Aquest passat diumenge dia 8 de novembre, la Carme Barba i la Núria Alart van ser a l'Eureka (Mònica López) de COMRàdio per parlar de TIC i ordinadors a les aules. Tot i expressar-se amb molta claredat, com ja va fer l'Anna Perez ara fa un parell de setmanes al Secret de la Sílvia Còpulo (Catalunya Ràdio), costa fer entendre a alguns companys/es de tertúlia que hi hagi un bon grup d'irreductibles ensenyants i de centres (més dels que ens volen fer creure) que desitjarien fer la seva pròpia selecció (amb alguna aportació pròpia) de continguts digitals i desenvolupar el seu propi pla TAC.
Ara per ara, i això es pot demostrar quan es vulgui, la qualitat de nombroses iniciatives de molts mestres (la majoria anònims) es troba a anys llum, qualitativament parlant, del que estan oferint les editorials. L'explicació és ben clara: mentre que durant molt de temps les editorials s'han acomodat en la dinàmica de guanys fàcils, que crèien assegurats, un bon grup d'ensenyants portem prop de vint anys anant introduïnt en silenci millores metodològiques i d'aprofitament educatiu de les TIC (webquest, caceres del tresor, entorns virtuals d'aprenentatge, etc.) a les nostres aules. Per cert, ningú mai ha caigut en que fóra interessant fer-ne un 'inventari', d'aquestes experiències. O és que potser no interessa.
Les editorials han entrat en aquesta festa amb força, i fent allò que han fet sempre: enllaunar continguts, abans tancats en llibre i ara en servidors a Internet. No s'han adonat que el secret està en la dinamització, en ser al costat del professorat dia a dia. O potser sí però encara no en saben prou. Oferint continguts de qualitat, més enllà de substituïr les imatges estàtiques per animacions en Flash, que qualsevol principiant sap fer i que els alumnes avorreixen en pocs dies (i més en les fantàstiques pantalles de 10', que hom diria han estat patrocinades pel gremi d'oculistes). Però és clar, si els alumnes s'avorreixen serà perquè els mestres i professors no els haurem sabut motivar prou.
Em pregunto: si el camí de l'aposta per les TIC era tan clar, com és que han despertat fa quatre dies i ens volen donar lliçons de com fer les coses, com demostren les vergonyoses declaracions del president de l'ANELE (Asociación Nacional de Editores de Libros de texto)?
I si aquests 'molts' professors que estan preparadíssims per fer el canvi que l'escola necessita no han anat més enllà i no han pogut -per exemple- introduir canvis en les cultures dels seus respectius centres... no serà perquè des d'on tocava no s'han emprès les mesures adients? Un exemple (per no extendre'm): No serà perquè l'única manera de promocionar el professorat (parlo de l'ESO) ha estat continuar amb la creació de càtedres? (l'únic sistema del món mundial que retribueix més sense exigir més hores de feina, més responsabilitat ni més 'productivitat'). I si deixem d'amagar el cap sota l'ala i emprenem mesures valentes, tot posant solució als veritables esculls que ens allunyen de l'escola del segle XXI? Com per exemple reconèixer que la implantació de la sisena hora ha estat una pífia sense precedents i reinvertint aquests diners en baixar les ràtios o millorant les dotacions dels centres.
Tampoc és cap secret que cada vegada són més els professionals de l'ensenyament que estan treballant des de diverses xarxes socials i associacions i que estan agafant l'hàbit de treballar i construir coneixement de manera col·lectiva.
Com el Slow Food, en comptes de donar continuïtat a moltes iniciatives amb una qualitat a anys llum de les que ofereix el llibre de text digital, els nostres polítics, arengats per les editorials i les empreses del sector, ens han imposat el Fast Food. Però si repassem els fets ara el primer moviment retorna, com una alternativa assenyada al menjar de pèssima qualitat i que fa perillar la salut de la nostra escola i dels nostres alumnes.
Olles i paelles a les aules sí, però deixeu-nos fer 'cuina d'autor'. Poseu uns bons fogons i deixeu crear, aposteu per muntar jornades 'culinàries', intercanvis, bona formació, incentius en forma de millores d'equipaments per als claustres compromesos... Això sí seria apostar per una educació innovadora. Si les editorials i les empreses del sector fan bons productes, ja els comprarem. Però no en una botigueta fashion look iTunes (una terça de Santillana, tres lliures de Teide i un patricó de Casals). Això pot quedar bé en una ponència en un congrés ITWorld, sobretot si va acompanyat d'un bon pouenpoin, però tampoc cola.
Prometo que un dia escriuré amb més calma sobre aquesta metàfora del fast i del slow food.
Bon profit !
PD: Vámonos de tapas, vámonos, cançó que acompanya aquest article.
Totalment d'acord! i em pregunto: què més podem anar fent?
ResponEliminade totes maneres tenim la satisfacció personal de treballar a gust i aprendre ensenyant...
Maria Girona
Gràcies Ramón! Hem publicat un enllaç al post a la nostra pàgina de Facebook:
ResponEliminahttp://www.facebook.com/comradio
Justament ara em trobo gaudint d'una llicència del Departament per preparar materials CLIL. Aquests es penjaran a la web del CIREL, ara bé, quin impacte tindran a llarg termini?
ResponEliminaMolt em temo que abans no els donin la publicitat que mereixen i fan una aposta decidida per completar-los, s'acabarà "confiant" en els primers materials que presenti l'editorial de torn.
Quan aprendrem que no hi ha res com la dieta mediterrània? No és per res, però als països anglosaxons n'estan aprenent i sinó mireu que té penjat la BBC en obert!!
http://www.bbc.co.uk/skillswise/wholenumbers
Ramon m'agrada molt aquesta proposta del slow food, cal anar vers una educació lenta com diu molt bé també en Joan Domenech en el seu llibre "Elogi a l'educació lenta" hem de tenir temps. Els horaris, els calendaris no ens han d'anar empaitant sempre, hem d'acabar amb les escoles histèriques, des de la sirena que ja "posa dels nervis" abans d'entrar cada matí fin les presses d'haver d'acabar el temari és a dir el llibre. I per començar cal un debat pedagògic seriós , rigorós i sobretot tranquil. La tecnologia ens ho facilita ja que si les màquines ens ajuden a fer les feines rutinaires i repetitives, per tant ens hauria de quedar temps per a la conversa i el debat. Wagensberg ens diu que aprendre és básicament una conversa , una conversa amb la realitat, una conversa amb nosaltres mateixos i una conversa amb els altres. Som-hi?
ResponEliminaMaria, Núria i Jordi,
ResponEliminaGràcies pels vostres comentaris. Efectivament, Maria, això és una caixa de sorpreses ... o una ginkana contínua. Estaria bé saber una mica la planificació de tot plegat, tot i que pel que es veu, hi ha força improvització i es van prenent les decisions sobre la marxa. El tema de la botigueta de continguts que ens volen muntar n'és un exemple. Si això es posa en marxa el mes de setembre, abans caldrà saber com funciona perquè la gent s'hi acostumi, revisar els materials que s'hi oferiran... No sé si seria molt demanar que els responsables de tot això facin arribar als centres una mica de planificació com a mínim a un any vista, de fet és el que fem els centres educatius amb el Pla Anual de Centre. En fi, ja o anirem veient.
Sobre el que dius, Jordi, aquí potser no arribarem al nivell de la BBC (certament, té un material excel·lent). Però a banda de la VIquipèdia tenim material excel·lent, com la pàgina web de Ciències Socials, de l'Andreu Guiu que aquest mes de març ha deixat d'actualitzar-se. Probablement perquè o rep l'ajuda que necessita per mantenir un espai que és tota una referència i que inclou de sobra tots els continguts curriculars i més. Per cert, crec recordar que aquesta feinada és fruit d'una llicència d'Estudis. Probablement, i de la mateixa manera, els materials dels que parles, tindran el futur que expliques.
No hem entès encara que la societat del coneixement comença a les escoles d'infantil. I que els continguts haurien de ser lliures, com els de la BBC i tants altres. Com comentava en el meu post, potser el model de negoci de les editorials passa per una reconversió que va molt més enllà del llibre de text digital.
En fi, som i pel que sembla volem continuar sent un país de pandereta, que fa temps que ha donat l'esquena als seus mestres.
Carme,
ResponEliminaGràcies pel teu comentari, com sempre molt interessant i assenyat.