dilluns 31 d’agost de 2009

Sant tornem-hi

Foto de Linda Castañeda: Taula Rodona a la trobada de Novadors (juliol de 2009)

Després d’uns dies de descans, alternant-los amb activitats formatives virtuals (curs de l'escola d'estiu virtual amb webquestcat) i presencials (trobada de Novadors a Castelló, i cursos de la Universitat Internacional d’Andalusia a Málaga i Baeza sobre blogs i eines 2.0) arriba el moment de fer una petita reflexió abans de l’inici de curs. Els lectors habituals del blog saben que acostumo a fer una valoració de final de curs, que arriba generalment a mig juliol. Però enguany m’ha semblat més adient treure la bola de vidre i intentar fer una previsió d’aquest proper curs. Aquí va:
  1. El curs arrenca amb una mesura polèmica: la introducció del Projecte 1x1 al que un bon grup de centres del país s’ha afegit. Molts, entre els que em compto, hem advertit del desencert d’aquesta mesura. Que s’ha fet de manera precipitada, sense una bona planificació i sense tenir en compte quins són les condicions mínimes que l’han d’acompanyar. I quedi clar que no ens oposem a al foment de les TAC, però sí de la manera en la que es vol portar a terme. Però no és la meva intenció entrar en detalls, em repetiria. El que havia de dir ho he dit directament a qui ho havia de dir, i a títol personal. També ho he exposat públicament (Jornades Educlip a la Torre Agbar), a la sessió de tancament dels projectes d'innovació d'Educació en Comunicació Audiovisual i TIC, en aquest mateix blog, i a la wiki dissident. On per cert hi ha aportacions escrites per companys, d’un gran nivell, que tohom hauria de llegir. En els meus viatges d’aquest estiu he pogut fer llargues sobretaules i comentar la situació, no només amb companys catalans, sinó també d‘altres parts de l’Estat. Una de les conclusions a la que hem arribat és que caldrà estar al costat de tots els ensenyants i centres que han decidit entrar en aquest Pla. Necessitaran suport i ajuda. Molta ajuda i molts ànims. Això no vol dir que combureguem (com s’ha fet , sorprenentment i amb poques excepcions, des dels sectors universitaris, mitjans de comunicació, MRP’s, etc,)amb el que considerem una de les pifies més sonades que s’han fet mai en educació. Marcarem de prop, i compte amb una cosa que ens veiem a venir: no permetrem que el fracàs del projecte s’atribueixi gratuïtament al professorat. Treballarem pel que considerem la via més adient per arribar a la veritable escola 2.0: impulsant l’actitud de treballar en xarxa i de compartir coneixement (també material didàctic) entre el nostre col·lectiu. I dient les coses pel seu nom, sense embuts: la societat no té per què responsabilitzar-se de mantenir econòmicament un sector (les editorials que publiquen llibres de text) que tal i com planteja la situació està hipotecant la innovació educativa del país. Com ja he comentat en diverses ocasions, le fabricants de les màquines de vapor no van pas ser subvencionats quan es va inventar el motor d’explosió.
  2. Lligat amb el punt anterior, anticipem que el 23 d’abril portarem a terme el ‘Dia sense llibre de text’ . Una iniciativa de la que en som promotors el Fernando García Páez, el Jordi Jubany i un servidor . Aquesta iniciativa es va portar a terme un mes abans d’anunciar-se la iniciativa ‘Escola 2.0’ i 1x1. I va passar de puntetes per les escoles atès que tampoc vam emprar massa energies a difondre-la. Però enguany utilitzarem totes les eines que tenim a l’abast per aconseguir demostrar que és possible treballar sense llibre de text. Treballarem en activitats i propostes que contemplen les TAC, però també utilitzarem llibres que no siguin de text. Per deixar clar que la proposta no va contra el llibre, sinó contra el seu ús i abús (en els seus formats analògic i digital). Us convidem a participar-hi activament. Per això, podeu entrar a la wiki i entrar-hi informació, fer propostes telecol·laboratives, explicar-nos les activitats que portareu a terme des del vostre centre, etc.
  3. Aquest curs que comença serà el de l’esclat del microblogging (Twitter, Plurk, etc.). Es tracta d’aplicacions en les que s’admeten intervencions de no més de 140 caracters (espais inclosos). Fa poc més d’un any que vaig fer el meu primer contacte amb Twitter i he de reconèixer que no li vaig veure la gràcia. Però ha estat aquest any quan la Linda Castañeda (universitat de Múrcia) m’ha obert els ulls. Twitter té un format més propi d’adolescents (missatges curts, immediatesa...), però a diferència de messengers, SMS, etc. reclama un registre escrit formal. De fet, hi ha estudis que afirmen que els adolescents no fan ús de Twitter. Els canals de Twitter, articulats a partir d’etiquetes, poden sindicar-se (com la finestra que podeu veure a la columna de la dreta d’aquest mateix blog. Des d’aquest mateix blog ja anirem comentant algunes de les activiats que emprendrem, aquest estiu hem estat treballant amb els companys del projecte Espurn@.
  4. A nivell més personal, enguany continuaré treballant a l’aula d’acollida i a l’aula oberta de l’IES Quercus de Sant Joan de Vilatorrada. Amb uns companys (Flora Grané, Fina Haro i Mingu Haro) que valen un imperi. Consolidant una estructura per a l’aula oberta que contempla de manera molt equilibrada el treball a l’aula ordinària, a l’aula oberta i les estades a empreses. I a l’aula d’acollida, obrint noves vies d’integració més enllá de les parets de les aules.
  5. A nivell personal interntarem donar resposta a dos compromisos importants. Per una banda, acabar el llibre que estem escrivint amb la Núria Alart, la Flora Grané, la Núria Reguany i jo sobre TAC i aules d’acollida a l’ESO. I de l’altra, el que estem preparant amb el Jordi Marín i l’Anna Bosch sobre l’escola 2.0 on parlarem de fotologs, l’abús del power point ... Tant en l’un com en l’altre estem treballant amb molta il·lusió.
Res més, desitjar-vos a tots una bona tornada de vacances. I que tingueu un bon inici de curs.

dimarts 25 d’agost de 2009

Fisterra


Aquest matí la Patricia ens ha ofert suc de taronja, pa amb tomàquet, pernil i un bon cafè. Després d'acomiadar-nos hem sortit de Casa de Casal, a Lestedo, per anar a trobar la carretera que travessant precioses estampes gallegues ens ha portat a Noia. D'allà, enfilant la retallada costa, hem arribat a Fisterra. La fi del món. O això és el que pensaven els primers pobladors d'aquelles esquerpes terres. Més amunt, la implacable costa da Morte.

Ha fet un dia tranquil i clar. La boirina que ens havia acompanyat les primeres hores del matí s'ha anat acomiadant discretament per regalar-nos un bon matí d'estiu, insòlitament fresc. I és que ahir plovia amb ganes sobre els carrers empedrats de Santiago, trepitjats per nombrosos pelegrins que s'afanyaven a creuar la plaça do Obradoiro per no fer tard a missa de dotze. La missa que els dediquen cada dia.

Pel camí, platges precioses poc perturbades per la presència humana. Amb os marisqueiros aprofitant la marea baixa per arreplegar marisc.

Més enllà de les paradetes que venen tota mena de records i petxines, refrescos i entrepans hi ha el far de Fisterra, i una creu. Entre les pedres que acaben en penyasegats dos grups de pelegrins feien petites fogueres. Vaig llegir que és tradició venir a aquest indret per cremar la roba que s'ha utilitzat per recórrer el llarg camí que des de diferents llocs els va portar a Santiago.

Envoltat de tanta immensitat, on la serena blavor del cel es fon amb la inquieta i bellugadissa profunditat del mar, una reflexió. De la mateixa manera que un dia es va saber que més enllà de l'horitzó no hi habitaven monstres ni començava l'infern sinó un nou món i nous reptes , hem de treballar per explicar i convèncer que el llibre de text digital no és Fisterra.

Mentre contemplava embadalit les petites fogueres dels pelegrins imaginava l'esforç que havien hagut de fer alguns d'ells per recórrer els més de 1000 quilòmetres que els separava del seu lloc de partida. Els seus avantpassats miraven amb por als ulls l'horitzó. Ells no, podien cremar tranquils la seva roba.

dimecres 12 d’agost de 2009

Pilotar un avió sobre Google Earth

Una de les descobertes de l'estiu ha estat l'existència d'aplicacions vinculades a Google Earth que ens permeten sobrevolar Google Earth des d'un avió pilotat per nosaltres mateixos. Suposem que això s'anirà perfeccionant però l'impacte sobre l'ensenyament de la geografia pot ser brutal:

  • Preparacions prèvies de sortides i rutes.
  • Explicar la geografia de qualsevol zona del món (penso en les aules d'acollida, per mostrar els rius, els cims ...). De la mateixa manera que ells ens poden fer un recorregit pels seus paisatges (motivació per avançar en el llenguatge oral...).
  • Activitats de Webquest ... i fins i tot alguna geoquest.
  • Aproximació geogràfica tot situant esdeveniments extrets de les notícies d'actualitat: terratrèmols, erupcions de volcans ...
  • Crèdits de síntesi.
  • Treballs de recerca.
  • Exposicions orals ...
  • Etc.
Podeu accedir a un post publicat al blog Google Earth Blog (en castellà) de l'11 d'agost. I per anar fent boca, aquí va aquest vídeo:



dimarts 4 d’agost de 2009

Mapa eines 2.0 funcionant a tope

Gentilesa d'Espiral, i concretament del Jordi Guiu i el Juanmi Muñoz, ja teniu el mapa d'eines web 2.0 funcionant amb els enllaços operatius. S'admeten crítiques, propostes d'esmenes, etc. De fet, el format escollit per a la seva creació facilita tot això. Espero que us serveixi en el vostre dia a les aules, de la mateixa manera que moltes de les eines que s'hi inclouen m'han servit a mi.

Bon estiu !

dissabte 1 d’agost de 2009

Gràcies Joan !



Aquest final de juliol vaig rebre un discret correu en el que se'm feia saber que el govern havia aprovat la sortida d'en Joan Badia com a Director General d'Innovació del Departament d'Educació. Una sortida discreta, com correspon a una persona humil, d'una gran capacitat de treball, intel·ligent i amb un immillorable coneixement de la realitat educativa del nostre país.
Els que hem estat treballant dins l'Administració coneixem la dificultat d'aquesta gran maquinària per portar a terme actuacions amb la suficient agilitat i efectivitat. Unes actuacions que en algunes ocasions estan condicionades per interessos polítics o electoralistes. Difícils d'encaixar i de gestionar, excepte per aquelles persones amb un tarannà i una motxilla com la del Joan, que tot i ostentar un alt càrrec i haver de donar comptes polítics (a la Conselleria i alhora al seu partit) no ha deixat mai de prendre el pols de la trinxera i estar al costat dels ensenyants. Joan, has deixat el llistó molt amunt !

Espero i et desitjo molta sort en aquesta nova etapa.

Revisió del mapa d'aplicacions 2.0 aplicables a l'aula


(feu clic sobre la imatge per veure-la més gran)

El proper dia 17 d'agost participo amb una sessió al curs Actividades y recursos para el desarrollo de la competencia digital en primaria y eduación secundaria oligatoria, organitzat a Baeza per la Universidad Internacional de Andalucía (UNIA), compartint cartell amb la Carme Barba i el Sebas Capella, y dirigit pel Jordi Adell.

Un dels materials que facilitaré als assistents és un mapa revisat d'eines web 2.0 aplicables a l'aula (la majoria d'elles les he treballat amb alumnes). Aquí el teniu, en castellà (aviat estarà disponible en català). Tan aviat com estigui penjat en un servidor públic de CMap Tools (l'aplicació amb la que ha estat creat el mapa), i amb els enllaços activats, us ho faré saber des d'aquest mateix blog.