Arran de pupitre

Vídeomuntatge de Nadal

2012-02-01T21:25:00.001Z

Aquí us deixo el vídeomuntatge que vaig fer en ocasió del festival de Nadal de Cal Gravat. He de dir que hi ha una falta d'ortografia (sorry!): on posa perseverància hi ha de dir perseverança. El seu títol és 'els sugus de Cal Gravat'. Res, agraïr l'autor del doblatge del famós discurs d'en Pep Guardiola. Que el disfruteu !

Formació a Ciutadella

2012-01-31T12:14:00.000Z

Imatge des de la terrassa de l'hotel Tres Sants, que recomano

Aquest cap de setmana vaig ser a Ciutadella, convidat pel meu bon amic Amador Alzina, del Centre de Professorat de Menorca, N'Amador, mestre i reconegut activista dels moviments de renovació pedagògica, és un referent per a tots nosaltres i per a tota la comunitat educativa, i ha tingut un paper destacat en el Consell Escolar de les Illes Balears. La seva hospitalitat és sempre molt generosa i esdevé un guia de luxe per conèixer els racons menorquins i entendre la personalitat dels seus habitants.

Hi vaig ser convidat a fer una sessió formativa als professors de l'IES M.Àngels Cardona, i he de dir que m'hi vaig sentir com a casa. Com sempre. Hi influeix, he de reconèixer, que estic bojament enamorat de Menorca i en concret de Ciutadella. Perquè em sento (em perdonaran els seus veïns), més de Ciutadella que de Maó. És així perquè a banda del paisatge i del mar, hi coneixo gent fantàstica a banda de n'Amador: en Làurio Mascaró i na Fanni Mascaró, ex-alumnes dels estudis de psicopedagogia de la UOC i amb els qui en aquesta ocasió vam compartir taula (i sobretaula) a Can Lluís.

Plovia sobre les teulades i l'aigua lliscava tremolosa pels carrers, abans d'esmuyir-se per canaleres i desaigües. El marès dels edificis mostrava orgullòs la seva bellesa més íntima, alliberada la ciutat de les onades de guiris estiuencs amb xancletes i calça curta.

En aquests dies d'hivern, amb els mitjans anunciant noves tempestes sobre la ja castigada escola, reconforta saber que ni la crisi d'Spanair podrà aïllar-nos de la realitat, i la xarxa bull més que mai i ens fa cada vegada més forts. Amb n'Amador, amb el Laurio, amb na Fanni ... amb els amics de Novadors, de LaceNet i de tots els racons coincidim en els aspectes bàsics: La xarxa és nostra, i n'hem d'aprofitar tot el seu potencial per alliberar-nos de tanta grisor i mediocritat. L'escola està tocada i cal aixecar-la.

A Twitter, per exemple, fa poc més d'una setmana que #SOSeducació va esdevenir trending topic. Ens podran retallar els sous i els Camps, Millets, Urgangarins i altres energúmens se'ns riuran a la cara, però mai ens trepitjaran la dignitat ni el compromís que tenim per fer una escola millor.

A Ses Illes també hi plovia ... però Ciutadella estava més preciosa que mai.

Adéu, Marc

2012-01-09T21:27:00.002Z

Marc, avui m'han dit que el noi que havia mort juntament amb una altra persona de Sant Joan a l'estació d'esquí de Formiguera eres tu. M'he quedat glaçat, no m'ho podia creure. No volia creure-m'ho.

Coneixo els pares des de fa temps. Amb la Montse havíem anat junts a fer el batxillerat al Peguera, vam créixer junts al ritme mecànic dels darrers telers de Sallent. Al pare el vaig conèixer més gran, quan amb el meu fill Ramon anàvem a fer el curs d'esquí del FAES. Tu el vas ensenyar a esquiar, mentre amb les velles glòries sallentines aprofitàvem les hores de curs per fer unes baixades i recordar vells temps. Amb l'Almirall, el Sidru Bacardit, el Toni Cases, l'Arnelio ... Estava ben tranquil perquè el deixava en bones mans.
Poc després el destí em va portar a treballar a l'institut de Sallent on tu hi feies l'ESO. Eres un noi alt i ben plantat. Prudent, eixerit, alegre, respectuós, educat i una mica tímid. Molt aplicat en els estudis, l'alumne ideal. L'orgull dels teus pares, el gendre que tot pare li agradaria tenir per a les seves filles. Al final no vaig poder tutoritzar--te el treball de recerca perquè vaig canviar d'Institut, cosa que em va saber greu. I un any després anaves a la trobada internacional de joves a Kosicce (Eslovàquia), representant els joves catalans d'iEARN-Pangea.

Els pares em van comentar que començaves a estudiar enginyeria aeronàutica, i quan vas acabar (bé, com no podia ser d'altra anera) vas fer un màster a Airbus. Feia temps que no parlàvem quan un dia, encara no sé com, vam retrobar-nos a la xarxa. Em vas explicar que eres a Google, treballant lluny de casa. Encara no fa massa dies que m'explicaves que tot t'anava molt bé, i que estaves aprenent molt.

Marc, has de saber que sovint t'he posat com a exemple a seguir, a les meves classes. I ho seguiré fent, perquè pocs nois he conegut com tu. Tots els que et coneixíem et trobarem a faltar, descansa en pau.

Enseñar en la sociedad del conocimento

2011-06-01T17:58:00.006+01:00

El dilluns dia 30 de maig ens trobàvem a la Plana de l'Om (Manresa) per presentar el llibre Enseñar en la sociedad de Conocimiento. Reflexiones desde el pupitre, que he tingut el plaer d'escriure amb el Jordi Marín i la Clara Oliveres. Ho fèiem en família: Una trentena llarga de persones, gent propera que ens volia acompanyar en aquest acte. A tots ells, moltíssimes gràcies. I és que després de 3 anys d'ençà que Horsori, a través de César Coll ens fes l'encàrrec, doncs... ja era hora que sortís a la llum!

El llibre consta de 10 capítols, l'hem dedicat a les nostres families. Ha estat una experiència molt interessant en la que hem après molt, i la veritat és que ens ho hem passat molt bé. De manera que ja tenim un nou projecte, aquesta vegada compartit amb més companys de la xarxa Lacenet. Esperem que no trigui 3 anys més a sortir publicat, probablement en format digital.

Al llarg de les seves pàgines tractem diversos temes que van des dels canvis metodològics, els nous reptes de l'escola, les xarxes socials, els pouerpoins, ordinadors a les aules, el nou rol del professorat, Bolonya... tot allò que sovint posem sobre la taula aquelles persones que volem una educació millor per als nostres joves. En César Coll, en el pròleg (tot un honor per a nosaltres), ens valorava que haguéssim escrit des del punt de vista de les trinxeres i que ho haguéssim fet des de l'experiència i des de la sinceritat. Mostrant les llums i les ombres.

Amb el Jordi i la Clara teníem clar que havíem de projectar una imatge positiva i esperançadora de la nostra escola. Perquè en el seu contingut posem exemples de que és possible canalitzar la seva creativitat i capacitats (que les tenen, i moltes). La cultura de l'esforç, tant de moda, està molt mal explicada. Perquè a banda d'ells també els hem d'escorçar els professionals de l'educació, els pares i la societat en general per oferir-los alguna cosa millor de la que actualment reben. Una educació que no està dissenyada tenint en compte les necessitats del moment.

De fet, i ja com a repte personal, vaig prometre'm que algun dia escriuria en aquesta línia, després de veure les infumables publicacions de l'Antonio Moreno (El Panfleto Antipedagógico), L'Empar Fernàndez i altres (Planeta ESO) i Toni Sala (Crònica d'un professor de secundària). I és que els nostres alumnes mereixen que fem alguna cosa més que encallar-nos en el passat tot enyorant un sistema que ha passat a millor glòria.

La Palmira Santamaria, presidenta de LaceNet i bona amiga va conduïr l'acte. Em preguntava per què havíem escrit aquest llibre. Em permetreu que ho recordi:

En primer lloc, perque seguint els consells del Jordi Adell, els mestres hem d'explicar i publicar allò que fem. Això encara que els mitjans de comunicació no se'n facin ressò (com per descomptat ha passat amb la presentació d'aquest mateix llibre, la IIIa Jornada Espurna i la presentació del grup de secundària de la Xarxa LaceNet, el I Pecha Kutxa comarcal organitzat pl CRP del Bages i del I Treball de Síntesi intercentres, en el que han participat 6 instituts de la comarca i un bon nombre de professors). En una societat en el que el més important és el futbol, i l'educació hi passa de puntetes, cal reivindicar-nos una mica.
En segon lloc, perquè en el nostre llibre donem veu a molts companys que pensen com nosaltres. Que entren cada dia a les aules amb il·lusió i ganes de fer cada dia millor la seva feina. Per la Carme Barba, la Núria Alart, el Ricardo, la Flora, la Núria Reguant, el Josep Masalles, la Palmira, el Jaume, el Toni, la Mònica, el David, la Montse, l'Àngel ... i tants més. Tots amb nom i cognom. Són tants que no hi cabrien en una pàgina.
En tercer lloc, perquè quan un encàrrec ve d'una persona de la vàlua de César Coll és una oportunitat per connectar única per connectar la universitat amb les trinxeres. I és que sempre reivindico que les universitats ens han de fer més de germanes grans i emprendre més projectes junts.
Finalment, perquè és un goig veure com la Sara i la Siham, que van participar a la taula rodona posterior al costat del César, el Toni Casserres (Executive Council de l'International Education and Resource Network, a qui també agraïm la seva col·laboració), han acabat amb èxit el batxillerat. Sentir-les parlar en un català impecable, després de veure com han lluitat aquests darrers 5 anys, salvant tota mena d'obstacles, és com perquè la gent que ha votat PxC es plantegi algunes coses.

L'acte va seguir amb una taula rodona en la que es va debatre al voltant del tema Innovar més enllà de les TIC, els reptes de l'escola de la societat del coneixement. Molt interessant, per cert.

Bé, gràcies a tots els que ens vau acompanyar en directe a l'acte, i també a tots els que ens heu fet arribar missatges de suport i heu publicat alguna nota als vostres blogs, webs i tuitter.

Per cert, oblidava dir que el Jordi Marín va crear un blog per al llibre, amb els enllaços que hi apareixen: http://ensenarenlasociedaddelconocimiento.blogspot.com/.

Sàlix i els sentits, recull dels contes

2011-04-06T05:53:00.001+01:00

20110405 presenta llibre_sentits_lacenet

View more presentations from rbarlam.

Fa un parell de setmanes, la Palmira Santamaria (com a presidenta de LaceNet) em va convidar a participar en la presentació del llibre signat pel Joan Ros i la Roser Rojas (text i imatges, respectivament). Vaig acceptar de bon grat, i per a mi ha estat tot un honor. I també un repte. Perque resumir la història, la feina i els valors que projecta la institució en aquests 14 anys de vida ... poca broma !
LaceNet, 'de puntetes' i sense fer soroll, tal i com vaig subratllar a l'acte, ha deixat una forta emprempta en els nois i noies del Bages que de la mà d'un o més de les seves propostes (actualment n'oferta des d'educació infantil fins a l'ESO), ha conegut el Sàlix. Un personatge ja emblemàtic representat esplèndidament i generosament pel Jaume Pesarrodona (de Gog i Magog).

El Sàlix és un personatge inspirat per la figura de l'Àngel López, que després de la IV conferència internacional de l'iEARN que es va celebrar a Callús l'estiu de 1997 va llençar la idea. Una idea que ha anat madurant com el bon vi. Explico aquest detall perquè ahir no el vaig acabar d'explicar prou bé.

LaceNet representa com cap altra xarxa l'arrelament al territori, la telecooperació i la internet de curt abast. Els seus projectes tenen una càrrega pedagògica d'una qualitat excepcional. Un raig de llum que il·lumina el camí que ha de seguir l'escola al segle XXI.

Ahir, el Joan Ros i la Roser van escriure i il·lustrar la feina que en 10 anys un equip ampli de mestres il·lusionats i amb ganes de fer les coses bé. El del projecte dels sentits, però el de tots els demés que en formem part i que des d'un lloc a un altre estem orgullosos de pertànyer a aquest grup.

Gràcies Palmira i Josep per facilitar-me el privilegi de fer aquesta presentació! Gràcies Joan i Roser per tan excel·lent llibre. Gràcies Zenobita, per editar el llibre. I gràcies a tots els LaceNets per la vostra feina !

Homenatge al compromís i a la generositat

2011-04-03T10:48:00.003+01:00

El dissabte 2 d'abril vam celebrar les III Jornades Espurna a l'INS Lacetània de Manresa. El projecte, després de més de tres cursos de recorregut, està arribant a uns nivells extraordinaris de qualitat i de participació (no hi ha dia que no ens arribin peticions d'alta, de tots els racons del país). A banda d'aprendre un munt de coses a partir de les experiències i dels coneixements dels companys, a part de comprovar què es pot arribar a fer amb creativitat i treball en xarxa, aquestes ocasions són una gran oportunitat per retrobar-te amb els companys amb qui treballes el dia a dia i passar una estona més que agradable. Moments indispensables per recordar-nos que tot i la inevitable i sovint freda virtualitat, darrere del projecte hi ha persones d'una gran qualitat humana i professional.
Companys del mateix lloc, però també de Castelló, d'Alacant, de Mallorca, de Menorca. Persones que per diverses vies han conegut Espurn@ i ara en formen també part. Companys ja veterans en el projecte, però també moltes i joves engrescades cares noves. Persones, totes elles, que des de les trinxeres però que també des de les institucions i des de l'administració han fet i fan possible que el projecte s'hagi convertit en un referent i en un patrimoni molt valuós per a la comunitat educativa. Una Espurn@ d'esperança, en definitica, en un moment en el que l'escola i l'educació està vivint la seva pitjor crisi existencial.

El Toni Tubio, bon amic, em va fer un comentari que em va rondar pel cap tot el dia. Mentre escoltava la Montse Anton, tot obrint les Jornades. Mentre escoltava l'incombustible Jordi Adell ... les salutacions i converses de passadís amb els membres d'aquesta gran família que és Espurn@. Mentre el capvespre de primavera d'aquell mateix dia passejava els meravellosos bons records del matí per Montserrat, amb la bona companyia d'un Laurio Mascaró que havia vingut expressament d'Alô per espurnejar amb tots nosaltres.
El Toni Tubio em comentava que en dinàmiques d'aula, la gran diferència entre una bona feina i una que no ho és com la que hi ha 'entre anar al teatre i anar al gimnàs'. La va clavar. Ahir, prop de 250 persones vam estar 'suant la cansalada al gimnàs' durant tot el matí no pas per escoltar sopars de duro sinó per aprendre dels coneixements i de les experiències dels companys i companyes. Només cal recuperar els tweets que es van llençar durant el dia (#3espurna)

Però el veritable motiu d'aquest post no és pas cantar les excel·lències del projecte. Si vau ser a les jornades no us caldrà, també podeu anar als diversos portals d'Espurna i comprovar que el pols del projecte gaudeix d'una salut immillorable. Parlant amb el Laurio li comentava que la veritable essència del projecte és la generositat i el compromís. Podria posar més exemples, però em permetreu que el personifiqui amb el que considero el seu màxim exponent.

Molts de vosaltres potser no us vau adonar que entre els presents hi havia tres persones que, càmera en mà, immortalitzaven les jornades en vídeo. Entre elles, un discret Ramon Fons. Ell és per a mi, a banda d'un bon amic, qui millor encarna els valors d'Espurn@.

El vaig conèixer quan amb l'Àngel López, el setembre de 1993 vam plantejar-li la participació de l'escola Joventut de Callús en el projecte The Global Thinking Project. Com a president de l'AMPA de l'escola ens va posar totes les facilitats i més per tirar endavant el projecte. Això només va ser el començament.
Poc després va presentar-se com alcalde, i no pas com molts altres per fer carrera i de trampolí cap a instàncies molt més altes. Senzillament perquè no era el seu objectiu, perque no he vist ningú com ell per entusiasmar-se amb tot el que pugui fer millorar el seu poble. Gràcies a ell i a la gent que va saber engrescar, iEARN va poder celebrar-hi les I Jornades d'Educació i Telecomunicació (1996), i l'any següent la IV Conferència Internacional de l'iEARN. Des d'aquell moment fins a la data, Callús s'ha convertit en una referència ja no només del país, sinó mundial, en temes d'educació. Des de l'escenari del Casal, primeres espases com Jack Hassard, Daniel Reyes, Bernie Dodge i Judi Harris hi han fet intervencions inoblidables. Des de fa uns anys és la seu del secretariat internacional de l'IEARN, que a casa nostra té el Toni Casserras com el seu màxim representant. Com també ho és des dels seus orígens de la xarxa LaceNet, una xarxa també emblemàtica.

Un dels mèrits del Ramon Fons ha estat el saber aprofitar aquestes sinèrgies en benefici del poble. Des del primer curs sobre Internet que va impulsar l'any 1994 amb un mòdem compartit (passava d'una persona a l'altra) en el que va ser el primer curs que sobre Internet hi va promoure, fins a projectes amb un component social potentíssim com Memòria Viva, adfreçat a la gent gran (a diferència de poblacions veïnes no 'aprenia internet' sinó que l'utilitzava com una eina més per recuperar el passat recent). Podríem escriure molt més sobre altres grans idees i alres iniciatives. Algunes visionàries, altres copiades, traslladades a altres escenaries i venudes a 'bombo i platillo' com a grans innovacions pioneres. Encara fa un parell de setmanes comprobava com un bon grup de gent de totes les edats es disposava a treballar a la Fundació Aplicació (que també va impulsar), en un projecte (també fantàstic) de digitalitcació del poble en un entorn 3D.

Portar grans projectes endavant, des de la humilitat i el saber fer, és el que ens demostra en Ramon Fons cada dia: amb dedicació, passió, persistència, perseverància, compromís, implicació, generositat ... anant al gimàs, en definitiva.

El Ramon dissabte era allà. Una vegada més, sense fallar-nos. De puntetes i sense fer soroll, com a ell li agrada. Fugint de protagonismes i fent feina de la bona, com cap altre com ell sap fer. Una mirada, un somriure de complicitat. N'hi ha ben prou. Feliç, perque encara que no ens ho reconegui mai sap que en tot allò hi ha una part seva. Des de les tramoies, en un segon pla, el Ramon disfruta veient com Espurn@ pot aixecar el teló dia rere dia.

Gràcies, Ramon. Gràcies a tots els 250 que vau poder venir (i els que no també) a les III Jornades i que com el Ramon Fons feu possible que Espurn@ continui a la cartellera.

Toni Tubio

Al meu comentarista anònim

2011-02-19T17:23:00.006Z

De Konarheim, vegeu llicència Creative Commons

El passat dijous, i arran de les declaracions de la Consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, a la secció Opinions Contundents de Vilaweb es publicava el resum d'una entrevista telefònica que em van fer, i on es recollia la meva opinió sobre el Pla Educat1x1. En altres ocasions, com en aquest mateix blog, ja m'havia expressat en termes similars (El pop Paul, els llibres de text digitals i altres qüestions).
A la meva bústia vaig rebre un correu signat per Guybrush Threepwood, un pseudònim, que reprodueixo i que m'he vist obligat a contestar en públic. Bàsicament perquè de carotes no m'agrada posar-me'n ni per Carnaval. Ho faré entre línies, si em permeteu.

Apreciadíssim i seguidíssim senyor Barlam, darrerament vaig observant un seguit d'accions i opinions sobre el projecte 1x1. Ja em sembla bé que això passi, contra més punts de vista es tinguin millor es pot anar coneixent la criatura, de fet per bons que puguem ser en algun tema en concret segur que altres visions ens obren l'espectre.

Sí, està molt bé escoltar les opinions abans d'emprendre una gran actuació. No pas la meva, que tot i la vostra generositat (per això de seguidíssim) no és més autoritzada que la del Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu, el qual va emetre recentment un informe (que coneixereu) prou contundent (El projecte eduCAT1x1. Una aproximació en la perspectiva de les directores i directors de centres participants (curs 2009-2010), ni la de grans experts com la de Jordi Adell (qui per cert en el mateix dia d'escriure aquestes línies publicava un interessantíssim article al seu blog, relacionat amb el tema que ens ocupa). Això, per no esmentar les crítiques (no governamentals, of course, al pla Ceibal i altres experiments previs -que no són pocs- i que han fet figa. Jo sóc un simple i humil mestre de trinxera, que parlo arran de pupitre. Que no és pas la mateixa perspectiva que la dels despatxos de Via Augusta, com sabeu perfectament.

El que més greu em sap és que s'han sentit més opinions en contra del projecte per diferents motius, tots ells fonamentats, i per contra se n'han sentit poques a favor. Cosa que ha fet i està fent que la opinió pública no tingui gaire simpatia pels ordinadors a les aules i per extensió els comandaments polítics engeguen la veleta i s'orienten cap allò on va el vent.

Si són opinions fonamentades... no veig pas que us hagi de saber greu, amic Guybrush. Però no sé si us entenc bé: m'esteu dient que per culpa dels que des d'un primer moment (que no sóm pocs) hem estat advertint del greu error que suposava la manera com s'estava concebent i portant a terme aquest projecte ... ara hem de tenir remordiments? Esteu dient ... que el projecte, en definitiva, ha fracassat per culpa nostra? Si realment és així (potser és una interpretació errònia) em sembla que esteu una mica equivocats. Permeteu-me que us faci saber (potser n'esteu, fins i tot, al corrent), que conservo els llarguíssims correus (val a dir que van ser contestats) adreçats en el seu moment a un dels màxims responsables del Pla Educat1x1, advertint-lo de l'immens error que s'estava a punt de cometre, i que podrien conduir a (com s'ha acabat demostrant) efectes col·laterals irreversibles. No serà que, pels motius que tots sabem, aquest projecte s'ha tirat endavant 'peti qui peti'? Això, davant la passivitat incomprensible de certs periodistes i mitjans de comunicació,com també dels Moviments de Renovació pedagògica (si busqueu a Google les etiquetes 'moviments de renovació pedagògica' i 'educat1x1' no trobareu res). Bé, les universitats tampoc és que hagin piulat massa (quan hauríen d'haver fet de germanes grans i dirhi alguna cosa). Hi ha massa deixadesa, i massa interessos, amic GuyBrush.

D'acord que la conectivitat és una peça clau que no s'ha cuidat com caldria,

Amic GuyBrush, us proposo un petit exercici d'empatia: imagineu-vos que un virus informàtic (Déu nos en guard) inutilitzés els caixers automàtics ja no dic una setmana llarga (que és en que en el meu centre hem estat sense connexió) sinó el matí de qualsevol 24 de desembre. El projecte ha estat articulat per beneficiar editorials i empreses del sector, i en els alumnes és en el que menys s'ha pensat. No es pot oferir un embolat d'aquesta magnitud, que es basa entre altres coses en el llibre de text digital (o no?) sense assegurar ja no dic una òptima connectivitat (el que hauria de ser), sinó una de mínima. Amic GuyBrush, desconec el nom de la vostra escola o institut (de fet, crec que d'aules no n'heu pas trepitjat moltes, oi?), però segur que no deu ser pas cap de les que apareixen a l'informe del Consell Superior d'Avaluació. Us diré més: encara he de trobar un professor o mestre d'institut que em parli bé de la connexió de l'1x1. No us ofengueu, només dic que no en coneixo cap. Potser la vostra és única.

... d'acord que les editorials digitals encara no han entès les possibilitats que ofereixen els ordinadors a l'aula,

En això estarem d'acord, amic GuyBrush. Però de fet no és que els hagi preocupat massa. Deslliurats de les despeses d'impressió i de distribució, les editorials han fet l'agost en ple mes de setembre. I a sobre, sense que ningú s'hagi preocupat d'exigir uns mínims criteris de qualitat, la majoria s'han limitat a fer còpies en PDF dels materials analògicsm i encarregat unes animacions cutres i de dubtosa utilitat educativa (se'n troben de millors per la xarxa). La qüestió és molt senzilla: de la mateixa manera que quan es va inventar el motor d'explosió els governants de torn no van crear subvencions per compensar els fabricants de màquines de vapor, tampoc es tracta ara de fer regals com Àtria, una eina que beneficia bàsicament els editors i que els ha sortit gratis (el preu que s'ha pagat per l'aplicació és un escàndol). Llàstima llàstima no és que me'n facin, les editorials, i menys d'ençà que el president de l'associació d'editors del llibre de text (ANELE) va dir els mestres i professors no estàvem capacitats per aquest procés (deixant entreveure que ells ens marcarien el camí). Ells sí.

... d'acord que el professorat en general no està format per emprar aquestes eines

Que jo recordi, les formacions sobre TIC, i el seu ús didàctic comencen la segona meutat de la dècada dels 80. És a dir, fa més de 20 anys. El professorat està format. Però és que potser no hi ha les condicions adients com perquè maduri un procés d'innovació No entraré a fons en el tema, un altre dia. Però de formacions al centre, cursos telemàtics, escoles d'Estiu Virtuals, etc. se'n fan força.

... i d'acord amb moltíssimes coses més, però com li deia abans, diferents punts de vista ens permeten enriquir-nos i millorar en allò que fem.

En quines ?

Jo veig que a data d'avui ja no depenc d'unes aules d'informàtica saturades amb poques màquines per alumne i que no sempre estan operatives...

Tenir un ordinador per alumne i no tenir connexió a Internet ... no és pitjor? I més quan s'ha apostat tan descaradament pels llibre de text digitals. Tant costa, de reconèixer els errors? No vull entretenir-me a discutir sobre si els portàtils (i no tablets) que s'han posat a les aules són les màquines més adients. Però pel que m'esteu dient ara sí que veig clar que no treballeu a cap aula on s'hagi implementat l'1x1. El problema (o el principal, si més no), amic GuyBrush, no és si hi ha d'haver sales d'informàtica, si s'ha de donar un ordinador per alumne ni res de tot això. El problema de l'educació al nostre país és més profund. Comença amb la reflexió de com ha de ser l'escola del segle 21 (cosa que ha fan als EUA amb les 21st Century Skills, que a diferència de casa nostra, allà és un debat entre tots els sectors implicats (aquí només és cosa de les editorials, les empreses tecnològiques i els polítics de torn). Sobre el tema de l'operativitat, veig que a cap dels vostres alumnes li ha petat la pantalla, ja que us adonaríeu que el procés diguem-ne que no brilla per la seva rapidesa (per exemple, més de 15 dies a donar el cidi d'avaria, etc.).

... també veig que tot i haver adquirit uns materials digitals d'una editorial digital, tinc total llibertat per accedir a altres materials tal i com els vaig coneixent i incorporant a la meva pràctica docent...

Oi tant. Una de les primeres coses que es van dir és que els portals moodle del Departament deixarien de ser operatius. Deu ser per aquest motiu que el desplegament del pla ha anat acopanyat de les màximes facilitats per a la utiliztació dels llibre sde text digitals i els màxims entrebancs (com acabem de veure) per fer-se el material propi. Com dèia abans, sempre queden les hemeroteques per reordar les barbaritats que hem hagut d'escoltar.

també continuo fent servir mitjans tradicionals, faig que els alumnes escriguin a ma, els obligo a treballar correctament i els retorno allò que no té una bona presència.

Amic Guybrush, jo també em faig el meu material, que sempre comparteixo (podeu anar als meus perfils de Scribd, slideshare, etc. i ho comprovareu. Els moodles d'aula també els tinc oberts a visitants i els he passat als companys que m'ho han demanat. Insisteixo, però, que els materials de les editorials són molt fluixets, i segur que a Finlàndia no passarien els controls de qualitat necessaris. Guybrush, alguns d'ells són senzillament ... infumables.

Pel que fa als 'mitjans tradicionals', no sé exactament a què us esteu referint (a la classe magistral, potser?). En el meu cas intento ensenyar-los a resumir, a fer esquemes, a buscar informació, a comentar-la, a seleccionar-la, interpretar-la ... això a banda dels continguts curriculars de rigor. Però sobretot sobretot intento explotar la seva curiositat natural per aprendre i a motivar-los perquè, com ens recordava F. Tonucci a Callús l'any 1997, 'el nen és un explorador' que hem tancat dintre de l'armari. Podeu fer una ullada al meu blog, als materials que us he esmentat (Scribd, per exemple), als meus moodles, etc.

Però el que més greu em sap és que persones que porten molts anys treballant amb les metodologies que ara necessito es dediquen a criticar allò criticable, i no m'ofereixen la possibilitat de conèixer com aplicar aquestes metodologies a l'aula...

No us ho prengueu malament, amic Guybrush. Ho he fet sempre i ho penso continuar fent mentre pugui. Com comentava (desconec la vostra edat), es fa formació des dels 80 en l'ús didàctic de les TIC (i en altres qüestions relacionades amb la innovació docent, perquè les TIC no hi són pel simple fet d'utilitzar-les), les intel·ligències múltiples, els PBL, etc.
Tant que em qualifiqueu de 'seguidíssim', em sembla que no esteu massa al cas de la meva activitat i trajectòria. Entre altres coses, he estat un dels impulsors de la xarxa LaceNet, de la que en vaig ser president, com també ho he estat d'iEARN-Pangea. Formo part de webquestcat i he participat en nombosíssimes formacions tant a la zona de la Catalunya Central (on visc), a la resta de Catalunya, a Espanya (Andalusia, Madrid, Galícia, País Basc, les Illes ...) i fins i tot encara més enllà (uns quants països). M'he fet un fart de participar a escoles d'Estiu, fomacions diverses, assessoraments a centres ... Des del mes d'abril passat (menys d'un any) he col·laborat en 3 llibres i he escrit uns quants articles en revistes especialitzades (Escola Catalana, Guix, etc.). Actualment estic treballant en dos més. En totes aquestes actuacions el que faig, precisament, és explicar com es poden treballar les TIC a les aules, noves metodologies, i noves tendències (intel·ligències múltiples, PBL, etc.). Passa que potser la formació que s'ha ofert des del projecte Educat1x1 no ha estat suficient, o si més ho prou compensada amb el desplegament tecnològic que s'ha fet. Bé, aquesta és només una part del problema.

... giren l'esquena al projecte i a l'hora giren l'esquena a qui de cop i volta ens hem vist involucrats i tenint moltes ganes de treure el màxim anem picant de cap aquí i allà.

De no estar d'acord amb com s'han fet les coses a girar l'esquena al projecte hi ha un bon tròs. Precisament, i tal i com havíem advertit, estem fent més de bombers de de mestres. Animant els nostres decebuts i desanimats professors que es van creure que això de la digitalització de les aules era una aposta seriosa. Podeu anar al meu centre, del que us en diré el nom (Cal Gravat de Manresa), i us explicaran quina és la meva actitud i la dels professionals que estem més posats en el tema. Unes petites mostres: Amb la coordinadora d'informàtica (Mireia) vam crear un curs moodle per a cadascun dels professors del centre, que vam tunejar per donar una estructura amb elements similars (no vam fer servir el del departament, of course, pels rumors de que podia tancar en qualsevol moment). Vaig crear un Google Apps pel centre, amb adreces per a tots i cadascuns dels professors i PAS, un Google Sites on hi ha panjada informació diversa del centre (actes, absències, etc.) i fins i tot a nivell experimental estem treballant amb expedients virtuals amb una plantilla de Google Documents.
He creat un llapis USB amb programari portable (Portable Apps) per a professors i un master diferent per a cadascun dels diferents cursos de l'ESO (tenen incorporada l'estructura de directoris específiques del nivell, per trimestres i àrees, facilitant així la feina d'emmagatemar els arxius digitals). He contribuit a gestional l'Aturada Tècnica (mig matí) que en meu centre va fer per posar en marxa el sistema de portàtils. He explicat als companys diverses tècniques per solucionar els nyaps i els problemes de connexió (programes de captures senceres de web, baixar vídeos de Youtube i proectar-los des del Pen ...).
Actualment estic treballant en l'elaboració d'un crèdit de síntesi entre 7 instituts de la Catalunya Central (que s'adapta a la nova situació provocada per EduCat1x1) i també en la celebració del Pecha Kutcha que els Serveis Educatius del Bages han proposat per a tots els instituts de la comarca.
Amic Guybrush, lamento dir-vos que no dóno per a més però i el que no puc tolerar és que se'm questioni la meva generositat. Amb tot, si teniu qualsevol dubte us ajudaré en tot el que pugui, que és el que he fet, el que continuo fent i el que penso seguir fent. A disposar.

Però amb moltes ganes i amb molta il·lusió. Molts de nosaltres, els nouvinguts a les tic a l'aula, hem girat cua pel que fa a l'ús dels materials de les editorials digitals perquè se'ns queden curts i no ens serveixen i estem reinventant-nos dia a dia, amb més il·lusió que coneixements.

Celebro aquesta notícia amic GuyBrush. A la xarxa trobareu moltes xarxes que treballen cooperativament (WebquestCat, Espiral, Lacenet, iEARN-Pangea, Aulamèdia, XER...). De fet, com sempre hem comentat, a Internet hi ha contingut suficient per cobrir el currículum que actualment està vigent. I, of course, d'una qualitat molt més superior de la que ofereixen les editorials.

Per tot això i molt més jo estic content de tenir ordinadors a l'aula, estic segur que com el bon vi a poc a poc aniré millorant i que aconseguiré coses amb les que ara només sommio i que si s'hagués fet d'una altra manera, més pausada, més a poc a poc, amb més mitjans i fiabilitat podria haver passat el que va passar amb el projecte Heura, que ha trigat tant a instal·lar-se que quan ha arribat a molts instituts i escoles ja era tecnologia desfassada.

Bé, el projecte Heura ha fallat també en moltes altres coses. De fet, en alguns llocs no va arribar a funcionar mai prou bé (ho dic també per experiència). Segur que al Departament d'Economia (per citar-ne algun) les connexions i els equipaments que hi instal·laven i s'instal·len, així com l'ample de banda destinat, no són pas els mateixos. Com també els tècnics. Una vegada (i no és cap acudit), a l'institut on treballava (IES Quercus de sant Joan de Vilatorrada) ens van convidar a instal·lar persianes metàliques a un institut que deu tenir com uns prop 200 metres de façana, per evitar les interferències d'una autoescola i una acadèmia d'informàtica que hi ha al davant. A la meva pregunta de si a Wall Street no n'hi havia d'interferències, i no hi tenen persianes metàl·liques, no van saber què dir.
Amic Guybrush, una cosa és ser bona persona i l'altra deixar que et prenguin el pèl. Passa que es parla de fractura digital, i s'hauria de parlar de fractura política (més que no pas la docent). Aquesta és la que existeix entre els països que han entès que la societat de coneixement comença a les escoles (Finlàndia, Canadà i altres) i els que enganyant els ciutadans i donant la culpa de tot als mestres (que certament també tenim moltes coses a millorar però que no els grans culpables de que la cosa no rutlli) estan donant un espectable lamentable com en l'aplicació del Pla Educat1x1. És així, i no és de cap altra manera. I si en comptes de tirar pel dret, malgrat els advertiments de tots, haguéssim escoltat i planificat bé, ara no ens trobaríem amb aquesta situació (m'hagués agradat que haguéssiu escoltat mestres i pares durant la setmana llarga que hem estat sense Internet, per fer-vos una idea de la magnitud de la tragèdia).
Una persona vinculada a EduCat1x1 em demanava que 'assumissim la paternitat de la criatura'. Li vaig contestar que si calia ja ens arremangaríem tots (és el que crec que he demostrat fa un moment), però que la paternitat ... la paternitat que l'assumeixi el butanero. O no?

Li proposo remar junts, criticar el criticable, com no! Però també exprémer tot el suc del que tenim abans no es torni obsolet, abans no es perdi la il·lusió dels que hi veiem, no ja el futuru, sinó el present!

Amic GuyBrush, de tant remar tinc les mans plenes de durícies, però sàpigues que mai he llençat ni llençaré el rem. Tot i que la mala mar no ens deixi arribar més enllà del rompent de les onades. Malauradament, la Zona de Desenvolupament Proper que ens descrivia Leo Vygotski no és la mateixa que tenen els nostres col·legues finlandesos. per exemple. A casa nostra tothom rema en direccions diferents.

I si parlem d'il·lusió, doncs dir-te que tot i els nostres esforços molts companys l'han perduda. Uns companys que en un acte (un més) de fe van aventurar-se amb professionalitat a complir amb els propòsits de l'Educat1x1 i ara veuen com tot ha acabat (com moltes altres coses en educació) en un foc d'encenalls. Malauradament, i sé que ara és molt fàcil (ja he comentat que mai he amagat les cartes i he dit el que pensava) era previsible. El pitjor de tot és que s'està plantejant la dicotomia ordinadors - llibres, quan la qüestió de fons no és aquesta. Ni tan sols té relació amb els ordinadors. Cal una revolució metodològica, però també enfocar el debat en altres termes. La clau que marca la diferència entre una bona esccola i una que no ho és, la que marca la diferència entre un bon i un mal institut és aquella que passa de la fase dels mestres innovadors a la dels centres innovadors. Basats en una bona atenció a la diversitat, en potenciar el bo i millor de cada alumne i dotar-lo d'una formació equilibrada de les seves potencialitats i de totes les seves intel·ligències (intel·ligències múltiples, de H. Gardner). On els professors se sentin part del projecte i on es suma tot el bo i millor de cada professional per fer un tot únic i potent. Només així es podrà fer alguna cosa. Però perquè això es doni cal que tots els agents es posin les piles (i abans es posin d'acord en com ha de ser l'escola que necessitem). Moltes de les actuacions (com l'eliminació de la 6a hora a primària, per exemple), no donen precisament vots.
Cal ser valent/a.

Gràcies per la seva atenció i disculpi l'anonimat, però segons com no vull rebre més clatellots.

De clatellots no compto pas que n'hagueu rebut més que jo. El més trist d'això és que ens tocarà als de sempre, des de les trinxeres, recueperar els ànims dels companys i tornar a il·lusionar-los en el repte de millorar la nostra escola. No ens ho posen fàcil, però ho intentarem. La sort és que som incombustibles, amic Guybrush !

Que tingueu un bon dia, company. I ànims ! Pau i bits.

Bones festes, i vídeo de Cal Gravat

2010-12-24T14:37:00.001Z

Ostres, avui recordava que tenia un blog i ... des del mes d'octubre que no hi dèia res. Han estat un parell de mesos intensos, amb formacions (Menorca, Mallorca, Lisboa, Esccola Balmes de Castellbell, SES Bages ...) però sobretot d'adaptació al meu nou centre, l'institut Cal Gravat. Després de passar 4 anys a l'institut Quercus, des d'on m'emporto un magnífic record tant dels alumnes com dels companys de claustre, vaig fer les maletes per anar a caure a l'institut Cal Gravat,de Manresa. Al Quercus deixo uns dels meus millors anys professionals, en l'arrencada amb el Mingu, l'Anna Bosch, la Flora, l'Esther, la Sílvia, la Magda i el Felip de les aules obertes i d'acollida. Una tasca que únicament es pot fer amb un gran i fantàstic equip com aquest.
L'experiència m'ha confirmat que una bona atenció a la diversitat, amb la implicació de tot el claustre i -sobretot- la de l'equip directiu (gràcies, Annes, Patro i Fina!) són elementss imprescindibles per al bon funcionament d'un centre.
El repte de Cal Gravat era molt llaminer: arrencar una aula oberta pràcticament des de zero i el desplegament al centre del Pla EduCat 1x1. Poca broma. Al capdavant, un equip directiu il·lusionat i amb moltes ganes de fer-ho bé. I una excel·lent companya de trinxera com és la Lídia Biescas.
És per tot això, sobretot, que aquest blog ha estat una mica inactiu. Prometo escriure més sovint.

Us deixo amb el recull fotogràfic d'aquests primers tres mesos a Cal Gravat. Espero que us agradi.

Recull de Nadal 2010 - institut Cal Gravat from rbarlam on Vimeo.

La presentació del llibre, un acte molt emotiu

2010-10-14T11:05:00.000+01:00

El dijous dia13 d'octubre vam presentar a la seu central de la UOC el llibre 'Metodologies, eines i estratègies per a una educació multicultural a l'ESO'. Ho vam fer les autores (Núria Alart, Flora Grané, Núria Reguant) i jo. I ho vam fer ben acompanyats per la Sara El Briyach i la Siham Doudou (ex-alumnes) i en Mohamed Suleiman, director de l'orquestra àrab de Barcelona.

Va ser un acte entranyable on vam mostrar el nostre agraïment a la Teresa Guasch, l'Anna Espasa i el Guillermo Bautista, de la UOC, per encomanar-nos un encàrrec tan engrescador com el d'escriure sobre la nostra experiència. Però escric aquestes paraules encara emocionat per la força del testimoni de la Sara i de la Siham, que van posar cara i veu a l'ànima del llibre. Just allò que volíem. Realmet, escoltant-les, t'adones que totes les petites coses que fas cada dia a l'escola acaben donant el seu fruit. I que per elles, i per tants altres alumnes, val la pena il·lusionar-se i continuar treballant. Aprenent i millorant cada dia. Fantàstica va ser també la interpretació d'en Mohamed, que va tocar dues peces al violí.

Gràcies a totes i a tots els que vau venir i també als que ens heu manifestat en vostre suport !

Presentació de llibre

2010-10-06T21:29:00.003+01:00

Aquestes dues setmanes tenim dues notícies relacionades amb la publicació de llibres. D'una banda, Graó ha tret la versió en castellà de 'la Clau és la metodologia', on vaig contribuir amb l'article 'To blog or no to Blog, aquesta és la qüestió'. Doncs bé, aquest proper dimecres presentem el que la Núria Alart, la Flora Grané i la Núria Reguant hem escrit: 'Metodologies, eines i estratègies per a una educació multicultural a l'ESO'. Us adjuntem el tarjetó.
D'aquest llibre se'n farà una segona presentació el mes de novembre, als Serveis Territorials de la Catalunya Central (Manresa), el proper 22 de novembre (dilluns).

El pop Paul, els llibres de text digitals i altres qüestions

2010-08-31T18:41:00.006+01:00

Ja fa uns quants anys, quan anava a l'institut, confesso que en això de l'oracle de Delfos i aquestes concessions a l'atzar no hi veia l'aigua clara.. Em preguntava, recordo, com uns tios tan espavilats com els grecs podien arribar a caure en aquestes frivolitats.
Però vet aquí que, tot i els anys, d'algun racó de la cadena genètica ha aflorat altra vegada aquest desfici per endevinar el futur, i ho ha fet, per Posidó, en forma de pop. Poca broma, que una criatura d'aquesta espècie (de nom Paul) sigui capaç de posar de potes enlaire (mai millor dit) un país i que sigui convidat d'honor a la festa del pop a Carballiño i per a qui els organitzadors de la moguda van arribar a oferir 30.000 €, no és cap tonteria. Tot una celebrity marina que algun dia d'aquests fins i tot el veurem convertida a estrella mediàtica del Sálvame enfrascada , en la seva salsa, en una esbojarrada discusió amb la Belén Esteban. Acostumada a tanta atenció mediàtica, segur que se sent com a peix a l'aigua.
Una bèstia que ha tingut millor sort que la seva resta de congèneres, que com a molt podien aspirar a acabar escamarlats i socarrimats per ser servits a grella en el recomanable O Dezaséis que des que me'l va recomanar el meu bon amic Xoanca Albarelos, de la Conselleria d'educació de Galicia, visito amb la mateixa devoció que a l'Apòstol. Amb bona companyia i regat, of course, amb un bon Albariño (que rima amb 'Carballiño').

Fart de la Roja i de que la gent pensés més en el futbol que no pas en coses més importants que estaven passant aquells dies (sentència del Constitucional), pensava que aixòde fer coincidir el vol cap a Toronto el mateix dia de la finalíssima entre Espanya i Holanda em deslliuraria d'haver d'aguantar la follia col·lectiva. Deuria ser en un moment de frivolitat, per tant, que vaig fer cas del veredicte infalible d'en Paul i vaig comprar els bitllets per aquell dia. Ni les quatre hores de retard al caòtic aeroport romà de Fiumicino, on vam fer escala, van poder evitar que l'hostesso de vol, com es deuria pensar que com a mínim ens hi anava la vida, ens anés passant el parte de com estava evolucionant el partit. Bé, això va ser només el començament. Perquè després d'ensenyar els fulls d'inscripció i els permisos paterns dels tres joves que m'acompanyaven a la XVIIIa Conferència Internacional de l'IEARN, l'agent de duanes ens va dir -tot fent la gracieta- que volia pensar que no havíem anat a Canadà a fer-nos els xulos per haver guanyat el mundial. Gracieta d'una policia que controlava els passaports abans de recollir equipatges, el taxista, el recepcionista de l'hotel ... i la conya va durar gairebé fins la tornada. Res, ni amb aquestes ens en vam poder escapar.

Aquest dies. a Toronto, a banda de poder parlar molt amb els meus bons amics d'iEARN-Pangea he tingut la sort de poder fer interessants converses i sobretaules amb bons amics australians (Bob, Virginia, Josh), argentins (Rossy), nordamericans (Kristin), Puerto Rico (Enid), etc. En altres coses no tan interessants com el futbol i el pop Paul com ara l'educació resulta que aquest sentiment de globalitat també existeix. En els fons compartim problemes, però aquests els abordem de manera ben diferent. Impressionat em vaig quedar amb els taiwanesos, per exemple.

El tema estrella de les converses va ser això de les polítiques 1x1 (one computrer for childen). Amb companys argentins vam parlar del Plan Ceibal, el precedessor de Escuela 2.0 i el nostrat Educat1x1, versió Uruguai. A Barrie, la ciutat a 60 km al nord de Toronto on es celebrava la conferència vaig tenir el privilegi d'escoltar Milton Chen, ex-CEO d'Edutopia, una de les fundacions educatives més potents a nivell mundial i que impulsa George Lucas, el de la Guerra de les Galàxies. Allà va presentar un llibre molt interessant, Education Nation. Six leading edges of innovation in our schools, que per als nostres polítics hauria de ser de lectura obligatòria, juntament amb Why Don't students like School ? (de Daniel T. Willingham).Bé, a alguns periodistes (no citaré mitjans) que aquests dies estan escrivint sobre el tema, tampoc els aniria malament. I és que a vegades sento una mica de vergonya aliena i molta preocupación quan escolto algunes declaracions o llegeixo segons què. Perquè ja començaria a ser hora que ens arremanguéssim i comenbcem a fer les coses bé. El que s'està fent en aquest país, i ja ho he repetit moltes vegades, és un pegat. Una xapussa de magnituds descomulans que omplirà d'ordinadors i altres gadgets tecnològics les nostres aules però no arreglarà els problemes de fons. Em sap greu ser pesat, però és el que penso. A veure si acceptem d'una vegada que els llibres de text digitals no són cap innovació perquè el propi concepte de 'llibre de text' és incompatible amb la societat del coneixement. És així, i punt. Per mots motius que ja han explicat persones molt més autoritzades que jo, com el Jordi Adell (en la seva contundent carta als editors de text del dia 6 de juny de 2010).
Milton Chen, al llibre, ens explica com els nordamericans, preocupats per l'estat de la seva escola, i coincidint amb el boom Obama, han impulsat un debat sobre les competències (XXI Century skills) que han de tenir els escolars d'aquell país. No és que el sistema educatiu dels EUA es tracti d'un sistema exemplar, o al menys per a mi, i per molts motius que ara no venen al cas. Fins i tot a alguns sectors els preocupa més, després d'analitzar estadístiques, que els seus fills perdin competivitat davant els escolars dels països emergents que no pas la dimensió social de l'escola. Saben que tenen les millors universitats regons els rànquings més recents, i veure perillar aquest patrimoni els preocupa.
Però amb el que s'haurien de quedar els nostres agents educatius és en una única cosa significativa: la preocupació per la millora de l'escola no és cosa únicament del sector editorial i les empreses tecnològiques com aquí (on fins i tot els moviments de renovació no piulen, i si ho fan ho fan molt silenciosament) sinó que és una questió d'Estat i de preocupació nacional. Una diferència significativa sobre la que hauríem de pensar molt.

En fi, per la responsabilitat que ens pertoca ens haurem d'arremangar i treballar molt fort, especialment per intentar minimitzar els efectes col·laterals de tanta xapussa. Farà un any que una persona em demanava que assumíssim la paternitat de l'Educat 1x1, a la qual cosa li vaig respondre que si algú l'havia d'assumir havia de ser el butanero. Però finalment, i com sempre passa, els haurem de fer càrrec de la criatura i pujar-la. Per responsabilitat. Però no per això direm que la gestió d'aquestes iniciatives ha estat una meravella. S'ha fet amb presses, improvitzant i en força coses, molt malamnent.

Estaria bé anar a veure el pop Paul, abans que estiri la pota (perdó, les potes) i fer-li la consulta que il·lustra aquest post. Potser cambiant el musclo per una ostra, però veurem què passa. Per part meva, i digui el que digui el nostre entranyable cefalòpode, només demano que se'ns continui respectant el dret de continuar fent el que fa anys intentem fer: Generar coneixement i compartir-lo amb els companys de feina. De la mateixa manera que s'està facilitant a les editorials que continuin amb l'obsolet negoci dels llibres de text també demanem una mica més de recolzament per poder contiunuar gaudint dels mecanismes que fins ara ens han permès treballar de la manera que els experts sobre el tema recomanen. I sí, estic parlant d'Àgora. Perquè ... algú ha valorat la quantitat de bon material que ha afectat la mesura de tancar el servei? I és que és un xollo: treballem generant material de molt bona qualitat ... i gratis !

Sé de molta gent, i això s'ha de saber, que treballa molt bé en aquest país i, per responsabilitat, compromís i professionalitat, ho continuarà fent. Però un consell: deixem-nos de mestres pioners (franctiradors, en diu el Jordi Adell) i d'aules hiperfantàsques per centrar les nostres energies en crear centres innovadors No només en temes TIC. Treballant en equip i en xarxa. I sobretot, expliquem èxits i fracasos en qualsevol de les moltes eines de que disposem (correu-e, NINGs, Twitters, Edmodos, Moodles... etc.).
Si el Pop Paul es porta bé i no fica la pota (si ho fa, encara la pot ficar 7 vegades més), no el podem fer ciutadà honorífic però el podem nomenar membre distingit de la cofradia de Santa Tecla, la nostrada patrona. O si no, demanem la recepta a O Dezaséis i ens el cruspim a grella. Potser millor.

El bazar de los locos, la sensació de l'estiu

2010-08-23T08:24:00.001+01:00

La xarxa bull, i no precisament perquè siguem a l'estiu (que també). Ho fa gràcies a EL BAZAR DE LOS LOCOS, una fantàstica iniciativa de @FrancesLlorens i @eraser, que ha revolucionat la counitat educativa. No és difícil d'explicar, però per acabar-ho d'entendre bé s'ha de veure i -millor- s'ha de viure. Resumint, es tracta d'una proposta d'escriptura col·lectiva. Fins aquí res, perquè molts de nosaltres ja hem tastat Google Sites i Google Docs per fer les nostres darreres i actuals publicacions. Algunes de les novetats:

Es tracta d'una proposta oberta /en aquest cas, sobre l'experiència i la visió de Twitter), en la que tothom pot participar. En tot cas, la finalitat és una obre sobre paper, que els organitzadors (les dues persones anteriorment citades, a través de l'editorial dels amic de Novadors). L'editorial es reserva el dret d'acceptació d'articles.
En acabar el procés, quan els organitzadors decideixin, es farà una tria i els autors seleccionats (esperem) tindran temps per fer esmenes estilístiques i per incorporar els comentaris i reflexions que les persones que llegeixen els articles fan a l'espai del Bazar.
La principal novetat, per ami, és que els autors són propietaris en tot moment del què es publica tant a l'espai web com -en el cas de ser seleccionats- en el llibre en format paper final. I és que tot està sotmès a una llicència de Creative Commons.

El més impressionant de tot és la resposta i la bona acollida que ha tingut el bazar en la comunitat educativa (principalment), que ha depassat amb escreix les expectatives dels propis impulsors. Tot plegat és una experiència innovadora (per descomptat) i fins i tot m'atreviria a dir que la més innovadora de l'any en el panorama de la Internet educativa. Més, permeteu-me que us digui, que no pas l'entrada massiva d'ordinadors a les aules que tindrà lloc enguany. I ho és perque es demostra una vegada més que el poder de la xarxa és en les persones i no en les màquines. Us imagineu un 'bazar de los locos' per crear un espai compartit amb recursos i propostes d'experiències per als alumnes de ciències naturals de 1r d'ESO (per posar un exemple). Toquem de peus a terra: això tots sabem que encara no és possible, però tot arribarà. El Bazar de los locos ens ha il·luminat i ensenyat el camí. A banda de demostrar-nos que és totalment possible.

Gràcies @FrancescLlorens, gràcies @eraser per encomanar-nos la bogeria !

La clau és la metodologia

2010-08-14T07:55:00.002+01:00

Una bona lectura abans de començar el curs és l'obra col·lectiva de membres de webquestcat, coordinada per la Carme Barba i el Sebas Capella: Ordinadors a les aules, la clau és la metodologia. Va sortir el mes de maig passat, publicat per Graó.
El llibre consta de dues parts, 'TIC i canvi detodològic per a una educació del segle XXI', i 'Propostes medodològiques competencials que utilitzen les tecnologies de la informació i la comunicació'. Amb pròleg d'en Bernie Dodge, com sabeu el 'pare' de les webquest, i una introducció de la Carme i el Sebas, hi trobareu articles de Jordi Adell , Ramon Doménech, Guida Al·lés, Iolanda Bernabé i Núria Alart, Carme Barba, Sebastià Capella , Jarbas N. Barato, Núria Cervera, Núria Coma, , J.L. Fierro, Maria Ivanova, Maria del Mar Lluelles, Carme Miró, ImmaPalahí, Anna Pérez Sánchez, Isabel Pérez Torres i Montserrat del Pozo. Entremig d'elles, una reflexió meva sobre l'ús i abús dels blogs: To blog or no to blog, vet aquí la qüestió.Tot un honor haver compartit cartell amb tots aquests monstres de l'educació i les TIC. Gràcies, Carme i Sebas !

XVIIa Conferència d'IEARN al Canadà

2010-08-12T12:27:00.001+01:00

Aquest cap de setmana farà un mes de la cloenda de la XVIIa conferència internacional de l'International Education and Resource Network (iEARN) a Barrie, prop de Toronto (Canadà). Gràcies a la gentilesa de LaceNet vaig poder assistir-hi. M'hi acompanyava el meu fill gran, de 15 anys i tres amics seus, que van disfrutar de la trobada paralel·la per a joves. La delegació catalana estava formada per 8 joves i 8 adults (el Toni Casserras, el Josep Torrents, la Carmina Pinya, la Maria Barberà, el Jaume Illa, el Sergi Roura, la Jordina i jo mateix. Després de disculpar-me pel meu pèssim anglès vaig explicar en una ponència quins eren les cinc passes prèvies que ens permetien treballar en projectes telecol·laboratius internacionals com els de l'entitat (aules globals, etc.). Vaig assistir a xerrades de col·legues japonesos, del Sultanat d'Oman, taiwanesos...
Les conferències d'iEARN són una oportunitat única per tal de prendre el pols de la comunitat educativa internacional. Per adonar-nos que compartim els mateixos problemes i també els mateixos desitjos. Així, converses impagables amb el Bob Carter, la Virgínia King, la Rossy Aguila, la Kristin Brown, l'Enid Figueroa... vells amics als que s'hi uneixen noves coneixences.
També es curiós comprovar que cal anar ben lluny per trobar estones per conversar i compartir bones sobretaules amb companys ben propers però amb als que degut al ritme frenètic que portem durant tot el curs no som capaços de trobar els suficients moments de tranquil·litat.
No sé si és que ens fem grans, o bé que cada curs augmnem el ritme de treball, però aquesta conferència és la que més he après i disfrutat. En els propers dies us explicaré més coses (un projecte sobe estereotips en el que participaré, proposats per un mestre del sultanat d'Oman, el llibre de Milton Chen que he llegit gràcies a la referència que em van passar al Canadà, etc.).

Bé, us deixo amb el vídeo resum de la conferència, espero que us agradi:

Lip Dub 4t d'ESO IES Quercus

2010-06-22T17:04:00.000+01:00

Els alumnes i professors de 4t d'ESO de l'IES Quercus de Sant Joan de Vilatorrada han preparat aquesta Lip Dub com a comiat de l'etapa. Felicitats a tots els que ho han fet possible, en especial al Pep i a la Neus !

10 experiències 2.0 per endur-nos a l'aula

2010-06-14T23:40:00.003+01:00

Els dies 15 i 16 de juny seré al Citilab de Cornellà explicant 10 experiències 2.0 que he portat a l'aula durant aquest any (majoritàriament). Algunes amb més éxit que altres, però totes elles aplicables a moltes situacions. Els enllaços us adreçaran o bé a les experiències concretes i bé a articles, enllaços, etc. que us ajudaran a aplicar-les en situacions ben diverses.

Una petita contribució per animar la gent a experimentar en noves entratègies i metodologies. Intentant convèncer de que hi ha vida més enllà del llibre de text digital.

Us deixo amb el document que repartirem (en format analògic o digital, com decideixin des de l'organització) entre els assistents:

Experiències 2.0 a l'aula

Cloenda del Curs Espurn@ amb un Pecha Kucha a Second Life

2010-06-08T23:42:00.007+01:00

Quina millor manera de cloure el curs Espurn@ que un Pecha Kucha a la seu del projecte a Second Life? Us convidem a tots i a totes a assistir-hi. I als que no pugueu, enregistrarem un vídeo perque ho pugueu veure. Podeu accedir a més informació a l'entorn Espurn@-NING.

Cloenda del projecte Klaqueta a Madrid

2010-05-31T15:59:00.001+01:00

Fa un parell de setmanes, alumnes i professors de l'Aula Oberta de l'Institut Quercus vam ser a Madrid enregistrant les darreres escenes de la pel·lícula que estem enregistrant en el marc de projecte Klaqueta. Aquí teniu algunes imatges de les activitats culturals i lúdiques que es van realitzar a la capital de l'Estat.

Sortida de l'Aula Oberta a Madrid on PhotoPeach

Yo venía a hablar de mi libro

2010-05-16T08:07:00.001+01:00

Fent honor a la cèlebre frase del Paco Umbral us faig saber que ja ha sortit el llibre de la col·lecció dossiers didàctics de la UOC del qual en sóc coautor (juntament amb la Núria Alart, la Flora Grané i la Núria Reguant): "Metodologies, eines i recursos TIC per a una educació multicultural a l'ESO".

Un projecte que ha estat un plaer de portar a terme i on hem abocat bona part de les nostres vivències de trinxera al capdavant de les respectives aules d'acollida. El llibre el dediquem a tots els alumnes que hi han passat, però personalment també el dedico a totes aquelles persones que en el seu moment van fer una aposta ferma i valenta per la integració dels col·lectius de nouvinguts, probablement una de les actuacions socialment més avançades de les dues darreres legislatures. Aquesta sí pròpia d'un govern autoanomenat d'esquerres.

II Jornada Espurna i III Jornades sobre Webquest

2010-02-15T20:25:00.002Z

S'acosten dos esdeveniments interessants pel que fa a formació: D'una banda, el 27 de febrer, les II Jornades Espurna, que enguany celebrem a Salou. I la setmana següent, també en dissabte, les III Jornades sobre Webquest. No cal dir que les dues són molt recomanables. Les primeres ja tenen la inscripció tancada, però a les segones, si us afanyeu, encara hi sereu a temps.

Què esteu esperant ?

Més sobre vídeojocs, una altra troballa interessant

2010-01-14T17:39:00.007Z

Fa uns dies vaig escriure en aquest mateix blog sobre el que, malgrat els prejudics que hi tenim, ens aporten els vídeojocs. Parlava de l'experiència amb 3D World Farmer, i de les interessants conclusions a les que varen arribar els meus alumnes d'un grup de diversificació curricular a l'IES Quercus de Sant Joan de Vilatorrada.

Avui he substituit les activitats que tenia previstes pertal de poder treballar l'horrible terratrèmol que s'ha produït a Haití, el país més pobre d'Amèrica. Amb els alumnes hem localitzat el país al Google Earth i hem estat buscant informació a la Viquipèdia, així com també algun vídeo a Youtube amb les imatges del desastre. Han sorgit preguntes, i hem parlat de l'escala de Richter, de les plaques, d'epicentres, del Big One ... El tema els ha interessat i m'he plantejat d'anar una mica més enllà.

Arribo a casa a la tarda i després d'enllestir algunes tasques de logística familiar reviso correu i Twitter. I em trobo un post de @deliciuos50 en el que es referencia un joc de l'ERID, l'agència de l'ONU per a la prevenció dels desastres naturals: Aturem els desastres ! De seguida m'ha vingut a la memòria les bones sensacios que em va deixar l'experiència amb 3D World Farmer. He mirat una mica per sobre les seves possibilitats i realment sembla molt interessant: una vegada hem escollit entre inundacions, incendis, terratremols, etc. hem de treballar per tal d'aconseguir els objectius que se'ns marca, tenint en compte que el desastre pot passar en qualsevol moment. En el cas des incendis cal contruir tallafocs i eliminar la vegetació seca. També podem plantar arbres de difícil combustió, etc. Un joc d'estratègia, en defiitiva, que pot fer prendre consciència als meus alumnes d'algunes situacions de risc. Alhora que reforça la situació de sensibilització que he intentat contribuir a crear aquest matí.

Alguns pensaran que és una mica cínic trivialitzar la situació i recórrer als vídeojocs per treballar aquesta qüestió. Oimés quan la xifra supera els 100.000 morts. Però penso que l'objectiu en el meu cas fa que el treball amb aquest recurs esdevingui la millor resposta que se m'acut per encarar aquesta situació educativa. Em salto la programació prevista (estàvem treballant de manera multidisciplinar el tema de l'electricitat, seguint les orientacions de la Carme Matas i la Imma Vilatersana a Espurn@), però em sento amb l'obligació i la responsabilitat de canviar de plans. La notícia és molt més important que no pas que el Barça va ser eliminat ahir pel Sevilla a la copa del Rei. Notícia amb la que els meus alumnes (sobretot els 'merengues' declarats) em rebien aquest matí després del sarcàstic bon dia.

Aquest vespre prepararé algunes fitxes i demà al matí treballarem aquest joc. Ja us explicaré.

Ah ! Si l'altre dia parlava de James Paul Gee, us passo una nova referència bibliogràfica (amb pròleg del primer): How computer games help children learn, de David Williamson Shaffer (el 'pare' del concepte 'epistemic games'), publicat el 2006 per Palgrave-Macmillan. Igual d'interessant que el que recomanava en el meu penúltim post d'aquest mateix blog.

Google Wave a les aules del projecte Espurn@

2009-12-12T19:11:00.001Z

El passat dimecres dia 9 vam fer una nova sessió de l'Escola Virtual Espurna. (A http://espurna.ning.com/group/escolavirtualespurna, cal registre previ). Es tractava de fer un seminari obert sobre l'aplicació educativa de Google Wave, la nova eina de treball cooperatiu que ens ofereix Google. No cal dir que va ser interessantíssim perquè ningú dels presents teníem cap experiència d'aplicació a l'aula. Però vam començar a fer una pluja d'idees entre tots els presents. Així, van sorgir les primeres idees: la Carme Matas, la Imma Vilatersana, el Maurici, el Ferran, la Maria Girona, la Núria Alart, el Jesús Jover ...

La proposta va anar prenent forma: setmanalment obriríem una wave (ona) des de la que es treballarien cooperativament les notícies de la setmana. Entre aquestes es triaria la que setmanalment selecciona el projecte per aparèixer a la pàgina principal com a Notícia de la setmana. Hem estipulat que aquestes poden ser d'àmbit internacional, nacional, local i fins i tot del mateix centre.

A l'IES Quercus vam començar per repassar qui tenia i qui no tenia compte de gmail. N'havíem creat a principi de curs però, com podeu imaginar, més d'un no en recordava la contrassenya. Posteriorment, i a partir les meves invitacions que Google Wave em va facilitar, vaig anar convidant alumne per alumne. Cal dir que les confirmacions via correu-e no varen arribar fins l'endemà. És a dir, que fins divendres no vam poder començar a experimentar sobre la wave que des d'Espurna s'havia creat de manera experimental.

Vamb anar a kiosko.net (les portades de tots els diaris d'àmbit comarcal a mundial) i des d'allà, a banda de diverses collonades sobre el Cristiano Ronaldo, el Messi i el derby entre culés i pericos, vam repassar les portades dels diaris nacionals i internacionals. Després d'una bona estona, vam decidir que la notícia més destacada era el lliurament del premi Nobel de la Pau. Com que ja n'havíem parlat feia dies, vam partir d'uns considerables coneixements previs. El punt central de la qüestió era si era adient (o no) que tot un premi Nobel de la Pau defensés una guerra a l'Afganistan. Així doncs vam començar a treballar-hi.

Les condicions no eren pas les òptimes, amb tres alumnes d'excursió, un parell d'expulsats i un altre editant amb el portàtil el reportatge de l'excursió que la setmana passada vam fer a Montserrat. Però això ens va donar la tranquil·litat per crear, amb els tres alumnes restants, una estructura a la wave a partir de les indicacions acordades a la sessió de l'Escola Virtual Espun@ : Dintre la wave vam crear una enquesta (amb les opcions 'sí, 'no' i 'potser'), un mapa georeferenciable on vam situar l'Afganistan, una secció de tires de diari (cartoons), que per cert va tenir molt èxit i donarà per a molt (d'entrada, les faig traduir totes de l'anglès al català amb diccionaris online), i finalment una secció de vídeos (notícies de Youtube) i enllaços comentats.

Dilluns, a les 8 del matí, he programat dues hores seguides (de 8 a 10) per treballar la wave. Només queda fer una rúbrica d'avaluació per tal de poder-la presentar a la introducció prèvia, dilluns. Això és important, i és una cosa que vaig aprendre dels companys Carme Barba i Sebas Capella. Acabaré dient que aquest post no es podria haver escrit sense el coneixement que tots junts vam teixir de manera telecol·laborativa en el marc de l'Escola Virtual Espurna. Us convido a assisstir-hi (es fan sessions quinzenals d'un gran nivell), i també a formar part del grup de treball 'Aplicacions a l'aula amb Google Wave' o qualsevol dels grups Espun@-NING (webquest, competències bàsiques, Entorns Virtuals d'Aprenentatge, Dinamitzacó d'Aules d'Acollida, etc.).

Bé, uns deixo amb una primera imatge de la wave, amb les primeres aportacions dels alumnes dels instituts Baix Camp de Reus (Carme Matas) i Quercus de Sant Joan de Vilatorrada. Si us animeu, inscriviu-vos al projecte Espurn@. És gratis !!!

Experiència videojocs a l'ESO

2009-12-06T15:58:00.000Z

En el marc del projecte Espurn@ fa un parell o tres de setmanes vaig decidir aplicar amb els meus alumnes el vídeojoc que quinzenalment ens proposa la Imma Vilatersana i la Carme Matas: el 3D world Farmer. Fa tres anys vaig descobrir Prensky, que a banda de la seva coneguda teoria sobre nadius i immigrants digitals és un gran expert en videojocs educatiu (abans de ser un professional dels bolos internacionals, donant conferències a torn i a dret, resulta que era mestre). En aquelles èpoques, i sobretot després de llegir Don't Bother Me Mom, I'm learning vaig treballar un parell de sessions amb els meus alumnes d'Aula Oberta sobre el videojoc Zoo Tycoon (construcció i gestió d'un zoologic). La cosa va quedar aquí, sense anar més lluny. Fa aproximadament vaig llegir alguna cosa de James Paul Gee, un dels gurús del potencial educatiu dels vídeojocs, amb el convenciment de que ens quedava molt per aprendre en aquest terreny.

En veure World Farmer 3D vaig veure que era una bona opció per tal que els alumnes entenguéssin millor quina era la dinàmica agrícola en els països de l'africa. Ràpidament: a partir d'un pressupost de 50$ hom ha de gestionar una plantació: des de decidir sobre la família (si s'envia o no un nen a l'escola, tenir un fill, enviar-lo a treballar a ciutat) a escollir el tipus de conreu: blat de moro, blat, cacauet, cotó ... el bestiar (gallines, porcs...). També podem triar entre amb un ampli ventall de serveis possibles i intraestructures. Una vegada planificat el prossupost activem el 'temps'. En un any poden haver passat moltes coses: atacs de la guerrilla, plagues, epidèmies... tot plegat fa que haguem de pensar una bona estratègia per tal de tirar endavant la nostra finca. A vegades intermediaris ens poden oferir la possibilitat de muntar un campament militar a casa nostra, o bé dedicar-nos al conreu de marihuana. Això dóna molts beneficis però fa augmentar el factor risc.

Doncs bé, després del 'guaiiiiiiii' dels meus alumnes de l'aula oberta de l'IES Quercus en anunciar-los que treballaríem un vídeojoc durant dues hores va venir un 'Ohhhhhhh' quan els vaig ensenyar el plec de fotocòpies que l'acompanyaven. I és que vaig dissenyar dues fitxes, que us podeu descarregar clicant AQUÍ. (és probable que us hagueu de donar l'alta a la comunitat Espurn@-NING per poder-vols-les baixar). La primera consisteix en fer una descripió dels elements del joc: quines són les característiques de un i cadascun dels conreus (un exemple: el blat de moro dóna pocs beneficis, però aguanta bé les inclemències climàtiques. Tot al contrari del cacauet). Què significa tenir un poc, una bona xarxa de comunicacions, una assegurança sobre el que plantem... Aquest treball és previ a l'inicia del joc.

Posteriorment vaig fer una graella senzilla a la pissarra (la verda, no la digital), per anotar les puntuacions de cada alumne. Es va establir una durada de 5 'tirades'. Per cadascuna d'elles hi havia una fitxa on havien d'anotar com i per què havien distribuit el proessupost, què havia passat, una anàlisi per veure on ens havíem equivocar i els motius, etc. (Aquí val a dir que em vaig passar de llarg i potser amb un parell o tres n'hi havia prou).

Els resultats, sorprenents. Primer de tot: els alumnes acadèmicament menys brillants van ser els que van treure millors resultats. En un exercici on interactaven mots factors i variables. Però el més sorprenent de tot van ser les conclusions finals, que vull compartir per animar-vos a provar alguna experiència d'aquest tipus. Aquí van:

ALUMNE01: He après a diferenciar els tipus de conreu (blat, blat de moro...).
ALUMNE02: Que plantar cotó i cacauets pot donar molts beneficis. Que en agricultura, la maquinària dóna molts beneficis.
ALUMNE03: Que si arrisques més del compte pots perdre-ho tot. Que per tenir animals cal tenir les instal·lacions adequades.
ALUMNE04: He après a gestionar bé els diners. Que en qualsevol moment pots arruinar-te.
ALUMNE05: He après a obtenir beneficis amb una bona gestió. He après a saber cultivar diferents productes. Cal aprendre a controlar-se, a no ser impulsiu.
ALUMNE06: He après a estalviar quan fa falta. He après a comprar amb seny. Que al principi no pots arriscar tant. He après que és molt important posar escoles i hospitals per als necessitats.
ALUMNE07: Que quan prenem decisons importants no hem d’anar amb presses. He après que cal pensar molt per prendre decisions.
ALUMNE08: He après a treballar millor en equip de dos. He après a tenir paciència.
ALUMNE09: He après a no ser avar. He après a saber perdre. He après que la gent és molt avariciosa i ho vol tot per a ella.
ALUMNE10: He après que els caçadors furtius són males persones perquè et maten els elefants. He après que les guerres són molt dolentes perquè destrueixen tot el que tens. He après que que cal vetllar per la salut de les persones perquè si no es moren.

(les frases han estat escrites amb ajuda).

La Núria Alart i la Carme Barba a la ràdio. Apologia del Slow Food

2009-11-09T20:16:00.020Z

Aquest passat diumenge dia 8 de novembre, la Carme Barba i la Núria Alart van ser a l'Eureka (Mònica López) de COMRàdio per parlar de TIC i ordinadors a les aules. Tot i expressar-se amb molta claredat, com ja va fer l'Anna Perez ara fa un parell de setmanes al Secret de la Sílvia Còpulo (Catalunya Ràdio), costa fer entendre a alguns companys/es de tertúlia que hi hagi un bon grup d'irreductibles ensenyants i de centres (més dels que ens volen fer creure) que desitjarien fer la seva pròpia selecció (amb alguna aportació pròpia) de continguts digitals i desenvolupar el seu propi pla TAC.

Ara per ara, i això es pot demostrar quan es vulgui, la qualitat de nombroses iniciatives de molts mestres (la majoria anònims) es troba a anys llum, qualitativament parlant, del que estan oferint les editorials. L'explicació és ben clara: mentre que durant molt de temps les editorials s'han acomodat en la dinàmica de guanys fàcils, que crèien assegurats, un bon grup d'ensenyants portem prop de vint anys anant introduïnt en silenci millores metodològiques i d'aprofitament educatiu de les TIC (webquest, caceres del tresor, entorns virtuals d'aprenentatge, etc.) a les nostres aules. Per cert, ningú mai ha caigut en que fóra interessant fer-ne un 'inventari', d'aquestes experiències. O és que potser no interessa.

Les editorials han entrat en aquesta festa amb força, i fent allò que han fet sempre: enllaunar continguts, abans tancats en llibre i ara en servidors a Internet. No s'han adonat que el secret està en la dinamització, en ser al costat del professorat dia a dia. O potser sí però encara no en saben prou. Oferint continguts de qualitat, més enllà de substituïr les imatges estàtiques per animacions en Flash, que qualsevol principiant sap fer i que els alumnes avorreixen en pocs dies (i més en les fantàstiques pantalles de 10', que hom diria han estat patrocinades pel gremi d'oculistes). Però és clar, si els alumnes s'avorreixen serà perquè els mestres i professors no els haurem sabut motivar prou.

Em pregunto: si el camí de l'aposta per les TIC era tan clar, com és que han despertat fa quatre dies i ens volen donar lliçons de com fer les coses, com demostren les vergonyoses declaracions del president de l'ANELE (Asociación Nacional de Editores de Libros de texto)?

I si aquests 'molts' professors que estan preparadíssims per fer el canvi que l'escola necessita no han anat més enllà i no han pogut -per exemple- introduir canvis en les cultures dels seus respectius centres... no serà perquè des d'on tocava no s'han emprès les mesures adients? Un exemple (per no extendre'm): No serà perquè l'única manera de promocionar el professorat (parlo de l'ESO) ha estat continuar amb la creació de càtedres? (l'únic sistema del món mundial que retribueix més sense exigir més hores de feina, més responsabilitat ni més 'productivitat'). I si deixem d'amagar el cap sota l'ala i emprenem mesures valentes, tot posant solució als veritables esculls que ens allunyen de l'escola del segle XXI? Com per exemple reconèixer que la implantació de la sisena hora ha estat una pífia sense precedents i reinvertint aquests diners en baixar les ràtios o millorant les dotacions dels centres.

Tampoc és cap secret que cada vegada són més els professionals de l'ensenyament que estan treballant des de diverses xarxes socials i associacions i que estan agafant l'hàbit de treballar i construir coneixement de manera col·lectiva.

Com el Slow Food, en comptes de donar continuïtat a moltes iniciatives amb una qualitat a anys llum de les que ofereix el llibre de text digital, els nostres polítics, arengats per les editorials i les empreses del sector, ens han imposat el Fast Food. Però si repassem els fets ara el primer moviment retorna, com una alternativa assenyada al menjar de pèssima qualitat i que fa perillar la salut de la nostra escola i dels nostres alumnes.

Olles i paelles a les aules sí, però deixeu-nos fer 'cuina d'autor'. Poseu uns bons fogons i deixeu crear, aposteu per muntar jornades 'culinàries', intercanvis, bona formació, incentius en forma de millores d'equipaments per als claustres compromesos... Això sí seria apostar per una educació innovadora. Si les editorials i les empreses del sector fan bons productes, ja els comprarem. Però no en una botigueta fashion look iTunes (una terça de Santillana, tres lliures de Teide i un patricó de Casals). Això pot quedar bé en una ponència en un congrés ITWorld, sobretot si va acompanyat d'un bon pouenpoin, però tampoc cola.

Prometo que un dia escriuré amb més calma sobre aquesta metàfora del fast i del slow food.

Bon profit !

PD: Vámonos de tapas, vámonos, cançó que acompanya aquest article.

Personal Learning Networks

2009-11-01T08:28:00.000Z

Els personal Learning Networks (PLN) són un concepte que cada vegada està entrant amb més força. Aquí va una presentació magnífica de Mark Woolley.

Powerful Personal Learning Networks PLN

View more documents from Mark Woolley.

Ordinadors, llibres de text digitals i el 'sahento' Benítez

2009-10-28T19:28:00.011Z

El dimarts 27 d'octubre, a El Secret de Sílvia Còpulo (Catalunya Ràdio) vam poder escoltar un interessant debat sobre els llibres de text digitals, amb la presència de Jaume Graells (Director General de l'Educació Bàsica i el Batxillerat, del Departament d'Educació), Salvador Cardús (reconegut escriptor, periodista i economista), Héctor Ruíz (Digital Text) i la nostra companya Anna Pérez (Mestra, en majúscula).

Mentre escoltava el podcast aquest matí a primera hora, si em permeteu, recordava una història que aquest agost passat el Fernando García Páez em va explicar a Baeza, en el marc dels cursos d'Estiu de la Universidad Internacional de Andalucía. Aquí va:

El sargento Benítez (sahento Benítez, a partir d'ara) era un militar del Depósito de Caballos Sementales de l'exèrcit, amb seu a Baeza. Un bon dia estava prenent unes canyes amb els amics en un dels bars de l'Avenida de la Constitución quan un recluta se li va quadrar, esbufegant, a 3 metres de la seva taula. El va mirar de dalt a baix mentre es cordava a desgana el botó de la camisa, tot rosegant el caliquenyo mig apagat que li penjava dels llavis.

- Mi 'sahento', el comandante me manda a buscarle. Requiere su presencia de inmediato.
- ¡Me 'cagoentó', a ver ahora qué coño quiere éste!

Va escurar les butxaques i va deixar unes monedes sobre la taula, de mala manera, mentre els seus renecs es perdien per la calle de las Barreras.
En veure que a l'entrada del Depósito hi havia molts cotxes va accelerar el pas. A dintre l'esperaven tots els comandaments del Depósito més tota la plana major de Jaén. Fins i tot n'hi havia de Granada i de Sevilla.
Resulta que el principal semental (el figura del Depósito) passava olímpicament d'una preciosa euga de raça àrab que havien traslladat de vés a saber on, però que pel que semblava era un compromís important.

Portaven ja diversos intents sense èxit quan el sahento Benítez es va acostar, va donar un parell de voltes amb la intenció d'analitzar la situació amb les mans agafades per l'esquena i va adreçar-se al recluta amb determinació, després de creuar-se una mirada desafiant al semental amb les seves espesses celles.

- Serás cabronazo. Ahora vas a ver.

Es va aturar i, per sobre l'esquena, sense acabar-se de girar, va dir:

- ¡Xaval, vente pacá !
- ¡Susórdenes mi sahento!
- Anda, Ve a las letrinas y tráeme un espejo.
- ¿uuun espeeejo, mi sahento?
- ¡Coño! ¿No te he dicho un espejo? ¡Venga, a la p... carrera!

Els de les bates blanques, senyors veterinaris, i militars amb les botes negres ben llustrades (probablement de no haver muntat mai a cavall) i molta medalla penjant, van mostrar una dissimulada expressió de sorpresa.

El sahento Benítez va prendre el mirall amb les dues mans i el va girar cap al semental, que en un tres i no res es va incorporar d'un bot i va experimentar una erecció digna de la seva fama. Poc després va cobrir l'euga com havia fet tantes i tantes vegades, abans de tornar a jaure complaent al seu racó preferit de l'estable.

El sahento Benítez va lliurar el mirall al recluta, i mentre s'espolsava la cendra que havia caigut sobre el seu gastat uniforme, va fer una salutació militar al seu comandant, davant dels bocabadats presents.

- Ordena alguna cosa más, mi comandante?

... i va enfilar cap a l'avenida de la Constitución per prende la primera cervesa del capvespre.

(Fernando, si lées esto perdóname por no saberlo explicar con tu gracia y salero. ¡Un abrazo!).

Doncs bé, al debat es van fer justificacions diverses, contradiccions (com la del compromís -o no- d'utilitzar en un 60% del temps el llibre de text digital, per tal de poder acollir-se al Pla), sobre les que no entraré ja que molts de vosaltres sabeu què en penso, d'aquest pla i dels llibre de text digitals.

Sí diré, si em permeteu, que em vaig quedar amb que darrere aquest debat hi ha molt veterinari i molt militar amb molta medalla. Però que qui acabarà treient les castanyes del foc són el munt de sahentos Benítez (que no són pocs) repartits per la nostra geografia, que són els que ens quedem a les trinxeres mantenint, peti qui peti, la nostra posició.

Anna, ahir vas estar genial ! Un petó.

_________

NOTA: Si voleu saber el per què de l'actitud del semental, s'accepten hipòtesis als comentaris d'aquest post. A veure qui l'encerta.

Per crear jocs de geografia

2009-10-26T20:18:00.002Z

Acabo de descobrir l'opció d'Umapper per a crear jocs de geografia (geogames). Podem demanar, a través de diverses preguntes, que es localitzin llocs sobre un mapa. L'aplicació calcula la desviació de quilòmetres entre el que ha marcat l'usuari i el que el seu creador ha definit. Podeu veure el següent vídeo tutorial, al que també accedireu des de la pàgina web d'Umapper.

Aquí teniu un vídeotutorial que us ajudarà a desenvolupar les vostres pròpies creacions:

100 anys de l'afusellament de Ferrer i Guàrdia

2009-10-18T15:50:00.001+01:00

Amb una diferència de dos dies, es celebraven els aniversaris de dos afusellaments: el de Ferrer i Guàrdia i el de Companys. Dues tremendes injustícies que són part de la història d'aquest país. A internet deixava la meva modesta contribució.

Però mentre que en el de Companys hi va haver, comprensiblement, diversos actes i reconeixements durant tot el dia, el de Ferrer i Guàrdia va passar de puntetes. No va ser així a altres països com Bèlgica, on les autoritats van dipositar rams de flors a l'estàtua que des de 1911 té dedicada davant mateix de la Universitat Lliure (a Catalunya en van fer una rèplica, situada a Montjuïc, l'any 1989).
Si bé tots sabem que la càrrega simbòlica de l'assassinat de Companys justifica totes les accions que s'estan emprenent per reclamar l'anulació del judici sumaríssim, és lamentable que no s'hagin promogut més accions en memòria del llegat de Ferrer i Guàrdia.

A la pàgina web de Rosa Sensat, certament, hi podem trobar l'espai dedicat a l'any Ferrer i Guàrdia, però poca cosa més. Però m'entristeix força que les forces polítiques no hagin estat a l'alçada, en un moment en el que sembla que amb la nova Llei d'Educació i el pla que ens ha d'alfabetitzar a tots digitalment, arreglarem tots els mals del nostre sistema educatiu.

Perdoneu que sigui poc original i faci referència a Barack Obama, però a banda del premi de la pau (discutible) que li han donat, el 8 de setembre passat va comparèixer com a president dels Estats Units enmig d'un gran desplegament mediàtic per adreçar un missatge als estudiants del seu país. Un missatge que parlava de l'esforç, de la importància de l'educació ... i de molts valors la majoria dels quals compartim. El seu sistema educatiu és molt criticable, si voleu, però diu molt d'un país i dels seus polítics que han entès que la societat del coneixement comença a les escoles d'infantil, primària i secundària. Aquí encara no se n'han assabentat. Així anem.

El mateix dimarts vaig parlar de la figura de Ferrer i Guàrdia als meus alumnes, i què va representar l'Escola Moderna. Però ni a la Sala de professors ni a cap de les parets de l'institut, ni un trist cartell recordant la seva figura. I és que sembla que només ens movem per preparar les programacions que ens demanaran a les oposicions, o busquem desesperadament algú que ens ajudi a muntar un moodle per poder donar una bona imatge quan l'inspector ens vingui a puntuar per obtenir la càtedra.

Què ens està passant ? Quant ens queda per tocar fons? Entretant, anem esperant accions valentes que no acaben d'arribar. Potser si algun dia hi ha una veritable preocupació per l'educació canviaran les coses. Ho veurem?

Tutoria amb alumnat nouvingut

2009-10-17T08:36:00.000+01:00

Us facilito la presentació del taller 'tutoria amb alumnat nouvingut' que es vaig portar a terme amb la companya Flora Grané el divendres 16 d'octubre en el marc de les Jornades sobre la tutoria al segle XXI organitzades per l'ICE de la UB. A partir de la nostra experiència al capdavant de l'aula d'acollida de l'IES Quercus es va portar a terme una interessant reflexió sobre com s'havia d'afrontar la tutoria als centres educatius, ara amb la presència normalitzada d'alumnat nouvingut. Els. tres vídeos del final no funcionen (presentació amb Slideshare).

Jornades Tutoria ESO

View more documents from rbarlam.

Gràcies !

2009-09-28T14:14:00.003+01:00

Amb aquest post voldria agraïr totes les mostres de suport i felicitacions que he rebut a partir de SMS, correus electrònics i tweets amb motiu de l'entrevista publicada el dissabte 26 de setembre a Regió 7, sobre els llibres de text digitals i la implantació del projecte 1 x 1.

Ho haveu vist? (i 2)

2009-09-15T18:25:00.001+01:00

Per acabar d'assegurar-me'n he agafat un dels darrers posts del Jordi Adell (La escuela 2.0 en Cataluña, ¿Y la didàctica?), que parlen sobre el mateix tema. Aquí apareixen algunes de les paraules, i en llocs destacats (per cert, ens havíem oblidat de fer referència a formació, euros i famílies). Tampoc hase falta isir nada más, oi?. La diferència és prou clara. Aquí va:

Ho haveu vist ?

2009-09-15T17:54:00.001+01:00

Ahir vaig baixar a dinar a Can Fanga i vaig anar a prendre un segon cafè al Departament d'Educació, on vaig saludar i intercanviar algunes impressions amb un bon amic, sobre el polèmic pla de desplegament d'ordinadors als centres educatius catalans. Se'm va ocórrer la idea de passar el text de benvinguda de la wiki del projecte 1 x1 per un generador de núvols de tags. (tal i com estava la pàgina en qüesió moments abans d'escriure aquest post). Concretament, es va utilitzar l'aplicació en línia Tagcrowd. Per als que no ho sabeu, li entres un text (amb les opcions tallar i enganxar o bé li facilitant el document en un format determinat), i et genera un quadre com el de la imatge amb les paraules més repetides del text en diferents mides, segons la seva presència (a major mida, més presència).

Ho haveu vist ? Hi ha algunes paraules que no hi apareixen i que hem trobat a faltar. Com ara:

Nens, alumnes, adolescents, infants ... (els principals clients del sistema educatiu, representa).
Escola, institut, centre ...
Ensenyants, mestres, professors, docents.
Aprendre, aprenentage, metodologia, canvi metodològic, didàctica, pedagogia, psicologia, constructivisme ...
Competències bàsiques, pràctica reflexiva ...
Compartir, cooperatiu, telecol·laboratiu, creative commons ...

Se suposa que la secció de benvinguda és la carta de presentació d'un projecte. Com diria el Johan, no hase falta isir nada más.

Dret a la rebequeria

2009-09-13T10:48:00.006+01:00

Imatge: El gran pes de la responsabilitat

Arran del meu darrer post en aques blog he rebut uns quants missatges i trucades, de tot tipus. Alguns de felicitació, però altres (poquets, s'ha de dir) qüestionant la fiabilitat d'algunes de les meves afirmacions o fent-me una tibada d'orelles. A tots ells els voldria repetir que, tal i com han fet alguns i algunes, estan convidats a comentar tots i cadascun dels meus articles que els plagui (clicant sobre comentaris).

Relacionat amb el meu post anterior, m'agradaria aclarir que administració educativa som tots els que hi tenim relació directa. Des del Conseller fins als mestres i professors que estem treballant als centres, passant per inspectors, serveis territorials, etc.

Volia afegir que sempre he intentat ser respectuós amb les persones i, rellegint el post, considero que mai he faltat al respecte ningú. La meva intenció és continuar en aquesta línia. Sense deixar de ser crític, quan ho cregui convenient. Sempre amb la intenció, això sí, de millorar un sistema educatiu totalment desfassat i que sovint ens regala amb unes decisions que (a parer meu) s'allunyen de les necessitats. Com diu el Fernando García Páez ... tenemos una escuela del siglo XIX, unos maestros y unos padres del XX y unos alumnos del XXI. A l'autor d'aquest blog li agradaria fer contribucions, encara que petites i modestes, per escurçar aquesta distància temporal.

De tant en tant hauríem de recordar una cosa tan evident com que els clients del nostre sistema educatiu són els nostres alumnes, i sovint les grans decisions que es prenen, a banda de polir-se uns percentatges molt importants dels pressupostos, van en altres direccions. Com seria el cas de la sisena hora a primària o l'aplicació del Pla 1x1 (introducció massiva d'ordinadors a l'aula). La primera va adreçada a tapar un forat considerable, que és el de la conciliació de la vida laboral amb la familiar. I que a algú se li havia de carregar la responsabilitat. En cap cas ha estat mai una necessitat educativa, caldria dir-ho més sovint en veu alta.

De la segona n'he parlat en altres posts d'aquest mateix blog i hi ha persones molt més autoritzades que jo que han assenyalat que es tracta d'una mesura de caràcter més econòmic i polític (donar un cop de mà als sectors tecnològics i editorials) que no pas pedagògic.

El Boris Mir, en un post del seu blog, parlava de la necessitat de canviar el rellotge per la brúixola. Però sovint, en molts casos si hem de canviar alguna cosa és el rellotge per l'extintor, ja que qui ha d'acabar fer front als incendis que ens generen els piròmans de torn és sempre el professorat compromès. Una altra càrrega de responsabilitat.

I parlant de professorat compromès, avui volia fer referència a la Núria Alart, una de les majors expertes del país, juntament amb la Montserrat del Pozo i la Monika Horch, en intel·ligències múltiples. Certament, hi ha unes regles del joc universals i vàlides per a tothom per regular els engranatges del nostrat sistema educatiu. Però que pel que s'ha vist en el darrer post i en la carta que la Núria m'ha demant que publiqués en aquest blog, el sistema grinyola per totes bandes i està reclamant un canvi urgent.

Afegir també que el funcionariat, tal i com està dissenyat actualment, és un sistema totalment obsolet que frena la innovació i cada dia que passa és un frè més potent perque l'escola faci el canvi que tant necessita. Professionals de l'educació, polítics, sindicats, moviments de renovació pedagògica, universitats i els agents socials haurien de seure i trobar urgentment la brúixola que tant necessitem. Rascant en l'arrel del problema, i no posant contínuament pegats a tort i a dret.

El cas de la Núria, com veureu, seria del tot impensable que es donés en una empresa. I ho il·lustraré amb un exemple extrem: us imagineu què passaria si al Barça, perquè el segon entrenador tingués (que no ho sé ni m'interessa) la titulació homologada més antiga que la del Pep Guardiola, o perquè el Laporta tingués un amic entrenador, es relegués aquest darrer a una altra feina ?

La carta s'origina arran d'un correu-e que vaig rebre, demanant-me informació i referències del curs que sobre intel·ligències múltiples havia de donar la Núria al Bages. Vaig contactar amb ella demanant-li informació i em va posar al corrent de la seva situació. Suposo que el curs no es podrà fer, com les altres actuacions formatives que tenia previstes i lligades. Però el més fort de tot és que havia sol·licitat una reducció de jornada per atendre la formació amb garanties. I ara es quedarà sense les formacions (ella i els seus alumnes) i també amb un sou més reduït. Fantàstic !

En fi, aquí va la carta de la Núria.

DRET A LA REBEQUERIA

Em dic Núria i sóc una senzilla i desconeguda professora d’Aules d’Acollida d’educació secundària, sensibilitzada i il·lusionada pel canvi de paradigma actual.

Després d’uns quants anys dedicantment a l’atenció a la diversitat en el meu institut (Grup C d’alumnat amb pocs coneixements i mal “comportament”) el curs escolar 2005/06 se’m demana i proposa personalment d’engegar una aula d’acollida una mica conflictiva.

L’any següent em dedico plenament en el tema d’aules d’acollida, gràcies a la concessió d’una llicencia d’estudis per part del Departament d’Educació, posteriorment premiada per un premi d’educació, i a fer de formadora pel mateix Departament fins a les hores.

Enguany aquest mes de juliol, com és habitual, es planifiquen totes les formacions pel curs vinent, si més no, es perfilen les demandes. En el meu cas una gran quantitat de formacions, gairebé ingestionables per la manca de temps. Una d’aquestes demandes era dinamitzar unes aules d’acollida, dedicant aquest mes a preparar tots els possibles materials i altres tasques que se’m encomanen.

El dia 4 de setembre em comunica el director del meu centre que ja no portaré l’aula d’acollida, ja que ho farà unes altres companyes del centre. I jo faré l’educació física que tinc la titulació per a fer-ho. Fins aquí correcte. La sorpresa ve quan a l’horari se’m demana de treballar tres tardes fins a les sis, incompatible amb la tasca de formadora i/o assessora a centres, on es demana un horari de les 16 a les 19 hores aproximadament. Encara que la normativa d’inici de curs aconsella de vetllar per la formació dels formadors/es. L’administració davant d’aquest “petitíssim problema” al començament de curs, respon que si no pots fer la formació cap problema ja ho farà una altra persona.

Jo em pregunto per què es gasten tants diners en formació de formadors/es, que després no podran fer formació? On va a parar tot el coneixement i preparació d’aquests formadors/es?

Com bé diu el meu company Ramon Barlam no ha CANVIAT RES, en absolut, pel que fa al tracte a les persones. La nostra administració educativa NO ESTIMA ALS SEUS MESTRES, i molt menys als formadors/es!!!

Deixar perdre un gran potencial de coneixement, il·lusió i dedicació altruïsta d’uns professionals que es creuen el canvi de paradigma i que volen ajudar a fer-lo entendre als mateixos company/es, és una gran “errada” per a la societat del coneixement on estem actualment immersos.

També m’afegeixo a impulsar un curs d’INCOMPETÈNCIES BÀSIQUES des de la pràctica reflexiva. Ah! I deixeu-me també dedicar el meu últim vídeo, sobre la motivació a la competència docent. Ajudarà a no fer de “funcionaris” de l’educació: fer la classe, l’alumnat que no molesti i a casa.

Incompetències bàsiques

2009-09-05T07:56:00.011+01:00

El Diego és un bon xaval, i he tingut la sort de treballar amb ell durant dos cursos. Professor de tecnologia, preocupat per l'aprenentatge però també pel creixement personal de tots i cadascun dels seus alumnes. Sensible com pocs a l'atenció a la diversitat i dedicat en cos i ànima a la seva professió. Dels que no entren cada mes de setembre a la sala de professors plorant tot afirmant que els alumnes d'enguany són els pitjors que ha tingut mai, ni fan el compte enrere per veure quant falta per a les properes vacances o per a la jubilació. Sempre al costat quan l'he necessitat, i donant-nos suport en la feina d'atendre els grups de diversitat (aula oberta) més durs de l'institut.
Només dos problemes: és jove i interí, la qual cosa fa que estigui immers en les gimcanes decimonòniques de les oposicions.
Unes oposicions que podria haver passat, com algun dels seus companys, de no haver acceptat la proposta d'integrar-se al projecte de l'equip directiu. L'Administració Educativa va donar-hi el vist-i-plau i ja durant el darrer trimestre del curs passat va començar a esgarrapar un nombre important d'hores del seu temps liure per preparar aquest nou repte d'exercir de cap d'Estudis. El meu és un institut de 4 línies, uns quants cicles formatius i immers en plans de millora, innovació, qualitat ... poca broma. Va entomar una tasca que molts companys seus del claustre no seríem capaços d'assumir.
Durant el juliol va estat treballant tot el mes elaborant horaris i deixant-ho tot a punt, fins que el dia 30 va veure sorprès, com no apareixia en el llistat de destinacions. I això no és el més fort, sinó que ningú en aquell moment li garantia que el mes de juliol el cobraria ni se li garantiria el reconeixement d'haver exercit durant aquell període una tasca de gran responsabilitat. I a sobre es quedava sense destinació. Els responsables, de vacances. Increïble.
El Diego, però, no ha estat l'únic. Els dies següents m'he assabentat que ha passat en molts altres llocs. Com a Castellbell, un IES de nova creació (enguany serà el primer any de funcionament). Fins i tot m'ha arribat que en algun lloc els equips directius han presentat la dimissió (que no ha estat acceptada).

Davant d'aquest tipus de fets em pregunto per què perden el temps en destinar tanta gent i tants diners a fer noves Lleis d'Educació (una més) que és evident que no solucionaran els problemes de fons que està patint l'escola. Ni donaran més autonomia als centres (l'exemple protagonista del post parla per ell mateix).
I és que no ha canviat res en els aspectes més substancials, i un d'ells és el tracte a les persones. La nostra societat, i pel que acabo de demostrar la nostra administració educativa, no estima els seus mestres.
Perquè més que diners i recursos deixen perdre una cosa més important i valuosa, que és la il·lusió de Professionals (sí, en majúscula) com el Diego que fan realitat el mite de que l'escola funciona... malgrat l'Administració.

Si em permeteu des d'aquí proposo humilment, pel que fa a la formació, impulsar cursets d'incompetències bàsiques (com superar-les, s'entén). Des de la pràctica reflexiva o des de la visceral, tant se val. Deixo un suggeriment gràfic per al possible cartell en la imatge que il·lustra aquest post.

Ah ! I deixeu-me també dedicar una cançó als fenomens del Departament d'Educació que han ideat aquestes actuacions: Un altre totxo al mur, de Pink Floyd. Per ajudar-los a fer una mica de memòria i recordin l'època en la que corrien davant dels grisos lluitant per un món millor. A tots ells, per la putada que li heu fet al Diego (al seu centre, als seus companys...) .

Diego, i ara per a tu: pit i collons, que et necessitem (nosaltres i els teus alumnes) amb l'energia, la vitalitat i el compromís que sempre et vessa !

Sant tornem-hi

2009-08-31T16:06:00.007+01:00

Foto de Linda Castañeda: Taula Rodona a la trobada de Novadors (juliol de 2009)

Després d’uns dies de descans, alternant-los amb activitats formatives virtuals (curs de l'escola d'estiu virtual amb webquestcat) i presencials (trobada de Novadors a Castelló, i cursos de la Universitat Internacional d’Andalusia a Málaga i Baeza sobre blogs i eines 2.0) arriba el moment de fer una petita reflexió abans de l’inici de curs. Els lectors habituals del blog saben que acostumo a fer una valoració de final de curs, que arriba generalment a mig juliol. Però enguany m’ha semblat més adient treure la bola de vidre i intentar fer una previsió d’aquest proper curs. Aquí va:

El curs arrenca amb una mesura polèmica: la introducció del Projecte 1x1 al que un bon grup de centres del país s’ha afegit. Molts, entre els que em compto, hem advertit del desencert d’aquesta mesura. Que s’ha fet de manera precipitada, sense una bona planificació i sense tenir en compte quins són les condicions mínimes que l’han d’acompanyar. I quedi clar que no ens oposem a al foment de les TAC, però sí de la manera en la que es vol portar a terme. Però no és la meva intenció entrar en detalls, em repetiria. El que havia de dir ho he dit directament a qui ho havia de dir, i a títol personal. També ho he exposat públicament (Jornades Educlip a la Torre Agbar), a la sessió de tancament dels projectes d'innovació d'Educació en Comunicació Audiovisual i TIC, en aquest mateix blog, i a la wiki dissident. On per cert hi ha aportacions escrites per companys, d’un gran nivell, que tohom hauria de llegir. En els meus viatges d’aquest estiu he pogut fer llargues sobretaules i comentar la situació, no només amb companys catalans, sinó també d‘altres parts de l’Estat. Una de les conclusions a la que hem arribat és que caldrà estar al costat de tots els ensenyants i centres que han decidit entrar en aquest Pla. Necessitaran suport i ajuda. Molta ajuda i molts ànims. Això no vol dir que combureguem (com s’ha fet , sorprenentment i amb poques excepcions, des dels sectors universitaris, mitjans de comunicació, MRP’s, etc,)amb el que considerem una de les pifies més sonades que s’han fet mai en educació. Marcarem de prop, i compte amb una cosa que ens veiem a venir: no permetrem que el fracàs del projecte s’atribueixi gratuïtament al professorat. Treballarem pel que considerem la via més adient per arribar a la veritable escola 2.0: impulsant l’actitud de treballar en xarxa i de compartir coneixement (també material didàctic) entre el nostre col·lectiu. I dient les coses pel seu nom, sense embuts: la societat no té per què responsabilitzar-se de mantenir econòmicament un sector (les editorials que publiquen llibres de text) que tal i com planteja la situació està hipotecant la innovació educativa del país. Com ja he comentat en diverses ocasions, le fabricants de les màquines de vapor no van pas ser subvencionats quan es va inventar el motor d’explosió.
Lligat amb el punt anterior, anticipem que el 23 d’abril portarem a terme el ‘Dia sense llibre de text’ . Una iniciativa de la que en som promotors el Fernando García Páez, el Jordi Jubany i un servidor . Aquesta iniciativa es va portar a terme un mes abans d’anunciar-se la iniciativa ‘Escola 2.0’ i 1x1. I va passar de puntetes per les escoles atès que tampoc vam emprar massa energies a difondre-la. Però enguany utilitzarem totes les eines que tenim a l’abast per aconseguir demostrar que és possible treballar sense llibre de text. Treballarem en activitats i propostes que contemplen les TAC, però també utilitzarem llibres que no siguin de text. Per deixar clar que la proposta no va contra el llibre, sinó contra el seu ús i abús (en els seus formats analògic i digital). Us convidem a participar-hi activament. Per això, podeu entrar a la wiki i entrar-hi informació, fer propostes telecol·laboratives, explicar-nos les activitats que portareu a terme des del vostre centre, etc.
Aquest curs que comença serà el de l’esclat del microblogging (Twitter, Plurk, etc.). Es tracta d’aplicacions en les que s’admeten intervencions de no més de 140 caracters (espais inclosos). Fa poc més d’un any que vaig fer el meu primer contacte amb Twitter i he de reconèixer que no li vaig veure la gràcia. Però ha estat aquest any quan la Linda Castañeda (universitat de Múrcia) m’ha obert els ulls. Twitter té un format més propi d’adolescents (missatges curts, immediatesa...), però a diferència de messengers, SMS, etc. reclama un registre escrit formal. De fet, hi ha estudis que afirmen que els adolescents no fan ús de Twitter. Els canals de Twitter, articulats a partir d’etiquetes, poden sindicar-se (com la finestra que podeu veure a la columna de la dreta d’aquest mateix blog. Des d’aquest mateix blog ja anirem comentant algunes de les activiats que emprendrem, aquest estiu hem estat treballant amb els companys del projecte Espurn@.
A nivell més personal, enguany continuaré treballant a l’aula d’acollida i a l’aula oberta de l’IES Quercus de Sant Joan de Vilatorrada. Amb uns companys (Flora Grané, Fina Haro i Mingu Haro) que valen un imperi. Consolidant una estructura per a l’aula oberta que contempla de manera molt equilibrada el treball a l’aula ordinària, a l’aula oberta i les estades a empreses. I a l’aula d’acollida, obrint noves vies d’integració més enllá de les parets de les aules.
A nivell personal interntarem donar resposta a dos compromisos importants. Per una banda, acabar el llibre que estem escrivint amb la Núria Alart, la Flora Grané, la Núria Reguany i jo sobre TAC i aules d’acollida a l’ESO. I de l’altra, el que estem preparant amb el Jordi Marín i l’Anna Bosch sobre l’escola 2.0 on parlarem de fotologs, l’abús del power point ... Tant en l’un com en l’altre estem treballant amb molta il·lusió.

Res més, desitjar-vos a tots una bona tornada de vacances. I que tingueu un bon inici de curs.

Fisterra

2009-08-25T20:00:00.005+01:00

Foto: Isabel Fernández

Aquest matí la Patricia ens ha ofert suc de taronja, pa amb tomàquet, pernil i un bon cafè. Després d'acomiadar-nos hem sortit de Casa de Casal, a Lestedo, per anar a trobar la carretera que travessant precioses estampes gallegues ens ha portat a Noia. D'allà, enfilant la retallada costa, hem arribat a Fisterra. La fi del món. O això és el que pensaven els primers pobladors d'aquelles esquerpes terres. Més amunt, la implacable costa da Morte.

Ha fet un dia tranquil i clar. La boirina que ens havia acompanyat les primeres hores del matí s'ha anat acomiadant discretament per regalar-nos un bon matí d'estiu, insòlitament fresc. I és que ahir plovia amb ganes sobre els carrers empedrats de Santiago, trepitjats per nombrosos pelegrins que s'afanyaven a creuar la plaça do Obradoiro per no fer tard a missa de dotze. La missa que els dediquen cada dia.

Pel camí, platges precioses poc perturbades per la presència humana. Amb os marisqueiros aprofitant la marea baixa per arreplegar marisc.

Més enllà de les paradetes que venen tota mena de records i petxines, refrescos i entrepans hi ha el far de Fisterra, i una creu. Entre les pedres que acaben en penyasegats dos grups de pelegrins feien petites fogueres. Vaig llegir que és tradició venir a aquest indret per cremar la roba que s'ha utilitzat per recórrer el llarg camí que des de diferents llocs els va portar a Santiago.

Envoltat de tanta immensitat, on la serena blavor del cel es fon amb la inquieta i bellugadissa profunditat del mar, una reflexió. De la mateixa manera que un dia es va saber que més enllà de l'horitzó no hi habitaven monstres ni començava l'infern sinó un nou món i nous reptes , hem de treballar per explicar i convèncer que el llibre de text digital no és Fisterra.

Mentre contemplava embadalit les petites fogueres dels pelegrins imaginava l'esforç que havien hagut de fer alguns d'ells per recórrer els més de 1000 quilòmetres que els separava del seu lloc de partida. Els seus avantpassats miraven amb por als ulls l'horitzó. Ells no, podien cremar tranquils la seva roba.

Pilotar un avió sobre Google Earth

2009-08-12T10:10:00.009+01:00

Una de les descobertes de l'estiu ha estat l'existència d'aplicacions vinculades a Google Earth que ens permeten sobrevolar Google Earth des d'un avió pilotat per nosaltres mateixos. Suposem que això s'anirà perfeccionant però l'impacte sobre l'ensenyament de la geografia pot ser brutal:

Preparacions prèvies de sortides i rutes.
Explicar la geografia de qualsevol zona del món (penso en les aules d'acollida, per mostrar els rius, els cims ...). De la mateixa manera que ells ens poden fer un recorregit pels seus paisatges (motivació per avançar en el llenguatge oral...).
Activitats de Webquest ... i fins i tot alguna geoquest.
Aproximació geogràfica tot situant esdeveniments extrets de les notícies d'actualitat: terratrèmols, erupcions de volcans ...
Crèdits de síntesi.
Treballs de recerca.
Exposicions orals ...
Etc.

Podeu accedir a un post publicat al blog Google Earth Blog (en castellà) de l'11 d'agost. I per anar fent boca, aquí va aquest vídeo:

Mapa eines 2.0 funcionant a tope

2009-08-04T10:05:00.002+01:00

Gentilesa d'Espiral, i concretament del Jordi Guiu i el Juanmi Muñoz, ja teniu el mapa d'eines web 2.0 funcionant amb els enllaços operatius. S'admeten crítiques, propostes d'esmenes, etc. De fet, el format escollit per a la seva creació facilita tot això. Espero que us serveixi en el vostre dia a les aules, de la mateixa manera que moltes de les eines que s'hi inclouen m'han servit a mi.

Bon estiu !

Gràcies Joan !

2009-08-01T16:29:00.006+01:00

Aquest final de juliol vaig rebre un discret correu en el que se'm feia saber que el govern havia aprovat la sortida d'en Joan Badia com a Director General d'Innovació del Departament d'Educació. Una sortida discreta, com correspon a una persona humil, d'una gran capacitat de treball, intel·ligent i amb un immillorable coneixement de la realitat educativa del nostre país.
Els que hem estat treballant dins l'Administració coneixem la dificultat d'aquesta gran maquinària per portar a terme actuacions amb la suficient agilitat i efectivitat. Unes actuacions que en algunes ocasions estan condicionades per interessos polítics o electoralistes. Difícils d'encaixar i de gestionar, excepte per aquelles persones amb un tarannà i una motxilla com la del Joan, que tot i ostentar un alt càrrec i haver de donar comptes polítics (a la Conselleria i alhora al seu partit) no ha deixat mai de prendre el pols de la trinxera i estar al costat dels ensenyants. Joan, has deixat el llistó molt amunt !

Espero i et desitjo molta sort en aquesta nova etapa.

Revisió del mapa d'aplicacions 2.0 aplicables a l'aula

2009-08-01T10:27:00.001+01:00

(feu clic sobre la imatge per veure-la més gran)

El proper dia 17 d'agost participo amb una sessió al curs Actividades y recursos para el desarrollo de la competencia digital en primaria y eduación secundaria oligatoria, organitzat a Baeza per la Universidad Internacional de Andalucía (UNIA), compartint cartell amb la Carme Barba i el Sebas Capella, y dirigit pel Jordi Adell.

Un dels materials que facilitaré als assistents és un mapa revisat d'eines web 2.0 aplicables a l'aula (la majoria d'elles les he treballat amb alumnes). Aquí el teniu, en castellà (aviat estarà disponible en català). Tan aviat com estigui penjat en un servidor públic de CMap Tools (l'aplicació amb la que ha estat creat el mapa), i amb els enllaços activats, us ho faré saber des d'aquest mateix blog.

Intel·ligències multiples a tope

2009-07-24T09:18:00.005+01:00

Com ja comença a ser costum, i amb el llistó cada vegada més amunt, el profe Pep Ribalta (IES Quercus) ha dirigit el vídeo de comiat dels alumnes de 4t d'ESO. Una producció realitzada off the records, fora de l'horari lectiu, però que treballa algunes intel·ligències múltiples com ara la cinètico-corporal, la musical... però sobretot la intrapersonal. El rigor i l'exigència no estan renyits amb el manteniment d'una bona relació entre alumnat i profesorat. Que els alumnes de 4t d'ESO marxin contents i amb un bon regust de la seva estada en el centre és un bon indicador de la bona feina feta.

Caceres del tresor al projecte Espurn@

2009-05-18T08:05:00.006+01:00

El projecte Espurn@ completarà, aquest proper mes de juny, el seu tercer curs oferint recursos, activitats, propostes, treball col·laboratiu, etc. En aquest post us ofereixo un recull de caceres del tresor que trobareu al Rebost del projecte i que han estat elaborades per les diverses persones de l’equip (Ferran Mas, M. Del Mar Luelles, Núria Alart, Mònica Valverde, David Cases i més persones). Aquesta és una petita mostra de que quan els mestres i professors són capaços de treballar en línia i compartir la seva experiència i el seu coneixement és el millor camí per arribar a l'escola 2.0.

Al recull que us facilito Faltaria afegir les moltes més que s'han desenvolupat, associades amb els personatges de la setmana de més d'un curs i mig. Les trobareu a la secció corresponent.

Segur que us seran de gran utilitat !

Ferran Adrià (equip Espurn@)
Adolf Hitler (equip Espurn@)
Joaquim Amat-Piniella (equip Espurn@). Trencaclosques.
Anuncis (publicitat), els valors que transmeten (Núria Alart)
Aplicacions portables (de la M. del Mar Luelles).
Aulari de programari lliure (M. del Mar Luelles)
Auschwitz (Sebas Capella).
Benazhir Bhutto . Amb trencaclosques que la complementa.
Biodiversitat (Edward O.Wilson)
Busques feina ? (M. del Mar Luelles)
Descobreix les caceres del tresor (M. del Mar Luelles)
Caganers populars (equip Espurn@)
Paco Candel (equip Espurn@)
Carnaval (equip Espurn@)
Chaplin (equp Espurn@)
Charles Darwin (equip Espurn@)
Ciclons tropicals (equip Espurn@)
Competències bàsiques (M. del Mar Luelles)
Jacques Cousteau (equip Espurn@)
L'entrada al món laboral (M. del Mar Luelles)
L'esperanto i el Dr. Zamenhof (equip Espurn@)
Fem Espurn@ (M. del Mar Luelles)
Pompeu Fabra (equip Espurn@)
Norman Foster (equip Espurn@)
El Diari d'Anna Frank (equip Espurn@)
Jane Goodall (equip Espurn@)
Stephen Hawking (equip Espurn@)
Intel·ligències múltiples (Núria Alart). Cacera n. 1 i Cacera n.2.
L'Islam
Isop (equip Espurn@)
Marta Mata (equip Espurn@)
Gemma Mengual (equip Espurn@)
Mort Súbita (equip Espurn@)
Amaya Montero i La Oreja de Van Gogh . També tenim un trencaclosques que l'acompanya. (equip Espurn@)
Navegació amb Firefox.
Els països de l'euro (M. del Mar Luelles)
Luciano Pavarotti (equip Espurn@)
Personatges de còmic (equip Espurn@)
Pius Font i Quer (equip Espurn@)
Rodríguez de la Fuente (equip Espurn@)
Símbols de Catalunya (M. del Mar Luelles)
Els Simpson (equip Espurn@)
Miguel Strogoff (equip Espurn@)
Terratrèmols (M. del Mar Luelles)
Paul Tibbets i la bomba atòmica sobre Hiroshima (equip Espurn@)
Tió de Nadal (equip Espurn@)
Programes TV històrics (equip Espurn@)
Jacint Verdaguer (equip Espurn@)
Jules Verne (equip Espurn@)
Simon Wiesenthal (equip Espurn@)
Treballem amb Writer (M. del Mar Luelles)

Escola 2018: divendres 30 de maig

2009-05-17T20:36:00.003+01:00

El dissabte 30 de maig (matí) es celebra a Tarragona la 2a trobada presencial de l'Escola 2018. En Xavi Suñé i els seus companys enguany fan d'anfitrions i des d'aquest post us animo a que gestioneu les vostres inscripcions .

L' Escola 2018 va sorgir d'un grup de mestres d'arreu amb l'excusa' de celebrar el 10è aniversari de Lacenet i durant els 10 anys posteriors preten esdevenir un punt de trobada i debat per reflexionar sobre l'escola del futur (2018)Podreu tenir més detalls del programa i accedir al formulari d'inscripció des de http://educadorsblocaires2009.wikispaces.com/

Us hi esperem.

Més sobre la pifia del segle

2009-05-02T09:02:00.003+01:00

Estava preparant un post sobre el tema que anunciava a la meva darrera actualització quan m'han arribat dos correus del Mestre (en majúscula), insuperables. Aquí van:

Jordi ADELL, Zapatero se equivoca, 1/5/09
Jordi ADELL, Zapatero se equivoca y (2) puede, 1/5/09

Entrevista a Roger Schank

2009-04-28T18:47:00.005+01:00

Després d'una setmana moguda (gairebé a reunió o bolo diari a can Fanga, dia sense llibre de text, etc.) ensopego al bloc de l'Aníbal de la Torre amb un vídeo que m'arriba en el moment ideal. Una setmana, per cert, en la que sorprenentment ni Rosa Sensat ni els Moviments de Renovació Pedagògica s'han pronunciat en veu alta sobre la moguda que estan fent les editorials per proveïr de llibres de text digitals a les escoles, intentant no perdre un negoci d'escàndol.
Sobre el tema, prometo escriure un post que intentaré publicar aquest cap de setmana. Però de moment, aquí va l'entrevista a Roger Schank, que embedo des de Balzac.tv (tracta aspectes que són discutibles, com el del home schooling, però ens fa pensar sobre les mancances del nostre sistema educatiu actual). Valoreu-lo vosaltres mateixos:

Balzac.tv: Learning by doing

Alguna coseta més, sobre learning by doing, i sobre Roger Schank:

Entrevista a Roger Schank (a la 2).

Entrevista Roger Schank al Bloc Más allá de la infancia (interessantíssima).

Per internet trobareu moltes altres referències, entrevistes i comentaris sobre les teories de Roger Schank. El recomano especialment a tots aquells i aquelles que es pensen que posant un ordinador a la motxilla de cada alumne i una pissarra digital a cada classe arribarem al Nirvana innovador i revolucionarem el món educatiu (exactament igual com amb el tema de les pissarres digitals). Per cert, us remeto a un post que vaig escriure el desembre de 2006 sobre el tema (l'ordinador, de l'aula a la motxilla), on us recomano especialment el comentari, encertadíssim una vegada més, que em va fer el meu bon amic Leandro Navarro.
I permeteu-me tancar el post d'avui amb una sentència de Francesco Tonucci, referenciada pel també bon amic Jordi Adell i que ha servit per tancar totes les meves presentacions de la setmana. Gràcies Jordi!

Eina 'bomba' per fer relats digitals (storytelling)

2009-04-19T10:00:00.005+01:00

Una de les meves darreres descobertes ha estat l'existència de Bubbleply, que vaig trobar a Cool Tools for Schools, l'interessantíssim recull d'eines 2.0 educatives que em va facilitar el Jordi Adell. L'eina en qüestió, mot breument, sobreposa bafarades, subtítols, cliparts, imatges i fins i tot un segon vídeo (procedent d'una webcam, per exemple) a un vídeo que prèviament has penjat a Youtube (probablement també accepta altres llocs). A més a més, permet inserir hipertext a les bafarades, cosa que no funciona (us ho adverteixo per estalviar-vos feina) sobre les imatges i els vídeos que vulguis sobreposar.

El coneixement d'aquesta petita meravella m'ha arribat en un bon moment. Just quan estava plantejant com organitzava l'aportació de l'IES Quercus a Què m'expliques? l'activitat de Relats 2.0 (en anglès, aplegats sota el concepte de Storytelling), una proposta de l'equip Espurn@ (gràcies Ferran, Maurici, Imma i Carme !).

L'activitat s'ha portat a terme amb alumnes de l'aula d'acollida. I aquest és un dels resultats (estem acabant de treballar en les traduccions al català dels relats):

Podreu veure la resta d'aportacions (de tots els centres participants) a la pàgina de Què m'expliques? .

Però el que volia compartir amb aquest blog és l'experiència de treballar aquesta activitat amb els alumnes. La vam desenvolupar a l'espai de l'aula d'acollida, on disposem de 8 ordinadors amb connexió a Internet, i ho vaig fer de la manera següent:

Els vaig explicar l'activitat: havíen de pensar un conte, una llegenda, una història personal que els vingués de gust compartir a Internet. I els vaig dir que havia de ser en la seva llengua. Hi va haver qui va necessitar escriure-ho prèviament, qui va improvitzar.
Seguidament els vaig enregistrar amb la webcam del meu portàtil i, després d'editar el vídeo (operació que no és necessària, ja que un enregistrament amb la càmera del mòbil també hagués servit).
Posteriorment el vaig pujar al meu compte del Bubbleply. Ho vaig fer així perquè d'aquesta manera jo podria revisar a casa les seves produccions. Vaig pensar que això seria millor que no pas perdre el temps i referedar, conseqüentment, l'entusiasme inicial que van mostrar davant la proposta de l'activitat. Crec que va ser una decisió encertada ja que la meva feina de tramoies inicial (ensenyar el funcionament de l'eina i vetllar per una dinàmica de treball a l'aula àgil i engrescadora) ha estat -els dos primers dies- intensa i una mica esgotadora. Volia afegir que això no em ve de nou: en aquest tipus d'activitats sempre cal tenir present que la inversió incial d'energies per part del professor es porta a terme en la fase inicial: la de l'ensenyament de l'eina i la del plantejament d'ojjectius. La part productiva, realment impressionant, sempre ve després, quan els alumnes coneixen l'eina i en treuen partit per aconseguir desenvolupar l'activitat proposada.
El que va passar després, els dies següents, va ser brutal: el grup, format per una desena d'alumnes de primer cicle de l'ESO més dos de segon, va començar a interaccionar com mai ho havia fet: alumnes amb més domini de l'idioma demanaven ajuda als que tenen més facilitat per dominar l'eina (bubbleply, en aquest cas), i al revés. Els alumnes que necessitaven saber el significat d'una paraula concreta, o d'una expressió concreta, la consultaven a companys de la mateixa procedència i jo feia -si calia- de pont. Learning by doing o Project based learning (PBL), en diuen ara. Aprenentatge basat en projectes, en diem nosaltres. Una cosa que s'ha fet fins ara, com la d'explicar històries (relats 2.0). Però ara, les eines 2.0 ens acosten a una nova dimensió que facilita encara més la creativitat i l'assoliment de més competències.

Us convido a que vegeu els resultats. I també us animo a que proveu l'eina.

Què m'expliques ? Proposta per Sant Jordi

2009-04-12T08:02:00.001+01:00

No sé si heu sentit a parlar mai de l'Storytelling (No deixeu de veure aquest vídeo per entendre millor el concepte), però des del projecte Espurn@ proposem una activitat per Sant Jordi que consisteix en crear i compartir històries (Relats 2.0, les hem anomenat) tot utilitzant el gran nombre de possibilitats que ens ofereixen les noves eines 2.0.
Com sabeu, el projecte Espurn@ és un espai de trobada, amb recursos i propostes relacionades amb l'atenció a la diversitat, però també oberta a tot tipus de participació educativa. Vols entrar i conèixer la proposta Què m'expliques?

Sèrie de TV a l'IES Quercus. Primer capítol

2009-03-29T07:56:00.000+01:00

Finalment, amb el Mingu Haro (company de fatigues a l'Aula Oberta de l'IES Quercus de Sant Joan de Vilatorrada) hem presentat el primer capítol de la Sèrie Sant Joan, elaborat pels alumnes. Ha costat, però esten força satisfets del resultat (que anirem millorant en els capítols següents). Podeu veure'l clicant AQUÍ .

Ensarronada Microsoft

2009-02-26T22:58:00.001Z

Acabo de rebre un correu-e d'un bon amic, que pel seu interès transcric literalment. Es tracta d'una carta al Diari de Mataró signada per Ramon López, mestre de primària. Feu-lo córrer:

Bon dia,

Abans que res, disculpeu si aquest missatge ja us havia arribat.

Us volia passar un escrit publicat per un mestre al Diari de Mataró:
http://www.diaridemataro.cat/ct/noticia:Cos/seccions:linux/_/23749

------
Dimarts al matí mentre prenia un tallat llegia el diari El País. Em vaig sorprendre en trobar a les pàgines centrals, al quadern de l'edició per a Catalunya, la notícia de l'acord assolit entre el govern de la Generalitat i l'empresa nord-americana Microsoft.
Que el govern del meu país i una empresa estrangera estableixin un acord no és motiu de sorpresa, més quan ja ha succeït en ocasions anteriors amb els mateixos protagonistes. Recordeu, per exemple, que un dels governs que presidia Jordi Pujol va encarregar i va pagar a Microsoft les traduccions del sistema operatiu Windows XP i la suite d'ofimàtica Office.
Què és el que em va sorprendre -i posteriorment va indignar- de la notícia? La sorpresa es va produir en llegir que l'acord es concreta en la compra, per part de la Generalitat, d'ordinadors Tablet PC perquè cada escolar català disposi d'un d'ells. Que cada escolar disposi d'un ordinador és un desig que comparteixo amb molts altres mestres i ciutadans del nostre país, però que calgui comprar-lo a Microsoft té pebrots. En qualsevol cas, la sorpresa i la indignació no rau en la compra, sinó en el canvi d'orientació en política educativa pel que respecta al programari lliure.
Antecedents
Fa uns anys des del Departament d'Educació de la Generalitat es va decidir iniciar un projecte que portaria el sistema operatiu GNU/Linux a tots i cada un dels ordinadors de primària i secundària. Aquest projecte s'ha concretat en la distribució Linkat GNU/Linux. El pressupost inicial era de 100 milions de les antigues pessetes i ja no sé per on ha d'anar. A dia d'avui alguns dels centres ja compten amb Linkat instal·lat, d'altres encara estan en el procés de migració, i algun -no sé quants- encara no s'ha mobilitzat en aquest sentit encara que ja havia d'haver-ho fet fa temps.
Preguntes sense resposta
Què significa aquest acord amb Microsoft? Significa que hi ha un canvi de plantejament pel que respecta al programari lliure? No representa aquest acord una incoherència majúscula? Abandonarem una aposta que ens ha costat ja, si més no, 600.000 euros? Pot creure algun il·lús que Microsoft es limitarà a vendre'ns els Tablet PC sense que incloguin la venda d'una llicència d'ús d'un dels seus sistemes operatius? Instal·larem la distribució Linkat en els Tablet PC? Si la resposta a la pregunta anterior és afirmativa es presenta una nova pregunta: Per a què voldrem, en aquest cas, la llicència d'ús del sistema operatiu Windows?
Sobre com han tractat la notícia els mitjans
Hores després d'haver llegit la notícia al diari El País se'm va ocórrer buscar la notícia en altres mitjans. Així vaig trobar que El Periódico de Catalunya també es feia ressò, però en aquest cas la notícia presentava diferències substancials. Segons El Periódico, Microsoft "ajudarà les editorials a posar continguts en Internet". El primer que se'm va passar pel cap és: Què té això per veure amb els Tablet PC?. I afegeixen que Microsoft impulsarà una xarxa social per a l'ús de Messenger i Hotmail. Si us plau, que algú m'expliqui com podran encaixar Linkat i Messenger, Mozilla Firefox i Hotmail. Per què no podem usar Pidgin i Jabber?
Després vaig trobar la notícia al diari Avui. Per tercera vegada la trobava, i en cada cas la notícia era diferent. Segons l'Avui: "el gegant informàtic oferirà les seves plataformes, tecnologies i serveis per contribuir a la generació d'aquests materials digitals. El compromís és que aquests continguts no estiguin lligats a cap plataforma tecnològica i que és puguin utilitzar a través dels diversos sistemes operatius de què disposen els centres". Aquí vaig començar a donar sentit a la paraula multiplataforma que vaig llegir entre cometes -no sé si amb ironia, sospito que no-, en el text d'El País.
Resulta que els continguts no estaran lligats a cap plataforma tecnològica. Hi ha algú que es cregui això? Quan Microsoft t'obligui a usar Intenet Explorer per visitar les pàgines, o quan no tinguis més remei que usar Silverlight, ja m'explicaràs si no estaràs lligat a una plataforma tecnològica concreta.
Resumint: Microsoft ens penjarà pàgines en català als seus servidors, ens traduirà Messenger i Hotmail i ens costarà la barbaritat de X milions d'euros perquè els comprarem un Tablet PC per cada escolar i d'altres tantes llicències de Windows. Sóc mestre de matemàtiques però incapaç de trobar el valor de X en l'equació anterior.
Pregunta: A ningú del Departament d'Ensenyament de la Generalitat no se li ha ocorregut impulsar la Viquipèdia (enciclopèdia lliure en català) i encarregar a empreses catalanes de produccions multimèdia la creació de continguts, amb Y milions d'euros i ens oblidem dels continguts multimèdia que ens ofereix Microsoft? A ningú del Departament d'Ensenyament de la Generalitat no se li ha ocorregut comprar la mateixa quantitat anterior de Tablet PC a una empresa catalana, pagar per ells Z milions d'euros, i instal·lar-los Linkat GNU/Linux? Sóc mestre de matemàtiques, continuo sense saber quant val X, però sé que X > Y + Z.
Des del costat de Microsoft
L'empresa Microsoft ha d'estar preocupada pel que està succeint al territori espanyol. Recordem que Espanya és un dels països on millor ha arrelat la idea del programari lliure -sospito que no ha estat per la idea de llibertat i sí perquè sol ser gratuït-, i on més distribucions de GNU/Linux s'estan implantant en centres educatius.
Amb la creació de Linkat, Catalunya està representant un mal exemple que es podria escampar i servir de model per a d'altres.
Microsoft sap perfectament que Catalunya està disposada a gastar-se uns bons diners en promocionar la llengua i la cultura catalanes donat que ja els va pagar al seu dia per les traduccions de Windows i l'Office.
Bé val ara la cessió o el regal d'uns quants Tablet PC per obtenir així el contracte de la venda de molts d'ells en els pròxims deu anys, més les llicències de Windows i esborrar una vegada per sempre del mapa el malson GNU/Linux. Microsoft ha de tallar de soca-rel el dit malalt, la poma podrida, perquè la gangrena i la podridura s'estenen. GNU/Linux és una gangrena per a Microsoft.
Súplica
President Montilla, jo també visc a Catalunya, és més, soc català, sense accent, i li prego que a més de lluitar per aconseguir un millor finançament per a Catalunya, sigui un bon gestor dels recursos dels que disposem. No em sembla coherent que un govern tripartit iniciï el projecte Linkat i un altre govern tripartit apunti ara en direcció oposada, amb l'agreujant de ser l'acord amb una empresa estrangera, que ha estat multada en diverses ocasions per la Unió Europea per pràctiques d'abús de posició de domini i monopoli.

És molt lloable impulsar la cultura catalana però ho és encara més impulsar la cultura i l'economia catalanes.
Referències:
http://www.elpais.com/articulo/cataluna/alumno/PC/tactil/elpepiespcat/20090217elpcat_4/Tes/
http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=587856&idseccio_PK=1009&h=
http://paper.avui.cat/article/societat/154853/acord/promoure/continguts/digitals/classe.html
------
Fes córrer aquest missatge si creus que val la pena donar a conèixer el que s'hi denuncia. Probablement els grans mitjans no se'n faran gaire ressò, però la força de la xarxa pot arribar a tombar martingales molt ben organitzades.

Wiki del dia sense llibres de text

2009-01-23T18:30:00.003Z

Hem creat un espai a wikispaces per tal d'anar avançant en la celebració del dia sense llibre de text (23 d'abril de 2009). Des d'allà podreu afegir-vos-vos a la llista d'adhesions (persones, centres, associacions ...) , col·laborar en la creació del cartell, anunciar-hi les actuacions que fareu a títol individual i col·lectiu, etc.

L'adreça: http://diasensellibredetext.wikispaces.com/

Hi ha qui proposa la setmana sense llibres de text. Podeu fer les vostres propostes, debat, etc. en aquest espai.

(nota: la imatge és del Jordi Jubany, i s'ha tret de la wiki referenciada)

Una vergonya

2009-01-17T19:36:00.012Z

Avui l'amic Jordi Jubany m'ha fet arribar aquest vídeo que TV3 té penjat a Vídeos a la Carta ( 'herois qüotidians', per acabar-ho de brodar) i que correspon a l'emissió del 28.7.2008 d'aquest programa. No tinc paraules per descriure la indignació que he sentit (com a professor d'atenció a la diversitat) en veure la frivolitat amb la que un mitjà de comunicació públic tracta el treball que estan fent molts Professionals (sí, en majúscula) de l'educació. Una tasca que en debats, entrevistes (com la que es va fer al Moreno, el del Panfleto Antipedagógico) i altres intervencions d'alguns 'professionals' dels mitjans de comunicació públics del país (vegeu exemple) es desvirtua constantment. Seria possible que aquests, ni que sigui de tant en tant, facin cinc cèntims de les bones experiències educatives que s'estan portant a terme en aquest país? Que són moltes i molt bones. Gràcies.

I es que l'educació, i la solució als seus problemes, va més enllà del professorat i dels alumnes, que en aquest vídeo reben (aquests darrers, especialment) un tractament que ratlla la humiliació. Recomanaria als autors d'aquest vídeo que facin un reportatge dels alumnes escolarment fracassats que posteriorment han estat feliços i han assolit els seus objectius (com en Phelps, que en pujar al podi aquestes darreres olimpiades va adreçar el seu primer pensament per a tots aquells que, degut a les seves males notes, li havien pronosticat que mai seria algú a la vida. Per exemple). En les trajectòries exitoses de molts d'ells, probablement, els mestres en tenen una mica, de culpabilitat.

Regals de reis

2008-12-25T08:22:00.001Z

Dinars i sopars familiars, d'amics, del bàsquet, d'anglès... amics visibles i invisibles, postals, felicitacions virtuals i no virtuals, paga extra, pares nadals escaladors i no escaladors, pastorets de la muntanya i urbanites, caganers, carrers i balcons tunejats, calendaris, bons desitjos, pau, amor i alegria ... Visca el Nadal !

Avui no us parlaré de bits, experiències ni res de tot això. Entre altres coses perquè m'han arrestat l'ordinador uns quants dies (a partir d'avui mateix), sota amenaça de trobar-me un bon sac de carbó al balcó la nit de reis. I amb aquestes coses millor no jugar-hi.

Avui dedico aquest post a tots aquells i aquelles que tingueu fills, per tal que els ajudeu a fer una bona carta als reis. I és que com dèia la Montse Pérez (ICE de la UAB), entrar a una botiga de joguines pot ser una experiència estressant (tant per la quantitat com per la pobre qualitat dels productes que s'hi poden trobar).
Si esteu buscant un joc de qualitat i no el trobeu, us recomano que entreu a la PCra, una botiga virtual especialitzada (tenen les explicacions també en català) en el que entre altres noms es coneix com a jocs alemanys. Són jocs diferents, en els que sovint no es tracta de matar, arruinar o matxacar ningú (en aquest sentit, llegiu un interessant post del Llorenç Valverde sobre els Colons de Catan i el Monopoly) sinó de col·laborar, pensar... i treballar un bon grapat de capacitats interessants, a banda de passar una bona estona. En aquesta línia, anualment es concedeixen els prestigiosos Spiel des Jahres (premis de l'any als millors jocs), que reconeixen la qualitat d'aquestes petites meravelles. El darrer d'aquests premis, per exemple, va recaure en agrícola, un joc del que n'he llegit molt bones crítiques.

Des de la meva experiència personal d'alguns diumenges per la tarda, us puc fer algunes recomanacions (tot i que segur que en trobareu altres de millors, més expetes i ben recomanades). Aquí va:

Alhambra (a partir de 8 anys) i Carcassone (també a partir de 8 anys). El primer és el que més hem utilitzat. En van sortint noves edicions i ampliacions constantment.
Aqua Romana (a partir de 8 anys). Un dels meus preferits. Es tracta de fer aqueductes romans el més llargs possibles.
Cafè internacional(cartes). A partir de 10 anys. Es pot fer servir a l'aula d'acollida, per introduïr gentilicis, països.
Alchemist . El vaig comprar l'any passat a Bremen. Perquè la classe del meu fill petit era la dels alquimistes. No està malament, però a casa no ha tingut massa èxit.
Bang . Un dels més famosos. Jo no hi he jugat, però els meus fills se'ls han endut de colònies força vegades. Altres de cartes que tenim (i que tampoc no conec) són: Saboteur , Fliegen klatschen (el de les 'mosques', que diuen els meus fills) i el Bohnanza (el de les mongetes).

Veureu que el preu d'aquestes jocs no és excessiu, i més si el comparem amb el de moltes joguines que hi carreguen les agressives campanyes publicitàries. El de les cartes, per exemple, no arriba als 10 €. El que sí cal tenir en compte és que sobre el preu del joc s'hi carrega el transport, pel que és molt recomanable que feu comandes col·lectives, amb altres familiars i amics.

Doncs res, que passeu unes molt bones festes (de solstici d'hivern, afegiria el meu amic Josep Masalles). Bon 2009 per a tothom !

Crear trencaclosques en línia

2008-12-01T17:07:00.001Z

Jigsaw Planet és una de les eines que més èxit tenen quan fem formació, sobretot als companys d'infantil i de primària. Aprofitant un dels temes per a formadors del projecte Espurn@ hem creat un videotutorial que us guiarà de manera molt planera per tal de resoldre les vostres pròpies creacions (que podreu fer des d'una adreça web o integrar-les en els vostres propis espais: blogs, moodles...). Aquí va, que el gaudiu !

El dia sense llibre de text

2008-11-20T22:59:00.000Z

Convidat pel Consejo Escolar del Estado, el dimarts dia 18 de novembre vaig ser a Madrid per formar part d'una taula rodona moderada per Pilar Pérez (Gabinete de la Secretaría de Estado de Educación y Formación, del ministerio de Educación) i formada pel Félix Angulo (Universitat de Cádiz), el Fernando García Páez (CEIP San Walabonso, de Niebla) i el Felipe Zayas . El tema, interessant: La lectura, prioridad educativa: leer y escribir el la era digital. A banda d'aprendre un munt de coses amb aquest personal, i de disfrutar molt de la seva companyia, vaig tornar a casa amb una preciosa dedicatòria de la Pilar i del Felipe, a la contraportada de la seva recent publicació Competencia en comunicación lingüística , d'Alianza.
Aprofitant l'avinentesa, amb el Fernando vam estar considerant que si hi ha el dia sense fum, el dia sense cotxes, etc. ens agradaria impulsar el dia sense llibre de text (amb data encara per determinar). Seria una manera de reflexionar sobre el mal ús que es fa d'aquest recurs, que en mig de la societat del coneixement compartit, s'ha erigit com com el recurs didàctic per excel·lència. I quan diem llibres de text ens referim també als digitals. Es tractaria de fer una reivindicació sobre un altre us dels llibres a les aules, una utilització com a recurs de consulta i no pas com el pal de paller de l'activitat docent (com és actualment). Una reflexió adreçada -també- als polítics, que n'ofereixen la gratuïtat només per guanyar vots tot i saber que aquesta mesura no és el que més necessita la nostra escola en aquest moment.
Doncs això, s'accepten suggeriments sobre aquesta qüestió. I us animem a aderir-vos a aquesta iniciativa.

IES Baix Camp i IES Quercus: experiència 3D

2008-11-10T23:02:00.002Z

Avui ha estat un dia molt especial. A les 8 del matí, només arribar a l'aula, hem engegat els ordinadors i els meus alumnes han estat endreçant l'espai virtual que havíem creat a Lively, un entorn virtual en 3D per entendre'ns, similar a Second Life.
Per als qui no coneguin massa l'entorn: es tractaria d'una mena de xat on cada alumne crea un avatar (una mena d'alter ego virtual) que es bellugarà i interaccionarà tant amb els altres participants com amb l'espai (a banda d'escriure, com faria en un xat convencional, podrà saltar, riure, plorar, passejar, interaccioanr amb els objectes, etc.).

Dèia endreçar perquè abans de començar l'activitat amb els alumnes de la Carme Matas (IES Baix Camp), que a través de la comunitat NING del projecte Espurna havíem concretat, hem fet un veritable dissabte virtual. I és que l'Ivan, el noi que havia creat el lokal on faríem la trobada, havia donat permisos per posar i moure objectes dintre de la sala. I no us podeu imaginar com estava, de desendreçada.

I resulta que ens hem adonat que només els poden eliminar qui els ha creat. Moraleja: podem deixar una sala de proves, però la que fixarem per al desenvolupament de les activitats només es pot deixar manipular pels companys de confiança. Per tant hem convingut que treballarem en la creació d'un nou espai, quan haguem fet les feines que tenim previstes per aquesta setmana. Ja tenim una motivació més per aquesta setmana.

Puntualment, a les 9 del matí han anat apareixent els alumes de la Carme Matas. Inicialment hi ha hagut una mica s'enrenou i l'espai semblava el camarot dels Germans Marx (tothom saltant, parlant...). Però mica en mica tothom ha anat prenent posicions als sofàs que havíem creat. D'un en un, alumnes i professors s'han anat aixecant i s'han presentat. Increïble, tothom estava al cas, fent preguntes, interessant-se per conèixer els nous amics... La sessió ha acabat amb la projecció en una pantalla de la sala del vídeclip de la sèrie de TV que estem treballant des de Sant Joan de Vilatorrada. Als nostres alumnes (del Mingu, la Magda i meus) els ha agradat molt rebre les felicitacions dels nous amics de Reus.

Però el que és més interessant és que fruit d'aquesta primera experiència, amb la Carme Matas ens estem posant a treballar per tal que cada dilluns, de 9 a 9:30, puguem comentar en una sala de Lively la notícia estrella de la setmana anterior. Als alumnes també els ha semblat una bona idea. de 8 a 8:30 treballarem en diverses propostes del projecte Espurn@, de 8:30 a 9 ens documentarem sobre la notícia triada i a les 9 obrirem el debat amb els companys de Reus i els que es vulguin apuntar.

No sabem encara fins on podrem arribar, però amb la Carme, el Ferran, el Maurici, la Imma Vilatersana i altres companys d'Espurna ensumem que tot això pot tenir una projecció educativa interessant. de segur que no es dirà ni Second Life ni Lively, però que això no és cap punt i final. Els entorns virtuals en 3D tenen molt a dir, també en l'àmbit educatiu. Us anirem informant.

Us animeu? Cal que entreu a Lively (http://www.lively.com), us registreu i ... aparèixer per les sales que s'anunciaran al projecte Espurna, cada dilluns de 9 a 9:30.

Aquí van unes fotos:

Projecte telecol·laboratiu a Menorca

2008-10-28T18:06:00.000Z

En un moment en el que diuen que l'educació (també) està en crisi, i en el que els seus professionals estan constantment en el punt de mira, apareix una iniciativa provinent de ses illes que ens demostra un gran nivell de professionalitat.
I és que resulta que un grup de mestres liderats pel CEP de Menorca, amb molta il·lusió, entusiasme i creativitat, han impulsat el projecte telecol·laboratiu Explorant la Menorca Prehistòrica. Els que hem seguit el neixement i creixement d'aquesta iniciativa des del seu inici estem especialment contents.

Amador, moltes felicitats per aquesta iniciativa. A tu i als teus col·laboradors. Aquest vespre obriré l'ampolla de Xoriguer que em vaig endur de la meva darrera estada a l'Escola d'Estiu de Mô i en beuré un xarrup, a la vostra salut. Molta sort !

Treballar les tires cronològiques a l'aula

2008-10-26T06:36:00.003Z

Una de les etapes professionals de la que guardo més bons records va ser la que vaig portar a terme sent professor de la Unitat d'Adaptació Curricular de l'IES Llobregat de Sallent. Quins temps aquells ! Vam arribar a formar un equip tremendo, amb l'Àngel López, la Neus Llorca i la Carme Morros.
Quan el Power Point encara no es treballava massa a les aules, l'any 1997, vaig proposar als meus alumnes fer la seva història personal amb aquesta eina. Per això vaig intentar treure el màxim profit de la xarxa d'ordinadors, de manera que tothom podia accedir als lectors de CD's de totes les màquines de l'aula. Havia comprat un estoig de 12 CD's (de Xoom, empressa que va tancar) amb imatges en moviment, fotografies, efectes sonors ... Vam crear un ambient de gran motivació i això va portar a que tots els alumnes s'aboquessin a buscar les millors fotografies dels seus àlbums i a rescatar els millors moments de les seves vides. Això va donar peu a reflexionar sobre moltes coses, a nivell personal i a nivell de grup. Tant de bo hagués pogut aplicar en aquells moments tot el que després he après sobre les intel·ligències múltiples, llegint Howard Gardner i Montserrat del Pozo.

Doncs bé, amb l'esclat de la web 2.0 actualment tenim a l'abast eines per fer tires cronològiques, que ens poden aportar moltes coses a l'aula en la línia descrita. Des del convenciment que gairebé tot es pot situar en l'espai i en el temps (afectaria totes les àrees del coneixement), tenir la possibilitat de situar text, imatge fixa i/o en moviment i so ens obre les portes a la imaginació: fets històrics, invents, evolució d'un experiment ... i també escriure la nostra història personal. Això és el que hem proposat el Pep Ribalta i jo als nostres alumnes de 4t d'ESO de l'Optativa d'Informàtica a l'IES Quercus de Sant Joan de Vilatorrada. A partir de l'elaboració de la història personal, activitat que he rescatat de la meva experiència a l'IES Llobregat, pretenem que els nostres alumnes aprenguin a utilitzar una eina que esperem puguin aplicar en situacions futures. Com a exemple, he començat a elaborar la meva.
D'eines d'aquest tipus en podem trobar diverses a Internet. Una d'elles és Timetoast, però finalment ens hem decidit per Dipity, ja que ofereix més opcions que la primera. Les voleu descobrir?

Sèrie de TV a l'aula Oberta

2008-10-04T20:58:00.004+01:00

Aquest mes de setembre ha estat un mes intens, en el que hem hagut de posar en marxa moltes coses. D'entrada, impulsat per l'ICE de la UAB, el Departament d'Educació i iEARN-Pangea, i juntament amb un bon nombre de companys i companyes, la tercera edició del projecte Espurn@ . Aquest es consolida com un projecte de referència en l'àmbit de l'atenció a la diversitat i la utilització educativa de les TAC.

A nivell de centre, també molts projectes. Però en destacaré un, per la seva novetat i projecció: Klaqueta. Es tracta d'una proposta de l'Aula Oberta de l'IES Quercus de Sant Joan de Vilatorrada (Mingu Haro, Magda Esquius i jo mateix), amb la col·laboració de l'Anna Vila (coordinadora pedagògica), l'Ignasi Cebrià i el Diego Barranco. El projecte pretén treballar les competències bàsiques a través de la creació d'una sèrie de TV. Un projecte que va acollir-se a una convocatòria del Departament d'Educació i compta amb un pressupost propi. Però millor que entreu al blog del Making Off de Klaqueta i en descobriu els detalls.

Us oferim, en primícia, el vídeo de promoció:

Mapa eines web 2.0

2008-08-25T11:18:00.009+01:00

Aquesta setmana passada, gràcies a la generositat de la Montserrat del Pozo i la Monika Horch, vaig tenir el plaer de poder visitar algunes de les aules en les que l'Escola Montserrat de Barcelona treballa les intel·ligències múltiples des de l'educació infantil fins a batxillerat. Impressionant la fantàstica feina que estan fent, i que s'adiu perfectament a les recomanacions que els experts estan fent en matèria educativa.
En aquesta escola hi vaig impartir un taller sobre aplicació educativa d'eines web 2.0, prenent com a base un esquema actualitzat que, pràcticament en la seva majoria, he experimentat a l'aula i que ja vaig presentar en el marc de les II Jornades de Webquest organitzades per WebquestCat (març de 2008). Aquesta nova versió l'he elaborat amb CMap Tools (com havia de ser des d'un principi si no hagués estat pels imprevisibles problemes tècnics). Estic a l'espera de poder disposar d'un servidor CMap on penjar-lo, i tan aviat com així sigui (d'aquesta manera els enllaços funcionaran i podré introduir exemples), us ho faré saber. La intenció és anar actualitzant-lo amb regularitat.

L'esquema està endreçat de manera molt subjectiva, i cal saber que moltes de les eines podrien estar situades en qualsevol dels altres apartats. En tot cas m'he basat en la utilització concreta que he fet de les eines. L'objectiu és presentar una selecció (que no un inventari d'aquestes eines, que com imagineu seria extensissim) més o menys endreçadeta i -sobretot- d'eines que han estat aplicades a l'aula (llevat alguna excepció com ara Yacapaca o Klok, de les que únicament en tenim referències o després d'una anàlisi més o menys encertada ens ha semblat que tenen suficient potencial educatiu). No cal dir que podeu utilitzar aquest material com millor us plagui. L'únic que demano és que si teniu algun suggeriment, el feu arribar com a comentari en aquest post per tal que tothom en pugui gaudir.

Una observació final: veureu que a la caixa central hi figura la llegenda 'recursos web 1.0 i 2.0', per disconformitat parcial (matisos) amb el concepte web 2.0, ja que entenc que eines com jclic incorporen la filosofia des de molt abans de la invenció del mateix. Per respecte, amb definitiva, amb aquesta i altres eines 1.0. emblemàtiques. Finalment, comentar que si bé la majoria d'eines funcionen sense haver de fer cap instal·lació al nostre ordinador, en alguns casos no és així (JCLIC, CMap, i algun més).

Lively, de Google

2008-08-06T16:53:00.008+01:00

Fa uns quants dies vaig repescar un post de Wwwhatsnew en el que s'anunciava una nova aplicacio (una més) de google: Lively. Em va recordar una mica Second Life però molt adient per a mindundis com jo. I és que en una excursió al fons del mar a mig curs, organitzada pel bon amic Renzo Amat, em va costar déu i ajudar desfer-me dels peus d'ànec, que en Cucafera de Cuir (el meu alter ego friki a Second Life) va passejar tot cofoi una bona estona pels carrers virtuals de SL davant les riotes dels avatars presents a la zona.

Vaig escriure ipso facto un correu-e al Ferran Mas i al Maurici Mòdol, companys de fatigues en el projecte Espurn@. El Maurici em va dir que ja n'estaven al cas, que per al proper curs l'aplicació serà una eina més integrada en el projecte i que tant els professors com els alumnes participants la podran fer servir. I és que tant el Ferran com el Maurici em tenen al·lucinat, quan jo hi vaig ells fa estona, molta estona, que ja n'han tornat. Són uns cracks !

En el meu cas, i durant aquest proper curs, experimentaré Lively com a forma de comunicació sincrònica amb els meus alumnes d'una banda, dintre del projete Klaqueta (com comentava en el meu darrer post, ens llencem a fer una sèrie de TV amb els alumnes de l'aula oberta, que tindrà una durada de dos cursos), però també la introduirem a la pàgina web de l'institut. I també en l'espai moodle d'una assignatura d'informàtica a 4t de l'ESO. De l'entorn que ja hem preparat amb el Mingu per Klaqueta en parlarem un altre dia. De moment, us deixo amb la illa creada per a la comunicació sincrònica interna dels participants en el projecte.

L'eina, que es pot introduir (EMBED) a blogs, espais web, moodles, etc. és molt fàcil de gestionar i per a molts immigrants digitals pot ajudar-los a introduir-se en el nou món de les comunicacions sincròniques en 3D. Penso també en els cursos de la propera escola d'estiu ... Bé, mica en mica. Suposo que des d'aquest mateix blog anirem explicant resultats.

Acnesfera i 'Ciberhastío'

2008-08-05T21:03:00.002+01:00

Al meu darrer post vaig oblidar comentar que enguany he estat donant algunes voltes sobre dos conceptes que Sant Google em confirma com de nova creació:

L'Acnesfera
El Ciberhastío

El primer el vaig introduir arran d'una xerrada per a pares, convidat pels companys de l'IES de Torroella de Montgrí: La primera pantalla que els vaig engaltar va ser la dels fotologs dels seus fills/filles, la qual cosa va generar (a banda d'algun bot de la cadira) sorpresa i certa confusió entre el respectable. Vaig pensar que, de passada, contribuïa a trencar la dinàmica autista (a la que tan poc ens costa d'arribar), que ens fa parlar tota l'estona de Blogosfera, Catosfera, Bagesfera, Edusfera, Ñsfera altres feres... ningunejant els nostres adolescents, que també tenen els seus canals propis d'expressió. I que són d'enorme importància de cara a trobar el seu lloc en el món i contruir la seva personalitat. Vet aquí que vaig pensar que també es mereixien un concepte propi que els defineixi, i vaig pensar que l'Acnesfera era prou escaient. El deixo sobre la taula.

El segon concepte (Ciberhastío) apareix després de reflexionar sobre un comentari d'un professor (IES ius Font i Quer, de Manresa) i bon amic meu: el Jordi Marín. Ell ha començar a detectar al llarg d'aquest curs els primers alumnes que comencen a arrufar el nas quan algun professor els amenaça de penjar-los lectures i exercicis al moodle. No és que estiguem en contra del moodle, déu nos en guard, però sí que una introducció anàrquica i poc planificada pot comportar efectes contraris als desitjats. La cosa pot reforçar-se amb males aplicacions de caceres del tresor, projectes telecol·laboratius, etc. Com la de limitar-se a penjar els apunts (ja digitalitzats) o demanar que ens enviin els deures per correu electrònic (fa poc més d'un any que un representant d'una coneguda associació catalana justificava la presència d'ordinadors a les aules només per aquesta innovadora pràctica).
És per això que en tota formació recomanem que qualsevol actuació sintonitzi amb els Plans Educatius i TIC de centre. També que cal insistir en la formació dels claustres, i en l'adopció mesures efectives i consensuades (per exemple). El Ciberhastío (el concepte l'escric en castellà perquè el vaig introduir per primera vegada el 14 de juliol d'enguany en el marc d'un curs de la Universitat Internacional d'Andalusia, a Màlaga) està destinat a esdevenir plaga en els propers anys. En part, per l'errònia predicció de que si utilitzem a dojo moodles, pissarres digitals o fins i tot ordinadors a l'aula (aviadet arribarà), els alumnes faran saltirons, hipermotivats, de goig i alegria (incrèduls !). La castanya que ens fotrem serà, i si no ja n'anirem parlant, encara més forta. Tant de bo m'equivoqui!

Repàs del curs

2008-08-02T10:13:00.015+01:00

Feia dies que tenia aquest post pendent de publicar, finalment m'he decidit. És un resum-valoració del curs 2007-2008. Una mica llarg, ja ho sé, però és que feia ... més de dos mesos que teia el blog abandonat ! Intentaré fer comentaris i extreure conclusions que puguin ser-vos d'utilitat, també us ofereixo els materials que enllaço perquè els utilitzeu de la manera que millor convingueu:

De la feina a l'aula oberta i a l'aula d'acollida de l'IES Quercus, destacar la importància del treball en equip. Una obvietat, em direu. Però val la pena insistir-hi. D'ençà el 1997, en el que vaig fer el pas de primària a secundària, he passat de les Unitats d'Adaptació Curricular (UAC) a les Aules d'Acollida, intervenint alhora a les Aules Obertes en una franja important del meu horari. Les experiècies portades a terme enguany em confirmen definitivament que, per avançar en el camp de l'atenció a la diversitat, en primer lloc és imprescindible el recolzament de l'equip directiu, però també la creació d'un equip de professorat amb trempera, sensible a la diversitat i, sobretot, amb molta il·lusió. Que tingui ganes de generar les millors situacions educatives amb els mitjans disponibles. Coneixo situacions de companys - molt vàlids, per cert- que han acabat cremats per no poder gaudir d'una o de les dues condicions anteriors. Sobre les aules d'acollides i les aules obertes, acabar dient que si les condicions acompanyen, pot arribar a esdevenir la feina més agraïda que es pot fer en un centre educatiu. Per molts motius, i un d'ells és que és el lloc ideal per experimentar amb noves estratègies i metodologies a l'aula. En el nostre cas hem ajuntat les dotacions de maquinari obtingudes per a aules d'acollida i oberta (8 ordinadors, en total), i hem gaudit de facilitat d'accés als tallers i altres espais del centre. A banda d'això, un salt qualitatiu ha estat la introducció del Pla d'Estades a l'Empresa (projecte Cassiopeia), en el que a banda del centre, ha estat fonamental la implicació de l'ajuntament. Un plaer, per tant, poder treballar i aprendre amb el Mingu, la Flora, la Fina i la Magda.
Projecte Espurn@: segon curs del projecte i primer en el que ha funcionat sota conveni del Departament d'Educació, l'ICE de la UAB i iEARN-Pangea. Gràcies a això es pot crear una estructura sòlida que garanteix un funcionament estable i efectiu d'acord amb les dimensions i objectius a curt, mig i llarg termini. A la iniciativa que havíem començat amb el Ferran Mas, Kampus, s'hi afegeix el Klaustre, el portal per a professorat que, per cert, ha estat molt ben rebut. Assolim els objectius fixats per aquest curs que acaba, llençant Kalidoscopi (aules d'acollida a secundària) de manera experimental. I ens preparem, de cara a aquest proper setembre, per introduir moltes més millores (de tipus formal, de continguts, tècniques però també d'organització-estratègia). D'entrada, un lifting del Kalidoscopi i el llençament del seu germà petit, per a aules d'acollida a primària: Kitxalla. Podreu començar a veure'n la forma definitiva a partir de setembre, prepararé un post específic sobre el tema més endavant.
29 de març de 2008, II Jornades de Webquest, convidat pels meus bons amics Sebas Capella i Carme Barba. Una organització impecable, amb conferències interessantíssimes del Jordi Adell (inauguració) i del Fernando García Páez (cloenda). Al capdavant dels tallers: Carmina Pinya, Núria Alart, M. del Mar Luelles, Anna Pérez, Núria Coma, Núria Cervera, José Luís Fierro, Núria Coma, Carme Miró, Imma Palahí... Altres actes: presentacions de projectes, etc. Tot plegat consolida aquestes jornades com a referència obligada en el món de les webquest però també de la innovació educativa. Amb la Mercè Genís compartim taller desdoblat: webquest i eines web 2.0 I també n'imparteixo un segon: webquest i multiculturalitat.
23 d'abril, Sant Jordi. Amb els alumnes del CV Creació de pàgines web II, de 3r d'ESO, mentre treballavem l'eina web 2.0 Voki proposen la creció d'un blog que anomenem Frikijordi. En aquests, els alumnes fan recitar fragments de poesia per personatges animats realment frikis. L'Adrià, finalista, és el flamant guanyador de la frikiflor artificial vegeu les fotos).
15 de maig: Participació a Mostra't, cinemes al marge. Molt interessant el treball del grup del Bages (Gràcies, Laia Martos !) que ha organitzat, entre altres coses, un concurs de videoclips enregistrats en telèfons mòbils adreçat a alumnes de secundària. Una llàstima, la baixa participació, però d'altra banda previsible. I una oportunitat (una més) perduda. Hi vaig contribuir amb un taller a les jornades Cap a una mirada crítica des de la pràctica educativa: Arts visuals, educació i noves tecnologies. Com a col·lectiu hem de millorar molt en aquest camp, i en la relació de les entitats i institucons actives, però encara més en la implicació en activitats fora dels centres. Plans d'entorn, en diuen.
Maig/juny de 2008: Fruit de les interessants tertúlies amb el Ramon Teixidor, de l'AMPA de l'IES Pius Font i Quer de Manresa i amic, juntament amb el Jordi Marín (professor del centre), decidim llençar un curs que anomenem d'acompanyament educatiu en TIC per donar resposta a un grup de pares que necessiten pautes i consignes dels professors per poder intervenir educativament amb els seus fills en temes relacionats amb les TIC, que desconeixen força. L'experiència no és nova, ja fa un parell d'anys, des de LaceNet i d'iEARN-Pangea vam dissenyar una formació similar amb caràcter semipresencial, que no va reeixir (la matrícula va ser sorprenentment baixa). Els motius: el plantejament de la proposta, que requeria que els nens (entre 11 i 14 anys) es matriculessin amb el pare/mare/tiet/àvia/padrí. Vam comprobar que els horaris dels nens 2.0 són incompatibles (fins i tot virtualment) amb els dels familiars 1.0. Per tant, i per no caure en el mateix error, vam adreçar-lo només als pares, i presencialment. Allà vam aprendre què eren els fotologs, vota mi cuerpo... (algunes mares i pares obrien uns ulls com plats, escandalitzades), vam aprendre a utilitzar google docs per fer treballs en equip de manera virtual, una mica de mindmapping, georeferenciació bàsica, ús de la viquipèdia... Podeu veure el blog del curs d'acompanyament educatiu en TIC per a pares, per entrar en detalls i accedir als enllaços i materials.
4 de juny. Amb la xerrada-col·loqui del Fernando García Páez (CEIP San Walabonso) i el Jordi Adell, tanquem el cicle de conferències que vam preparar en commemoració del Xè aniversari de l'equip LaceNet. Una valoració breu i ràpida: les intervencions del Narcís Vives, el Boris Mir, el Guillermo Bautista, l'Oriol Ferran, el Vicent Partal, el Fernando García Páez i el Jordi Adell han estat un luxe per als pocs privilegiats que les hem pogut escoltar. I diem pocs perquè la participació no ha estat a l'alçada de les circumstàncies (consti que no és cap crítica sinó més aviat una preocupació). I no serà perquè la gent no s'estigui formant ni participi activament en moles iniciatives educatives. En tot cas, caldrà reflexionar si no hem de racionalitzar les ofertes formatives. Interessantíssima també la taula rodona de tancament de l'any, ab la participació de representants d'Espiral, RavalNet, Departament d'Educació, ACTE i iEARN-Pangea. Esperem que tingui continuïtat. Esment a banda mereix per una banda la trobada d'educadors blocaires, donant forma a la iniciativa Escola 2018 que, aprofitant l'aniversari de Lacenet, ha servit per reflexionar sobre l'escola que volem per aquí a 10 anys. L'agraïment més sincer als promotors i pencaires de la iniciativa: Boris Mir, Anna Pérez, Irene Pelegrí, Artur Tallada, Marià Cano, Xavi Suñé i tots els qui van fer possible tant el treball previ, el de la trobada, com el posterior. D'altra banda, l'agraïment als companys de l'equip de coordinació de LaceNet (Jordi Cases i Moisès Anguera), així com els d'iEARN-Pangea (Jaume Illa, Toni Casserras, Carmina Pinya, Josep Torrents i Maria Barberà) per fer possible una nova edició de les Jornades d'iEARN-Pangea (la 5a ja !) i, entre altres coses, regalar-me el privilegi de presentar la xerrada de la Judi Harris, una de les més interessants que he sentit mai sobre educació. En aquestes jornades tanmbé hi vaig fer una taller: Eines web 2.0, un tastet de bits.
Finals de juny: convençut pel Toni Casserras, la Maria Barberà i l'Artur Tallada finalment em divorcio del Windows (tot i que l'hauré de continuar patint a l'institut) i em converteixo a la secta dels MAC. De moment, estic encantat amb la nova joguina (sobretot pel tema de vídeo i de presentacions... i perquè encara no se m'ha penjat cap vegada). Per tant... Hasta la Vista !
Congrés Internet en el aula. Des del projecte Espurn@, amb el Ferran i el Maurici, hi presentem una comunicació. En menys de 15 minuts va ser impossible donar ni que fos una mínima pinzellada del projecte. Tot i la meva insistència i posterior queixa per escrit, encara no consta que la ponència anés a càrrec dels tres. Èticament és lamentable, i en vista que no vam ser els únics, caldria demanar responsabilitats. Participo de teloner, acte seguit, convidat en una taula rodona moderada per la Begoña Gros i en la que hi participaven primeres espases com ella mateixa, el Jordi Adell i altres. Molt interessant, però que desentonava cantidubi amb la manca d'ànima del congrés (ens van dir, per a a nostra tranquil·litat, que en altres seus de l'Estat Espanyol no va ser així). Carrego contra la dependència que generen els llibres de text (en part gràcies als polítics que volen guanyar vots a canvi de regalar-los), i adverteixo dels perills dels mals usos de la tecnologia, entre altres coses. Però no serveix de res, oimés quan des del vestíbul arribaven seductors cants de sirena dels chaval.es i les editorials (alguns materials, per la propaganda que ens van posar a les carpetes, infumables), intentant convèncer la concurrència de les maravelles dels seus materials digitals. Per cert, cal felicitar-los pel màrqueting, molt currat (globus de colorins, bolígrafs i altre merchandaising). Una situació que de manera immillorable descriu el Boris Mir en un post de la Mirada Pedagógica. Però deixa que afegeixi, amic Boris, que més que a Second Life (malauradament, la realitat és que molts mestres van picar i omplien les demos ofertes per les empreses anunciants), a mi em recordava més el Construmat o el Salón del Automóvil (amb menys aglomeracions, això sí) que no pas un congrés d'educació. I és que aquests s'han de fer més a prop de les escoles, i no en megapalaus firals, certament. Però pitjor ho van tenir els companys que exposaven pòsters, ja que no disposaven de connexió a Internet (fonamental, per la majoria de les presentacions) i ningú en va voler saber res. En dues paraules, com diria el Jesulín: im presentable. Això sí, el vino español i els dinars, molt bé. I les hostesses, moltes per cert, molt mones i atentes. De tot plegat ens quedem amb la comunitat Ning creada pel José Luís Cabello (vaig recollir el suggeriment de la Irene Pelegrí i en vaig fer un agraïment públic en el marc de la meva intervenció a la taula rodona). Una comunitat que va emergir de la xarxa de professors, que ha tingut més vida que les fredes i apàtiques pàgines del congrés, i que s'ha vist reforçada amb aquesta moguda. L'única cosa que se n'ha tret profit, vaja. Per cert, estaria bé saber el pressupost de la moguda, que deu ser impressionant. Per curiositat, no per res més. I és que es deuen haver quedat descansats si es pensen que els mals resultats de l'informe PISA els hem d'arreglar d'aquesta manera. M'oblidava comentar que a la comissió de programa no hi havia cap mestre de primària, i això diu molt quan les millors experiències d'aplicació de les TAC a les aules les trobem en aquesta etapa. Després m'assabento de companys que han desenvolupat experiències d'una qualitat excepcional no els van deixar presentar la seva ponència. Moraleja (a no ser que se'n canvii el plantejament): una vez y nada más, como Santo Tomás.
I parlant de plans d'entorn, una setmana després, vet aquí una de les meves experiències professionals en les que he disfrutat i après més: l'elaboració del vídeo De tothom, de cadascú. Una iniciativa conjunta entre l'escola d'adults Cal Gallifa i l'IES Quercus de Sant Joan de Vilatorrada, amb el suport de l'Ajuntament, el Consell Comarcal del Bages, la Diputació de Barcelona i la coordinació de Teleduca. El vídeo relata, a partir de vivències, entrevistes i sessions de treball en grup, les experiències de les dues grans onades migratòries que han configurat la realitat del poble. Una de les frases de les protagonistes resumeixen l'essència d'aquesta fantàstica experiència: El otro día, por la calle, me encontré a este chico y a los dos otros de la China y me saludaron. Bé, millor veure'l. Encara no està disponible a la xarxa, però esperem que ho estigui ben aviat. Si algú hi té molt interès, pot contactar amb la regidoria d'Immigració de l'Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada. De tot plegat n'he après una cosa fonamental: cal reservar bona part de les energies per treballar en l'adaptació dels alumnes en l'entorn. I també (l'assignatura pendent), treballar no tant per tenir una bona aula d'acollida (que també), sinó arribar a tenir un centre acollidor. Un altre tòpic, si voleu, però també una veritat com un temple. Tot i els intents (vegeu aquest vídeo del curs 2006-2007) ens queda molt per treballar i per aprendre. Gràcies Flora ! Gràcies Guillermina, Albert i Maria !
9 de juliol: Els companys de l'Associació Catalana de Telemàtica Educativa (ACTE) em conviden a fer una breu xerrada (dic breu perquè la Rita vetlla perquè ho sigui, paraula :-) en el marc de la copa que organitzen cada any amb motiu de l'escola virtual d'estiu. Allà hi havia l'incombustible Ramon Cemeli, la Rita, el Joan Homar, el Sebas, l'Aymerich, el Jordi Vivancos ... Gràcies per convidar-me ! Una bona idea, aquesta de la copa, que trenca la fredor de la virtualitat.
De l'1 al 15 de juliol: Escola virtual d'estiu d'iEARN-Pangea. Si l'any passat fèia tàndem amb el Jordi Aderiu, aquest amb un altre Jordi, el Ribalta, hem engegat el curs Eines web 2.0: documents en línia, presentacions i mapes. Una experiència formativa que ha estat ben valorada pels participants, sobretot pels esforços dedicats a la dinamització de l'espai virtual, el seguiment individualitzat i (serà perquè tenim molt mamat això de l'atenció a la diversitat), per l'establiment de dos nivells de dificultat per a cadascuna de les activitats. Sobre el tema de formació, no deixeu de llegir l'Interessant article, amb data 14 de juliol, del Jaume Illa al seu blog 4 ratlles carregant sobre tots aquells que han posat l'ull als ensenyants com a únics responsables de tots els mals de la pèssima educació al nostre país. En la línia de la propaganda que en Cuní i la Rahola feien fa un parell de cursos de l'infumable Panfleto Antipedagógico (vídeos: 1a part, 2a part, 3a part) de l'Antonio Moreno (probablement, un candidat frustrat a professor universitari). Per a quan, com va dir Vicent Partal en una conferència a Callús, un informe PISA de la professió periodística? (vinga, a veure si algú s'anima. Amb tants observatoris com tenim). En aquesta mateixa línia no deixeu de llegir el següent interessatíssim post del Jordi Adell Ay, esos ponentes de los cursos de verano ... Boníssim !
El 13 de juliol volo a Màlaga, on imparteixo una sessió de la Universidad Internacional de Andalucía sobre blogs al curs Diseño de actividades y recursos para la competencia digital. dirigit pel Jordi Adell. Tot perfecte: els alumnes molt interessats, el sopar amb el Jordi i la Conxa... L'anècdota: una mestra de Barcelona entre els alumnes. Fins ara coneixia el turisme rural, l'ecològic... l'any passat vaig conèixer a l'escola d'estiu de Menorca (amb la Rosa Soler. Que per cert, és companya de promoció) aquesta nova varietat: el turisme pedagògic. Benvingut sia ! Oficialment és el meu darrer bolo de la temporada (bé, en realitat me'n queda un altre la segona quinzena d'agost).
Una darrera cosa: El dijous dia 30 de juliol ens assabentem que un projecte (Klaqueta) que vam escriure el Mingu Haro, l'Anna Vila i un servidor ha estat seleccionat. Això significa que rebrem una ajuda de 6.000 e per tirar endavant la producció d'una sèrie de TV amb els alumnes de l'aula oberta. Aquesta actuació, juntament amb el Pla d'Estada a l'Empresa, el treball al voltant del projecte Espurna i l'actuació de la Magda, psicopedagoga de l'IES Quercus ens ha de permetre experimentar una nova via per intentar que els nostres alumnes assoleixin les competències bàsiques i els objectius generals de l'ESO. Una bona notícia que si bé ens portarà molta feina, de ben segur que també anirà acopanyada de moltes satisfaccions.
Bé, i per tant a partir d'avui mateix, després d'haver deixades enllestides algunes qüestions pendents (tancaments de projectes, elaboració de materials per al proper curs, ec.) començo vacances (els tres mesos s'han reduit a tres setmanes i mitja) . A la maleta, però, els deures d'estiu: acabar d'escriure un llibre sobre aules d'acollida i TIC per a la editorial de la UOC (amb la Núria Alart, la Flora Grané i la Núria Reguant) i uns altres quants per llegir a les vacances: el del Jordi Vivancos sobre tractament de la informació i competència digital,
Presentation Zen Simple Ideas on Presentation Design and Delivery,(de Garr Reynolds), Presenting to Win: The Art of Telling Your Story (de Jerry Weissman). Aquests dos, recomanats pel Jordi Adell, que darrerament m'ha introduït en l'art de les presentacions (gràcies una vegada més, Jordi. També per la foto que il·lustra aquest post).

Doncs res, més. Ens llegim després de vacances!

Trobada d'Educadors Blocaires

2008-05-11T10:21:00.004+01:00

Si encara no us heu inscrit a la trobada d'educadors blocaires, podeu fer-ho ara ! El proper dissabte dia 17 de maig ens trobarem a Callús (blocaires o no) per passar un matí parlant d'educació.

Us animeu ? Us podeu inscriure directament vosaltres mateixos, a la wiki de la trobada:

http://educadorsblocaires.wikispaces.com/

Frikijordi, premi flor artificial

2008-04-21T22:04:00.003+01:00

Us convido a veure el treball que hem estat fent amb els alumnes del CV Creació de Pàgines web II, de l'IES Quercus de Sant Joan de Vilatorrada.

Mindmapping

2008-04-21T05:54:00.001+01:00

D'ençà que Tim O'Reilly, l'any 2004, popularitzés el controvertit concepte web 2.0, un gran nombre de noves eines s'incorpora diàriament a la Xarxa. Eines per a tots els gustos, necessitats i edats. Algunes d'elles amb un gran potencial educatiu, que reforça metodologies i estratègies educatives convencionals. Tan sols un petit nombre d'elles incorpora conceptes nous i realment innovadors, que conviden a la investigació i a la seva experimentació en situacions educatives dintre i fora de les aules.

D'aquest reduït grup d'eines destaquen aquelles que faciliten i redimensionen el treball cooperatiu o col·laboratiu. Algunes d'elles, com Google Docs o Zoho Writer permeten que dues o més persones puguin treballar simultàniament sobre un mateix document de text, full de càlcul o presentació.

Però en aquest article ens centrarem en el mind-mapping, o el que és el mateix, la combinació dels ja coneguts mapes conceptuals/esquemes amb la potència de la web 2.0.

Així doncs, i sense que signifiqui cap novetat, al voltant d'un concepte s'articulen de cinc a deu idees principals de les quals pengen, a la seva vegada, altres idees subordinades i relacionades (o no) amb la resta. Un esquema o mapa conceptual ens permet endreçar i jerarquitzar ràpidament les idees. Ens pot ajudar a comprendre millor un tema complex, a fer-nos més fàcilment una idea de conjunt, a preparar una explicació oral i en definitiva, a promoure el desenvolupament de capacitats cognitives d'ordre superior entre els nostres alumnes.

A aquestes característiques, la web 2.0 aporta diferents elements que val la pena repassar i subratllar. Vegem-ne algunes:

l La creació cooperativa del mapa conceptual. Després de que tots els qui han d'intervenir en l'elaboració del mapa conceptual, utilitzant qualsevol de les eines referenciades posteriorment, activin un compte (una senzilla operació en la que només cal facilitar un login, un password i una adreça de correu) , qualsevol d'ells crea un nou mapa conceptual al que convidarà (share) la resta de persones en concepte de col·laboradors o d'observadors.

l Rapidesa i flexibilitat. Els conceptes poden moure's per la pantalla amb una agilitat i intuïció fabulosa. Canviar la mida de la lletra, posar fons, passar d'un primer nivell a un de subordinat... són tasques sempre molt més fàcils de fer sobre aquestes aplicacions en línia que no pas sobre paper. A l'abast d'un clic de ratolí.

l La possibilitat de millorar l'accés i difusió del mapa, tot publicant-lo a Internet ja sigui a una o més webs, blogs, moodle, etc. De manera que qualsevol canvi que s'hi faci arribi immediatament i automàticament a tots els llocs on s'ha publicat. Tan sols copiant i enganxant el codi EMBED que totes les aplicacions que ressenyem en aquest article generen. Això fa que el document sempre esdevingui viu i actualitzat.

l La possibilitat de tunejar els mapes conceptuals, il·lustrant-lo amb icones i altres elements gràfics (cliparts, fotografies...), però el que és més important: enriquint-lo amb notes, enllaços a Internet i fitxers afegits (attachments)

l Compatibilitat i exportació. El treball en línia fa que desaparegui la incompatibilitat dels diversos sistemes operatius. Tant fa treballar amb Linux, Windows o el sistema operatiu de Macintosh. Tots els programes exporten els mind maps a formats universals com el JPG (imatge)i el PDF. Altres van més enllà i faciliten la compatibilitat amb programes de mindmapping que treballen offline.

l Qui i quan ha fet què. Totes les eines analitzades incorporen un historial que ens permet accedir al document en totes les seves fases anteriors, i podem tenir accés a detalls de les intervencions dels companys que estan elaborant el mapa amb nosaltres.

l Un regal per als despistats. No saber si realment la versió sobre la que estem treballant és la darrera, o bé no haver de preocupar-nos de si ens hem deixat el pen drive a casa o a la feina, i que des de qualsevol lloc amb connexió a Internet podem recuperar el document en el seu estat més actual.

L'eina per excel·lència per a la creació de Mapes Conceptuals ha estat durant molt de temps Cmap Tools. Tot i que encara té validesa i és molt utilitzat, la irrupció de les eines web 2.0 ens ha aportat alternatives molt interessants. Durant dos mesos he estat provant diverses aplicacions amb alumnes de primer i segon cicle de l'ESO, així com també en els cursos de formació i assessoraments que imparteixo a professorat tant d'educació primària com de secundària. Fruit d'aquesta experiència, recomano aquestes tres opcions:

l Bubble.us . És una aplicació senzilla, amb un disseny molt atractiu. És la més intuïtiva i amb el funcionament més senzill de totes. Permet totes les funcions bàsiques que s'han descrit anteriorment i l'aconsellem per alsl cicles mitjà i superior de l'Educació Primària. Cal saber que no permet el treball sincrònic sobre un mateix document (dues o més persones treballant sobre el mateix mapa conceptual, des de dos ordinadors connectats a Internet) però això no desmereix el seu interès. Una possible aplicació és, per exemple, que cada alumne treballi sobre un país diferent i, posteriorment, comparteixi l'esquema amb els companys (i el professor, que així podrà seguir l'evolució del treball).

l Wisemapping. És una aplicació més espartana que l'anterior, però no per això menys útil. La recomanem per a l'educació secundària i etapes posteriors. Contempla les funcions bàsiques i incorpora l'exportació al format de FreeMind, un programari offline de mindmapping molt interessant que té moltes similituds al Cmap Tools. Tampoc permet el treball sincrònic sobre els mapes conceptuals creats.

l Mindmeister. És el programa més complert de tots però la versió gratuïta té limitat el nombre de mapes que es poden crear a 6. La versió Premium, de pagament (3 $ mensuals) no té aquesta restricció i ofereix facilitats d'importació i d'exportació als programes offline següents: Mind Manager i Freemind. El programa contempla la possibilitat d'incorporar fitxers afegits (cosa que amb Bubble.us i Wisemapping no és possible) i, el que és més important, sí permet el treball sincrònic sobre un mateix mapa. L'aplicació també aporta la funció de treballar offline (sense necessitat d'estar connectat a Internet) sobre l'aplicació.Aquestes dues funcions són molt importants, però l'inconvenient de que sigui una eina de pagament pesa. Ara bé, si volem treballar puntualment amb una eina de mindmapping, aquesta seria l'eina seria la millor opció.

La meva experiència a l'aula amb eines de mindmapping ha consistit en treballar la lectura d'un llibre de lliure elecció amb alumnes d'aula oberta, fent un mapa conceptual amb l'argument, els personatges, l'opinió personal. També he pogut aplicar-ho en un crèdit variable d'elaboració de pàgines web (3r d'ESO), com podreu veure al blog del crèdit (http://quercus-cv.blogspot.com/) . En aquest els alumnes han creat mapes conceptuals als quals m'han convidat en qualitat d'observador.

Però el mindmapping té moltes altres possibilitats: en els crèdits de síntesi, com a tasca o producte final d'una webquest, o senzillament com a elaboració de mapes conceptuals sobre temes treballats a classe, que poden ser compartits. En definitiva, el mindmapping ens obre les portes a noves maneres de treballar. Només cal practicar-lo per descobrir-les.

ENLLAÇOS:

l Google Docs
http://documents.google.com

l Zoho writer
http://writer.zoho.com

l Cmap Tools
http://cmap.ihmc.us/

l Free Mind-Mapping
http://cmap.ihmc.us/

ESCOLA 2018

2008-04-04T14:01:00.009+01:00

Darrerament l'educació ha passat a primer pla en els mitjans de comunicació arran de l'Informe PISA, del l'estudi sobre el professorat a Catalunya elaborat per la Fundació Jaume Bofill o de la vaga de docents convocada per a rebutjar les Bases de la nova llei d'educació de Catalunya.

Creiem que és una oportunitat per a convertir aquesta actualitat en un moment de reflexió i d'acció positiva en favor de la millora de l'educació del nostre país.

Un grup de docents ens hem proposat fer-ho a través dels nostres blocs mitjançant una proposta oberta a la participació de tothom:

Etiqueta ESCOLA2018

Etiqueta de l'escola que volem. Una proposta col·lectiva basada en aportacions positives, personals i creatives sobre l'educació que volem d'aquí a 10 anys. Siguis del col·lectiu de pares, de mestres o d'estudiants, participa i fes sentir la teva veu a través del teu bloc.

Les propostes que vulguin acollir-se a aquesta denominació procurant que tinguen aquestes característiques:

1. Propostes positives, no crítiques. No parlem de l'educació que tenim, sinó de la que volem. Somia i proposa: el futur el construïm entre tots.

2. Propostes personals, no refetes. No enllacis articles interessants, opinions d'altres, referències alienes, sinó enriqueix-los amb la teva aportació. Sigues personal i glosa, comenta, proposa segons el teu propi punt de vista.

3. Propostes creatives, no convencionals. No podem canviar les coses si ho fem tot igual que ho hem fet fins ara. Cal començar a pensar de noves maneres. Crea i explora, les noves situacions demanen noves idees.

Si la teva aportació reuneix les tres característiques, sigui breu o extensa, plena de seny o bé de rauxa, etiqueta-la escola2018. Afegeix també altres etiquetes que orientin sobre el tipus de contingut: proposta, referència, bona pràctica, reflexió, etc.

Et convidem a publicar-la també en un bloc col·lectiu. Un bloc que recollirà totes les aportacions que s'hi vulguin incorporar.

Com fer-ho:

Escriu la teva aportació en un correu electrònic.
Posa el títol del teu post en l’assumpte del correu que ens envies.
Al peu del correu, escriu escola2018 (i en cas que tingues bloc, l’adreça amb un hipervincle al post original).
Envia el correu a educadorsblocaires.escola2018 [aquí va l'arrova sense espais] blogger.com
Visita Escola 2018, el bloc col·lectiu.
Llegeix la teva aportació!
No cal, doncs, tenir un bloc per a fer aportacions: envia un correu electrònic i les tecnologies faran la resta.

Si també vols ajudar-nos a difondre la campanya, afegeix el rètol al teu post o al teu bloc.

-Més rètols-

Moltes gràcies!

Aquesta iniciativa col·lectiva culminarà en una Trobada d'educadors blocaires.

L'organització Lacenet celebra enguany el seu 10è aniversari i s'ha ofert a acollir aquesta trobada el dissabte 17 de maig a Callús (Manresa).

Si tens un bloc i vols trobar-te amb altres educadors, no hi pots faltar!

Per assistir-hi, adreça't al wiki que hem preparat per acollir-la. En ell anirem publicant les darreres novetats i l'organització definitiva de la trobada d'educadors blocaires.

Una salutació molt cordial de l'equip impulsor de la proposta ESCOLA2018 i organitzador de la trobada,

Marià Cano
Boris Mir
Irene Pelegrí
Anna Pérez
Àngel Solans
Artur Tallada
Ramon Barlam

------------------------------------------

NOTA: En nom de l'Equip LaceNet agraeixo molt sincerament la tasca del Marià Cano, la Irene Pelegrí, l'Anna Pérez, l'Àngel Solans, l'Artur Tallada i la del Boris Mir (l'impulsor i culpable d'aquesta iniciativa, que inicialment havia de ser només una taula rodona en el marc del cicle de conferències del 10è aniversari de l'entitat).

Una setmana per aprendre

2008-03-30T16:42:00.006+01:00

BubbleShare: Share photos - Powered by BubbleShare

Aquesta darrera setmana (la del 24 al 30 de març) ha estat molt intensa. Per una banda el dimecres 26 vam poder escoltar una conferència extraordinària del Boris Mir, en el marc del cicle organitzat per LaceNet en commemoració del seu 10è aniversari. En recomanem la lectura del resum elaborat pel mateix Boris (Aprendre, notes per a la reflexió).

D'altra banda, el dissabte vam poder assistir a la II Jornades Webquest, organitzada amb el suport de l'ICE de la UAB. Amb tallers, i dues conferències interessantíssimes a càrrec de Jordi Adell i Fernando García Páez. Felicitats per la Carme Barba i el Sebastià Capella !

Activitat de Sant Jordi sindicada

2008-03-25T05:32:00.009Z

El Ferran Mas, del projecte Espurn,a ha preparat la sindicació de l'activitat que Espurna proposa per San Jordi i de la qual us en vaig parlar en el meu darrer post. Des de l'equip del projecte us convidem a publicar el mapa des dels vostres espais web, blogs, etc. Només heu de copiar el següent codi i totes les activitats de georeferenciació com aquesta que es proposin a partir d'ara des del projecte us apareixeran de manera automàtica als vostres espais. Pots obtenir el codi copiant-lo de l'entrada de Kalidoscopi.

Proposta per a Sant Jordi: Us hi apunteu ?

2008-03-22T08:42:00.007Z

Des del projecte Espurna hem llençat una proposta que volem compartir amb tots vosaltres: ens agradaria poder construir un mapa telecol·laboratiu en el que situaríem els carrers amb nom d'escriptor i d'escriptora del major nombre possible de poblacions catalanes però també dels llocs d'orígen de tots els alumnes dels centres que hi vulguin participar. Només heu de clicar sobre contribute to this map i explicar-nos alguna cosa dels escriptors i de les escriptores. També podem afegir alguna imatge, un vídeo de Youtube, o un fragment de les seves creacions per tal que tothom ho pugui llegir i treballar a classe o a casa:

Aquí teniu el mapa, però també podeu enganxar el codi EMBED anterior als vostres blogs i espais web dels vostres centres, moodles, etc. Us animeu a participar ?

Codi EMBED:

Enquestes amb vídeo inclòs

2008-03-19T19:13:00.008Z

Per al proper dissabte dia 29 de març, amb motiu de les II Jornades de Webquest organitzades per Webquestcat i l'ICE de la UAB el Sebas i la Carme Barba m'han encarregat que faci una xerrada sobre webquest i eines web 2.0. És una bona excusa per endreçar una mica (només una mica) el munt d'aplicacions que tinc a la meva caixa d'eines particular. Em sembla que passaré del pouerpoint clàssic i utilitzaré un esquema / mapa conceptual amb una tria d'aplicacions que a parer meu poden anar molt bé per a elaborar webquests.
Una de les eines que darrerament he descobert i que poden ser de gran utilitat ja no només en l'elaboració de les webquest sinó també per als nostres moodles, blogs i webs de centre és Youpop. és una eina que permet fer enquestes de tres ítems, que poden ser de text o multimèdia. Engaltar-hi un vídeo de Youtube és, com a bona eina web 2.0, bufar i fer ampolles. Em disculpareu per l'exemple que he triat per il·lustrar les possibilitats de l'eina. Aquí va:

Mona a l'aula d'acollida

2008-03-14T08:53:00.007Z

Aquesta setmana hem estat treballant les tradicions pròpies que envolten la nostra Pasqua amb els alumnes de l'aula d'acollida de l'IES Quecus de Sant Joan de Vilatorrada. La cosa va culminar amb l'elaboració d'una espectacular mona i posterior degustació (breu, per cert, ja que ens la vam cruspir en un tres i no res). Aquí van les fotos:

BubbleShare: Share photos - Find great Clip Art Images.

Tots els papers de l'auca

2008-03-08T15:31:00.006Z

Sovint ens queixem que en la professió d'ensenyant hem de fer tots els papers de l'auca. Doncs aquí va aquest fotomuntatge elaborat amb Animoto. He utilitzat una eina que acabo de trobar a wwhatsnew i que acabo de penjar al projecte Espurna.

FACEinHOLE (així es diu l'eina en qüestió) pot tenir interessants aplicacions educatives amb alumnes d'atenció a la diversitat, com ara la de treballar diversos personatges, accedint a la viquipèdia o a qualsevol font d'informació impresa. Només cal tenir una imatge en qualsevol unitat d'emmagatzematge, o bé una webcam des de la que caldrà capturar els retrats dels alumnes que volem convertir en personatges famosos.

Generador de Ginkanes a Google Maps

2008-03-02T07:56:00.004Z

L'eina de la que us parlaré avui és una d'aquelles perles de les que només n'apareixen quatre o cinc durant tot l'any. Es tracta de placeSpotting.com d'una gran troballa que ens permet amagar un lloc a Google Maps i, a partir de pistes, fer que els nostres alumnes les trobin. L'acabo de provar i ... funciona la mar de bé. Ho voleu veure?

Es tracta de clicar sobre "click here to spot this place on placespotting.com" i accedirem a la pàgina web de l'aplicació. Allà m'hi apareixeran cinc pistes i dues imatges. La superior, amb la 'foto' del lloc en qüestió. La inferior, amb el mapa sobre el que hem de localitzar el lloc. Bé, intenteu-ho, que l'exemple és molt fàcil.

L'aplicació permet, a partir d'un cercador, resoldre exercicis creats per altri tot i que de moment no es contempla el català com a llengua.

L'acnesfera

2008-02-16T18:25:00.004Z

Des de fa una bona temporada que estem tots plegats entretingudets amb la blogosfera. Blocs cap aquí, posts cap allà ... però una vegada més se'ns escapen coses. Que si la blogosfera, que si la bagesfera (blocaires del Bages), la catosfera i -segur que existeix- la ñsfera.

Doncs bé, preparant la conferència que faré el proper dilluns dia 18 a Torroella de Montgrí m'ha semblat que estaria bé il·lustrar el comportament dels nostres adolescents a partir dels flogs o fotologs. Sabia que molts dels meus alumnes, fins i tot els que segons molts companys tenen la comprensió lectora sota mínims (però el codi de circulació segur que l'aprendran, si convé, de memòria), tenen el seu flog. Anava saltant d'un flog a l'altre, i tiro perquè em toca. Increïble. Alguns de molt superficials, però altres amb poesies i reflexions molt interessants. Ja els podem anar passant tests, fent tutories... però si molts dels companys no saben ni què és un fotolog !
Quanta raó que té en Prensky ! Com volem entendre els nostres alumnes si esquivem el seu món.

Som aliens a fenomens molt trascendents (on són els experts, per cert?): fins fa poc els nostres adolescents es movien únicament pels mitjans sincrònics (mòbils i messengers), i per això van haver d'inventar un llenguatge escrit molt abreviat i ple d'imaginació. Un registre que encara evoluciona constantment. Vaig coincidir amb el Màrius Serra en unes Jornades de Llengua i ens comentava que el problema no era aquest nou registre sinó que no estavem ajudant els nostres adolescents a determinar quin registre (el 'formal' o bé el nou) havien d'utilitzar a cada situació. Doncs bé, el problema és que els nostres adolescents han traslladat aquest registre adaptat ja no a una nova situació sincrònica, sinó a una altra d'asíncrona (els flogs). Tenim, ara sí, un problema.

Res, que us convido a fer un petit exercici: demaneu una adreça del fotolog de qualsevol alumne i feu una passejada per l'acnesfera. Un exercici que ens permetrà entendre'ls una mica més i acostar-nos al seu món. Els nostres adolescents, com els de sempre, continuen sent personetes que estan a cavall de la infantesa i l'etapa adulta. Amb les seves crisis, els seus amors, les seves inquietuds, pors... són adolescents diferents. Però adolescents. Hi ha coses que no canvien ni canviaran.

Klaustre, nou portal per a ensenyants

2008-02-01T18:35:00.000Z

Avui ens tornem a posar de bonitu, tenim una bona notícia (després de l'emprenyada del darrer post).

Des de l'equip del projecte Espurna tenim el goig d'anunciar-vos que Klaustre, un portal per a ensenyants que estan interessats o treballen en atenció a la diversitat, ha obert les seves portes tot i que encara no està plenament operatiu. S'afegeix a les iniciatives prèvies Kampus (aules obertes), que funciona a ple rendiment des de setembre de 2006, i Kalidoscopi (aules d'acollida de secundària). Aquest darrer, de moment, amb accés restringit ja que es troba en una fase experimental. En cartera hi ha altres propostes com ara Kitxalla (aules d'acollida de primària) i kaliu (gent gran), que aniran veient la llum al llarg d'aquest any.

Què podrem trobar a Klaustre? Doncs lectures per a llegir, fòrums, propostes de treball amb altres aules i una acurada base de dades amb material didàctic que es construirà sobre la que ja s'oferia des de Kampus i que ja és coneguda per molts de vosaltres. En aquesta s'hi troba material divers (eines, fitxes imprimibles, jocs didàctics, retallables, enllaços, etc.), com per exemple les fitxes que setmanalment es publiquen al Kampus amb el nom de

DOSSIER KAMPUS

Fitxa cims del món (Open Office)
La llegenda dels escacs (Open Office)
Treball amb la fotografia del soldat mort de Robert Capa (PDF).

Klaustre intentarà posar a l'abast un ampli ventall de recursos per al professorat interessat en l'atenció a la diversitat (aules obertes i d'acollida, però també professors d'agrupaments flexibles, desdoblaments, atencions individualitzades, etc.).

Hi ha moltes propostes interessants que continuaran, com ara les formacions quinzenals a Second Life, i també n'estem preparant de noves. Volem intentar que Klaustre sigui també el vostre espai, i per això estem oberts a suggeriments i possibles col·laboracions estables o puntuals. Un dels principals objectius és que el portal sigui, a mig termini, autosostenible.

Ens veiem ... al Klaustre !!!

Sóc un mestre 'emprenyat'

2008-01-24T06:39:00.000Z

Ho havia d'escriure. Si no, rebento !

Sí. Sóc un mestre emprenyat. Passa alguna cosa?
Tinc tres mesos de vacances (més el dia del mestre, més tots els ponts, més...), un horari de nassos i un sou que no està gens malament. Però estic emprenyat. I molt. Paraula.

No estic emprenyat amb els polítics, no. Tot i que cada vegada que anem a pixar canviem d'opinió: Que si ara no cal que posem notes, que si ara sí cal que entornem a posar. Quan havíem aconseguit evangelitzar una part del claustre amb el discurs del centre acollidor resulta que ens preacolliran els alumnes nouvinguts (visca els models francès i britànic! que per cert no han funcionat). Que si ara hem d'anar cap al programari lliure, que si ara foteu el què us sembli. Que si ara vinga crèdits variables i ara millor que en fem poquets. Que si ara falten hores de català i que si ara en sobren.
Tampoc estic emprenyat amb el sistema de reclutament de mestres, tema del que ja vaig parlar ara ja temps en aquest mateix blog. Paraula.

No estic emprenyat amb els sindicats, no. Tot i que la majoria d'ells pensin que la millor manera de defensar els nostres interessos laborals sigui perpetuant el sistema prediluvià dels catedràtics, principal preocupació actual de bona part dels claustres. No, no estic emprenyat. Encara que aquest sistema potencii, retribueixi i premii més als professors pel que saben (?) i no pel que són capaços d'ensenyar. Tampoc rondino perquè això signifiqui una moguda de cal ample i que, per exemple, tingui entretinguts els nostres inspectors una bona temporada amb aquesta conya. No passa res, cap problema.

No estic emprenyat amb els periodistes, no. Que fan entrevistes al Moreno i li potencien el seu panfleto antipedagógico. No, no hi fa res. Tampoc que els diaris ens enfrontin constantment amb la societat i no rasquin en l'arrel del problema, com si l'únic problema de l'educació fossim els mestres! No, no estic emprenyat perquè no parlin de la fantàstica i silenciosa feina que molts (sí, he dit molts) dels companys que coneixo estan fent, sovint en solitari. Com tampoc estic emprenyat perquè a les tertúlies sobre temes d'educació hi hagi professionals de tots els rams però pocs o cap mestre.

No estic emprenyat amb un sector de companys, que en un període clau de canvi han llençat la tovallola, oblidant els seus principis (no fa pas massa temps corrien davant dels grisos) , i instal·lant-se en la comoditat.

Tampoc estic emprenyat amb les editorials, tot i els mals d'esquena que ocasionen als infants. Ni perquè sedueixen claustres i departaments amb videoprojectors, portàtils i altres regals (quin negoci deuen fer a costa de l'educació!) . No, no estic emprenyat perquè sempre s'assabentin abans que nosaltres de les modificacions curriculars.

No estic emprenyat amb les universitats, no. No ho estic perquè no s'hagin anticipat a les principals innovacions del ram que coneixo (webquest, caceres del tresor, projectes telecol·laboratius) i hagin hagut de ser els ensenyants que, a base de garrotades, les hagin aplicat a les aules. No. Ni tampoc perquè després de tants anys no han après que el que ensenyen als aspirants d'ensenyants no té res a veure amb el dia a dia de les trinxeres. Ni perquè ens arribin sense haver sentit a parlar de les innovacions que us acabo de dir. Ni perquè molts d'ells fa anys que no ha vist un nen amb bata en directe ni ha trepitjat cap aula de primària o de secundària.

Tampoc estic emprenyat amb els pares, tot i que alguns d'ells sovint obliden que l'educació és una tasca compartida i, esperonats pels mitjans de comunicació i les lectures esbiaixades de les enquestes, ens hagin perdut el respecte. No estic emprenyat perquè la seva col·laboració amb l'escola estigui cada vegada més malmesa ni perquè una minoria d'ells vegi els centres educatius com unes guarderies. No, no estic emprenyat per això. Caram !

Però... Estic emprenyat per alguna cosa? Doncs Sí. Estic emprenyat, emprenyadíssim, amb els emprenyats. Cada dia més. I punt. I ho estic perquè em distreuen d'allò que m'agrada i que és fer d'ensenyant, la feina que en el seu moment vaig triar. I perquè en comptes d'emprar totes les energies per arreglar les coses perdem el temps estúpidament, marejant la perdiu i emprenyant-nos. I estem fent tard. Molt tard.
I és que aquest humil blocaire té una humil proposta: Per què entre tots no ens arremanguem i intentem posar l'educació de moda? Segur que mai arribarem a que sigui tan popular com el futbol. Només em conformaria amb què ho sigui la meitat del que ho és l'alta cuina. Si tothom entén d'esferificacions, mi-cuits i reduccions (que no de pressupost, aquestes no!), segur que s'arribarien a entendre molts aspectes bàsics de l'educació. Els que tenen la paella pel mànec (i no ens referim pas als cuiners) tenen molt a dir i a fer. Però, per favor, escolteu una mica més els mestres. Ells són la clau. Som-hi?

Kampus vs Espurna

2008-01-21T23:12:00.001Z

El dilluns dia 21 de gener s'ha posat en marxa el renovat portal Kampus, adreçat al coL·lectiu d'aules obertes, que ara forma part d'un projecte més ampli que s'anomena Espurna, al que s'accedeix des de l'adreça http://www.espurna.cat

EL Google Earth del Cos humà

2008-01-20T06:55:00.000Z

Per un post de Lucas Cepeda a Wwwhat's new m'assabento de l'existència de The Visible Body, una aplicació interessantíssima que ens permet explorar interactivament el cos humà. A partir d'ara disposem, per tant, d'una eina estupenda -probablement la millor-que podem utilitzar tant a casa com al nostre centre educatiu. Si cliqueu sobre la imatge veureu un petit videoclip, en anglès, amb totes les seves possibilitats. A http://www.visiblebody.com/ (cal registrar-se prèviament).

MyMapBlog.com, preneu-ne nota

2008-01-18T16:59:00.000Z

Llegeixo a wwwhatsnew's un post de Lucas Cepeda que parla de MyMapBlog.com. Es tracta d'un generador de blogs. Segons ens diu el mateix autor, es tracta de un blog o bitácora de viajes para cada usuario, donde se pueden añadir fotos, comentarios, y un mapa con la ruta de viaje.
Cada dia apareixen un munt de noves eines web 2.0. i cal ser molt selectiu amb les que realment tenen un veritable potencial educatiu i poder ser portades a l'aula. Aquesta, ensumo, forma part d'aquesta selecta tria.
Després de l'obligada ginkana de rigor (procés de registre, activació del compte de confirmació des de la teva adreça de correu-e, etc.) accedim a l'aplicació i, efectivament, comprovem que es tracta d'una eina fàcil, intuïtiva i que té un gran potencial. Es tracta d'un generador de blogs pensat per explicar i il·lustrar les diferents etapes d'una ruta ruta. És a dir, que a banda de poder explicar unes vacances personals podrem anar una mica més enllà i , per exemple, imaginar-nos situacions a l'aula com les que segueixen:

Seguiment georeferenciat d'una obra de literatura clàssica o de fets històrics, que es desenvolupi en diferents indrets, del tipus 'La volta al món en 80 dies', etc. Aquí cal esperar que ll'aplicació vagi incorporant nous mapes, ja que o bé n'hi ha de molt genèrics (del món, Europa, etc.) l'únic país europeu detallat és el d'Alemanya. I l'única ciutat, Berlin. Aquest és probablement el punt feble de l'aplicació.
Com a eina d'alguna de les activitats d'una webquest, on els alumnes hagin d'inventar un viatge. De fet, si fem una repassada a la selecció d'aquestes que ens ofereix la Comunitat Catalana de Webquest, segur que en trobarem més d'una que la complementària o n'augmentaria el nivell qualitatiu.
Etc.

Cal dir que el blog permet la sindicació, amb la qual cosa el blog ens avisarà automàticament quan hi hagi algun canvi o aportació.

Bé, si la proveu i ens voleu deixar algun comentari, s'agrairà.

Encara no us heu inscrit a les II Jornades de Webquest ?

2008-01-17T22:10:00.000Z

El dissabte 29 de març es celebraran de la mà de la Comunitat Catalana de Webquest , amb el recolzament de l'ICE de la UAB, les Segones Jornades de Webquest. Aquestes jornades prioritzaran les experiències d'aules i s'analitzarà aquesta metodologia de treball. Les eines web 2.0 i la seva relació amb les webquest també hi seran presents.

El programa inclou diversos tallers i una conferència a càrrec de Jordi Adell i Fernando García Páez. Us ben asseguro que si val la pensa escoltar-los per separat, junts són tremendos. També s'aprofitarà per presentar el nou portal de webquestcat així com un nou curs, en castellà.

El termini per enviar propostes de comunicacions acaba el dia 10 de març.

No cal dir que aquest humil blocaire no se les perdrà. Així que ... ens veiem a les II Jornades de Webquest. Perquè sabent la gent que hi ha al darrere, segur que seran un èxit !

Google Docs. En 2 paraules: Im prezionante

2008-01-12T06:37:00.000Z

Probablement tots coneixeu ja Google Docs, l'aplicació del nostrat cercador que possibilita el treball compartit entre diverses persones sobre un mateix document. Dit així no impressiona massa, oimés quan tenim un bon grapat d'eines web 2.0 megafashion espatarrants (la majoria, per cert, amb poc o nul interès educatiu). A més, tot sigui dit, Google Docs té una estètica força espartana (amb molta lletra i poca imatge que enlluerni o bellugui).

Aquest Nadal vaig ajudar a resoldre una situació logística: el meu fill gran, que fa primer d'ESO, havia de realitzar un treball en grup de llengua castellana i per diversos motius era complicat de que es trobessin a casa d'un o de l'altre per resoldre'l. Aleshores se'm va ocórrer de provar Google Docs amb ells. És una eina que explico i recomano en les formacions on participo. I la recomano per a l'elaboració de documents vius del centre. Però a la gent li fa molta por això de tenir el Projecte Educatiu de Centre voltant per Mountain View, Califòrnia (cal Google).

El que no havia fet era treballar sincrònicament sobre el mateix document. Vaig activar google docs al compte Google del meu fill i també, amb l'ajuda del messenger en alguns casos i el telefon en altres, vam seguir la petita ginkana fins que tothom acabés exitosament el procés de subscripció a l'eina. A partir d'un índex que tenien vam establir dues fases: La primera va consistir en repartir entre els participants la redacció dels diversos apartats. Una vegada fet això, tothom repassaria el que havien escrits els companys i faríem les modificacions adients.

La sorpresa va ser quan la situació va portar a que comencessin a treballar sincrònicament sobre el document. Un fèia els personatges, inserint imatges que trobava a la xarxa, l'altre escrivia informació sobre l'autor... i el document tenia vida, apareixent les modificacions sobre la pantalla gairebé a l'acte. Com va dir el Jesulín d'Ubrique, en dues paraules: IM PREZIONANTE ! L'experiència va tenir èxit i crec que repetiran. Vaja, això és el que van dir ells i els seus pares.

L'eina permet treballar sobre documents de text, full de càlcul i presentacions. Les produccions poden importar-se i desar-se en un gran nombre de formats (open office, pdf...). I té opcions que justifiquen la seva utilització educativa com la d'accedir als diferents revisions anteriors del document. També permet identificar amb facilitat qui ha estat l'autor d'un determinat fragment.

Ara, tornant de vacances, amb el meu company d'aula oberta Mingu Haro, ha estat una de les primeres coses que hem ensenyat als nostres alumnes. Ell va fer un itinerari amb bicicleta i cada alumne ha de tractar un aspecte diferent (vegetació, fauna...). Ahir divendres vam començar.

Bé, proveu-la i ens expliqueu com us ha anat.

¡Aúpa Guillermo!

2008-01-09T21:00:00.000Z

Avui m'he tornat a posar el tratjo. I sabeu que només me'l poso per ocasions molt especials, com quan va engegar-se Educa't Educa'm (que per cert ara torna a revifar). Resulta que el Guillermo Bautista, professor dels Estudis de Psicopedagogia de la UOC presentava la seva tesi doctoral L'apropiació pedagògica de les TIC a l'aula d'educació bàsica. El cas dels projectes telemàtics de l'equip LaceNet. Hi he assistit en qualitat de membre de l'equip de coordinació de l'equip Lacenet, però també com amic.

Aquesta mena d'actes solen ser molt protocolaris, i solen haver-hi més doctors que en un hospital. Els del tribunal, que també són del gremi, es posen darrera la taula i fan molt de respecte. Al pobre Guillermo -que a la sala on el jutjaven era el doctorand- l'han acribillat a preguntes, però se n'ha sortit molt bé. Paraula.

La qüestió és que el Guillermo ha obtingut un merescut excel·lent cum laude, que ve a ser com un progressa molt adequadament però en més important. Ara els de LaceNet ja podem fardar de que ja tenim tesi doctoral. Ostres Guillermo, que ens has fet un bon regal d'aniversari impagable.

Res doncs, que en nom meu i de l'equip LaceNet .... MOLTES FELICITATS !
... i si t'avorreixes no pateixis, que ja et donarem més fenya.

¡Aúpa Guillermo!

PD: Podeu felicitar-lo directament escrivint a gbautista@uoc.edu

Bones festes

2007-12-27T07:01:00.001Z

Una mica tard, però us volia desitjar unes molt bones festes amb aquestes dues interpretacions dels grups musicals on toquen els meus dos fills.

Circ Cric

2007-12-18T21:54:00.001Z

Encaixo amb esportivitat la tibada d'orelles del meu bon amic Boris, que, ai, ai, ai, em renyava per no escriure cap post des de feia dies. Cert, Boris, entono el mea culpa i acabo de resar deu avemaries. I és que no serà pas que no hi hagi hagut motius per fer-ho: els informes de la fundació Bofill, el no me PISAs que llevu xanclas ... les oposicions a catedràtics de secundària (la gran i real preocupació de bona part del nostre col·lectiu). Continuem... En un altre ordre de coses, l'arribada del Nadal amb una nova onada invasora de Pares Nadals escaladors, els balcons tuning (paradigma de l'estalvi energètic i del canvi climàtic)... També hi ha, però, altres altres qüestions més optimistes, com ara el cicle de conferències que des de LaceNet celebrem amb motiu del Xè aniversari, l'èxit del projecte Kampus, la conferència que la professora Judie Harris va venir a fer a Callús aquest mes de novembre passat, i aquelles petites coses del dia a dia que són les que en definitiva ens fan xalar de la nostra professió, encara paradís de la creativitat (malgrat els incondicionals membres de les cofradies de Sant Barcanova, Sant Santillana, etc. que darrerament no porten or, encens i mirra com els Reis de l'Orient, sinó pissarres digitals i altres estris similars). Mare de Déu si n'hi ha, de temes per parlar-ne ! (Ah, em deixava un de recent: ara haurem de tornar a posar notes ! ) Però no patiu, que no us ho explicaré tot de cop (Déu nos en guard !) . Mica en mica.
Prometo que a partir d'ara escriuré més. Bé, deixem-ho en una mica més. De moment us deixo els vídeos de la fantàstica sortida que vam fer professors i alumnes de l'aula d'acollida de l'IES Quercus de Sant Joan de Vilatorrada al Circ Cric. Amb entrevista amb el Tortell inclosa. Gràcies Tortell! Gràcies Pallassos sense fronteres ! Gràcies, Boris !

En homenatge al Paco Candel

2007-11-25T09:32:00.000Z

Una petita contribució del Ferran Mas i meva per acostar la figura i el valuosíssim treball del Paco Candel als nostres alumnes, en un moment en el que Els altres catalans i altres obres seves tornen a tenir més interès que mai: http://www.quia.com/sh/49719.html

Visita d'en Pascuale

2007-11-13T07:38:00.000Z

El dilluns dia 12 de novembre vam rebre la visita d'en Pascuale. Ell és de Costa d'ivori i fa cinc anys va deixar el seu país per anar a Suïssa, on actualment treballa a la seu de l'Organització Internacional del Treball. A partir d'un parell d'activitats molt dinàmiques va explicar als alumnes de l'aula d'acollida la seva dura experiència migratòria i va donar savis consells per tal de facilitar la integració dels nostres alumnes. L'activitat va estar organitzada per la Flora Grané, que juntament amb la Fina Haro i jo mateix integra l'equip de professorat que treballa a l'aula d'acollida de l'IES Quercus.

BubbleShare: Share photos - Print Christmas Coloring Pages.

Tret de sortida al Cogulló

2007-10-28T21:08:00.000Z

Aquest dissabte finalment el temps ens va acompanyar i vam poder celebrar al cim del Cogulló (terme municipal de Sallent) el primer acte d'aniversari dels 10 anys de l'equip LaceNet. I ho vam fer amb la presència dels dos Sàlix (quin luxe!): l'Àngel López i el Jordi Pesarodona. L'Esteve Padullés ens va fer una fantàstica visita guiada pel poblat ibèric.
Va ser un acte molt entranyable, amb roda de premsa (informal, això sí), pastes i cava inclòs. Aquí us deixo unes fotos de l'acte, que com ja vaig comentar en un post anterior serà seguit d'un sopar lacetà (9 de novembre) i un cicle de conferències mensual que encetem aquest mes i que allargarem fins el proper mes de juny.

Per molts anys, companys !

BubbleShare: Share photos - Here comes Halloween!

2007-10-27T06:28:00.000+01:00

Avui és un dia molt especial. Ens trobem a dos quarts d'onze a l'església de la Butjosa, al terme municipal de Sallent, per pujar al cim del Cogulló. Per aquells que no ho saben els diré que en aquest indret hi hagué un dels poblats més importants dels lacetans. I que en el setge a que va ser sotmès per Cató, en Sàlix va rebre un cop molt fort al cap que el va deixar estabornit fins ara fa deu anys. Va ser en aquest moment que va despertar per liderar a tota la zona lacetana una xarxa de mestres que amb el nom d'equip LaceNet ha aconseguit que, cada curs, al voltant de 4000 alumnes i prop de vuitanta escoles treballin telecol·laborativament en les diverses i variades propostes que s'ofereixen: Un passeig pel Bages, els Sentits, el Món dels Llibres, Valors en Joc, viatge a l'Antàrtida i projecte GPS. Els trobareu tots al seu web.

Aquesta sortida és l'inici dels actes d'aniversari, que es completaran amb un sopar-celebració de l'equip en el marc de les V Jornades d'Educació i Telecomunicació (9 de novembre, a Callús) i un cicle de conferències mensual que encetem aquest proper mes de novembre amb una xerrada de Narcís Vives, la persona d'aquest país que més ha fet per la introducció dels projectes telecol·laboratius.

Properament publicaré ne aquest mateix blog el calendari de les conferències.

Unes jornades que no us podeu perdre

2007-10-12T08:57:00.000+01:00

El dia 9 de novembre es celebren a Callús les V Jornades d'Educació i Telecomunicació amb el lema Assumint nous reptes de futur. El programa és molt interessant i en destaca una conferència a càrrec de Judie Harris (professora de Tecnologia Educativa a The College of William and Mary de Williamsburg, Virginia, EUA). La Judie ha fet la classificació més acceptada de les activitats i projectes telecol·laboratius i és una reconeguda especialista en aquest àmbit. Hi haurà servei de traducció simultània i la formació està reconeguda pel Departament.

Les Jornades seran inaugurades pel Conseller d'Educació i seran també el tret de sortida de l'aniversari de l'equip LaceNet, que incia els actes commemoratius el mateix dia, amb un sopar per a membres i simpatitzants. Podeu accedir al programa detallat i al formulari d'inscripcions clicant AQUÍ, o sobre el cartell.

Enguany es commemora també el Xè aniversari de la IV Conferència Internacional de l'iEARN, que l'estiu de 2007 va aplegat 400 estudiants i un bon nombre de joves de més de 40 països.