Com tots sabeu encara no fa quatre anys que el Vaticà finalment va menystenir els precs, suggeriments i súpliques de molts internautes per tal que Santa Tecla fos reconeguda com la nostra patrona. L'Àngel (un nom molt escaient) Rodríguez, cap de premsa del bisbat de Girona, va crear en el seu moment una pàgina web consultiva en la que Santa Tecla (finalment la més aclamada pels internautes catalans) competia frec a frec amb altres primeres espases del santoral com ara sant Isidor (inventor de les bases de dades al segle VII), sant Pere Regalat (al segle XV va recórrer 80 quilòmetres en quinze minuts), l'arcàngel sant Gabriel (va portar notícies com l'anunciació de la Verge Maria), santa Rita (patrona dels impossibles) o sant Andreu (germà de sant Pere que per ser pescador navegava i ja bregava amb xarxes).
Cal dir que a el Ángel de la Red, iniciativa paral·lela en espanyol, la nostrada patrona de Tarragona va quedar en una meritòria segona posició, immediatament després de l'arcàngel sant Gabriel. El tercer lloc del podium va ser per sant Isidor de Sevilla, el sant que fins a darrera hora semblava que seria qui en sortís guanyador.
Doncs va ser que no. El 27 d'abril de 2007 el Col·legi Cardenalici nomenà contra pronòstic un beat (vindria a ser com la segona divisió del santoral), en Santiago Alberione (italià), patró d'Internet. Es veu que en aquests afers, les qüestions burocràtiques hi juguen un paper destacat (es necessita que dos bisbes avalin la candidatura, hi ha d'haver una petició formal d'una associació laica...). Ja se sap, qui juga a casa té avantatge... Res a pelar, vaja. Però siguem francs: de tant en tant sents d'algú que va a encendre un ciri a sant Pancràs, a santa Llúcia ... però per ara, ningú va a encendre ciris a Santiago Alberione. Una mica de paciència, és possible que passi com amb els triunfitos: surten una mica a la tele i salten a la fama en un tres i no res.
Antaviana encara té activat l'espai web que va obrir per la campanya (1996) a favor de Santa Tecla, des de la qual els seus devots encara podem gaudir dels seus goigs i auques. I de la possibilitat de fer lloances, pregàries i fins i tot confessions. Confesso que visc en pecat i que formo part del grup d'heretges devots de santa Tecla, que és i serà sempre la nostra patrona clandestina.
Però amb tot aquest enrenou penso que es va fer una gran injustícia ningunejant una ferma candidata a la pole position, galàctica com poques: la verge de Fàtima. I si no, vegeu la fotografia que encapçala aquest post i que vaig fer aquest estiu a la ciutat d'Elvas (Portugal), tot just passant la frontera. Ens agradaria pensar que la seva possible candidatura va ser rebutjada per allò dels secrets, que probablement es va relacionar amb la polèmica entre codi lliure i programari propietari. Posats a triar, i si ho comparem amb l'elecció final, potser també aquesta verge ens hagués quedat més propera, per allò que la seva aparició la va fer el 13 de maig de 1917 davant de tres pastorets (vaja, que un dels misteris tenia una estreta relació amb el nostre tripartit).
S'ha de reconèixer, però, que la verge de Fàtima és -de bon tròs- la més políglota de totes. Estic plenament convençut que una seva col·lega, la verge de Lourdes, parla impecablement el francès però no rasca bola en occità, bretó, cors, alsacià ni català. Com la de Covadonga, la de l'Almudena, o la de Guadalupe no parlen res més que la llengua de Cervantes, encara aquesta darrera ho faci amb un marcat accent sudamericà, que per alguna cosa és també la verge de les Amèriques.
Probablement, quan els blaveros i els Zaplana boys s'assabentin de les destreses lingüístiques de la verge portuguesa en demanin la doble nacionalitat i sol·licitin, ara que són tan amics amb el Papa, una revisió del patronatge d'Internet al Vaticà. Déu nos en guard ! Entretant, nosaltres seguirem sense defallir amb els nostres precs a Santa Tecla. Ora pro nobis, Amén !
0 comentaris:
Publica un comentari