diumenge, 3 abril de 2011

Homenatge al compromís i a la generositat



El dissabte 2 d'abril vam celebrar les III Jornades Espurna a l'INS Lacetània de Manresa. El projecte, després de més de tres cursos de recorregut, està arribant a uns nivells extraordinaris de qualitat i de participació (no hi ha dia que no ens arribin peticions d'alta, de tots els racons del país). A banda d'aprendre un munt de coses a partir de les experiències i dels coneixements dels companys, a part de comprovar què es pot arribar a fer amb creativitat i treball en xarxa, aquestes ocasions són una gran oportunitat per retrobar-te amb els companys amb qui treballes el dia a dia i passar una estona més que agradable. Moments indispensables per recordar-nos que tot i la inevitable i sovint freda virtualitat, darrere del projecte hi ha persones d'una gran qualitat humana i professional.
Companys del mateix lloc, però també de Castelló, d'Alacant, de Mallorca, de Menorca. Persones que per diverses vies han conegut Espurn@ i ara en formen també part. Companys ja veterans en el projecte, però també moltes i joves engrescades cares noves. Persones, totes elles, que des de les trinxeres però que també des de les institucions i des de l'administració han fet i fan possible que el projecte s'hagi convertit en un referent i en un patrimoni molt valuós per a la comunitat educativa. Una Espurn@ d'esperança, en definitica, en un moment en el que l'escola i l'educació està vivint la seva pitjor crisi existencial.

El Toni Tubio, bon amic, em va fer un comentari que em va rondar pel cap tot el dia. Mentre escoltava la Montse Anton, tot obrint les Jornades. Mentre escoltava l'incombustible Jordi Adell ... les salutacions i converses de passadís amb els membres d'aquesta gran família que és Espurn@. Mentre el capvespre de primavera d'aquell mateix dia passejava els meravellosos bons records del matí per Montserrat, amb la bona companyia d'un Laurio Mascaró que havia vingut expressament d'Alô per espurnejar amb tots nosaltres.
El Toni Tubio em comentava que en dinàmiques d'aula, la gran diferència entre una bona feina i una que no ho és com la que hi ha 'entre anar al teatre i anar al gimnàs'. La va clavar. Ahir, prop de 250 persones vam estar 'suant la cansalada al gimnàs' durant tot el matí no pas per escoltar sopars de duro sinó per aprendre dels coneixements i de les experiències dels companys i companyes. Només cal recuperar els tweets que es van llençar durant el dia (#3espurna)

Però el veritable motiu d'aquest post no és pas cantar les excel·lències del projecte. Si vau ser a les jornades no us caldrà, també podeu anar als diversos portals d'Espurna i comprovar que el pols del projecte gaudeix d'una salut immillorable. Parlant amb el Laurio li comentava que la veritable essència del projecte és la generositat i el compromís. Podria posar més exemples, però em permetreu que el personifiqui amb el que considero el seu màxim exponent.

Molts de vosaltres potser no us vau adonar que entre els presents hi havia tres persones que, càmera en mà, immortalitzaven les jornades en vídeo. Entre elles, un discret Ramon Fons. Ell és per a mi, a banda d'un bon amic, qui millor encarna els valors d'Espurn@.

El vaig conèixer quan amb l'Àngel López, el setembre de 1993 vam plantejar-li la participació de l'escola Joventut de Callús en el projecte The Global Thinking Project. Com a president de l'AMPA de l'escola ens va posar totes les facilitats i més per tirar endavant el projecte. Això només va ser el començament.
Poc després va presentar-se com alcalde, i no pas com molts altres per fer carrera i de trampolí cap a instàncies molt més altes. Senzillament perquè no era el seu objectiu, perque no he vist ningú com ell per entusiasmar-se amb tot el que pugui fer millorar el seu poble. Gràcies a ell i a la gent que va saber engrescar, iEARN va poder celebrar-hi les I Jornades d'Educació i Telecomunicació (1996), i l'any següent la IV Conferència Internacional de l'iEARN. Des d'aquell moment fins a la data, Callús s'ha convertit en una referència ja no només del país, sinó mundial, en temes d'educació. Des de l'escenari del Casal, primeres espases com Jack Hassard, Daniel Reyes, Bernie Dodge i Judi Harris hi han fet intervencions inoblidables. Des de fa uns anys és la seu del secretariat internacional de l'IEARN, que a casa nostra té el Toni Casserras com el seu màxim representant. Com també ho és des dels seus orígens de la xarxa LaceNet, una xarxa també emblemàtica.

Un dels mèrits del Ramon Fons ha estat el saber aprofitar aquestes sinèrgies en benefici del poble. Des del primer curs sobre Internet que va impulsar l'any 1994 amb un mòdem compartit (passava d'una persona a l'altra) en el que va ser el primer curs que sobre Internet hi va promoure, fins a projectes amb un component social potentíssim com Memòria Viva, adfreçat a la gent gran (a diferència de poblacions veïnes no 'aprenia internet' sinó que l'utilitzava com una eina més per recuperar el passat recent). Podríem escriure molt més sobre altres grans idees i alres iniciatives. Algunes visionàries, altres copiades, traslladades a altres escenaries i venudes a 'bombo i platillo' com a grans innovacions pioneres. Encara fa un parell de setmanes comprobava com un bon grup de gent de totes les edats es disposava a treballar a la Fundació Aplicació (que també va impulsar), en un projecte (també fantàstic) de digitalitcació del poble en un entorn 3D.

Portar grans projectes endavant, des de la humilitat i el saber fer, és el que ens demostra en Ramon Fons cada dia: amb dedicació, passió, persistència, perseverància, compromís, implicació, generositat ... anant al gimàs, en definitiva.


El Ramon dissabte era allà. Una vegada més, sense fallar-nos. De puntetes i sense fer soroll, com a ell li agrada. Fugint de protagonismes i fent feina de la bona, com cap altre com ell sap fer. Una mirada, un somriure de complicitat. N'hi ha ben prou. Feliç, perque encara que no ens ho reconegui mai sap que en tot allò hi ha una part seva. Des de les tramoies, en un segon pla, el Ramon disfruta veient com Espurn@ pot aixecar el teló dia rere dia.

Gràcies, Ramon. Gràcies a tots els 250 que vau poder venir (i els que no també) a les III Jornades i que com el Ramon Fons feu possible que Espurn@ continui a la cartellera.






















Toni Tubio

2 comentaris:

  1. Sí, senyor, Ramon, homenatjant els que no es veuen i fan la feina, tal com ha de ser! Gràcies al R.F. per posar l'accent en la veu de l'experiència i donar-los veu digital! I gràcies a tu per "suar-hi la cansalada" cada dia!

    ResponElimina