dilluns, 9 gener de 2012

Adéu, Marc



Marc, avui m'han dit que el noi que havia mort juntament amb una altra persona de Sant Joan a l'estació d'esquí de Formiguera eres tu. M'he quedat glaçat, no m'ho podia creure. No volia creure-m'ho.

Coneixo els pares des de fa temps. Amb la Montse havíem anat junts a fer el batxillerat al Peguera, vam créixer junts al ritme mecànic dels darrers telers de Sallent. Al pare el vaig conèixer més gran, quan amb el meu fill Ramon anàvem a fer el curs d'esquí del FAES. Tu el vas ensenyar a esquiar, mentre amb les velles glòries sallentines aprofitàvem les hores de curs per fer unes baixades i recordar vells temps. Amb l'Almirall, el Sidru Bacardit, el Toni Cases, l'Arnelio ... Estava ben tranquil perquè el deixava en bones mans.
Poc després el destí em va portar a treballar a l'institut de Sallent on tu hi feies l'ESO. Eres un noi alt i ben plantat. Prudent, eixerit, alegre, respectuós, educat i una mica tímid. Molt aplicat en els estudis, l'alumne ideal. L'orgull dels teus pares, el gendre que a tothom li agradaria tenir per a les seves filles. Al final no vaig poder tutoritzar--te el treball de recerca perquè vaig canviar d'Institut, cosa que em va saber greu. I un any després anaves a la trobada internacional de joves a Kosicce (Eslovàquia), representant els joves catalans d'iEARN-Pangea.

Els pares em van comentar que començaves a estudiar enginyeria aeronàutica, i quan vas acabar (bé, com no podia ser d'altra anera)  vas fer un màster a Airbus. Feia temps que no parlàvem quan un dia, encara no sé com, vam retrobar-nos a la xarxa. Em vas explicar que eres a Google, treballant lluny de casa. Encara no fa massa dies que m'explicaves que tot t'anava molt bé, i que estaves aprenent molt.

Marc, has de saber que sovint t'he posat com a exemple  a seguir, a les meves classes. I ho seguiré fent, perquè pocs nois he conegut com tu. Tots els que et coneixíem et trobarem a faltar, descansa en pau.

5 comentaris:

  1. Ramon, des que es va anunciar la mort d'aquests dos esquiadors bagencs, que n'he estat una mica al cas perquè teníem un amic comú vinculat a la FAES, però fins avui no he vist la foto al Regió7 del Marc i he tingut tota la sensació que havia de ser aquell xicot que va venir a Kosice.
    Anava a enviar-te un correu per demanar-t'ho, però primer he volgut entrar al teu bloc per si en parlaves i m'he trobat amb el bonic article que hi has escrit.
    T'acompanyo el sentiment.
    Vaig a fer 4 ratlles per la llista de Lacenet perquè potser molts dels que van anar a Kosice no han fet l'associació que jo he tardat dies a fer i segur que el Marc es mereixia aquest petit recordatori i homenatge. Enllaçaré la teva notícia perquè tothom hi pugui donar un cop d'ull (espero que no et sàpiga greu).
    Petons de colors!
    Eladi

    ResponElimina
  2. Gràcies Eladi, tots els companys de la xarxa que el vam conèixer lamentem molt aquesta pèrdua.

    ResponElimina
  3. Narcís Vives7:50 a. m.

    No vaig conèixer el Marc ni vaig poder anar a Kosice.
    M'afegeixo a les vostres paraules de reconeixement i homenatge a una persona tan ferma i tan jove que ens ha deixat.

    ResponElimina
  4. Hola una pena porque yo estuve en kosice y si no me falla la memoria he tenido la oportunidad de hablar con él y conocerlo. Lo que pasa que nunca nos intercambiamos los mail ni tampoco los teléfonos. Yo también soy de Cataluña y una pena saber esta noticia. Gracias por el este post y pequeño homenaje a un gran chico. Lamentablemente no tuve más oportunidad de saber de después de la aventura en Kosice (Eslovaquia). Un abrazo fuerte a familiares y amigos de Marc.

    ResponElimina
  5. Hassan, em comentava l'Anna que us vau trobar fa poc i que t'havia comentat l'accident. Del Marc en guardarem per sempre més un bon record.

    ResponElimina