dissabte, 19 febrer de 2011

Al meu comentarista anònim



El passat dijous, i arran de les declaracions de la Consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, a la secció Opinions Contundents de Vilaweb es publicava el resum d'una entrevista telefònica que em van fer, i on es recollia la meva opinió sobre el Pla Educat1x1. En altres ocasions, com en aquest mateix blog, ja m'havia expressat en termes similars (El pop Paul, els llibres de text digitals i altres qüestions).
A la meva bústia vaig rebre un correu signat per Guybrush Threepwood, un pseudònim, que reprodueixo i que m'he vist obligat a contestar en públic. Bàsicament perquè de carotes no m'agrada posar-me'n ni per Carnaval. Ho faré entre línies, si em permeteu.

Apreciadíssim i seguidíssim senyor Barlam, darrerament vaig observant un seguit d'accions i opinions sobre el projecte 1x1. Ja em sembla bé que això passi, contra més punts de vista es tinguin millor es pot anar coneixent la criatura, de fet per bons que puguem ser en algun tema en concret segur que altres visions ens obren l'espectre.

Sí, està molt bé escoltar les opinions abans d'emprendre una gran actuació. No pas la meva, que tot i la vostra generositat (per això de seguidíssim) no és més autoritzada que la del Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu, el qual va emetre recentment un informe (que coneixereu) prou contundent (El projecte eduCAT1x1. Una aproximació en la perspectiva de les directores i directors de centres participants (curs 2009-2010), ni la de grans experts com la de Jordi Adell (qui per cert en el mateix dia d'escriure aquestes línies publicava un interessantíssim article al seu blog, relacionat amb el tema que ens ocupa). Això, per no esmentar les crítiques (no governamentals, of course, al pla Ceibal i altres experiments previs -que no són pocs- i que han fet figa. Jo sóc un simple i humil mestre de trinxera, que parlo arran de pupitre. Que no és pas la mateixa perspectiva que la dels despatxos de Via Augusta, com sabeu perfectament.

El que més greu em sap és que s'han sentit més opinions en contra del projecte per diferents motius, tots ells fonamentats, i per contra se n'han sentit poques a favor. Cosa que ha fet i està fent que la opinió pública no tingui gaire simpatia pels ordinadors a les aules i per extensió els comandaments polítics engeguen la veleta i s'orienten cap allò on va el vent.

Si són opinions fonamentades... no veig pas que us hagi de saber greu, amic Guybrush. Però no sé si us entenc bé: m'esteu dient que per culpa dels que des d'un primer moment (que no sóm pocs) hem estat advertint del greu error que suposava la manera com s'estava concebent i portant a terme aquest projecte ... ara hem de tenir remordiments? Esteu dient ... que el projecte, en definitiva, ha fracassat per culpa nostra? Si realment és així (potser és una interpretació errònia) em sembla que esteu una mica equivocats. Permeteu-me que us faci saber (potser n'esteu, fins i tot, al corrent), que conservo els llarguíssims correus (val a dir que van ser contestats) adreçats en el seu moment a un dels màxims responsables del Pla Educat1x1, advertint-lo de l'immens error que s'estava a punt de cometre, i que podrien conduir a (com s'ha acabat demostrant) efectes col·laterals irreversibles. No serà que, pels motius que tots sabem, aquest projecte s'ha tirat endavant 'peti qui peti'? Això, davant la passivitat incomprensible de certs periodistes i mitjans de comunicació,com també dels Moviments de Renovació pedagògica (si busqueu a Google les etiquetes 'moviments de renovació pedagògica' i 'educat1x1' no trobareu res). Bé, les universitats tampoc és que hagin piulat massa (quan hauríen d'haver fet de germanes grans i dirhi alguna cosa). Hi ha massa deixadesa, i massa interessos, amic GuyBrush.

D'acord que la conectivitat és una peça clau que no s'ha cuidat com caldria,

Amic GuyBrush, us proposo un petit exercici d'empatia: imagineu-vos que un virus informàtic (Déu nos en guard) inutilitzés els caixers automàtics ja no dic una setmana llarga (que és en que en el meu centre hem estat sense connexió) sinó el matí de qualsevol 24 de desembre. El projecte ha estat articulat per beneficiar editorials i empreses del sector, i en els alumnes és en el que menys s'ha pensat. No es pot oferir un embolat d'aquesta magnitud, que es basa entre altres coses en el llibre de text digital (o no?) sense assegurar ja no dic una òptima connectivitat (el que hauria de ser), sinó una de mínima. Amic GuyBrush, desconec el nom de la vostra escola o institut (de fet, crec que d'aules no n'heu pas trepitjat moltes, oi?), però segur que no deu ser pas cap de les que apareixen a l'informe del Consell Superior d'Avaluació. Us diré més: encara he de trobar un professor o mestre d'institut que em parli bé de la connexió de l'1x1. No us ofengueu, només dic que no en coneixo cap. Potser la vostra és única.

... d'acord que les editorials digitals encara no han entès les possibilitats que ofereixen els ordinadors a l'aula,

En això estarem d'acord, amic GuyBrush. Però de fet no és que els hagi preocupat massa. Deslliurats de les despeses d'impressió i de distribució, les editorials han fet l'agost en ple mes de setembre. I a sobre, sense que ningú s'hagi preocupat d'exigir uns mínims criteris de qualitat, la majoria s'han limitat a fer còpies en PDF dels materials analògicsm i encarregat unes animacions cutres i de dubtosa utilitat educativa (se'n troben de millors per la xarxa). La qüestió és molt senzilla: de la mateixa manera que quan es va inventar el motor d'explosió els governants de torn no van crear subvencions per compensar els fabricants de màquines de vapor, tampoc es tracta ara de fer regals com Àtria, una eina que beneficia bàsicament els editors i que els ha sortit gratis (el preu que s'ha pagat per l'aplicació és un escàndol). Llàstima llàstima no és que me'n facin, les editorials, i menys d'ençà que el president de l'associació d'editors del llibre de text (ANELE) va dir els mestres i professors no estàvem capacitats per aquest procés (deixant entreveure que ells ens marcarien el camí). Ells sí.

... d'acord que el professorat en general no està format per emprar aquestes eines

Que jo recordi, les formacions sobre TIC, i el seu ús didàctic comencen la segona meutat de la dècada dels 80. És a dir, fa més de 20 anys. El professorat està format. Però és que potser no hi ha les condicions adients com perquè maduri un procés d'innovació No entraré a fons en el tema, un altre dia. Però de formacions al centre, cursos telemàtics, escoles d'Estiu Virtuals, etc. se'n fan força.

... i d'acord amb moltíssimes coses més, però com li deia abans, diferents punts de vista ens permeten enriquir-nos i millorar en allò que fem.

En quines ?

Jo veig que a data d'avui ja no depenc d'unes aules d'informàtica saturades amb poques màquines per alumne i que no sempre estan operatives...

Tenir un ordinador per alumne i no tenir connexió a Internet ... no és pitjor? I més quan s'ha apostat tan descaradament pels llibre de text digitals. Tant costa, de reconèixer els errors? No vull entretenir-me a discutir sobre si els portàtils (i no tablets) que s'han posat a les aules són les màquines més adients. Però pel que m'esteu dient ara sí que veig clar que no treballeu a cap aula on s'hagi implementat l'1x1. El problema (o el principal, si més no), amic GuyBrush, no és si hi ha d'haver sales d'informàtica, si s'ha de donar un ordinador per alumne ni res de tot això. El problema de l'educació al nostre país és més profund. Comença amb la reflexió de com ha de ser l'escola del segle 21 (cosa que ha fan als EUA amb les 21st Century Skills, que a diferència de casa nostra, allà és un debat entre tots els sectors implicats (aquí només és cosa de les editorials, les empreses tecnològiques i els polítics de torn). Sobre el tema de l'operativitat, veig que a cap dels vostres alumnes li ha petat la pantalla, ja que us adonaríeu que el procés diguem-ne que no brilla per la seva rapidesa (per exemple, més de 15 dies a donar el cidi d'avaria, etc.).

... també veig que tot i haver adquirit uns materials digitals d'una editorial digital, tinc total llibertat per accedir a altres materials tal i com els vaig coneixent i incorporant a la meva pràctica docent...

Oi tant. Una de les primeres coses que es van dir és que els portals moodle del Departament deixarien de ser operatius. Deu ser per aquest motiu que el desplegament del pla ha anat acopanyat de les màximes facilitats per a la utiliztació dels llibre sde text digitals i els màxims entrebancs (com acabem de veure) per fer-se el material propi. Com dèia abans, sempre queden les hemeroteques per reordar les barbaritats que hem hagut d'escoltar.

també continuo fent servir mitjans tradicionals, faig que els alumnes escriguin a ma, els obligo a treballar correctament i els retorno allò que no té una bona presència.

Amic Guybrush, jo també em faig el meu material, que sempre comparteixo (podeu anar als meus perfils de Scribd, slideshare, etc. i ho comprovareu. Els moodles d'aula també els tinc oberts a visitants i els he passat als companys que m'ho han demanat. Insisteixo, però, que els materials de les editorials són molt fluixets, i segur que a Finlàndia no passarien els controls de qualitat necessaris. Guybrush, alguns d'ells són senzillament ... infumables.

Pel que fa als 'mitjans tradicionals', no sé exactament a què us esteu referint (a la classe magistral, potser?). En el meu cas intento ensenyar-los a resumir, a fer esquemes, a buscar informació, a comentar-la, a seleccionar-la, interpretar-la ... això a banda dels continguts curriculars de rigor. Però sobretot sobretot intento explotar la seva curiositat natural per aprendre i a motivar-los perquè, com ens recordava F. Tonucci a Callús l'any 1997, 'el nen és un explorador' que hem tancat dintre de l'armari. Podeu fer una ullada al meu blog, als materials que us he esmentat (Scribd, per exemple), als meus moodles, etc.

Però el que més greu em sap és que persones que porten molts anys treballant amb les metodologies que ara necessito es dediquen a criticar allò criticable, i no m'ofereixen la possibilitat de conèixer com aplicar aquestes metodologies a l'aula...

No us ho prengueu malament, amic Guybrush. Ho he fet sempre i ho penso continuar fent mentre pugui. Com comentava (desconec la vostra edat), es fa formació des dels 80 en l'ús didàctic de les TIC (i en altres qüestions relacionades amb la innovació docent, perquè les TIC no hi són pel simple fet d'utilitzar-les), les intel·ligències múltiples, els PBL, etc.
Tant que em qualifiqueu de 'seguidíssim', em sembla que no esteu massa al cas de la meva activitat i trajectòria. Entre altres coses, he estat un dels impulsors de la xarxa LaceNet, de la que en vaig ser president, com també ho he estat d'iEARN-Pangea. Formo part de webquestcat i he participat en nombosíssimes formacions tant a la zona de la Catalunya Central (on visc), a la resta de Catalunya, a Espanya (Andalusia, Madrid, Galícia, País Basc, les Illes ...) i fins i tot encara més enllà (uns quants països). M'he fet un fart de participar a escoles d'Estiu, fomacions diverses, assessoraments a centres ... Des del mes d'abril passat (menys d'un any) he col·laborat en 3 llibres i he escrit uns quants articles en revistes especialitzades (Escola Catalana, Guix, etc.). Actualment estic treballant en dos més. En totes aquestes actuacions el que faig, precisament, és explicar com es poden treballar les TIC a les aules, noves metodologies, i noves tendències (intel·ligències múltiples, PBL, etc.). Passa que potser la formació que s'ha ofert des del projecte Educat1x1 no ha estat suficient, o si més ho prou compensada amb el desplegament tecnològic que s'ha fet. Bé, aquesta és només una part del problema.

... giren l'esquena al projecte i a l'hora giren l'esquena a qui de cop i volta ens hem vist involucrats i tenint moltes ganes de treure el màxim anem picant de cap aquí i allà.

De no estar d'acord amb com s'han fet les coses a girar l'esquena al projecte hi ha un bon tròs. Precisament, i tal i com havíem advertit, estem fent més de bombers de de mestres. Animant els nostres decebuts i desanimats professors que es van creure que això de la digitalització de les aules era una aposta seriosa. Podeu anar al meu centre, del que us en diré el nom (Cal Gravat de Manresa), i us explicaran quina és la meva actitud i la dels professionals que estem més posats en el tema. Unes petites mostres: Amb la coordinadora d'informàtica (Mireia) vam crear un curs moodle per a cadascun dels professors del centre, que vam tunejar per donar una estructura amb elements similars (no vam fer servir el del departament, of course, pels rumors de que podia tancar en qualsevol moment). Vaig crear un Google Apps pel centre, amb adreces per a tots i cadascuns dels professors i PAS, un Google Sites on hi ha panjada informació diversa del centre (actes, absències, etc.) i fins i tot a nivell experimental estem treballant amb expedients virtuals amb una plantilla de Google Documents.
He creat un llapis USB amb programari portable (Portable Apps) per a professors i un master diferent per a cadascun dels diferents cursos de l'ESO (tenen incorporada l'estructura de directoris específiques del nivell, per trimestres i àrees, facilitant així la feina d'emmagatemar els arxius digitals). He contribuit a gestional l'Aturada Tècnica (mig matí) que en meu centre va fer per posar en marxa el sistema de portàtils. He explicat als companys diverses tècniques per solucionar els nyaps i els problemes de connexió (programes de captures senceres de web, baixar vídeos de Youtube i proectar-los des del Pen ...).
Actualment estic treballant en l'elaboració d'un crèdit de síntesi entre 7 instituts de la Catalunya Central (que s'adapta a la nova situació provocada per EduCat1x1) i també en la celebració del Pecha Kutcha que els Serveis Educatius del Bages han proposat per a tots els instituts de la comarca.
Amic Guybrush, lamento dir-vos que no dóno per a més però i el que no puc tolerar és que se'm questioni la meva generositat. Amb tot, si teniu qualsevol dubte us ajudaré en tot el que pugui, que és el que he fet, el que continuo fent i el que penso seguir fent. A disposar.

Però amb moltes ganes i amb molta il·lusió. Molts de nosaltres, els nouvinguts a les tic a l'aula, hem girat cua pel que fa a l'ús dels materials de les editorials digitals perquè se'ns queden curts i no ens serveixen i estem reinventant-nos dia a dia, amb més il·lusió que coneixements.

Celebro aquesta notícia amic GuyBrush. A la xarxa trobareu moltes xarxes que treballen cooperativament (WebquestCat, Espiral, Lacenet, iEARN-Pangea, Aulamèdia, XER...). De fet, com sempre hem comentat, a Internet hi ha contingut suficient per cobrir el currículum que actualment està vigent. I, of course, d'una qualitat molt més superior de la que ofereixen les editorials.

Per tot això i molt més jo estic content de tenir ordinadors a l'aula, estic segur que com el bon vi a poc a poc aniré millorant i que aconseguiré coses amb les que ara només sommio i que si s'hagués fet d'una altra manera, més pausada, més a poc a poc, amb més mitjans i fiabilitat podria haver passat el que va passar amb el projecte Heura, que ha trigat tant a instal·lar-se que quan ha arribat a molts instituts i escoles ja era tecnologia desfassada.

Bé, el projecte Heura ha fallat també en moltes altres coses. De fet, en alguns llocs no va arribar a funcionar mai prou bé (ho dic també per experiència). Segur que al Departament d'Economia (per citar-ne algun) les connexions i els equipaments que hi instal·laven i s'instal·len, així com l'ample de banda destinat, no són pas els mateixos. Com també els tècnics. Una vegada (i no és cap acudit), a l'institut on treballava (IES Quercus de sant Joan de Vilatorrada) ens van convidar a instal·lar persianes metàliques a un institut que deu tenir com uns prop 200 metres de façana, per evitar les interferències d'una autoescola i una acadèmia d'informàtica que hi ha al davant. A la meva pregunta de si a Wall Street no n'hi havia d'interferències, i no hi tenen persianes metàl·liques, no van saber què dir.
Amic Guybrush, una cosa és ser bona persona i l'altra deixar que et prenguin el pèl. Passa que es parla de fractura digital, i s'hauria de parlar de fractura política (més que no pas la docent). Aquesta és la que existeix entre els països que han entès que la societat de coneixement comença a les escoles (Finlàndia, Canadà i altres) i els que enganyant els ciutadans i donant la culpa de tot als mestres (que certament també tenim moltes coses a millorar però que no els grans culpables de que la cosa no rutlli) estan donant un espectable lamentable com en l'aplicació del Pla Educat1x1. És així, i no és de cap altra manera. I si en comptes de tirar pel dret, malgrat els advertiments de tots, haguéssim escoltat i planificat bé, ara no ens trobaríem amb aquesta situació (m'hagués agradat que haguéssiu escoltat mestres i pares durant la setmana llarga que hem estat sense Internet, per fer-vos una idea de la magnitud de la tragèdia).
Una persona vinculada a EduCat1x1 em demanava que 'assumissim la paternitat de la criatura'. Li vaig contestar que si calia ja ens arremangaríem tots (és el que crec que he demostrat fa un moment), però que la paternitat ... la paternitat que l'assumeixi el butanero. O no?

Li proposo remar junts, criticar el criticable, com no! Però també exprémer tot el suc del que tenim abans no es torni obsolet, abans no es perdi la il·lusió dels que hi veiem, no ja el futuru, sinó el present!

Amic GuyBrush, de tant remar tinc les mans plenes de durícies, però sàpigues que mai he llençat ni llençaré el rem. Tot i que la mala mar no ens deixi arribar més enllà del rompent de les onades. Malauradament, la Zona de Desenvolupament Proper que ens descrivia Leo Vygotski no és la mateixa que tenen els nostres col·legues finlandesos. per exemple. A casa nostra tothom rema en direccions diferents.

I si parlem d'il·lusió, doncs dir-te que tot i els nostres esforços molts companys l'han perduda. Uns companys que en un acte (un més) de fe van aventurar-se amb professionalitat a complir amb els propòsits de l'Educat1x1 i ara veuen com tot ha acabat (com moltes altres coses en educació) en un foc d'encenalls. Malauradament, i sé que ara és molt fàcil (ja he comentat que mai he amagat les cartes i he dit el que pensava) era previsible. El pitjor de tot és que s'està plantejant la dicotomia ordinadors - llibres, quan la qüestió de fons no és aquesta. Ni tan sols té relació amb els ordinadors. Cal una revolució metodològica, però també enfocar el debat en altres termes. La clau que marca la diferència entre una bona esccola i una que no ho és, la que marca la diferència entre un bon i un mal institut és aquella que passa de la fase dels mestres innovadors a la dels centres innovadors. Basats en una bona atenció a la diversitat, en potenciar el bo i millor de cada alumne i dotar-lo d'una formació equilibrada de les seves potencialitats i de totes les seves intel·ligències (intel·ligències múltiples, de H. Gardner). On els professors se sentin part del projecte i on es suma tot el bo i millor de cada professional per fer un tot únic i potent. Només així es podrà fer alguna cosa. Però perquè això es doni cal que tots els agents es posin les piles (i abans es posin d'acord en com ha de ser l'escola que necessitem). Moltes de les actuacions (com l'eliminació de la 6a hora a primària, per exemple), no donen precisament vots.
Cal ser valent/a.

Gràcies per la seva atenció i disculpi l'anonimat, però segons com no vull rebre més clatellots.

De clatellots no compto pas que n'hagueu rebut més que jo. El més trist d'això és que ens tocarà als de sempre, des de les trinxeres, recueperar els ànims dels companys i tornar a il·lusionar-los en el repte de millorar la nostra escola. No ens ho posen fàcil, però ho intentarem. La sort és que som incombustibles, amic Guybrush !

Que tingueu un bon dia, company. I ànims ! Pau i bits.

19 comentaris:

  1. Ramon, només et puc dir que estic totalment d'acord amb aquest escrit. Gràcies per posar fil a l'agulla en el tema del canvi metodològic. Ja saps que sempre et dic que ets un "crak" Núria

    ResponElimina
  2. Ben contestat Ramon!

    Comentant la jugada de l'educat 1x1 amb professors noruecs (sóc aquí dalt ara) se'ls posen els ulls com taronges, no entenen com han pogut tirar endavant una cosa que s'havia demostrat ineficaç en altres llocs.

    Però la lluita continua, avant Ramon, avant!!!

    ResponElimina
  3. Ramon
    Aquest anònim tot i les referencies marineres que utilitza, em sembla que sempre ha nedat en una piscina i a més a més coberta.
    Genial el teu post
    Carme

    ResponElimina
  4. Jordi, Carme ...

    Què tal per Noruega?
    Sí Jordi, a mi em va passar una mica el mateix l'estiu passat, al Canadà. Deus sentir la mateixa vergonya aliena que vaig sentir jo. Ja ens explicaràs l'experiència, de tornada. Pren nota de les bones experiències, n'hem d'aprendre molt !

    ResponElimina
  5. Sí sí Carme, tinc alguna lleugera sospita, de qui s'amaga darrere la careta.

    ResponElimina
  6. Jo t'envio 5 litres de gasolina perquè puguis anar cremant a poc gas sempre que la necessitis!! com a mínim que no ens trepitgin els ànims :)

    Una abraçada!

    ResponElimina
  7. Anònim5:51 p. m.

    Ramon,
    Des de la trinxera de Sant Vicenç (institut Castellet), et vull agrair unes quantes veritats que haurien de ser esculpides en el frontispici de molts centres:
    1) El problema no són els ordinadors, sinó la metodologia.
    2) Cal treballar de manera col·laborativa entre els professionals. Si no, no ens en sortirem.
    3) Hem d'atendre la diversitat dels alumnes, però sobretot hem de desvetllar l'interès i la curiositat (l'explorador) que cada un i cada una porta a dintre.

    Gràcies per totes aquestes lliçons...!
    I a veure si l'anònim GuyBrush s'identifica i podem construir alguna cosa sòlida entre tots.
    Perquè, si reméssim tots (o almenys una majoria) en una mateixa direcció, potser faríem alguan cosa sòlida...
    Una abraçada i moltes gràcies.
    Joan Badia
    Professor de català

    ResponElimina
  8. Gràcies Joan ! És un honor i una satisfacció remar al teu costat en la mateixa direcció. El nostre amic GuyBrush ha enviat un segon correu anònim. Encara no se'ns ha tret la carota.

    ResponElimina
  9. Des de l'ull de l'huracà, som molts els que hem fet palès que la direcció del vent no és la que semblava, que els mariners surten a mar planificant la ruta, mirant l'estat del temps per preveure les dificultats, i que efectivament tots els mariners del vaixell són un equip que o bé remen en la mateixa direcció o bé fan feina en equip per que el vaixell no s'enfonsi, sobretot enmig de la tormenta. Qualsevol pel·licula o joc de pirates com és el Monkey Island ens ho ensenya. Però quan el patró s'equivoca de rumb, d'estrategia i la marineria s'adona que no sap navegar, només queda una sol·lució... (com a la Bounty).
    És una llàstima que s'hagi gastat aquest cartutx tan depressa. Ara, com diuen a Cròniques de Riddick, "cal recompondre files" i mirar endavant, prenent-se o no una gerra de Grog (beguda preferida dels pirates del carib). Esperem que les veus assenyades es facin ressó i puguem navegar amb bon vent, i no serà amb barca nova, però si que haurem de mirar d'arribar a bon port. Els ciutadans del futur s'ho mereixen i és per ells i per elles que treballem. Som a temps encara companys i companyes d'adreçar el rumb de col·lisió que portem.

    ResponElimina
  10. Anònim9:04 a. m.

    Ramon,
    Soc dels teus seguidors. Conec i crec amb la teva feina. No he pogut deixar de llegir el teu post fins al final.Com diu la Carme és genial.

    Jaume Pont

    ResponElimina
  11. Crec que se m'ha interpretat com un atacant i res més lluny de la meva intenció original.
    El meu escrit era, i és, una crida a mirar de tirar endavant amb el que tenim que per descomptat que és insuficient i en moltes ocasions insatisfacent. Però jo reconec que amb aquests mitjans puc fer molt més del que feia el curs passat, reconec que desconec moltes coses que necessito per fer una navegació més segura i que hi ha gent que les coneix.
    Aquí i allà sento planys de companys i companyes que han llençat la tovallola, observo alumnes que es queixen de no fer servir els ordinadors i em pregunto per què és tan difícil treure-li rendiment a uns aparells que m'haguessin fet el més feliç del món quan estudiava a la universitat i Internet era ciència ficció?
    Només volia veure l'estrella polar, no estrelles i ocellets donant-me voltes al cap.

    Per cert, tot i que la connectivitat al meu centre és força bona acostumo a emprar el software educatiu que hi ha instal·lat a la Linkat perquè s'avé a la meva matèria i perquè soc conscient que així allibero ample de banda per qui la pugui necessitar. Alhora que vaig fent-me una col·lecció de materials i eines off-line (by if the flies)

    ResponElimina
  12. Gràcies Jaume, Gràcies Pitu !

    Sí, efectivament, ens haurem de posar les piles. Més que en cap altre moment,

    ResponElimina
  13. L'amic Guybrush ha enviat un correu privat de resposta, que no reproduiré perquè les interpretacions que fa de la meva resposta pública sembla que tampoc han estat ben interpretades (a parer meu). I tampoc puc perdre més temps en ple període d'avaluacions, jornades a la vista (aquest dissabte l'ICE de la UAB en fa una sobre entorns virtuals 3D, vídeojocs i realitat augmentada 8que per cert, amic Guybrush, et recomano), i aviat vindran les II Espurna, etc. etc. També he de dir (i em sap greu), que no li publicaré res més si no ens diu el seu nom real. Em disculparàs, amic Guybrush, però dubto de que realment siguis un professor en actiu, es veu d'una hora lluny (i su ho ets, deu fer força temps que no trepitjes aula). Entre altres indicis, perque al primer correu comentaves que 'ja havies rebut prou clatelots'. Si realment fossis un mestre o professor et donaria igual (com em dóna a mi). Si t'amagues, per tant, algun motiu tindràs. Oi?

    ResponElimina
  14. Ramon,
    Sóc el teu alumne en un curs de QUIA.
    Bona entrada aquesta... i contundent.
    Després de descobrir un nou món amb vosaltres he anat explorant i he arribat a les mateixes conclusions... canvi metodològic, atenció personalitzada... i com costa aconseguir que la gent pugi al carro! I com costa aprendre a aprendre i aprendre a fer les coses de maneres diferents...
    Tinc pendents moltes coses, però veure gent com vosaltres em fa tirar endavant... però no som gaires que volem canviar les coses... almenys en el meu entorn.
    Felicitats per l'entrada i l'emoció que encara es nota en les teves paraules...

    ResponElimina
  15. Hola Joel ! T'agraeixo molt aquesta entrada. Espero que també ens ajudis a encomanar aquesta il·lusió, que recordo que tenies. Malgrat les crítiques que puguem fer, sempre són en sentit positiu i per millorar la situació que tenim.

    Una abraçada !

    ResponElimina
  16. Gràcies, Ramon.
    Amb el nou any vaig iniciar un petit espai bloc per "obligar-me" a estar una mica al dia i començar a compartir la meva tasca, que encara no t'havia fet saber. He fet un comentari personal del teu article en ell: http://educarcaminant.blogspot.com/2011/02/parlant-de-canvis-les-aules.html
    Si, de vegada en quan, ilumines el meu espai amb el teu coneixement seria genial...

    ResponElimina
  17. Un administrador del bloc ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  18. Ramon, penso que els anònims no s'han de fer cas, i deu ser anys lum si ha d'utilitzar el protagonista de Monkey Island. per mi ets un referent a l'excel·lència.

    ResponElimina