Darrera crònica des del Caire

This album is powered by BubbleShare - Add to my blog


Ahir, després d’esmorzar, vam arribar al Mubarak Center. L’empresa Karnak Travel, del grup Egipt Air, és qui té cura del transport des dels diversos hotels fins al lloc de la conferència. El millor, en trobades d’aquestes dimensions, és quan tot es fa en un mateix lloc i no cal moure tanta gent. Per molts motius. Un d’ells, important, és la puntualitat. La gent del Karnak no acostuma a ser-ne massa, de puntual. Fent broma, quan quedem entre nosaltres, hem incorporat els ‘minuts egipcis’ al nostre vocabulari més utilitzat. Ahir a la nit, per exemple, van arribar prop d’hora i mitja més tard de l’hora convinguda i vam entrar tard a l’espectacle ‘sons et lumières’, un espectacle totalment pensat per als guiris. Un altre motiu interessant és que
no es creen diferències entre uns hotels i altres, diferències que són molt grans. Ës difícil, però, trobar espais per a tanta gent (entre la trobada d'ensenyants i la de joves ens aproparem al miler d'assistents.

Un impediment destacat, difícil -per no dir impossible- de resoldre, és el cost de la conferència. Aquest és inabastable per a la majoria dels professors de la xarxa. Molts dels assistents han pogut venir gràcies a beques dels ministeris dels seus respectius països. Aquesta qüestió fa que força representants de centres hagin de seguir les reunions de la conferència i fins i tot participar en votacions importants per al futur de l’entitat via correu electrònic. iEARN és un reflex de la realitat mundial. Una ONU en petit, diem a vegades. Amb la diferència que aquí tothom hi té dret i vot. Bé, tothom qui hagi demostrat que és una organització que reuneix les característiques especificades a la constitució de l'entitat (s'ha de demostrar que hi ha un grup de persones, que l'entitat és oberta a tothom, que hi hagi una institució universitària o reconeguda que avali la seva bona dinàmica, etc.).
Amb el Joan Closas, company d'expedició, comentàvem que potser més que el gran nombre de tallers, presentacions, mostres culturals, etc. que hi podem trobar, el face to face és el més interessant. Poder compartir un te, sentir les veus i mirar-nos als ulls redimensiona les relacions i trenca la fredor dels correu electrònics.
Però si bé Internet pot resoldre el problema de la distància física, la cultural és una altra cosa. A cas anostra en tenim bons exemples. Parlem molt de diversitat, de tolerància, de germanor ... però les distàncies culturals que ens separen són enormes i no sempre les sabem entendre i acceptar. Les trobades d'iEARN són un escenari fantàstic per treballar aquest aspecte. Mentre estic escrivint aquest post, per exemple, sóc al Hall de la residència del Mubarak Center, l'únic lloc del complex on podem connectar a Internet via wifi sense haver d'intentar-ho a les aules d'informàtica que queden lliures, entre taller i taller. Al Mubarak Center hi estan allotjats la majoria de joves que fan una trobada paral·lala, la Youth Summit, adreçada a nois i noies d'entre 11 i 18 anys.
Davant meu tinc un grup de joves libaneses. Es distingeixen clarament perquè les noies porten un mocador al cap amb la seva bandera. Estan enfilades sobre unes cadires penjant uns cartells amb les conclusions d'alguna de les trobades que deurien fer aquests dies. Són ajudades per noies de l'organització. Aquestes es distingeixen clarament per uns polos de color llampant, verd pistatxo, taronja o vermell fluorescent. Com que són de màniga cura, a sota hi porten una peça de cotó de maniga llarga. Mocador al cap, gairebé totes. Els nois, el mateix polo de màniga curta. Però sense res a sota, ells sí poden ensenyar els braços.

Aquest és un dels aspectes que més em costa d'entendre. Recordo la meva estada al Caire ara fa 15 anys. No hi havipas vist tantes noies i senyores tapades amb un vestit de color negre que només deixen veure els seus ulls. A la conferència no n'hem vist cap. Però pel carrer sí. I és curiós veure, per exemple, com aixequen el vel quan els sona el telefon mòbil. El contrast és molt accentuat.

A la meva esquerra, una imatge també interessant: Un parell de joves d'aparença benestant estan treballant amb un portàtil de mides reduïdíssimes. Un aparell, suposo, caríssim i inabastable per l'altre gent que -més o menys discretament- se'l queda mirant quan passen pel costat. Conversesn animadament amb un parell de noies de color, que porten a les mans unes quantes samarretes amb el cor de I love you NY. Pocs metres més enllà un altre grup de joves, molt heterogenis (crec que de la delegació d'Indonèssia, el Marroc, Holanda i Taiwan) s'estan intercanviant adreces electròniques i algun pin o clauer.

Oblidava explicar com van anar les ponències d'ahir. A les 11, el Toni, la Carmina i el Josep Torrents explicaven el projecte Global Art. Una bona iniciativa que any rere any amplia la seva participacio. Els nois i noies de tot el món estan convidats a fer fotografies de l'art que poden trobar al carrer: escultures, elements arquitectònics concrets... posteriorment, es suggereixen un seguit d'activitats telecol·laboratives per tal d'aprofitar les aportacions de la resta de participants.

Una hora més tard, jo hi explicava diversos exemples d'utilització de moodle: com a pàgina web, com a base per a projectes telecoL·laboratius d'iEARN... acabava exposant la feina que en aquests darrers anys he portat a terme amb el Ferran Mas i la Núria Reguant. En acabar vaig atendre diverses persones que volien més informació (de Macedònia, Líban, EUA i el Japó). Em va sorprendre el fet que poca gent conegués Moodle. Després de disculpar-me pel meu pèssim anglès vaig començar a llegir la comunicació. Més o menys quan anàvem per la meitat, a mida que m'anava tranquil·litzant i agafant seguretat, vaig llençar el guió i vaig tirar pel dret. Suposo que deuria parlar molt malament, però se m'anava entenent. Bé, això és que em van dir els companys. El Lou, el meu professor d'anglès no s'ho creurà, que he fet la meva primera comunicació en anglès.

Bé, avui hi ha el sopar de gala. Esperem que hi pugui venir tothom, ja que és un dels moments en els que pots trobar tothom en un mateix espai. És a dir, que probablement no podré tornar a connectar fins a la tornada i aquest serà el meu darrer post des d'Egipte.

Demà dijous tindrem el dia lliure. Divendres haurem de sortir d'hora perquè de tornada al Prat fem escala a Frankfurt. El Josep, la Sabina i el Juan Antonio es queden uns dies més. La resta tornem tots plegats.

Ens continuem llegint de tornada.

Un festival de sensacions

This album is powered by BubbleShare - Add to my blog


Al meu post anterior dèia que poder venir a un esdeveniment com aquest és un festival de sensacions i de nous aprenentatges. Un luxe. Bé, en realitat també és un perill, perquè hi ha tantes propostes de projectes, i tanta gent interessada i il·lusionada a tirar-los endavant, que cal seleccionar molt i mesurar les implicacions que comporten.

Us explicava que diumenge havia assistit a una ponència de la delegació marroquina. Doncs bé, mentre esperàvem l'autobús, amb el Jamaldin Slimani vam estar parlant una bona estona. Estaria interessant en mantenir contactes amb iEARN-Pangea, i estudiar possibles col·laboracions entre alumnes seus i els nostres. Li vaig comentar que des d'iEARN-Pangea estàvem treballant amb alumnes nouvinguts, i que de cara a la celebració, l'any 2009, de la conferència internacional al seu país es podria potenciar l'inercanvi. Vam quedar que avui vindria a escoltar el meu workshop. En continuarem parlant, segur.

Ahir va ser el dia escollit per a les excursions. Després de tres hores de camí vam arribar a Alexandria, abans de travessar les monstruoses zones de refineries de petroli i industrials dels seus afores. La històrica ciutat, famosa per la seva biblioteca, el seu port i el seu far,té el seu encant. En primer lloc, visita llampec a les impressionats catacombres. He de reconèixer que no es coneixia la seva existència i em van agradar molt. Després de visitar les restes romanes, amb la popular columna de Pompei, visita al port, on hi havia el famós far que guiava els vaixells des d'un dels històrics quatre ports més importants de la Mediterrània. Després de dinar en un restaurant de la zona, la visita més esperada: la biblioteca d'Alexandria. Impressionant edifici, una obra arquitectònica meravellosa que destaca la importància que havia tingut aquesta referència mundial de la cultura. L'aprofitament de la llum és una de les qüestions millor resoltes d'aquesta obra.
Vaig aprofitar per parlar una llarga estona amb la Kristin Brown, de la universitat de San Diego. Ella treballa en programes d'immigració i ens coneixem dels del 1996. Vam intercanviar informació sobre com es resoles dues situacions molt diferents per a la integració. També vaig avançar-li algunes coses de la meva ponència d'acui. NO podrà venir perquè estarà treballant en el Youth Summith, m'ha desitjat molta sort.
Vam quedar que intentaríem trobar alguna manera per treballar conjuntament. Segur que també muntem alguna cosa. La Kristin és una persona magnífica i tothom l'aprecia molt.


Volia explicar el detall del Joan Closas. Des de Manresa va portar el llibre del Kursal, el teatre recentment restaurat i que és un dels motors culturals de la ciutat. I és que la biblioteca d'Alexandria, en ser restituida, va fer una crida mundial per intentar tornar a esdevenir la referència mundial. La donació va ser acceptada, després de comprovar per l'arc de seguretat que a dintre no s'hi amagava cap bomba i de passar pels registres protocolaris de rigor. Res Joan, que et vas quedar amb tots nosaltres. Ets un crack!

Tornada a casa, després de la també obligada vista a la fabrica de papirs i de barallar-nos amb la guia perquè deixéssim córrer un parell de visites més -de camí- que se'ns havíen programat. I és que a un quart d'onze passàvem per les portes de l'hotel. Sopar lleuger, breu sobretaula a la terrassa i preparació de la ponència d'avui a l'habitació.

Aquest matí, un parell de cafès (llaaaaaaargs, com a tot arreu llevat d'Itàlia i a casa nostra) per intentar que les 4 hores que hem pogut dormir no pesin més del compte. I aquí estic, fent campana del plenari, escrivint aquest post després d'haver acabat la que serà la primera ponència en anglès (sort que el Lou, el meu professor d'anglès, no podrà escoltar-me !). El meu nivell no és per 'tirar' coets i hauré de començar llegint-la, però igual m'animo i em surto del guió. Ja veurem.
Tot i així, espero que aconsegueixi fer-la interessant. La delegació argentina ja m'ha dit que vindria en ple. També la Cheryl, del secretariat internacional. Bé, farem el que podrem.

Segon dia a la Conferència del Caire

This album is powered by BubbleShare - Add to my blog

Segon dia de la conferència internacional d’iEARN. Ens llevem d’hora, no sense dificultats després d’un primer dia força intens. Un matí ple de reencontres, abraçades i petons amb la gent que feia temps que no veia, concretament des de la trobada internacional de Moscou, l’estiu de 2002.

La presentació de les diverses delegacions és un dels actes més tradicionals i vistosos de la conferència. Una anècdota divertida va ser que l’organització va oblidar d’incloure a la llista de participants la delegació xinesa, però sí va ser presentada la taiwanesa. iEARN és un mirall de la realitat internacional, i això es fa notar en els aplaudiments: emotiva i forta ovació, fortíssima, a les delegacions libaneses i palestines. Discreta, la que es va dispensar a la israeliana.

Amb un obligat matí protocolari, on els parlaments dels organitzadors i de les autoritats van ocupar bona part de la jornada, vam aprofitar la tarda per fer una vista al centre de la ciutat El Mubarak Center (el lloc on es desenvolupa la Conferència) és força lluny, a 10 minuts de les piràmides, que es poden contemplar perfectament des de l’autovia que hi porta. A la porta de l’hotel vam tancar tractes amb un taxista molt trempat que ens va acompanyar i fer de guia durant tota la tarda. En primer lloc ens va portar al Khalili, el conegut i concorregut bassar de la ciutat. Perdre’s pel laberint dels petits carrerons és una experiència molt interessant i recomanable que reflecteix el pols i la personalitat dels egipcis. Botigues i paradetes d’espècies, catifes, joieria... La majoria, això sí, preparades per als turistes. I és que per Egipte el turisme representa una font d’ingressos considerable. Un veritable exèrcit de policia d’uniforme blanc, creada per a la seva protecció és omnipresent al carrer, a les entrades dels hotels i a tot arreu. Després d’aquesta visita, el tronat peugeot 504 familiar que no passaria ni en broma el primer control de la ITV, es va endinsar pels carrers del barri de Giza fins a una teteria amb vistes privilegiades a l’Esfinx i les tres piràmides. El seu propietari insistia a lligar un sopar el dia de l’espectacle de llum i so que diàriament omple una placeta situada a cinquanta metres, ja dins del recintre tancat. Vam quedar-nos a la terrassa una bona estona, tot esperant una inoblidable posta de sol, que juntament amb la que ara fa un any vaig veure des del mirador de San Nicolás de Granada, recordaré tota la vida. El Josep Masalles va aprofitar per fer un dels seus magnífics reportatges fotogràfics. El sol ja s’havia esmunyit per darrera la piràmide de Keops des de feia una bona estona quan gairebé vam haver d’amagar la Minolta del Josep. Tornada a l’hotel, sopar i te a la terrassa de l’hotel, en la que la Carmina Pinya, el Josep Torrents i el Toni Casserras ens van posar al corrent de les reunions de l’Assembly. iEARN-Pangea és un dels vint i tants membres de l’organització amb dret a pertànyer a aquest organisme de l’organització, que és el que prèn les decisions que afecten l’entitat. L’oficina internacional d’IEARN-Pangea a Callús va ser un dels temes de l’ordre del dia. Els esforços de tot l’equip de coordinació han tret els seus fruits. En aquest aspecte concret cal destacar la bona feina del Toni Casserras, que s’ha passat el curs fent aportacions claus en la reduïda comissió per al futur de l’organització. Per a iEARN-Pangea és un gran orgull que el Toni fos proposat per la comunitat internacional, juntament amb sis companys més, per desenvolupar aquest encàrrec. En aquest sentit, cal fer esment obligat també a la feina iniciada pel Narcís Vives, que ara fa uns 14 anys va representar la nostra entitat a Boston, on un reduït nombre de persones va fer possible iEARN (international education and recources network).

Avui pel matí, obligada sessió plenària formal amb les indicacions necessàries per al bon desenvolupament i govern d’uns actes que mouen prop de 700 ensenyants i 300 nois. Al seu favor cal dir que enguany la Dàlia, coordinadora d’iEARN-Egipte ha conseguit una de les fites d’aquestes trobades: que tinguin un fort impacte en la comunitat educativa local. Es perceben també bones sensacions a la trobada de joves, molt animada.

Tot esmorzant a l’hotel hem convingut que ens repartiríem per les diverses ponències, tallers i pòsters que es desenvoluparan al llarg del matí i la tarda. La del matí ha estat força interessant: Students Unlimited: Cheering Up Children with Terminal Disseasse, presentada conjuntament per Jamaldin Slimani i Nadia El Hadi. S'explicava com a secundària es portava a terme un teball de sensibilització envers les persones que tenien problemes i que necessitaven de la comprensió i de l'ajuda de l'entorn. D'una banda la Nàdia, estudiant de batxillerat al Marroc ens ha explicat com es feia un apropament als problemes i les angoixes dels indigents. S'analitzaven els problemes i s'intentava cercar una solució. El Jamaldin, des d'una cadira de rodes, ha explicat quina era la situació dels nois i noies hospitalitzats, centrant-se més en els que patien càncer. Una presentació molt interessant, en acabar els he felicitat. Poca assistència, això sí, i sobretot companys propers a ells. Una llàstima perquè es podrien fer moltes coses en aquesta línia. M'ha vingut a la memòria el fantàstic treball que està desenvolupant l'Antònia M. Gorgas des de l'escola de l'Hospital General de Manresa. De tornada a casa li passaré la informació i els contactes.

No fa més de mitja hora he estat a la presentació que l'Ed Gragert i la Lisa Jobsan han fet del nou entorn de treball telecol·laboratiu. Ha estat una aportació d'iEARN-USA basada en Drupal. Nosaltres probablement l'haguéssim fet amb Joomla i/o Moodle. Però s'ha de reconèixer que és interessant, amb l'automatització de processos que fins fa poc es feien amb eines bastant obsoletes ... per als que gaudim de 'bones' connexions. I és que a vegades cal hipotecar les eines més recents, que necessiten cada vegada de millor connexions, a favor de la universalitat d'aquestes. Cal recordar que hi ha encara molts llocs que connectar-se a Internet és molt més complicat que a casa nostra.

Bé, demà no hi ha ponències. La delegació d'iEARN-Pangea anirem a Alexandria, una de les diverses opcions que hi havia. Dimarts presento la meva ponència sobre Aplicacions de Moodle en contextos i projectes telecol·laboratius. Us explico com ha anat al proper post. Una salutació (mols calurosa !) des del Caire. Ostres, com em beuria ara mateix un granitzat de la "Xixo" de Manresa !

XIV Conferència Internacional de l'iEARN a el Caire

This album is powered by BubbleShare - Add to my blog

Avui comença al Caire la XIV Conferència Internacional de la International Education and Resource Netwok (iEARN). Vaig arribar ahir a la nit, tard, després d’una breu escala a Frankfurt, acompanyat dels companys Maria Barberà, Joan Closas, Josep Masalles, Sabina Redondo i Juan Antonio Relaño.

Travessar la ciutat de més de –diuen- vint milions d’habitants- ens va portar més d’una hora. Al Caire era festa, com a tots els països musulmans, i l’ambient pels carrers de la mitjanit, era festiu. De la darrera vegada que vaig venir recordo que una de les coses que més em va cridar l’atenció va ser la manera en la que es conduia. Veig que continuen igual ... o fins i tot pitjor!

A l’hotel, ja prop de mitjanit, ens esperava la Carmina Pinya, el Josep Torrents i el Toni Casserres. Com a coordinadors d’iEARN-Pangea els toca venir uns dies abans i participar en l’assemblea de centres. Pel que diuen s'ha fet molt bona feina, ens ho explicaran amb calma.

Aquest matí s'ha fet la inauguració. Molt de protocol, però hem aprofitat per retrobar-nos amb els vells amics: la Rosy d'Argentina, el Bob, la Kristin Brown ...

Be, continuarà...