diumenge, 19 abril de 2009

Eina 'bomba' per fer relats digitals (storytelling)

Una de les meves darreres descobertes ha estat l'existència de Bubbleply, que vaig trobar a Cool Tools for Schools, l'interessantíssim recull d'eines 2.0 educatives que em va facilitar el Jordi Adell. L'eina en qüestió, mot breument, sobreposa bafarades, subtítols, cliparts, imatges i fins i tot un segon vídeo (procedent d'una webcam, per exemple) a un vídeo que prèviament has penjat a Youtube (probablement també accepta altres llocs). A més a més, permet inserir hipertext a les bafarades, cosa que no funciona (us ho adverteixo per estalviar-vos feina) sobre les imatges i els vídeos que vulguis sobreposar.

El coneixement d'aquesta petita meravella m'ha arribat en un bon moment. Just quan estava plantejant com organitzava l'aportació de l'IES Quercus a Què m'expliques? l'activitat de Relats 2.0 (en anglès, aplegats sota el concepte de Storytelling), una proposta de l'equip Espurn@ (gràcies Ferran, Maurici, Imma i Carme !).

L'activitat s'ha portat a terme amb alumnes de l'aula d'acollida. I aquest és un dels resultats (estem acabant de treballar en les traduccions al català dels relats):






Podreu veure la resta d'aportacions (de tots els centres participants) a la pàgina de Què m'expliques? .

Però el que volia compartir amb aquest blog és l'experiència de treballar aquesta activitat amb els alumnes. La vam desenvolupar a l'espai de l'aula d'acollida, on disposem de 8 ordinadors amb connexió a Internet, i ho vaig fer de la manera següent:
  • Els vaig explicar l'activitat: havíen de pensar un conte, una llegenda, una història personal que els vingués de gust compartir a Internet. I els vaig dir que havia de ser en la seva llengua. Hi va haver qui va necessitar escriure-ho prèviament, qui va improvitzar.
  • Seguidament els vaig enregistrar amb la webcam del meu portàtil i, després d'editar el vídeo (operació que no és necessària, ja que un enregistrament amb la càmera del mòbil també hagués servit).
  • Posteriorment el vaig pujar al meu compte del Bubbleply. Ho vaig fer així perquè d'aquesta manera jo podria revisar a casa les seves produccions. Vaig pensar que això seria millor que no pas perdre el temps i referedar, conseqüentment, l'entusiasme inicial que van mostrar davant la proposta de l'activitat. Crec que va ser una decisió encertada ja que la meva feina de tramoies inicial (ensenyar el funcionament de l'eina i vetllar per una dinàmica de treball a l'aula àgil i engrescadora) ha estat -els dos primers dies- intensa i una mica esgotadora. Volia afegir que això no em ve de nou: en aquest tipus d'activitats sempre cal tenir present que la inversió incial d'energies per part del professor es porta a terme en la fase inicial: la de l'ensenyament de l'eina i la del plantejament d'ojjectius. La part productiva, realment impressionant, sempre ve després, quan els alumnes coneixen l'eina i en treuen partit per aconseguir desenvolupar l'activitat proposada.
  • El que va passar després, els dies següents, va ser brutal: el grup, format per una desena d'alumnes de primer cicle de l'ESO més dos de segon, va començar a interaccionar com mai ho havia fet: alumnes amb més domini de l'idioma demanaven ajuda als que tenen més facilitat per dominar l'eina (bubbleply, en aquest cas), i al revés. Els alumnes que necessitaven saber el significat d'una paraula concreta, o d'una expressió concreta, la consultaven a companys de la mateixa procedència i jo feia -si calia- de pont. Learning by doing o Project based learning (PBL), en diuen ara. Aprenentatge basat en projectes, en diem nosaltres. Una cosa que s'ha fet fins ara, com la d'explicar històries (relats 2.0). Però ara, les eines 2.0 ens acosten a una nova dimensió que facilita encara més la creativitat i l'assoliment de més competències.
Us convido a que vegeu els resultats. I també us animo a que proveu l'eina.

1 comentari:

  1. Té molt bon aspecte. Prenc nota d'aquesta eina. Grácies.

    ResponElimina