Avui l'amic Jordi Jubany m'ha fet arribar aquest vídeo que TV3 té penjat a Vídeos a la Carta ( 'herois qüotidians', per acabar-ho de brodar) i que correspon a l'emissió del 28.7.2008 d'aquest programa. No tinc paraules per descriure la indignació que he sentit (com a professor d'atenció a la diversitat) en veure la frivolitat amb la que un mitjà de comunicació públic tracta el treball que estan fent molts Professionals (sí, en majúscula) de l'educació. Una tasca que en debats, entrevistes (com la que es va fer al Moreno, el del Panfleto Antipedagógico) i altres intervencions d'alguns 'professionals' dels mitjans de comunicació públics del país (vegeu exemple) es desvirtua constantment. Seria possible que aquests, ni que sigui de tant en tant, facin cinc cèntims de les bones experiències educatives que s'estan portant a terme en aquest país? Que són moltes i molt bones. Gràcies.
I es que l'educació, i la solució als seus problemes, va més enllà del professorat i dels alumnes, que en aquest vídeo reben (aquests darrers, especialment) un tractament que ratlla la humiliació. Recomanaria als autors d'aquest vídeo que facin un reportatge dels alumnes escolarment fracassats que posteriorment han estat feliços i han assolit els seus objectius (com en Phelps, que en pujar al podi aquestes darreres olimpiades va adreçar el seu primer pensament per a tots aquells que, degut a les seves males notes, li havien pronosticat que mai seria algú a la vida. Per exemple). En les trajectòries exitoses de molts d'ells, probablement, els mestres en tenen una mica, de culpabilitat.
Hola Ramon
ResponEliminaM'agradaria poder dir alguna cosa positiva d'aquest mitjà de comunicació però malhauradament només puc aportar més llenya al foc a veure si d'una vegada sumant esforços i queixes s'adonen del mal que estan fent. Mireu el bloc de la Lourdes Domenech i els comentaris sobre el nou programa
Molta, molta vergonya
Carme
http://apiedeaula.blogspot.com/2009/01/de-vez-en-cuando-es-sano-desatar.html
No tinc paraules.
ResponEliminaRosa Soler
És indignant!
ResponEliminaLa imatge del docent i la de l'alumne es veuen tan menyspreades!!!
M'entristeix moltíssim la manca de seriositat amb que els mitjans tracten el tema de l'educació.
Potser, com diu la Carme, hauríem de fer alguna cosa. Hi pensem?
Hola!
ResponEliminaGràcies Carme, Rosa i Lu per les vostres aportacions i comentaris. Per part meva podeu comptar amb mi a l'hora de fer qualsevol actuació per aturar aquesta onada (premeditada o no) de desencerts i d'humiliacions. No sé si obrir una wiki per redactar un manifest conjunt i que la gent s'hi adhereixi, o quina altra cosa es pot fer. Però és ben cert de que ja n'hi ha prou. I em pregunto: on són els moviments de renovació pedagògica? I la resta del col·lectiu?
Sento molta ràbia i satisfacció:
ResponEliminaRàbia per com és menysprea una feina tant difícil com la del professorat d'atenció a la diversitat i pels recursos públics que s'han invertit a fer un programa que menysté un col.lectiu tant sensible com és el nostre
I satisfacció per què me n'he adonat de que cap dels alumnes que en aquests moments tinc d'atenció a la diversitat gosaria a fer un treball tant denigrant i pèssim cap al seu professorat, i això vol dir que estem fent una bona feina!
El desconeixent del que s'està fent no ha de restar importàcia i valor a la feina que molts professors estant fent a les aules. Potser si molts d'aquest guionistes i pseudoperiodistes haguessin gaudit d'alguna de les classes o projectes dels mals anomentats "professors de diversitat" les coses aniriren molt millor, no trobeu ;-)?
Sento molta ràbia i satisfacció a la vegada:
ResponEliminaRàbia per com és menysprea una feina tant difícil com la del professorat d'atenció a la diversitat i pels recursos públics que s'han invertit a fer un programa que menysté un col.lectiu tant sensible com és el nostre
I satisfacció per què me n'he adonat de que cap dels alumnes que en aquests moments tinc d'atenció a la diversitat gosaria a fer un treball tant denigrant i pèssim cap al seu professorat, i això vol dir que estem fent una bona feina!
El desconeixent del que s'està fent no ha de restar importàcia i valor a la feina que molts professors estant fent a les aules. Potser si molts d'aquest guionistes i pseudoperiodistes haguessin gaudit d'alguna de les classes o projectes dels mals anomentats "professors de diversitat" les coses aniriren molt millor, no trobeu ;-)?
Carme,
ResponEliminaTens tota la raó. Deixa que afageixi que una de les majors satisfaccions professionals que mai he tingut és trobar-te al cap d'uns anys alumnes que en el seu moment van haver de travesar situacions difícils emmarcades en uns entorns molt desfavorables i les han superades exitosament. I això, sortosament, no passa ni una ni dues vegades, sinó amb força freqüència. Vet aquí el veritable sentit de la nostra feina: continuar contribuint modestament a que això contiuï sent així. Malgrat l'entorn ('la nostra', etc,), que també ens continua sent desfavorable.
I d'on ha sortit aquest super-vídeo???
ResponEliminaRamon, no menysté la feina del professorat que es dedica a la diversitat, si no a tot aquell que pretén innovar, fer les coses d'una manera més activa i vivencial, ..... És ridiculitzar la feina de mestra ridiculitzant-la fins a l'extrem, però no ridiculitza el "profe xusquero", és a dir el funcionair típic que fa classes magistrals, no, ridiculitza al professorat amb un discurs on surten paraules com "pedagogia activa, maquetes, treballar sense llibres,..." i evidentment se'n riu de l'alumnat amb dificultats.
També vaig veure el programa dedicat als adolescents, i aquí, crec que no només el professorat ens hauríem de queixar, si no tot el públic adult i no adult. QUe tinguem la imatge dels joves que vol mostrar el programa no es ha de pertocar només a nosaltres, si no als pares i als mateixos adolescents.
Què es pot fer? D'entrada a mi m'agradaria saber qui és el brillant periodista-guionista-pallasso que ha creat aquest vídeo.... un possible profe amargat? un feixista que vol tronar al "Florido pensil"? Què tal si fem entre tots una bona investigació i ho avarigüem?
Després, fem servir les armes que tenim, denunciem-ho tots als nostres blocs i fem córrer la veu... igual arriba a alguns blocs mediàtics i es pot fer ressó de la nostra disconformitat.
Malauradament no tenim canals de televisió propis, ni emisores de ràdio... ara bé, com que això s'ha emés en un canal públic igual si que ens toca exigir que el nostre Departament d'Educació, que forma part del mateix govern que permet aquest tipus de programes en canals públics, reclami una disculpa i esigeixi una programa divulgatiu de la bona feina.
Això si que ho podem fer oi? I el Departament d'Educació.... ens escolta i/o ens llegeix, oi?
Estic d'acord amb tots en que el video mostra una imatge vergonyosa dels docents. De tota manera, pense que respon una mica al pensament de bona part de la societat, que ens veu com una panda de malfeiners que ploren massa. Si us fixeu, l'espai públic que tenim els docents en quant a imatge social és quasi inexistent; tothom se sent en el dret de parlar per boca nostra: pedagogs, professors universitaris, ministres, inspectors, periodistes, pares i alcaldes, tots saben d'educació. I mentrestant, nosaltres ens tanquem en les aules i no fem molts esforços per divulgar la serietat de la nostra feina. Pense que tendríem que invitar als pares, als jutges, als polítics, als periodistes, etc. a viure de prop la vida dels instituts, a assistir de vegades a una classe, a un claustre, etc. Necessitem, sense dubte, netejar una imatge que, com es veu al video, sembla d'acudit.
ResponEliminaEstic d'acord amb tots en que el video mostra una imatge vergonyosa dels docents. De tota manera, pense que respon una mica al pensament de bona part de la societat, que ens veu com una panda de malfeiners que ploren massa. Si us fixeu, l'espai públic que tenim els docents en quant a imatge social és quasi inexistent; tothom se sent en el dret de parlar per boca nostra: pedagogs, professors universitaris, ministres, inspectors, periodistes, pares i alcaldes, tots saben d'educació. I mentrestant, nosaltres ens tanquem en les aules i no fem molts esforços per divulgar la serietat de la nostra feina. Pense que tendríem que invitar als pares, als jutges, als polítics, als periodistes, etc. a viure de prop la vida dels instituts, a assistir de vegades a una classe, a un claustre, etc. Necessitem, sense dubte, netejar una imatge que, com es veu al video, sembla d'acudit.
ResponEliminaEstic d'acord amb tots en que el video mostra una imatge vergonyosa dels docents. De tota manera, pense que respon una mica al pensament de bona part de la societat, que ens veu com una panda de malfeiners que ploren massa. Si us fixeu, l'espai públic que tenim els docents en quant a imatge social és quasi inexistent; tothom se sent en el dret de parlar per boca nostra: pedagogs, professors universitaris, ministres, inspectors, periodistes, pares i alcaldes, tots saben d'educació. I mentrestant, nosaltres ens tanquem en les aules i no fem molts esforços per divulgar la serietat de la nostra feina. Pense que tendríem que invitar als pares, als jutges, als polítics, als periodistes, etc. a viure de prop la vida dels instituts, a assistir de vegades a una classe, a un claustre, etc. Necessitem, sense dubte, netejar una imatge que, com es veu al video, sembla d'acudit.
ResponEliminaL'Anna té raó. Caldria fer pressió per saber qui hi ha al darrera d'aquestes produccions.
ResponEliminaEl Departament té el conveni que fa possible el portal Edu3.cat. Per tant, hi ha de tenir alguna cosa a dir.
S'està embrutint gratuitament la imatge dels docents.
(No sé què hi diria el Tortell en veure el seu nom utilitzat amb una finalitat tan poc honrosa.)
Més info sobre el programa: correspon a l'emissió de 'Herois Qüotidians' del 28.7.2008 a TV3. I podem accedir a més info sobre el programa a www.tv3.cat/heroisquotidians/
ResponEliminaEstimats,
ResponEliminaAls crèdits del final diu Idea Original, Direcció i Guió, entre d'altres, Empar Moliné. Si no recordo malament no és la primera vegada critica el que alguns anomenen la pedagogia de la plastilina.
Estic d'acord amb vosaltres que estan sortint moltes informacions i opinions en contra de qualsevol tipus de pedagogia activa, i centrat en l'escola pública, donant la imatge que és un caos que cal ordenar.
Això no treu que tinguem cintura i podem riure de certes situacions. El sentit de l'humor, irònic i respectuós, és un valor cada dia més preuat.
Us recomano que veieu Entre els Murs o la Classe http://www.golem.es/laclase/prensa.php Es mereix un bon cine-fòrum sobre les contradiccions de la societat a les que hem de fer front cada dia.
És curiós que els artífex siguen Empar Moliner, Juan Carlos Ortega i Álex Torío, periodistes suposadament "progres" que fins i tot col·laboren amb "El País".
ResponEliminaJordi,
ResponEliminaEm considero una persona amb força sentit de l'humor i els meus companys t'ho podrien confirmar. L'altra cosa és que la pràctica totalitat dels missatges que provenen de 'la nostra' i que tracten sobre temes educatius, van en la mateixa direcció. Això és el realment preocupant perquè amaga una part important de la realitat.
Precisament, i amb aquest tipus de produccions, el que caracteritza a alguns periodistes de 'la nostra' és el poc respecte a molts professionals que estan treballant molt i bé per la millora de l'educació del país. Un dia ja ho va dir en Vicent Partal en una xerrada: 'caldria un informe PISA de la professió periodística del país'. Per exemple, el que comenta la Carme Barba.
Per no comentar el darrer debat sobre educació portat per en Cuní. Imaginem que s'hagués fet el debat sobre l'estat de la medicina i fessin sortir un metge de cada especialitat, representants polítics, dels sindicats, de l'ICS, de les clíniques privades, homeòpates, jubilats farts de fer cues, algun 'curandero' friki i algun del gremi de l'Aramís Fuster. Probablement, l'estat actual de la sanitat (el debat també hagués estat impossible, amb aquest plantejament) no hagués estat atribuit a metges ni a infermeres, ni els pacients haguéssin estat tractats com els alumnes que apareixen en el vídeo. És clar, ficar-se amb mestres i alumnes sempre és més fàcil que fer-ho amb polítics, les famílies i la resta d'agents.
Com he dit el el post, la humiliació a que són sotmesos els alumnes (també el nostre col·lectiu) depassa els límits del sentit de l'humor per apropar-se al de la indignació.
Certament, un dels noms que apareixen vinculats a aquesta producció és el de l' Empar Moliner, antifeminista declarada i col·laboradora habitual al País, Catalunya Ràdio, etc. Per cert, també era habitual a Crònicas Marcianas, la qual cosa la deu autoritzar a parlar amb molta autoritat de temes educatius.
ResponEliminaVegeu: http://ca.wikipedia.org/wiki/Empar_Moliner_i_Ballesteros.
Vols dir que no el van fer per emetre'l el 28 de desembre? Jo diria que es van equivocar de mes!
ResponEliminaAnna, gràcies per la teva aportació, com sempre de gran qualitat. El vídeo, efectivament, a banda d'humilar l'alumnat (molt bé aquí la intervenció de la Carme Matas) ho fa com bé dius: atacant precisament la part del col·lectiu que busca intenta inovar.
ResponEliminaJordi, no sé qui ha escrit el guió, però s'ha cobert de glòria.
Què tal si als mestres ens en deixen fer un dels 'pseudoperiodistes' que tant abunden als nostres mitjans públics? Alguna universitat podria fer un estudi seriós sobre la influència que 'la nostra' i altres mitjans estan exercint a favor de l'educació del país ?
Per cert, els guionistes dels serials de 'la nostra' també són uns grans especialistes en educació: llegiu el meu post (març de 2006) referent al tractament dels mestres a 'Vent del Pla.
Hola,
ResponEliminajo vaig seguir una mica el programa i un dels objectius que tenia era provocar i us puc assegurar que el tema de l'institut Tortell Poltrona no era ni de bon tros el més polèmic, van emetre un reportatge sobre adopcions en el qual una empresa aconsellava adoptar un nen o un altre en funció del color de la paret de la casa, si la paret era fosca aconsellava un nen subsaharià, si era groga un asiàtic...
Si recordeu l'anunci del programa tractava d'un col·lectiu de gent que denunciava el programa i demanava que TV3 no emetés coses d'aquestes. Amb tot això vull dir que aquest programa i els seus guionistes tenien l'objectiu de provocar a partir del mal gust, un tipus d'humor força comú a Anglaterra amb sèries com Little Brittain però que al nostre país no s'ha tractat gaire, bé, s'ha intentat amb Vinagre. Tenint en compte que Herois quotidians s'emetia força tard jo diria que el tema és molt menys greu per exemple que el "Diario de Patricia", el Gran Hermano, la lluita lliure i/o els toros que es fan en horari infantil.
Salut i felicitats pel bloc.
Gràcies pel comentari, JRoca,
ResponEliminaUna diferència significatica és que l'humor britànic sol ser de qualitat. Però no és el cas del programa en qüestió.
Una altra és que tant 'Gran Hermano', els toros, etc. venen de fora, i no són cadenes públiques (no els paguem directament amb els nostres impostos). TV3, tot i que a vegades no s'ho mereixin, en principi és 'la nostra' i s'espera que entre altres coses tingui una projecció més qualitativa. Perquè de bons periodistes, el país en té. Un altre problema és la generació tap que també afecta la professió periodística. No cal dir noms, oi?
Hi ha temes molt sensibles amb els quals no es fa aquest tipus d'humor, per exemple amb la violència de gènere, s'atreviria algú a fer burla de les dones maltractades? l'educació està avui dia en un punt molt delicat i del que pateix no és precisament de la pedagogia de plastilina, sinó de la mala praxis dels del sistema de l'antic règim, de la memorització sense comprensió, del "callar en classe" i de la mentalitat de funcionari en el pitjor sentit de la paraula.
ResponEliminaSalut
Carme
Carme,
ResponEliminaCompletament d'acord, molt encertat el teu comentari !
Hola,
ResponEliminaAcabo d'arribar per casualitat a aquesta pàgina del blog, després d'un irrepetible (perquè seria incapaç de repetir-lo, vull dir) viatge per l'"edublogsfera".
Flipo.
En colors.
Subscric els comentaris que parlen de les limitacions del que és risible o de quin tipus de televisió pública es fa amb els impostos.
Crec que el vídeo, més que ser ofensiu, no és graciós: per la temàtica, per com la tracta, pel guió, per la interpretació... Si fos graciós, graciós de veritat, crec que no hi hauria problema amb el tema escollit. El problema és que, en no ser-ho, només es pot prendre com (tal i com algú ja ha dit) una mofa. I em sembla que el tema de l'educació (i en cara menys si parlem d'inclusió social) és dels que més hauríem de cuidar.