dimecres, 1 juny de 2011

Enseñar en la sociedad del conocimento



El dilluns dia 30 de maig ens trobàvem a la Plana de l'Om (Manresa) per presentar el llibre Enseñar en la sociedad de Conocimiento. Reflexiones desde el pupitre, que he tingut el plaer d'escriure amb el Jordi Marín i la Clara Oliveres. Ho fèiem en família: Una trentena llarga de persones, gent propera que ens volia acompanyar en aquest acte. A tots ells, moltíssimes gràcies. I és que després de 3 anys d'ençà que Horsori, a través de César Coll ens fes l'encàrrec, doncs... ja era hora que sortís a la llum!

El llibre consta de 10 capítols, l'hem dedicat a les nostres families. Ha estat una experiència molt interessant en la que hem après molt, i la veritat és que ens ho hem passat molt bé. De manera que ja tenim un nou projecte, aquesta vegada compartit amb més companys de la xarxa Lacenet. Esperem que no trigui 3 anys més a sortir publicat, probablement en format digital.

Al llarg de les seves pàgines tractem diversos temes que van des dels canvis metodològics, els nous reptes de l'escola, les xarxes socials, els pouerpoins, ordinadors a les aules, el nou rol del professorat, Bolonya... tot allò que sovint posem sobre la taula aquelles persones que volem una educació millor per als nostres joves. En César Coll, en el pròleg (tot un honor per a nosaltres), ens valorava que haguéssim escrit des del punt de vista de les trinxeres i que ho haguéssim fet des de l'experiència i des de la sinceritat. Mostrant les llums i les ombres.

Amb el Jordi i la Clara teníem clar que havíem de projectar una imatge positiva i esperançadora de la nostra escola. Perquè en el seu contingut posem exemples de que és possible canalitzar la seva creativitat i capacitats (que les tenen, i moltes). La cultura de l'esforç, tant de moda, està molt mal explicada. Perquè a banda d'ells també els hem d'escorçar els professionals de l'educació, els pares i la societat en general per oferir-los alguna cosa millor de la que actualment reben. Una educació que no està dissenyada tenint en compte les necessitats del moment.

De fet, i ja com a repte personal, vaig prometre'm que algun dia escriuria en aquesta línia, després de veure les infumables publicacions de l'Antonio Moreno (El Panfleto Antipedagógico), L'Empar Fernàndez i altres (Planeta ESO) i Toni Sala (Crònica d'un professor de secundària). I és que els nostres alumnes mereixen que fem alguna cosa més que encallar-nos en el passat tot enyorant un sistema que ha passat a millor glòria.

La Palmira Santamaria, presidenta de LaceNet i bona amiga va conduïr l'acte. Em preguntava per què havíem escrit aquest llibre. Em permetreu que ho recordi:
  • En primer lloc, perque seguint els consells del Jordi Adell, els mestres hem d'explicar i publicar allò que fem. Això encara que els mitjans de comunicació no se'n facin ressò (com per descomptat ha passat amb la presentació d'aquest mateix llibre, la IIIa Jornada Espurna i la presentació del grup de secundària de la Xarxa LaceNet, el I Pecha Kutxa comarcal organitzat pl CRP del Bages i del I Treball de Síntesi intercentres, en el que han participat 6 instituts de la comarca i un bon nombre de professors). En una societat en el que el més important és el futbol, i l'educació hi passa de puntetes, cal reivindicar-nos una mica.
  • En segon lloc, perquè en el nostre llibre donem veu a molts companys que pensen com nosaltres. Que entren cada dia a les aules amb il·lusió i ganes de fer cada dia millor la seva feina. Per la Carme Barba, la Núria Alart, el Ricardo, la Flora, la Núria Reguant, el Josep Masalles, la Palmira, el Jaume, el Toni, la Mònica, el David, la Montse, l'Àngel ... i tants més. Tots amb nom i cognom. Són tants que no hi cabrien en una pàgina.
  • En tercer lloc, perquè quan un encàrrec ve d'una persona de la vàlua de César Coll és una oportunitat per connectar única per connectar la universitat amb les trinxeres. I és que sempre reivindico que les universitats ens han de fer més de germanes grans i emprendre més projectes junts.
  • Finalment, perquè és un goig veure com la Sara i la Siham, que van participar a la taula rodona posterior al costat del César, el Toni Casserres (Executive Council de l'International Education and Resource Network, a qui també agraïm la seva col·laboració), han acabat amb èxit el batxillerat. Sentir-les parlar en un català impecable, després de veure com han lluitat aquests darrers 5 anys, salvant tota mena d'obstacles, és com perquè la gent que ha votat PxC es plantegi algunes coses.
L'acte va seguir amb una taula rodona en la que es va debatre al voltant del tema Innovar més enllà de les TIC, els reptes de l'escola de la societat del coneixement. Molt interessant, per cert.



Bé, gràcies a tots els que ens vau acompanyar en directe a l'acte, i també a tots els que ens heu fet arribar missatges de suport i heu publicat alguna nota als vostres blogs, webs i tuitter.

Per cert, oblidava dir que el Jordi Marín va crear un blog per al llibre, amb els enllaços que hi apareixen: http://ensenarenlasociedaddelconocimiento.blogspot.com/.

7 comentaris:

  1. Subscric aquestes paraules, gràcies a tots els que vau venir a la presentació i especialment als membres de la taula rodona i la Palmira Santamaria per les seves paraules.

    ResponElimina
  2. L'enhorabona :-)

    El compraré.

    Jordi.

    ResponElimina
  3. Ramon, enhorabona per la publicació. La llegiré amb interès.

    ResponElimina
  4. Dimarts el demanaré a la llibreria i me'l llegiré a l'estiu... felicitats!

    ResponElimina
  5. Anònim8:03 p. m.

    Hola Ramon. A mi no em coneixes, però et vull dir que he començat fent una ullada al teu post i he acabat llegint-lo amb deteniment i molta atenció, m'ha agradat molt. També soc profe (aquest curs d'educació especial) i trobo que parles de la nostra professió amb més sinceritat, coneixements, profunditat, compromís... Hem d'anar per aquí.

    Elena

    ResponElimina