dimarts, 24 juliol de 2007

Un festival de sensacions


This album is powered by BubbleShare - Add to my blog


Al meu post anterior dèia que poder venir a un esdeveniment com aquest és un festival de sensacions i de nous aprenentatges. Un luxe. Bé, en realitat també és un perill, perquè hi ha tantes propostes de projectes, i tanta gent interessada i il·lusionada a tirar-los endavant, que cal seleccionar molt i mesurar les implicacions que comporten.

Us explicava que diumenge havia assistit a una ponència de la delegació marroquina. Doncs bé, mentre esperàvem l'autobús, amb el Jamaldin Slimani vam estar parlant una bona estona. Estaria interessant en mantenir contactes amb iEARN-Pangea, i estudiar possibles col·laboracions entre alumnes seus i els nostres. Li vaig comentar que des d'iEARN-Pangea estàvem treballant amb alumnes nouvinguts, i que de cara a la celebració, l'any 2009, de la conferència internacional al seu país es podria potenciar l'inercanvi. Vam quedar que avui vindria a escoltar el meu workshop. En continuarem parlant, segur.

Ahir va ser el dia escollit per a les excursions. Després de tres hores de camí vam arribar a Alexandria, abans de travessar les monstruoses zones de refineries de petroli i industrials dels seus afores. La històrica ciutat, famosa per la seva biblioteca, el seu port i el seu far,té el seu encant. En primer lloc, visita llampec a les impressionats catacombres. He de reconèixer que no es coneixia la seva existència i em van agradar molt. Després de visitar les restes romanes, amb la popular columna de Pompei, visita al port, on hi havia el famós far que guiava els vaixells des d'un dels històrics quatre ports més importants de la Mediterrània. Després de dinar en un restaurant de la zona, la visita més esperada: la biblioteca d'Alexandria. Impressionant edifici, una obra arquitectònica meravellosa que destaca la importància que havia tingut aquesta referència mundial de la cultura. L'aprofitament de la llum és una de les qüestions millor resoltes d'aquesta obra.
Vaig aprofitar per parlar una llarga estona amb la Kristin Brown, de la universitat de San Diego. Ella treballa en programes d'immigració i ens coneixem dels del 1996. Vam intercanviar informació sobre com es resoles dues situacions molt diferents per a la integració. També vaig avançar-li algunes coses de la meva ponència d'acui. NO podrà venir perquè estarà treballant en el Youth Summith, m'ha desitjat molta sort.
Vam quedar que intentaríem trobar alguna manera per treballar conjuntament. Segur que també muntem alguna cosa. La Kristin és una persona magnífica i tothom l'aprecia molt.


Volia explicar el detall del Joan Closas. Des de Manresa va portar el llibre del Kursal, el teatre recentment restaurat i que és un dels motors culturals de la ciutat. I és que la biblioteca d'Alexandria, en ser restituida, va fer una crida mundial per intentar tornar a esdevenir la referència mundial. La donació va ser acceptada, després de comprovar per l'arc de seguretat que a dintre no s'hi amagava cap bomba i de passar pels registres protocolaris de rigor. Res Joan, que et vas quedar amb tots nosaltres. Ets un crack!

Tornada a casa, després de la també obligada vista a la fabrica de papirs i de barallar-nos amb la guia perquè deixéssim córrer un parell de visites més -de camí- que se'ns havíen programat. I és que a un quart d'onze passàvem per les portes de l'hotel. Sopar lleuger, breu sobretaula a la terrassa i preparació de la ponència d'avui a l'habitació.

Aquest matí, un parell de cafès (llaaaaaaargs, com a tot arreu llevat d'Itàlia i a casa nostra) per intentar que les 4 hores que hem pogut dormir no pesin més del compte. I aquí estic, fent campana del plenari, escrivint aquest post després d'haver acabat la que serà la primera ponència en anglès (sort que el Lou, el meu professor d'anglès, no podrà escoltar-me !). El meu nivell no és per 'tirar' coets i hauré de començar llegint-la, però igual m'animo i em surto del guió. Ja veurem.
Tot i així, espero que aconsegueixi fer-la interessant. La delegació argentina ja m'ha dit que vindria en ple. També la Cheryl, del secretariat internacional. Bé, farem el que podrem.

3 comentaris:

  1. Hola Ramon
    Només dir-te que et seguim, et llegim i ens morim d'enveja quan deixes ana,r com aquell que res, mots màgics que ens han fet somniar sempre "Keops" "Alexandria"
    deu-ni-do
    fins sempre
    Carme

    ResponElimina
  2. Gràcies Carme,

    Un petó ben gros des del Caire. Ets un sol !

    ResponElimina
  3. Ricard sala6:40 p. m.

    Hola Ramon!!
    He trobat la teva pagina per casualitat, estava fent una recerca per internet d'ex-alumnes del Pius (jo hi vaig ser al 1985 i al 86)i m'ha sortit la teva pagina i casulitats de la vida jo tambe estic al Caire per feina.
    Perdona el meu pobre catala pero fa molts anys que vaig marxa de Catalunya i m'ha fet molta gracia trobarme la teva pagina!!...
    una arcada i que tinguis bon viatge

    Ricard Sala

    ResponElimina