anat adquirint coneixements i habilitats personals en l’ús d’internet i de les tecnologies digitals, però això no ha traspassat al terreny professional. O bé no ho ha fet amb la intensitat i capil·laritat necessària.

Tenim experiències individuals i aïllades de primer nivell en el bon ús de les TIC, en podríem posar moltíssim exemples, però no suficients centres innovadors de referència. A totes les escoles, a tots els instituts tenim un petit nucli de professorat molt format en el bon ús pedagògic de les TIC, però encara hi ha massa esculls com per fer una integració completa i efectiva d’aquests efectius al Projecte Educatiu de Centre. Aquest és ara mateix el gran repte.

Repasseu els escrits, les entrevistes, els blocs i tota la literatura que s’està escrivint sobre el potencial educatiu de les TIC. Només hi ha una minúscula part on s’hi expliquen experiències d’aula. Però encara estrenyerem més el cercle sibusqueu dintre d’aquesta quin és el percentatge eue correspon a projectes de centre realment interessants (no us deixeu ensarronar per qualsevol cosa).

Necessitem mesures polítiques i econòmiques que incentivin molt més els projectes singulars de centre. També potenciar la presència i activitats de xarxes professionals com les que hem esmentat, sobretot aquelles que millor equilibrin virtualitat i presencialitat. No caiguem en l’error de continuar treballant solitàriament, dispersant-nos per les xarxes socials, descuidant la dedicació al centre i a les xarxes professionals properes (que són l’essència del canvi de paradigma educatiu).

Només ens recordem de Santa Bàrbara quan trona. Mentre el debat als mitjans perdrà intensitat, a les escoles es continuarà debatent si els alumnes han d’assistir als centres amb els mòbils, si cap apostar millor per les tauletes tàctils en comptes de microportàtils, si cal crear un facebook de centre. Però aquesta no és la qüestió de fons. Ho és la necessitat urgent de repensar l’escola i l’educació en el nou context. El gran repte és com podem preparar els futurs ciutadans de la societat del coneixement sense caure en l’error de crear ciutadans obedients que ens vol portar la reforma de Wert sinó persones amb capacitat de pensar i canviar les coses, que bona falta fa.


[1] Vegeu un fragment de  l’entrevista que es va fer als Matins de TV3 (2009) a Antonio Moreno, autor de l’infumable Panfleto Antipedagógico. A http://youtu.be/xy0NkgmUSjE
[2] Un bon recull és el de James Bellance i Ron Brandt  (2010) 21st centrury skills. Rethinking how students learn, publicat per Solution Tree Press.
[3] ‘Cuestión de educación’ es va emetre el diumenge 3 de febrer. A http://bit.ly/U7HNkr
[4] http://blog.fernandotrujillo.es/jordi-no-vayas-a-finlandia/ Post publicat el divendres 8 de febrer de 2014.
[5] Vegeu el Post ‘Sobre Mestres de TV3’ publicat a principis de febrer al bloc Conjuntbuit. A http://conjuntbuit.wordpress.com/2012/02/06/sobre-mestres-de-tv3/
_____________________
IMATGE SUPERIORfont: http://blog.famigo.com/wp-content/uploads/2011/06/kids-world-hands-friends-networks-globe-illustration-SMALL.jpg

dissabte 9 de febrer de 2013

Novadors fa 10 anys

Estava capficat tot escrivint un article per Barcelona Metròpolis, on precisament volia parlar de Novadors, però què caram ! Aparco tot el que estava fent i agafo el teclat, no he pogut evita-ho. I escric tal com raja, amb el cor més que no pas amb el cap, aquestes quatre ratlles.



Coneixia Víctor Campos, des dels inicis de Quaderns Digitals, i no feia massa temps que també el Jordi Adell. Amb el temps ens hem fet bons amics. Ara fa 10 anys em comentaven que havien engegat un grup de mestres compromesos i engrescats. Els vaig animar a tirar endavant.  Des d'aquell moment es va anar intensificant el vincle inicial i s'ha anat forjant una relació que m'ha marcat tant a nivell personal com professional. Novadors ha crescut, en nombre i en qualitat, les dues coses. 

Els lligams i el feeling que s'ha teixit en aquests deu anys és impressionant. Serà perquè tots lluitem per una educació millor, serà perquè a sobre ho fem amb alegria. No ho sé, però Novadors s'ha convertit en el meu referent principal, sou els meus ídols. Novadors té molts paral·lelismes amb LaceNet, però Novadors ha aconseguit seduïr-nos d'una manera fulminant. A nosaltres, els lacenets, però també a companys de la resta de l'Estat. Alguns els he conegut gràcies  a vosaltres.

Sóc com la canalla, quan arriba la caloreta frisso per venir a la trobada d'estiu. I ara també per la d'hivern. Ara mateix sóc a casa davant l'ordinador, però em sento més aprop de vosaltres que mai.

Les fantàstiques sobretaules, els pecha kutxes, els vídeos del Juanfran,  ... gràcies a vosaltres vaig descobrir Twitter, més endavant em vau convidar a escriure al Bazar de los Locos (gràcies Paco, gràcies Eraser). I el màxim va ser quan em vau fer l'honor de fer la conferència a Sagunt. Però si sempre hi ha ganes per venir-vos a veure no és només pel nivell professional que teniu sinó per la vostra generositat i hospitalitat. Ens feu sentit coma casa, com un més de vosaltres.

Com dèia en una recent piolada, vosaltres sou la llum que ens guia pel bon camí. L'antídot a la mediocritat que ens envolta. Seguiu endavant, regalant-nos amb la vostra vitalitat. Res, que en puguem celebrar molts més, no defalliu. Una abraçada ben forta !

PD: Aquest estiu no us lliurareu de la meva presència ;-)

dimarts 5 de febrer de 2013

Ensopegar dues vegades amb la mateixa pedra

Recordo que fa 3 o 4 anys, l'aplicació Bubbleshare, que ens permetia penjar imatges i vídeos a Internet, va tancar portes. Certament va avisar amb amb força temps, el suficient per retirar-hi el munt de vídeos que hi havíem penjat.

A finals de l'any passat es va repetir un episodi similar, potser una mica pitjor. Resulta que l'aplicació Photopeach, la que utilitzava regularment per pujar imatges de sortides, festivals i altres històries, va petar. Un missatge a la portada anuncia que tots els àlbums pujats entre unes dates determinades s'havien perdut degut a una fallida tècnica que va malmetre els discs durs que els desaven. La diferència amb Bubbleshare és que no hem pogut recuperar res.

Entre les perles que havia perdut hi havia el treball que vam portar a terme a Cal Gravat amb móns virtuals en 3D combinats amb processadors de text en línia (Pirate Pad). Un treball que vam presentar al Premi de Fundació Telefònica de 2012 i no vam obtenir cap premi, però que esdevé un bon document per veure el potencial d'aquestes eines. Per sort l'havia copiat per inserir-lo en una de les meves presentacions, i us el deixo aquí perquè a Photopeach ja no el trobarem més.


Trabajando las socials en el INS Cal Gravat de Manresa from rbarlam on Vimeo.

dimarts 8 de gener de 2013

Avui fa un any




Avui fa just un any que el Marc Llenas i el Josep Maria Martínez ens van deixar, en un accident a l'estació d'esquí de Formigueres. Des d'aquest bloc n'he volgut fer un humil i sentit recordatori.

dissabte 5 de gener de 2013

Estimats reis de l'Orient, vull ser com la Teresa

La Teresa Lladó, Mestra (en majúscula). Font: Arxiu Montse Jové.

Només començar l'any i des del Govern ja anuncien noves retallades als funcionaris, perquè ens anem preparant.  Fa poc allargàvem les concessions dels peatges i es forçava a recuperar l'impost de successions. Estic convençut que si a l'època dels romans hi havia panem et circum a dojo per oblidar penes, més endavant religió com a opi del poble, ara tenim la independència com a cortina de fum (veurem com acaba, aquest tema). 
Entretant, i aquest és el gran drama, nous cops de tisora en educació, retallant el futur del país. Incremet del rebut de la llum, del de l'aigua ... ens espera un bon 2013, vaja. Tot plegat es traduirà amb més nens que no podran fer faran els àpats que toquen, que no portaran el material escolar imprescindible i que els pares dels quals no podran pagar les qüotes de l'AMPA.

Diuen que la natura és sàvia i que per tant sobreviurem (a les retallades i també a la mediocritat). Esperem que sí. Aprofitant l'avinentesa de la nit màgica d'avui, me'n vaig volant a fer una visita al patge Faruk per lliurar-li la meva carta. Aquí va:

Benvolguts reis de l'Orient,

Aquest any m'he esforçat a portar-me bé i crec que no em mereixo que em deixeu tant de carbó com els anys anteriors. De fet, considero que ja l'he pagat amb escreix amb les taxes de compensació al sector sobre el rebut de la llum (Increment del 14% durant el 2012 i ara, per aquest 2013, nou augment de més del 9%). Sóc de bon conformar, no us demano ni la nova Wii U ,la tauleta tàctil de la Monster High, ni cap cosa d'aquestes. Només tres cosetes, low cost:
  • A vostè Rei Negre li demano salut, felicitat i feina per a la meva família i per a tothom. Que les famílies i les persones, sobretot els nens que es troben en situacions realment crítiques, puguin tornar a recuperar les condicions elementals per portar una vida digna.
  • A vostè Rei Ros, que torni ni que sigui una micarrona de seny als no pas pocs polítics que l'han perdut. Amb el ministre Wert, certament, tindreu una mica més de feina. Però és al que més li convé, creieu-me.
  • A vostè Rei Blanc, que ens doneu la força, la vitalitat, la professionalitat i el compromís que durant aquests 30 anys ha tingut la Teresa Lladó per exercir un magisteri impecable i exemplar. Com molts dels seus alumnes, ex-alumnes, companys i ex-companys constatem al bloc de comiat amb motiu de la seva jubilació impulsat per la gent del seu institut.
A la terrasseta trobareu aigua i pa per als vostres camells, com sempre. Per a vosaltres turrons Hacendado, aquest any no són del Massana de Solsona (que són molt cars).

Us saluda atentament,

Ramon



 


dijous 27 de desembre de 2012

Bon any !

Acaba l'any 2013 i ens deixa a les portes del neguit i de la incertesa.  De la por. Més enllà de l'afectació de la crisi a nivell personal i familiar, em dol moltíssim veure com els nostres alumnes cada vegada veuen la seva existència més malmesa. Excursions que no es poden fer, materials escolars que no es poden comprar, fins i tot els més bàsics. Són les urpes de la crisi, aquelles que sense miraments estan acabant amb l'estat del benestar. Famílies, cada vegada més, on ja no hi entra cap sou.  Alumnes que arriben, pocs, però moltíssim més que se n'han d'anar.  Alguns molt lluny, a Alemanya i a altres països. 

Em pregunto si  aquest 2013 serà més compassiu i benèvol, si podrem anar veient la llum de la sortida a una situació que ja passa de preocupant. Em pregunto si els contraforts de la societat, família i escola, serem capaços de resistir, també, les embestides de la mediocritat. Perquè primer han estat les retallades econòmiques, i ara venen les de la dignitat. les d'una escola que ha lluitat amb èxit per donar oportunitats als més desfavorits. Superant esculls com els del franquisme. 

Passi el que passi, els meus desitjos per aquest any que comença és que ens mantinguem més desperts que mai, que no ens deixem trepitjar ni que trepitgin els nostres alumnes, que són el futur del país. Com va dir molt encertadament el nostre director (INS Cal Gravat) al brindis de Nadal ... els nens no en tenen cap culpa.

Us deixo amb dos reculls fotogràfics, de final de curs. El primer és un resum de la Festa de Nadal a l'Institut. El segon, el recull que vam passar als pares la mateixa tarda del 21, al Festival que vam fer al Conservatori.  Bon any per a tothom !


Nadal'2012 a Cal Gravat on PhotoPeach

dilluns 10 de desembre de 2012

Cacera del tresor a Implica't amb la Marató de TV3

Cacera del tresor Implica't sobre l'alimentació sana from rbarlam on Vimeo.

A mida que em faig gran i vaig acumulant experiències professionals (i personals) cada vegada són menys les coses que m'impressionen. Però n'hi ha. Enguany, i ja ho vaig destacar al meu darrer post, la demostració que ens està fent la Maria del Mar Lluelles tot liderant els amics de Webquescat i altres per desenvolupar actuacions de suport a la propera Marató de TV3 m'està deixant al·lucinat. És per fer-hi una reflexió amb serenitat, la demostració que aquest país té uns professionals de l'educació a l'alçada de les circumstàncies. Molt més del que la gent es pensa.
Vaig prometre a la Maria del Mar que faria una humil aportació a Implica't i a dalt la teniu. Es tracta d'una cacera del tresor poc ortodoxa, que treballa l'alimentació saludable amb els alumnes de 1r cicle de l'Institut Cal Gravat de Manresa. Ho faig amb Socrative, l'eina que vaig descobrir gràcies al Carles Caño i que té un enorme potencial educatiu. La part anecdòtica és que es pot treballar a les aules amb qualsevol dispositiu mòbil (smartphones inclosos), però el realment interessant és que permet generar dinàmiques metodològiques interessants. Algunes d'elles s'endevinen en el vídeo, però en té més. Una és que pots llençar preguntes als alumnes i els resultats es van mostrant a la pantalla, pregunta per pregunta (o no), en forma de gràfiques. Continuarem experimentant, encara no me n'he acabat totes les possibilitats. Fixeu-vos, al vídeo, en les cares dels nois i de les noies. Estan aprenent amb ganes. Comparteixen, es feliciten quan encerten els exercicis. L'anècdota és d'un alumnes d'un altre grup, amb dificultats d'aprenentatge, que després d'una sessió similar em va venir tot esveradot, i molt content, perquè 'se les estaba quedando en la cabeza' el que estàvem treballant a l'aula. Res més 'divertit' que el tema de l'Espanya i l'Europa política del segle XIX. El vídeo ens dóna pistes sobre un dels conceptes que està impactant amb força en els àmbits empresarials i que en l'educatiu té tant o més a dir. Estic parlant de la gamificació, que consisteix en traslladar els aspectes motivadors i educatius dels videojocs fora dels entorns estrictament d'oci.
La meva recomanació és que aquesta setmana estigueu atents a les propostes que es fan des d'Implica't amb la Marató de TV3. N'hi ha de molt interessants, i per a totes les etapes educatives.