dimarts 18 de desembre de 2007

Circ Cric

Encaixo amb esportivitat la tibada d'orelles del meu bon amic Boris, que, ai, ai, ai, em renyava per no escriure cap post des de feia dies. Cert, Boris, entono el mea culpa i acabo de resar deu avemaries. I és que no serà pas que no hi hagi hagut motius per fer-ho: els informes de la fundació Bofill, el no me PISAs que llevu xanclas ... les oposicions a catedràtics de secundària (la gran i real preocupació de bona part del nostre col·lectiu). Continuem... En un altre ordre de coses, l'arribada del Nadal amb una nova onada invasora de Pares Nadals escaladors, els balcons tuning (paradigma de l'estalvi energètic i del canvi climàtic)... També hi ha, però, altres altres qüestions més optimistes, com ara el cicle de conferències que des de LaceNet celebrem amb motiu del Xè aniversari, l'èxit del projecte Kampus, la conferència que la professora Judie Harris va venir a fer a Callús aquest mes de novembre passat, i aquelles petites coses del dia a dia que són les que en definitiva ens fan xalar de la nostra professió, encara paradís de la creativitat (malgrat els incondicionals membres de les cofradies de Sant Barcanova, Sant Santillana, etc. que darrerament no porten or, encens i mirra com els Reis de l'Orient, sinó pissarres digitals i altres estris similars). Mare de Déu si n'hi ha, de temes per parlar-ne ! (Ah, em deixava un de recent: ara haurem de tornar a posar notes ! ) Però no patiu, que no us ho explicaré tot de cop (Déu nos en guard !) . Mica en mica.
Prometo que a partir d'ara escriuré més. Bé, deixem-ho en una mica més. De moment us deixo els vídeos de la fantàstica sortida que vam fer professors i alumnes de l'aula d'acollida de l'IES Quercus de Sant Joan de Vilatorrada al Circ Cric. Amb entrevista amb el Tortell inclosa. Gràcies Tortell! Gràcies Pallassos sense fronteres ! Gràcies, Boris !






1 comentaris:

  1. Benvolgut Ramon,

    Res de renyar ningú, no fotis!
    Com podria fer-ho jo, que sóc qui menys escriu en el seu blog!! Més aviat preocupat perquè el teu silenci fos un mal presagi. Però ja veig que no i me n’alegro. Molts temes i complicats, verdaderament. I alguns de gran transcendència pública. O si ho prefereixes mediàtica...

    Malgrat les barbaritats que s’hi diuen crec que és necessari que l’educació sigui un afer públic. Ara bé, hauríem de trobar la manera d’intervenir-hi i ser capaços d’aportar una mica de seny i de coneixement. Els docents hem de reflexionar-hi plegats com diu l'Anna. Però no només mestres i professors, sinó tothom. L’educació no és l’escola, és quelcom més important, més fonamental. És un afer que afecta a tothom. Hem de trobar la manera de sortir dels blogs i entrar en les converses de les famílies, de les empreses, de les organitzacions socials... i aportar criteris. No sé com fer-ho, però sé que cal.

    Una abraçada,

    Boris

    ResponElimina