De mindundi per Second Life

El Josep Masalles, coordinador de l'equip de formadors en TIC de l'ICE de la UAB ens va parlar a principi de curs d'una cosa que es dèia Second Life (segona vida) i ens va convidar a que ho seguíssim de ben aprop atès que s'estaven desenvolupant aplicacions educatives relacionades i des dels ambients universitaris s'acabava d'encetar un debat interessant. Ensumava, i no anava errat, que estàvem davant d'un fenomen descongut però potent.

Alguns dels companys de l'equip, com el Toni Casserras ja han avançat força i fins i tot ha dirigit una de les sessions d'autoformació que porta a terme l'equip cada un o dos mesos. Tenia el tema pendent de tractar a l'agenda, i vet aquí que ara fa un parell de setmanes, tot aprofitant una tarda en la que tenia un parell d'hores no ocupades, ja em tens buscant informació sobre l'invent i entrant de pet a la pàgina web de Second Life (en endavant, SL).


Primers descobriments: En primer lloc, que en aquest món virtual hi viu -aproximadament- tanta gent com a tota Catalunya. (per tant, primera conclusió: és un fenomen de prou magnitud com per tenir-lo en compte i estudiar-ne les repercusions educatives, en el meu cas com a docent). Segona conclusió (ja no m'agrada tant): SL (havia estat advertit) és un gran negoci, tant per als seus creadors (per descomptat) com per a molta gent que s'hi sap bellugar i té visió empresarial (ja hi ha literatura de com fer diners a SL). La tercera, que hi ha una versió per a menors de 18 anys.

Quan entres al web i omples el formulari de sol·licitut d'alta has de baixar-te un programa que cal instal·lar a l'ordinador. També t'has de crear un avatar (nom que rep el personatge que serà el teu alter ego a SL). Inicialment no pots personalitzar-lo i pots triar entre diferents propostes masculines, femenines o bé fantàstiques. Així doncs, amb la fascinació amb la que deurien crear Frankenstein (bé, en realitat crear-lo amb un cap programa d'edició gràfica no ha estat tan complicat), dóno vida al meu alter ego: Benvingut, Cucafera DeCuir !

Nou descobriment: hi ha tres modalitats d'alta. Una primera gratuïta (la que escullo), una de pagament (Uns 10 $ mensuals), que et dóna dret a construir (virtualment, és clar) a SL i una darrera, que ja no vaig ni entretenir-me a llegir. Confirmo que SL és un gran muntatge econòmic, molt ben trobat, per cert. Després m'he documentat sobre el volum de diners que es mouen al seu voltant, i també que al voltant del $ Linden (la moneda de SL) hi ha tot un sistema econòmic molt potent (amb diner virtual!). Amb borsa, brookers, canvi de divises... Tela marinera!

Una vegada superats els protocols de rigor (acceptació de les normes d'ús) hom ja pot entrar a una zona d'aprenentatge de SL, on cal superar algunes proves per demostrar que s'han adquirit els coneixements mínims per moure't per l'entorn: volar, teletransportar-te d'una zona de SL a l'altra... L'objectiu és aconseguir superar aquesta petita ginkana, que t'ha de permetre arribar a la zona definitiva. He de confessar que per tal d'assolir aquest objectiu vaig haver de fer una mica de trampa i, amb l'orella enganxada al telefon, anar seguint les precises instruccions que el Nil (el millor amic del meu fill gran) m'anava donant des de casa seva. I és que ja se sap, els nadius digitals són la pera.

Doncs ja em tens de ple a Second Life. Busco al cercador de llocs Barcelona i trobo una rèplica de la Plaça Real. Som-hi! Alguna retirada sí que té, val a dir-ho, però exacta exacta, tampoc és. Hi havia una dotzena d'avatars que hi pulul·laven, i allà vaig estar parlant una estoneta amb un informàtic de Girona molt trempat.

Poc després vaig teletransportar-me a la zona educativa, on vaig assistir al meu primer congrés online a SL Sobre bones pràctiques educatives a Second Life. Em va semblar original i vaig voler-hi fer una mica el tafaner. Impressionant !

Només arribar sóc rebut per l'organització del congrés i agafo una bossa amb el material. A la zona hi ha més avatars pulul·lant. No sóc sol, que bé ! Miro el rellotge: A casa nostra comença a fer-se fosc, però als EUA encara deuen ser cap al migdia. No veig cap català ni ningú de l'estat espanyol. Vaja !


Guaita, un mapa ! M'adono que s'han reproduït tots els detalls: piunt d'acollida, pòsters ...



Poc després coneixo un professor de castellà d'Illinois que em convida a seguir-lo i m'acompanya per les sales d'actes on es fan les conferències, els pòsters... Molt amable, Dlr Rau !


Els continguts, una mica de tot, els podeu consultar a http://slbestpractices2007.wikispaces.com/PresentationSchedule.

Bé, fins aquí les meves primeres passes com a minundi a Second Life. Tot i que aquests darrers dies m'estic documentant força sobre el tema, encara no estic en condicions de pronunciar-me sobre el sentit educatiu (si el té) de l'eina. D'entrada ensumo, com els meus companys, que ens trobem davant d'un nou pas evolutiu d'Internet i que ens porta a una nova dimensió: la web en 3D. Comencem, com ja diuen alguns experts, a començar-nos a plantejar la web 3.0. Ostres, si encara no hem paït la 2.0, i encara hi ha molts docents - desertors digitals- (Prensky només contempla nadius i immigrants) que encara no han ni fet les maletes.

En Masalles ens va parlar de Sloodle, un mòdul que connecta SL amb Moodle. M'imagino, per un moment, com poden arribar a ser els projectes telecol·laboratius que coneixo, especilment els d'iEARN-Pangea i de LaceNet, també Kampus, amb espais de trobada e 3D, on els alumnes i professors crein els seus avatars ... on et puguis moure en una reproducció -en el cas dels projectes LaceNet, del poblat íber d'en Sàlix. Estic convençut que ja sigui SL o una alternativa(esperem que propera) no tan marcadament comercial, poden aportar molt a l'àmbit educatiu. En què? Espero donar-vos la resposta, o alguna pista quan ho tingui més clar.