dimecres 27 de juliol de 2005

EL SOMNI D'EN ROBINHO


Aquest matí llegia a un diari esportiu que Robinho, la nova estrella megagalàctica del Real Madrid, espera veure finalment com el seu somni ben aviat es farà realitat. Un somni que val 40 milions d'euros i que el president dels blancs, en Florentino Pérez, està disposat a pagar peti qui peti.
He de fer un gran esforç per intentar posar-me en la pell d'aquest noiet brasiler que, amb només 19 anys, s'ha col·locat en el punt de mira no només dels aficionats merengues sinó de l'ampli, poderós i influent món del futbol. Què li deu estar passat pel cap? Podrà suportar aquest pressing ? Acabarà com el Maradona, engolit per la fama i destrossat per la droga?
Em pregunto també si la gent serà prou capaç de fer l'esforç d'aparcar temes menors com ara els atemptats de Londres, els incendis, la sequera, la pujada dels preus de la vivenda o bé l'estatut per adonar-se de la trascendència per a les nostres vides del fitxatge d'en Robinho. Em temo que sí.

Aquesta tardor, quan les lliguetes comarcals omplin de quitxalla els camps de futbol molts pares somiaran que els seus fills algun dia correran, jugaran, xalaran ... però sobretot cobraran com en Robinho. Pares i mares que contribuixen a crear ambients setmanals de final de Champions en aquests partits però sobre aspres camps de sorra. Els més exaltats, a banda d'animar efusivament el seu equip, fins i tot col·laboraran amb l'entrenador del propi equip donant-li bons i savis consells (sobretot quan asseguin a la banqueta els seus fills).

40 milions d'euros per a una sola persona. Poca broma. Pensem què podriem fer amb aquests diners: quants equipaments informàtics, quanta formació, quants projectes ...

Els nostres equips, a les escoles i instituts del país, i lluny d'aquests sous galàctics, juguen dia a dia altres partits amb menys concurrència però igual o més disputats. Són partits pecisament contra aquests valors i actituds que malauradament s'estan imposant. Juguen contra el menyspreu a l'esforç, a la perseverància i al sacrifici.
La solució, malaurdament té força a veure amb el pressupost dels respectius equips... tot i que a vegades aquesta teoria sortosament falla (i si no pregunteu al Florentino que els va passar l'any passat). ;-)



___________________

L'equip LaceNet ens ofereix per al curs 2005-2006, en la seva tercera edició, el projecte Valors en Joc. Una manera de potenciar els veritables valors de l'esport en un marc de competència sana. Alumnes culés i merengues treballen junts per destriar els aspectes positius d'aquest esports i reflexionen sobre la competència i els mals exemples que donem els grans. Recomanable.

dimecres 20 de juliol de 2005

SANT TORNEM-HI


Em llevo aquest matí decidit a fer uns 'deures' que tenia pendents des de fa dies: la creació d'un blog personal. Les circumstàncies m'han portat a un any 'en blanc' pel que fa a la relació directa amb el món educatiu. Estar tant de temps sense alumnes després de set intensos anys treballant amb nois i noies en un departament atenció a la diverstat a secundària és una experiència que tothom (qui mínimament s'ho mereixi, evidentment) hauria de poder gaudir. El famós any 'sabàtic'.

Fer una aturada en aquest camí permet fer una valoració des de la distància i una perspectiva molt interessant. També serveix per comprovar satisfactòriament que no és que la vocació s'hagi perdut com havia arribat a témer en alguns moments sinó que les conseqüències d'una docència compromesa porten inevitablement a l'esgotament. És precisament per enyorança, i per no perdre el contacte amb el món amb el que m'identifico i conec que inicio aquest blog. Bé, en realitat és una continuïtat perquè mai he deixat de publicar.
Dic que conec, perquè en aquests 15 anys que porto intentant descobrir la vessant educativa de les TIC he pogut fer experiments interessants des de la docència amb nens de tres anys fins a alumnes de darrer curs dels estudis de psicopedagogia de la UOC. Això, a banda d'altres experiències en formació de formadors, co·laboració amb institucions, administracions i universitats.

Sense ànim d'adoctrinar, ni d'ensenyar res. Més aviat amb la intenció de compartir amb els lectors, amb els molts amics i amigues del sector inquietuts, reflexions, espais web i eines interessants.

Ens anem veient !

(Nota: la imatge és una gentilesa de www.cartoonclipart.com )