Valoració personal de l'escola d'Estiu Virtual

Avui mateix marxo a donar el curs Treballem a l'aula la Competència Digital, en el marc de la XXX Edició de l'Escola d'Estiu per a Ensenyants de Menorca. Aprofitarem l'avinentesa amb la família per visitar novament aquesta fantàstica illa. També serà molt agradable retrobar-me amb alguns antics exalumnes dels estudis de psicopedagogia de la UOC i bons amics, com ara l'Amador Alzina, del Centre de Professorat de Ciutadella.
I parlant d'Escoles d'Estiu, no volia deixar passar aquest estiu sense dedicar un post a l'Escola d'Estiu Virtual d'enguany on juntament amb l'amic Jordi Arderiu, per encàrrec d'iEARN-Pangea, vam desenvolupar un curs sobre l'eina QUIA. Aquesta permet la creació i gestió posterior d'exercicis interactius de manera molt fàcil i efectiva. El seu principal actiu és que immediatament queden publicats a Internet. Així doncs, caceres del tresor, sopes de lletres, penjats, guerres de vaixelles, ordenar textos, etc. són exercicis que em acabar el curs són a l'abast de totes les persones que han seguit el curs. QUIA formaria part, juntament amb el CLIC i el Hot Potatoes, del kit de bricolatge per a elaborar material propi (un altre dia parlarem del gran negoci dels llibres de text) que tot professional de l'educació hauria de conèixer sortint de les facultats. Bé, com diria l'amic Boris Mir (no us perdeu aquest post seu) , això formaria part certament de la competència digital dels ensenyants, no pas dels alumnes.
Però hi hauria alguna excepció: Ara fa uns quatre anys, quan treballava a la UAC de l'IES Guillem Catà (Manresa) amb l'Agustina, la Núria i el Toni havíem ensenyat el funcionament de l'aplicació als alumnes. La Núria (professora d'Educació Visual i Plàstica) ens havia manifestat la seva dificultat per a fomentar la sensibilitat d'alguns alumnes envers l'art. Per tant vam desenvolupar l'activitat no pas amb la intenció que desenvolupessin competències digitals sinó més aviat altres d'afectives (l'autoestima, per exemple) i les cognitives. Els alumnes havien d'escollir un pintor i, després d'estudiar la seva obra i escollir els quadres més significatius, desenvolupar-ne un joc del penjat interactiu que convidaven a resoldre als seus companys. Així, vam poder aprendre el nom d'algunes obres de Kandinsky, Matisse, Münch, Picasso, Pollock, etc (cliqueu sobre els enllaços per veure els exercicis). L'experiència crec va anar força bé, si algun dia em retrobo amb algun d'aquests alumnes comprovaré a veure si els recorden.

QUIA només té un inconvenient, i és que és una eina de pagament. Tampoc és cap ruïna, ja que la quota anual no arriba als 50 €. Jo la vaig conèixer quan era gratuïta, ara fa ja uns quants anys (abans que s'inventés això de la web 2.0. En realitat, QUIA es va anticipar al concepte). Personalement utilitzo tant CLIC i Hot Potatoes com QUIA. Depèn de la necessitat i de la situació.

Bé, tornant a l'Escola d'Estiu Virtual he de dir que parlant amb els companys d'Espiral, Webquestcat i iEARN-Pangea, les valoracions són molt bones. Amb el Jordi Arderiu hem de dir que ens ho vam passar molt bé i que en els anys que porto dedicant-me a la formació d'ensenyants (més de 15) poques vegades havia aconseguit un nivell d'implicació i d'aprofitament en cap curs. En la nostra professió, com en moltes altres, mai deixem d'aprendre i sempre podem millorar, però penso que Marc Prensky va donar-nos una bona indicació quan va distingir les quatre etapes de qualsevol procés d'innovació. Val la pena recordar-les i tenir-les a prop:

1. Jugar amb la idea
   
2. Fer el que ja es feia, a la manera antiga
3. Fer el que s'ha fet sempre, a la nova manera
4. Fer coses noves, amb noves maneres

Aquest esquema tan senzill és molt efectiu. No calien megamàsters a Harvard o a Stanford per veure que, per exemple, el tema de Second Life no s'havia acabat d'entendre. Els resultats ja els heu pogut llegir aquest estiu a la premsa: retirada d'algunes de les grans companyies que hi havien apostat fort. Tan senzill com encallar-se en el tercer punt que ens apunta Prensky. I aquí va un avís, de bon rollo: si volem entrar a fer experiments educatius dintre de Second Life, caldrà posar-hi abans molta imaginació i encert ... una mica el que ha passat amb l'Escola Virtual d'Estiu: Webquestcat, Espiral, iEARN-Pangea i les altres institucions que hem ofertat cursos hem hagut de fer abans aquest pas. I tot i que encara ens queda molt per aprendre, ens resultats es troben a anys llum dels primers experiments d'e-learning.

Bé, en continuarem parlant. No volia acabar aquest post sense deixar-vos una petita mostra dels exercicis que han creat els alumnes del nostre curs:

• Scavanger Hunt (Cacera del tresor) sobre la reproducció: http://www.quia.com/sh/42265.html?AP_rand=1553397611
• Scavenger Hunt Sobre Funcions lineals afins: http://www.quia.com/sh/42277.html
• Scavenger Hunt sobre tortugues marines (amb vídeo de Youtube inclòs): http://www.quia.com/sh/42260.html
• Scavenger Hunt sobre el IES Pius Font i Quer (Manresa): http://www.quia.com/sh/42244.html
• Scavenger Hunt sobre la història de la bicicleta: http://www.quia.com/sh/42259.html
  
• Scavenger Hunt sobre Severo Ochoa: http://www.quia.com/sh/42223.html

• Penjats
• http://www.quia.com/hm/321330.html

• Activitats de memòria i concentració.
• http://www.quia.com/jg/1130095.html

• Guerra de vaixells
• http://www.quia.com/ba/112394.html
  

• Tauler de competició
• http://www.quia.com/cb/217024.html
  

• Columnes
• http://www.quia.com/cm/138056.html
  

• Omplir forats
• http://www.quia.com/cz/100075.html
  

• Picture perfect
• http://www.quia.com/pp/62684.html
• http://www.quia.com/pp/62680.html

Atlas: Georeferenciació per a minundis

El tema de la georeferenciació ha estat força feixuc fins que van aparèixer eines com Tagzània, Panoramio, Platial i Yourgmap. Per a minundis com jo en els aspectes tècnics ens han possibilitat, aquest curs passat, explorar algunes de les moltes possibilitats que tenen. En aquest mateix bloc n'hem vist algunes experiències, com la de localitzar en un mapa de Sant Joan els carrers amb noms d'escriptors i d'escriptores (activitat proposada pel Ferran Mas en el marc del projecte Kampus d'aules obertes):

(feu clic per a veure millor l'activitat)

Les activitats de georeferenciació són aplicables a qualsevol àrea, no únicament a la geografia. Així, podem georeferenciar ermites romàniques, espècies animals, antigues colònies industrials ... I això es pot fer -penso- des de primària fins als treballs de recerca de batxillerat. La capacitat per a georeferenciar hauria de ser adquirida per tots els alumnes en acabar l'ESO.
Aquí teniu un alumne explicant-nos el treball que vam fer a l'aula oberta tot aprenent geografia a partir de la georeferenciació de la Premier League i totes les lligues hagudes i per haver (Itàlia França i Espanya):



He de dir-vos que davant de tanta oferta de programes vaig exercir una mica de cagadubtes, aprenent sobre la marxa (els meus alumnes em disculparan) per trobar quina de les tres primeres eines era la més adient per a cada situació educativa (l'activitat dels camps de futbol, un parell d'activitats a la webquest de l'aula d'acollida, etc.). Finalment, ja a les acaballes del curs, vaig optar per Yourgmap, i heu de saber que alumnes van acabar dominant el programa millor que el professor.

Bé, doncs de la mà de Juan Diego Polo, a http://wwwhatsnew.com m'assabento de la solució definitiva per a desenvolupar activitats de georeferenciació a les aules. Es tracta d'Atlas. Una eina facilíssima a l'abast de tothom.

Amb new account ens registrarem com a nous usuaris i a partir d'aquest moment ja podem començar a crear el nostre mapa. Atlas resol un dels dèficits que trobava a Yourgmap i que m'havia fet desanimar alguns alumnes: ara ja poden posar l'adreça que vulguin i l'aplicació la localitza ràpidament sobre el mapa. Yourgmap només ho feia amb les dels EUA. Encara no he tingut temps de provar-ho, però afegir imatges i altres elements és molt senzill. Tant que he aparcat qualsevol referència a Yourgmap de les meves programacions per fer lloc a Atlas. Estic convençut que no caldrà més de cinc minuts per explicar-ne el seu funcionament als alumnes.

Però no tot s'acaba aquí, hi ha moltes altres eines ... el problema, com sempre, és que falta temps per analitzar-les totes. De moment, però, en tenim més que suficient amb les que hem vist.
En tot cas, quan tinguem una estoneta ens entretindrem amb les demés: Geocommons (crear i compartir mapes estadístics propis amb gradacions cromàtiques), Flof (a primer cop d'ull sembla interessant el sistema d'etiquetatge), TripIt (M'imagino una webquest amb una activitat en la que cal muntar un itinerari a través d'aquesta eina) ... o potser amb un diari de viatge fet amb GoAbroad. Whoopy és també un lloc fantàstic on trobar, sobre un mapa, les imatges que molta gent ha volgut compartir (per què no deixar-hi també les del nostre poble i del nostre centre educatiu?).

Lectura recomanada

Tot just acabo de llegir el recentment editat Estimat Mestre (Ara llibres), de la manresana Cristina Masanés. Res a veure amb Crònica d'un professor de secundària, planeta ESO i el vomitiu Panfleto Antipedagógico. Lluny de derrotismes, el llibre en qüestió és, com podem llegir a la contraportada, l'homenatge més emotiu i sincer als mestres del nostre país. Jordi Pujol, Sebastià Serrano, Ferran Adrià, Mònica Terribas, Xavier Rubert de Ventós, Rosa Regàs, PAsqual Maragall, Beth Rodergas, Lluís Pasqual, Josep Maria Ainaud, Eudald Carbonell, Roser Capdevila, Màrius Serra, Anna Veiga i Miguel Poveda desgranen, entre reflexions interessantíssimes i divertides anècdotes, els seus records d'escola i quin és el paper que els mestres han tingut en la seva formació. Un llibre que ens recorda la veritable essència d'aquesta noble professió. I que els grans mestres no són recordats només per dominar la seva matèria sinó per la seva vesssant més humana i vocacional. Gràcies Cristina per aquest petit tresor, que ha estat elaborat amb molta mà esquerra i que arriba en un bon moment. Tant de bo esdevingui un èxit de vendes !

Animoto: una nova eina interessant

Per un post de Kristen Nicole a Mashable, m'he assabentat de l'existència d'Animoto. Aquest no és el nom d'una nova sèrie manga sinó d'una eina (de les anomenades web 2.0) molt potent i -penso- de molta utilitat a les aules.


Paral·lelament al boom de les càmeres digitals, en aquests darrers anys hi ha hagut una gran proliferació en l'oferta d'eines que gestionen els nostres àlbums fotogràfics: Coppermine, Bubbleshare ... de tal manera que inicialment podria ben bé semblar que aquesta nova incorporació vindria a complicar, encara més, l'elecció de l'eina adequada per a les nostres necessitats.

Si coneixem les particularitats de cadascuna d'aquestes tres eines veurem que Coppermine, per exemple, és una bona solució per a gestionar grans volums d'informació com poden ser els àlbums del nostre centre educatiu. Aquesta aplicació cal instal·lar-la en un servidor i vincular-la a la nostra web d'escola. Una vegada fet aquest pas, l'administrador de l'aplicació atorgarà diferents privilegis o nivells d'accés als seus usuaris. Aquest podran (o no) obrir noves carpetes (àlbums), esborrar imatges, limitar la mida dels fitxers d'imatge ...

Bubbleshare és una eina web 2.0 pura i dura. Qualsevol pot demanar l'alta com a usuari i accedir als seus serveis. Bubbleshare permet fer àlbums visualment molt atractius i la gestió és molt intuïtiva i senzilla. La tira d'imatges vertical que podeu veure a la dreta d'aquest blog, per exemple, està elaborada amb aquesta aplicació. En un crèdit variable (Creació de pàgines web II) que vaig impartir el curs passat a tercer d'ESO de l'IES Quercus de Sant Joan de Vilatorrada vam estar treballant amb l'aplicació, que va tenir un gran èxit entre els meus alumnes, especialment perquè permet afegir bafarades i cliparts a les imatges.

Aquí va un dels exercicis elaborat per una alumna del crèdit:


This album is powered by BubbleShare - Add to my blog

Enguany pensava treballar històries sequenciades amb els alumnes de l'aula oberta. Treballarem prèviament un guió, aprendrem alguna cosa de fotografia (enquadraments, llum ...) i amb la càmera digital farem els fotogrames per després completar-los amb els diàlegs, dintre les bafarades. Veurem com anirà, espero poder-vos-ho explicar en aquest mateix blog.

Tot i que Bubbleshare permet afegir so (uns 10 segons per a cada imatge), Animoto el que fa és, a partir d'una selecció d'una dotzena de fotos, fer-ne un vídeo amb música. La música la podem posar nosaltres, però també podem obtenir-la d'una selecció de música lliure que ens ofereix la mateixa aplicació. És una bona oportunitat per parlar dels formats lliures als nostres alumnes i fomentar-los.
La qualitat final del vídeoclip elaborat automàticament amb les nostres pròpies fotografies és sorprenent, com podeu veure en el següent exemple, amb imatges d'una activitat que l'equip de professors que vam intervenir a l'aula d'acollida vam preparar per treballar la multiculturalitat a l'IES Quercus de Sant Joan de Vilatorrada:





Animoto permet també fer vídeos més llargs de 30 segons, però ja no és una opció gratuïta, cal fer un pagament de 3 $. Però la possibilitat de treballar en vídeos més curts té una dimensió educativa que penso podem introduir a nivell educatiu. ja sigui per explicar històries personals, per a publicar al nostre bloc de centre o al personal, com a activitat d'una webquest, etc. Segur que vosaltres en descobrireu moltes més.

Per acabar, dir que el que és important és que qualsevol de les tres aplicacions de les que parlem no exclou cap altra de les dues restants.

Passejada en camell

Tal i com vaig prometre compleixo la meva amenaça de publicar en el meu bloc la passejada en camell de la Rosy i l'Adela (TELAR - iEARN-Argentina) i de la Kristin (iEARN-Orillas) per la zona de les piràmides de Gizah .