Google Wave a les aules del projecte Espurn@

El passat dimecres dia 9 vam fer una nova sessió de l'Escola Virtual Espurna. (A http://espurna.ning.com/group/escolavirtualespurna, cal registre previ). Es tractava de fer un seminari obert sobre l'aplicació educativa de Google Wave, la nova eina de treball cooperatiu que ens ofereix Google. No cal dir que va ser interessantíssim perquè ningú dels presents teníem cap experiència d'aplicació a l'aula. Però vam començar a fer una pluja d'idees entre tots els presents. Així, van sorgir les primeres idees: la Carme Matas, la Imma Vilatersana, el Maurici, el Ferran, la Maria Girona, la Núria Alart, el Jesús Jover ...

La proposta va anar prenent forma: setmanalment obriríem una wave (ona) des de la que es treballarien cooperativament les notícies de la setmana. Entre aquestes es triaria la que setmanalment selecciona el projecte per aparèixer a la pàgina principal com a Notícia de la setmana. Hem estipulat que aquestes poden ser d'àmbit internacional, nacional, local i fins i tot del mateix centre.

A l'IES Quercus vam començar per repassar qui tenia i qui no tenia compte de gmail. N'havíem creat a principi de curs però, com podeu imaginar, més d'un no en recordava la contrassenya. Posteriorment, i a partir les meves invitacions que Google Wave em va facilitar, vaig anar convidant alumne per alumne. Cal dir que les confirmacions via correu-e no varen arribar fins l'endemà. És a dir, que fins divendres no vam poder començar a experimentar sobre la wave que des d'Espurna s'havia creat de manera experimental.

Vamb anar a kiosko.net (les portades de tots els diaris d'àmbit comarcal a mundial) i des d'allà, a banda de diverses collonades sobre el Cristiano Ronaldo, el Messi i el derby entre culés i pericos, vam repassar les portades dels diaris nacionals i internacionals. Després d'una bona estona, vam decidir que la notícia més destacada era el lliurament del premi Nobel de la Pau. Com que ja n'havíem parlat feia dies, vam partir d'uns considerables coneixements previs. El punt central de la qüestió era si era adient (o no) que tot un premi Nobel de la Pau defensés una guerra a l'Afganistan. Així doncs vam començar a treballar-hi.

Les condicions no eren pas les òptimes, amb tres alumnes d'excursió, un parell d'expulsats i un altre editant amb el portàtil el reportatge de l'excursió que la setmana passada vam fer a Montserrat. Però això ens va donar la tranquil·litat per crear, amb els tres alumnes restants, una estructura a la wave a partir de les indicacions acordades a la sessió de l'Escola Virtual Espun@ : Dintre la wave vam crear una enquesta (amb les opcions 'sí, 'no' i 'potser'), un mapa georeferenciable on vam situar l'Afganistan, una secció de tires de diari (cartoons), que per cert va tenir molt èxit i donarà per a molt (d'entrada, les faig traduir totes de l'anglès al català amb diccionaris online), i finalment una secció de vídeos (notícies de Youtube) i enllaços comentats.

Dilluns, a les 8 del matí, he programat dues hores seguides (de 8 a 10) per treballar la wave. Només queda fer una rúbrica d'avaluació per tal de poder-la presentar a la introducció prèvia, dilluns. Això és important, i és una cosa que vaig aprendre dels companys Carme Barba i Sebas Capella. Acabaré dient que aquest post no es podria haver escrit sense el coneixement que tots junts vam teixir de manera telecol·laborativa en el marc de l'Escola Virtual Espurna. Us convido a assisstir-hi (es fan sessions quinzenals d'un gran nivell), i també a formar part del grup de treball 'Aplicacions a l'aula amb Google Wave' o qualsevol dels grups Espun@-NING (webquest, competències bàsiques, Entorns Virtuals d'Aprenentatge, Dinamitzacó d'Aules d'Acollida, etc.).

Bé, uns deixo amb una primera imatge de la wave, amb les primeres aportacions dels alumnes dels instituts Baix Camp de Reus (Carme Matas) i Quercus de Sant Joan de Vilatorrada. Si us animeu, inscriviu-vos al projecte Espurn@. És gratis !!!

Experiència videojocs a l'ESO

En el marc del projecte Espurn@ fa un parell o tres de setmanes vaig decidir aplicar amb els meus alumnes el vídeojoc que quinzenalment ens proposa la Imma Vilatersana i la Carme Matas: el 3D world Farmer. Fa tres anys vaig descobrir Prensky, que a banda de la seva coneguda teoria sobre nadius i immigrants digitals és un gran expert en videojocs educatiu (abans de ser un professional dels bolos internacionals, donant conferències a torn i a dret, resulta que era mestre). En aquelles èpoques, i sobretot després de llegir Don't Bother Me Mom, I'm learning vaig treballar un parell de sessions amb els meus alumnes d'Aula Oberta sobre el videojoc Zoo Tycoon (construcció i gestió d'un zoologic). La cosa va quedar aquí, sense anar més lluny. Fa aproximadament vaig llegir alguna cosa de James Paul Gee, un dels gurús del potencial educatiu dels vídeojocs, amb el convenciment de que ens quedava molt per aprendre en aquest terreny.

En veure World Farmer 3D vaig veure que era una bona opció per tal que els alumnes entenguéssin millor quina era la dinàmica agrícola en els països de l'africa. Ràpidament:  a partir d'un pressupost de 50$ hom ha de gestionar una plantació:  des de decidir sobre la família (si s'envia o no un nen a l'escola, tenir un fill, enviar-lo a treballar a ciutat) a escollir el tipus de conreu:  blat de moro, blat, cacauet, cotó ... el bestiar (gallines, porcs...). També podem triar entre amb  un ampli  ventall de serveis possibles i intraestructures. Una vegada planificat el prossupost activem el 'temps'. En un any poden haver passat moltes coses:  atacs de la guerrilla, plagues, epidèmies... tot plegat fa que haguem de pensar una bona estratègia per tal de tirar endavant la nostra finca. A vegades intermediaris ens poden oferir la possibilitat de muntar un campament militar a casa nostra, o bé dedicar-nos al conreu de marihuana. Això dóna molts beneficis però fa augmentar el factor risc.

Doncs bé, després del 'guaiiiiiiii' dels meus alumnes de l'aula oberta de l'IES Quercus en anunciar-los que treballaríem un vídeojoc durant dues hores va venir un 'Ohhhhhhh' quan els vaig ensenyar el plec de fotocòpies que l'acompanyaven. I és que vaig dissenyar dues fitxes, que us podeu descarregar clicant AQUÍ. (és probable que us hagueu de donar l'alta a la comunitat Espurn@-NING per poder-vols-les baixar). La primera consisteix en fer una descripió dels elements del joc:  quines són les característiques de un i cadascun dels conreus (un exemple:  el blat de moro dóna pocs beneficis, però aguanta bé les inclemències climàtiques. Tot al contrari del cacauet). Què significa tenir un poc, una bona xarxa de comunicacions, una assegurança sobre el que plantem... Aquest treball és previ a l'inicia del joc.

Posteriorment vaig fer una graella senzilla a la pissarra (la verda, no la digital), per anotar les puntuacions de cada alumne. Es va establir una durada de 5 'tirades'. Per cadascuna d'elles hi havia una fitxa on havien d'anotar com i per què havien distribuit el proessupost, què havia passat, una anàlisi per veure on ens havíem equivocar i els motius, etc. (Aquí val a dir que em vaig passar de llarg i potser amb un parell o tres n'hi havia prou).

Els resultats, sorprenents. Primer de tot:  els alumnes acadèmicament menys brillants van ser els que van treure millors resultats. En un exercici on interactaven mots factors i variables. Però el més sorprenent de tot van ser les conclusions finals, que vull compartir per animar-vos a provar alguna experiència d'aquest tipus. Aquí van:

• ALUMNE01: He après a diferenciar els tipus de conreu (blat, blat de moro...).
• ALUMNE02: Que plantar cotó i cacauets pot donar molts beneficis. Que en agricultura, la maquinària dóna molts beneficis.
• ALUMNE03: Que si arrisques més del compte pots perdre-ho tot. Que per tenir animals cal tenir les instal·lacions adequades.
• ALUMNE04: He après a gestionar bé els diners. Que en qualsevol moment pots arruinar-te.
• ALUMNE05: He après a obtenir beneficis amb una bona gestió. He après a saber cultivar diferents productes. Cal aprendre a controlar-se, a no ser impulsiu.
• ALUMNE06: He après a estalviar quan fa falta. He après a comprar amb seny. Que al principi no pots arriscar tant. He après que és molt important posar escoles i hospitals per als necessitats.
• ALUMNE07: Que quan prenem decisons importants no hem d’anar amb presses.  He après que cal pensar molt per prendre decisions.
• ALUMNE08: He après a treballar millor en equip de dos. He après a tenir paciència.
• ALUMNE09:  He après a no ser avar. He après a saber perdre. He après que la gent és molt avariciosa i ho vol tot per a ella.
• ALUMNE10:  He après que els caçadors furtius són males persones perquè et maten els elefants. He après que les guerres són molt dolentes perquè destrueixen tot el que tens. He après que que cal vetllar per la salut de les persones perquè si no es moren.

(les frases han estat escrites amb ajuda).