Arran de pupitre, com el seu títol indica, ofereix reflexions, comentaris, eines... des d'una perspectiva molt concreta: la de l'experiència (meva, i de molts companys) de vint anys en el camp de l'educació i les TIC.
dilluns 6 de febrer de 2012
25 de febrer: IV Jornada Webquest
El proper dia 25 de febrer, WebquestCat organitza la seva IV Jornada, amb el recolzament incondicional, una vegada més, de l'ICE de la UAB. Aquesta comunitat és un exemple com pocs de dedicació, compromís i de bona feina.
Conec des de fa anys les seves dues ànimes, la Carme Barba i el Sebas Capella. Són d'aquelles persones que t'engresquen amb facilitat i t'encomanen entusiasme, ganes de fer feina ben feta.
Gent humil, sincera, exigent especialment amb ella mateixa), treballadora i molt capaç. Desrpés d'uns quants anys compartint intensos debats, sobretaules i algun que altre bolo per Catalunya i les Espanyes, grans amics.
Les webquest em van enganxar des d'un primer moment. Vaig començar per lliure, l'any 2002 o 2003, quan amb els meus alumnes de l'aula oberta vaig aplicar una webquest per treballar el tema de la convivència i la tolerància en un moment en el que començava a arribar l'onada migratòria d'altres racons del món i sorgien les primeres mostres de rebuig. Va ser una experiència inicial en la que vaig cometre alguns errors que la Carme i el Sebas em van anar ajudant a corregir. Ara en sé una mica més, però no pas prou com per no continuar aprenent de la gent que forma aquesta fantàstica comunitat. La meva darrera aportació ha estat en el marc de la creació per part de l'equip Lacenet de la 2a edició del treball de síntesi telecol·laboratiu sobre l'aigua (http://sites.google.com/site/creditsintesilacenet/home, enllaç a la 1a edició del TS) elaborada entre 7 instituts del Bages i del Berguedà, ique ha estat dirigida per la Palmira Santamaria i el Josep Guzman. L'aplicarem amb alumnes durant el darrer trimestre del present curs.
WebquestCat és una entitat del segle XXI: oberta i generosa. De les que més. Oberta perquè tothom hi és benvingut, i generosa perquè qualsevol dels seus membres està sempre predisposat a donar-te un cop de mà, a fer-te arribar suggeriments, a criticar-te positivament una webquest feta ... He de dir que pertanyo a aquesta gran família des de ja fa alguns anys. He col·laborat en diverses edicions de la seva escola d'estiu, i he de dir que des del primer moment m'hi he sentit molt bé.
Heu de saber que a les seves files hi militen ensenyants de primària i de secundària molt actius i competents. No esmentaré noms perquè me'n deixaria algun i això em sabria molt de greu. Però des dels millors especialistes del país sobre el tema de Webquest, intel·ligències múltiples, etc. fins a Jarbas Novelino, en Jordi Adell o el mateix Bernie Dodge (el pare de les WQ), que l'any 2005 ens va visitar i n'és soci d'honor. Webquestcat, dit per ell mateix, és la comunitat de webquest més activa del món. I la qualitat de les seves produccions la podreu comprovar a la pàgina web referenciada al principi d'aquest post.
WebquestCat no es dedica només a difondre aquesta metodologia, sinó que va evolucionant cap a altres camps i va ampliant els seus horitzonts. És per tant, una entitat inquieta i dinàmica que belluga dia sí, dia també.
Res, connvidar-vos, si encara no ho heu fet encara, a fer la vostra inscripció (queden poquíssimes places). Ens veurem allà, on faré la meva humil col·laboració en un taller sobre possibilitats didàctiques dels entorns virtuals en 3D a les Webquest. Ja us aviso que tindreu problemes per triar un dels diversos tallers que s'hi ofereixen. Tots ells són molt interessants i recomanables. Us hi esperem !
dissabte 4 de febrer de 2012
Com introduir la història a 1r d'ESO, amb Dipity
La història no m'agrada ! Quin 'rollo' ! Aquestes són algunes de les expressions que molts alumnes de primer d'ESO deixen anar quan els fas saber que aviat començarà el primer tema d'història. Hereva d'una època en la que aquesta àrea es treballava a base de memoritzar llargues llistes de dates, els tòpics encara pesen. Però la història, recordem, és aquella disciplina científica que a banda de despertar la curiositat pel nostre passat (que també) ens ha d'ajudar a entendre millor el present.
De les dues coses que acabo de dir és del tot fonamental començar per la primera. L'element motivador, i aprofitant que els alumnes de primer d'ESO són més fàcils d'engrescar (quan entren de plè en l'adolescència la cosa ja es complica una mica més), convidar-los a reconstruir el seu passat immediat és una activitat molt adient.
A la imatge inferior veiem la taula del professor amb un portàtil connectat a l'escàner. Els alumnes porten fotografies d'ells (naixements, comunions, viatges ), però també de les seves famílies (pares, cosins, tiets ...). És una excusa també perquè dialoguin amb ells, seguin, comentin les imatges... el alguns d'ells aquesta comunicació familiar no és freqüent i aquest efecte 'col·lateral' és interessant. Aquestes imatges les situen en una tira cronològica interactiva on també poden embedir-hi vídeos de youtube i qualsevol altre element (glogsters, prezis, photopeachs ...). També han d'escriure un petit text ...
Intentem posar-nos reptes col·lectius: a veure qui porta el record familiar més antic. Votem la imatge més divertida, la més tendra ... No demanem una gran quantitat de fotos, dsinó que triin aquells moments més importants per a cadascú. I que els vingui, lògicament, de gust. A vegades sorgeixen emocions: la de l'avi que trobem a faltar ... són moments d'acostament a la història, però on també afloren sentiments i es treballa la unitat del grup. Tots junts, reconstruint la història col·lectiva del grup.
En una segona fase recollim moments 'externs' que també tenen significat per a nosaltres: la publicació d'un nou disc del nostre cantant preferit, aquella copa que va guanyar el Barça, una gran nevada a la nostra localitat ...
L'actvitat pot estar més o menys guiada pel professor. Personalment m'encanta provocar que s'ajudin entre ells. Quan Dipity no ens accepta una imatge aturem l'activitat, presentem el problema i el resolem. Es demana qui sap reduir el 'pes' d'aquestes imatges. Quan algú s'encalla amb el procés de publicar la imatge, o a algú se li ha colat una (o més) faltes d'ortografia ... els ensenyo a no buscar la solució al mestre sinó fer-los veure que hi ha companys que saber fer les coses molt bé. Perquè aprenguin que si ells no arriben hi ha sempre un company que estarà encantar d'ajudar-te. I és que no sé per què, però em dóna la sensació de que els tenim al davant esperant que els diguem quina és la resposta exacta que han d'escriure per resoldre aquella pregunta del llibre de text. Que pensin, que s'ajudin entre ells, que no esperin passius les solucions. Ensenyem-los a volar sols, a ser creatius. I sobretot sobretot treballem perquè disfrutin aprenent, perque vegin quin és el sentit ja no només de la història, sinó d'aquelles coses que els ensenyem a l'escola.
Dipity és una eina, però tot i que és clau per poder fer aquesta activitat, no ho és tot. Abans fèiem el mateix amb una cartolina que envoltava tota la classe o recorria la llargada dels passadissos de l'escola. El repte de reconstruir el passat del grup és de tota la classe, també del mestre (que també hi pot aportar imatges... encara que alguna sigui en blanc i negre).
Dues alumnes de cal Gravat, participant en l'activitat. (03.02.2012)
dimecres 1 de febrer de 2012
Vídeomuntatge de Nadal
Aquí us deixo el vídeomuntatge que vaig fer en ocasió del festival de Nadal de Cal Gravat. He de dir que hi ha una falta d'ortografia (sorry!): on posa perseverància hi ha de dir perseverança. El seu títol és 'els sugus de Cal Gravat'. Res, agraïr l'autor del doblatge del famós discurs d'en Pep Guardiola. Que el disfruteu !
Subscriure's a:
Missatges (Atom)

