Acnesfera i 'Ciberhastío'

Al meu darrer post vaig oblidar comentar que enguany he estat donant algunes voltes sobre dos conceptes que Sant Google em confirma com de nova creació:

• L'Acnesfera
• El Ciberhastío

El primer el vaig introduir arran d'una xerrada per a pares, convidat pels companys de l'IES de Torroella de Montgrí: La primera pantalla que els vaig engaltar va ser la dels fotologs dels seus fills/filles, la qual cosa va generar (a banda d'algun bot de la cadira) sorpresa i certa confusió entre el respectable. Vaig pensar que, de passada, contribuïa a trencar la dinàmica autista (a la que tan poc ens costa d'arribar), que ens fa parlar tota l'estona de Blogosfera, Catosfera, Bagesfera, Edusfera, Ñsfera altres feres... ningunejant els nostres adolescents, que també tenen els seus canals propis d'expressió. I que són d'enorme importància de cara a trobar el seu lloc en el món i contruir la seva personalitat. Vet aquí que vaig pensar que també es mereixien un concepte propi que els defineixi, i vaig pensar que l'Acnesfera era prou escaient. El deixo sobre la taula.

El segon concepte (Ciberhastío) apareix després de reflexionar sobre un comentari d'un professor (IES ius Font i Quer, de Manresa) i bon amic meu: el Jordi Marín. Ell ha començar a detectar al llarg d'aquest curs els primers alumnes que comencen a arrufar el nas quan algun professor els amenaça de penjar-los lectures i exercicis al moodle. No és que estiguem en contra del moodle, déu nos en guard, però sí que una introducció anàrquica i poc planificada pot comportar efectes contraris als desitjats. La cosa pot reforçar-se amb males aplicacions de caceres del tresor, projectes telecol·laboratius, etc. Com la de limitar-se a penjar els apunts (ja digitalitzats) o demanar que ens enviin els deures per correu electrònic (fa poc més d'un any que un representant d'una coneguda associació catalana justificava la presència d'ordinadors a les aules només per aquesta innovadora pràctica).
És per això que en tota formació recomanem que qualsevol actuació sintonitzi amb els Plans Educatius i TIC de centre. També que cal insistir en la formació dels claustres, i en l'adopció mesures efectives i consensuades (per exemple). El Ciberhastío (el concepte l'escric en castellà perquè el vaig introduir per primera vegada el 14 de juliol d'enguany en el marc d'un curs de la Universitat Internacional d'Andalusia, a Màlaga) està destinat a esdevenir plaga en els propers anys. En part, per l'errònia predicció de que si utilitzem a dojo moodles, pissarres digitals o fins i tot ordinadors a l'aula (aviadet arribarà), els alumnes faran saltirons, hipermotivats, de goig i alegria (incrèduls !). La castanya que ens fotrem serà, i si no ja n'anirem parlant, encara més forta. Tant de bo m'equivoqui!