És ben evident, com assenyalàvem a l'anterior post, que els alumnes que ara omplen les nostres aules es trobaran un món ben diferent quan en surtin. L'escola hauria de ser més ambiciosa, no s'hauria de conformar a viatjar en el vagó de cua i hauria de fer un esforç d'anticipació per preveure aquests canvis i assimilar-los convenientment. De no ser així contribuim amb passivitat i impotència al desprestigi de la nostra institució. Una tasca gens fàcil però necessària i possible.
La majoria de les mancances giren al voltant dels dèficits metodològics. Continuem articulant el problema de l'adaptació de l'escola a la Societat del Coneixement al voltant de les infrastructures i dels continguts però estem menystenint el factor clau: La revolució metodològica a l'era Internet. Vet aquí quin títol més encertat per a les jornades que iEARN-Pangea ha celebrat aquest mes de novembre a Callús .
Els anys 80 ja varen ser també l'escenari d'una revolució metodològica, més que no pas de continguts (que també) ni d'infrastructures (algú ha arribat a dir una mica exageradament però amb un rerafons reivindicatiu que la darrera incorporació tecnològica significativa abans dels odinadors ha estat el pupitre). Una revolució metodològica que centrava i situava l'escenari dels continguts i de les actuacions educatives més enllà de l'aula i del centre: l'entorn immediat.
I, en essència, no hem anat gaire més lluny d'aquí: Hem acostat internet a l'aula, però no hem sabut projectar l'escola per la xarxa. Això sí, en clau digital.
Dit d'una altra manera, i llevat d'excepcions, hem utilitzat més les possibilitats d'internet i de les TIC en general com espectadors més que no pas com actors. I més: no hem estat capaços encara d'explotar didàcticament l'enorme potencial que ens ofereix internet. Hem d'aprendre, en definitiva, a articular i a desplegar una metodologia propia de l'escola de la Societat del Coneixement. Som-hi ?
