La història no m'agrada ! Quin 'rollo' ! Aquestes són algunes de les expressions que molts alumnes de primer d'ESO deixen anar quan els fas saber que aviat començarà el primer tema d'història. Hereva d'una època en la que aquesta àrea es treballava a base de memoritzar llargues llistes de dates, els tòpics encara pesen. Però la història, recordem, és aquella disciplina científica que a banda de despertar la curiositat pel nostre passat (que també) ens ha d'ajudar a entendre millor el present.
De les dues coses que acabo de dir és del tot fonamental començar per la primera. L'element motivador, i aprofitant que els alumnes de primer d'ESO són més fàcils d'engrescar (quan entren de plè en l'adolescència la cosa ja es complica una mica més), convidar-los a reconstruir el seu passat immediat és una activitat molt adient.
A la imatge inferior veiem la taula del professor amb un portàtil connectat a l'escàner. Els alumnes porten fotografies d'ells (naixements, comunions, viatges ), però també de les seves famílies (pares, cosins, tiets ...). És una excusa també perquè dialoguin amb ells, seguin, comentin les imatges... el alguns d'ells aquesta comunicació familiar no és freqüent i aquest efecte 'col·lateral' és interessant. Aquestes imatges les situen en una tira cronològica interactiva on també poden embedir-hi vídeos de youtube i qualsevol altre element (glogsters, prezis, photopeachs ...). També han d'escriure un petit text ...
Intentem posar-nos reptes col·lectius: a veure qui porta el record familiar més antic. Votem la imatge més divertida, la més tendra ... No demanem una gran quantitat de fotos, dsinó que triin aquells moments més importants per a cadascú. I que els vingui, lògicament, de gust. A vegades sorgeixen emocions: la de l'avi que trobem a faltar ... són moments d'acostament a la història, però on també afloren sentiments i es treballa la unitat del grup. Tots junts, reconstruint la història col·lectiva del grup.
En una segona fase recollim moments 'externs' que també tenen significat per a nosaltres: la publicació d'un nou disc del nostre cantant preferit, aquella copa que va guanyar el Barça, una gran nevada a la nostra localitat ...
L'actvitat pot estar més o menys guiada pel professor. Personalment m'encanta provocar que s'ajudin entre ells. Quan Dipity no ens accepta una imatge aturem l'activitat, presentem el problema i el resolem. Es demana qui sap reduir el 'pes' d'aquestes imatges. Quan algú s'encalla amb el procés de publicar la imatge, o a algú se li ha colat una (o més) faltes d'ortografia ... els ensenyo a no buscar la solució al mestre sinó fer-los veure que hi ha companys que saber fer les coses molt bé. Perquè aprenguin que si ells no arriben hi ha sempre un company que estarà encantar d'ajudar-te. I és que no sé per què, però em dóna la sensació de que els tenim al davant esperant que els diguem quina és la resposta exacta que han d'escriure per resoldre aquella pregunta del llibre de text. Que pensin, que s'ajudin entre ells, que no esperin passius les solucions. Ensenyem-los a volar sols, a ser creatius. I sobretot sobretot treballem perquè disfrutin aprenent, perque vegin quin és el sentit ja no només de la història, sinó d'aquelles coses que els ensenyem a l'escola.
Dipity és una eina, però tot i que és clau per poder fer aquesta activitat, no ho és tot. Abans fèiem el mateix amb una cartolina que envoltava tota la classe o recorria la llargada dels passadissos de l'escola. El repte de reconstruir el passat del grup és de tota la classe, també del mestre (que també hi pot aportar imatges... encara que alguna sigui en blanc i negre).
Dues alumnes de cal Gravat, participant en l'activitat. (03.02.2012)
Bona feina, Ramon.
ResponEliminaNosaltres ens hem plantejat una activitat semblant, però hi ha dos aspectes que hem considerat prioritaris. En primer lloc, el tema de fer públiques dades personals molt sensibles. És per això hem fet servir espais tancats. I, en segon lloc, el tema de la publicitat. En el nostre Institut Escola no hi ha publicitat de cap producte, ni en les webs, ni en els blocs... Això ens limita l´ús de moltes eines 2.0, falsament gratuïtes. És part del nostre projecte educatiu i de la cultura digital que volem transmetre als alumnes. Això ens obliga a fer també reflexions i debats i a trobar solucions TIC alternatives, no sempre fàcils. Però anem fent camí i aprenent, mestres i alumnes...
Una abraçada ben forta,
Boris
Hola Boris, gràcies pel teu comentari i reflexions. Efectivament, el tema de les dades i de les privacitats és molt delicat. Abans de publicar les fotos de l'exercici, i potser ho havia d'haver explicat al post, es deixa clar que aquestes imatges les veurà tothom i que només utilitzin aquelles que volen compartir. Hi ha altres activitats que les fem tancades, però en aquest cas veuràs que el nombre de visites és altíssim (la tira cronològica és la mateixa que l'any passat van treballar els alumnes que ara fan segon). És altíssima, dèia, perque tietes, padrines, àvies, etc. accedeixen a aquesta aplicació per veure'ls. Els pares dels alumnes han signat els drets d'imatge, i de la mateixa manera que poden sortir a la web de l'institut també ho fan en aquest espai.
ResponEliminaTambé cal dir que en aquest exercici encara no m'hi he trobat, però n'hi ha altres en els que els alumnes m'han demanat que els esborri imatges i vídeos (fins i tot 2 i 3 anys més tard de deixar l'institut). I intento fer-ho amb immediatesa.
Gràcies !!!