divendres, 7 abril de 2006

Mami, yo tero ser famoso



Aquest és el títol de la darrera creació de la Cubana (per cert, no deixeu de visitar el seu web. Brutal!). El muntatge explica la història d'una cadena de televisió que durant molts anys emet un programa de gran èxit, el que dóna nom al títol de la comedia, i a aquest article. No es tracta d'una paròdia de la televisió sinó de nosaltres mateixos. Bé, dels que recolzen aquest tipus de programes i aquests valors de viure com un rei sense fotre ni brot (a banda de ser un asidu del corasón de primavera, del de verano, otoño i invierno).
Doncs bé, la cosa no anava exactament per aquí. Ves per on Google, el mateix que ens ha impressionat amb Google Earth, Google Mail i Google Toolbar ara ens surt amb una ciberhorterada tremenda: Google Idol. Estem ben arreglats !

Tot plegat ens ha de fer reflexionar una mica: per un ampli sector de la nostra societat, Internet va poc més enllà dels messengers, els minijuegos i les votacions als triunfitos (per sort, fa una temporadeta que estan de vacances). I dic triunfitos perquè recordo que una dels meus principals malsons, en època de les primeres edicions d'Operación Triunfo', era evitar que els meus alumnes m'entressin a Portalmix per votar al Bustamente o a la Rosa de España (per cert, si us passa pel cap entrar en aquest darrer enllaç feu-ho amb els altaveus apagats).



Google Idol, per tant, vindria a ser com l'Operasión Trumfo però en digital i a l'engròs (versió internacional, en English, és clar). Amb els avantatges, això sí, que comporta Internet: els aspirants s'estalvien, per exemple, les cues dels càstings i els desplaçaments. La permanència dels vídeos enviats pels usuaris depenen dels vots dels usuaris (és gratis, val a dir).

Fent la reflexió educativa de la història, des dels centres educatius hem de plantejar-nos que el temps va en contra nostre: No disposar d'una línia d'actuació en TIC dintre del Projecte de Centre(com hi ha el projecte lingüístic, el d'acollida, etc.) comporta inevitablement l'assentament d'uns hàbits que associen de manera automàtica internet amb oci. Molt perillós.
Quan la situació arriba a nivells extrems, i per moltes propostes didàcticament interessants que s'ofereixen posteriorment als alumnes, l'oposició i rebuig d'aquests pot fer fracassar l'assoliment dels objectius proposats. Amb la conseqüent decepció dels professors/es que ho han estat preparant i el joiós esplaiament del sector proanalògic del professorat.

L'adopció ferma de mesures consensuades per part dels claustres, com ara la prohibició de l'ús de sistemes de missatgeria (que no formi part d'una activitat amb clars objectius educatius, s'entén), la dels jocs en línia, etc. contribuirà a capgirar aquesta perillosa percepció que, en definitiva, no fa res més que accentuar la mal anomenada fractura digital (com dèiem en una altra ocasió, no deixa de ser un eufemisme de la 'fractura' social).

Com diuen en castellà: ¡Dicho queda!.